El Barri Jueu ocupa la part nord del barri de
Staré Město fins arribar al riu Moldava, i allotjà la comunitat jueva més important de l'Europa Central. Es conegut amb el nom de
Josefov, en honor a l'emperador Josep II, qui va emancipar els jueus l'any 1781. El vell barri jueu realment no existeix; a finals del segle XIX s'inicià un procés de sanejament, degut a la insalubritat del guetto, que va portar la destrucció gairebé total del barri, conservant-se només les sinagogues històriques i el vell cementiri, així com l'antic ajuntament de la ciutat. Els seus carrers laberíntics i estrets van ser substituïts per amples avingudes envoltats d'elegants i rics edificis burgesos.
Segons antics relats escrits, es té constància que la primera comunitat jeuva s'havia establert en Praga ja en el segle X. El primer alçament contra els jueus va produïr-se durant la Primera Creuada, l'any 1096. La crida a aquesta croada va desencadenar persecucions a les comunitats jueves d'Europa, per part dels creuats que provenien de França i Alemanya, ja que els feien responsables de la crucifixió de Crist i eren percebuts com a enemics equivalents als musulmans. El resultat d'aquesta masacre va obligar als jueus a concentrar-se en un barri tancat per un mur (
guetto), encara que això no va impedir posteriors pogroms contra ells.
En 1292, el rey Otakar II, amb la publicació del
Statuta Judaeorum, els li otorgà l'estatut de ciutat amb una administració autònoma, i va ser durant el segle XVI que el gueto va aconseguir una gran prosperitat afavorit per l'alcalde Mordechai Maisel, que havent fet fortuna, va contribuir generosament al desenvolupament de la comunitat i entre altres coses, va construir la Sinagoga Maisel, que porta el seu nom. En aquells dies, un rabí destacat de nom Juda Loew ben Bezalel va donar origen al famós mite del Golem.
En 1781, l'emperador Josep II va publicar un edicte de tolerància en el qual va donar l'emancipació als jueus i millorar notablement les seves condicions de vida. Anys després, en 1850, el barri va ser rebatejat com
Josefstadt (en alemany,
Ciutat de Josep) o
Josefov. Els jueus es podien establir fora del gueto, i només quedaren en el barri els jueus ortodoxes i els més pobres.
Durant els anys 1893 i 1913, la insalubritat del barri va portar a les autoritats municipals a emprendre una gran campanya de sanejament (en txec,
asanace) que va portar la gairebé destrucció del barri, conservant-se només els edificis històrics i religiosos més importants. Amplies avingudes i elegants edificis burgesos substituiren als estrets i laberíntics carrers i velles cases que el conformaven.
Sota el Terçer Reich, els nazis van voler fer en Josefov un museu per recordar l'història de la raça jueva extingida. Irònicament, això va suposar la conservació dels tresors i mobles que s'havien incautat en les sinagogues de Bohèmia i Moràvia, dues de les regions històriques txeques, conservats avui en dia en les sigagogues de Praga, així com dels seus edificis.
Josefov posseeix ara una gran multitut d'edificis moderns d'estil
art nouveau, sobretot del segle XX, i és dificil tenir una idea precissa de com era la jueria en el seu moment. Una bona manera d'entrar al barri jueu és pel costat nord de la
Plaça de la Ciutat Vella a través del
carrer Pařižská, que arriba fins a la vora del riu Moldava i que parteix pel mig Josefov. Es tracta d'una de les artèries comercials més cares i luxoses d'Europa i on estan instal·lades les marques més importants del món de roba, joieria, perfumeria i complements: Dior, Vuitton, Versace, Boss, Chanel...
L'entrada completa que es pot comprar en diferents llocs del barri, a prop de les sinagogues, serveix per a visitar el Vell Cementiri Jueu, la Sinagoga Maisel, la Sinagoga Espanyola, la Sinagoga Pinkas, la Sinagoga Klaus i la Sala Cerimonial. Per raons tècniques, aquesta última estava tancada (2012), i a canvi, es podia visitar la Sinagoga Vella-Nova, quan abans l'entrada a aquesta sinagoga era una entrada apart.
Caminant per Pařižská, a mà esquerra es troba la
Sinagoga Staronová, més coneguda com la
Sinagoga Vella Nova (
Synagoga Staronowa w Pradze). Es la més antiga d'Europa, construïda en estil gòtic a mitjan segle XIII. Originalment va ser anomenada Sinagoga Nova o Gran, per tal de diferenciar-la d'una altra casa d'oració que no es conservà. No va ser fins el segle XVI, quan es construiren altres sinagogues, que comença a anomenar-se Vella-Nova. Es obligatori a l'entrar que els homes portin el cap cobert, i a l'entrada es dóna una
kippa de cartró.
La sala principal és la única sala medieval de la seva clase avui existent. Està coberta per una volta de sis parts amb cinc nervadures, sostinguda per dues columnes octogonals.
Al costat, hi ha l'
Ajuntament jueu (
Židovská radnice), construït entre 1570 i 1577 per l'alcalde Mordechai Maisel, home inmensament ric. En 1763 se li donà un estil barroc i tornà a canviar-se el seu aspecte en 1908, quan s'amplià l'ala sud de l'edifici. Actualment és la seu del Consell de Comunitats Religioses Jueves de la República Txeca.
En la part superior es troba la Torre del Rellotge, amb un pinacle verd i amb quatre rellotgues, un cap a cada punt cardinal. Va ser un dret que es concedí a la comunitat jueva després de la seva participació en la defensa del Pont de Carles contra els suecs, en 1648. En una teulada propera, formant part de la façana principal hi ha un altre rellotge amb números hebreus on les manetes del rellotge van en direcció contrària.
Una mica més apartada, hi ha la
Sinagoga Espanyola (
Španělská synagoga), construïda en 1868 en el solar on hi havia la sinagoga més antiga de Praga, coneguda com l'Escola Vella (
Stará Skola). Durant el segle XI, l'Escola Vella va ser el centre de la comunitat jueva de ritus oriental que vivia separada dels adeptes al culte occidental, concentrats entorn a la Sinagoga Vella Nova. Se li anomena Espanyola, degut a la seva decoració morisca, molt semblant a l'
Alhambra de Granada, i va ser dissenyada per Ignátz Ullman.
La sinagoga és quadrada amb una cúpula sobre l'espai central. La galeria està construïda sobre una estructura de ferro. Els arabescs en estuc així com els motius orientals de l'interior es repiteixen en les parets i en la decoració de les portes, les balaustrades i la galeria. Les vitrines de colors i la decoració interior va ser disseny dels arquitectes A. Baum i B. Münzberg i s'acabaren en 1893.
En el seu interior es troba la segona part de l'exposició de la
Història dels jueus en Bohèmia i Moràvia des de l'emancipació fins al present, que continua l'exposició de la sinagoga Maisel. Així cobreix la història de la comunitat jueva durant els períodes de la Il·lustració i l'Emancipació, l'Imperi Austro-Hongarès, la Primera República (1918-38), el protectorat de Bohèmia i Moràvia (1939-45) durant l'ocupació nazi i les dècades de la postguerra.
L'any 2003, s'inaugurà al costat de la sinagoga l'estàtua
Memorial a Kafka, obra de l'escutor Jaroslav Rona. Feta en bronze, mideix uns quatre metres d'altura i pesa 700kg. L'escultura mostra a un cos buit d'un home, només amb xaqueta i pantalons, sobre les espatlles del qual apareix sentada la figura de Franz Kafka, representant la separació espiritual que l'escriptor txec mostra en les seves obres.
Franz Kafka (Praga 1883, Kierling-Viena 1924) fou un escriptor d'origen jueu en llengua alemanya i considerat com un dels literats més importants del segle XX, amb obres com El procés, El Castell i La Metamorfosi. La seva narrativa desassossegadora i simbòlica va anticipar l'opressió i l'angoixa del segle XX. Va estar molt arrelat i influenciat per la ciutat de Praga.
La seva ubicació, entre la Sinagoga Espanyola i l'Església de l'Esperit Sant, és signe de la tolerància, que coincideix amb l'obra de Kafka que és fruit i una mostra significativa de la existència de la pluralitat que en el seu temps reinava en l'Europa Central, amb molta tolerància, convivència de moltes nacionalitats i de democràcia.
L'
Església de l'Esperit Sant (
Kostel Sv. Ducha) es troba en una petita franja de sòl cristià que antigament separava les dues comunitats jueves medievals: la del ritus oriental i la de l'occidental. Erigida a mitjan segle XIV, aquesta església gòtica d'una sola nau formà part d'un convent de monges benedictines, destruït en 1420, durant les Guerres Husites i que no es va reconstuir.
El seu exterior conserva els contraforts i les altes finestres gòtiques originals, encara que la volta de la nau es restaurà en estil barroc després de l'incendi que afectà a la Ciutat Vella en 1689. L'altar major (1760) té un retaule de Sant Josep, pintat per Jan Jiri Heintsch.
Tornant cap al centre del Barri Jueu, es troben les restants sinagogues. Al costat del vell cementiri jueu, hi ha la
Sinagoga Klausen (
Klausová synagoga). L'edifici és va acabar de construir en 1694, després de l'incendi del 1689 que afectà al guetto. Abans d'aquest fet, el lloc estava ocupat per petites escoles i cases d'oració jueves, on va exercir el rabí Löw, anomenades
klausen (paraula alemanya que és el plural de
klause, que vol dir edifici petit, derivada de la paraula llatina
claustrum), que l'alcalde Maisel va manar construir, en honor a la visita de l'Emperador Maximilià II al guetto de Praga, en 1573. De principis del barroc, l'estructura té un interior amb voltes de canó i riques decoracions d'estuc, i era la sinagoga més gran del guetto. En la nau principal hi ha la primera part de l'exposició
Tradicions i Costums Jueves (I), i en la galeria s'exposen objectes de la vida quotidiana de la família jueva i les costums relacionades amb el naixement, la circuncisió, la cerimònia
bar mitzva, el matrimoni, el divorci i la llar jueva.
Al costat de la sinagoga s'erigeix un edifici d'estil neo-romànic que sembla un castell medieval. Es tracta de la
Sala Cerimonial de la Societat Funerària de Praga (1906), que va fundar-se en 1564. Com a part del Museu Jueu, s'ha convertit també en un lloc d'exposició, i en la planta baixa i en el primer pis es troba la segona part de l'exposició
Tradicions i Costums Jueves (II), dedicada als temes de l'enfermetat i la medicina en el ghetto, la mort, els cementiris jueus en Bohèmia i Moràvia i les activitats de la Societat Funerària.
Per accedir al vell cementiri jueu, s'ha de donar la volta fins arribar a la
Sinagoga Pinkas (
Pinkasova synagoga), fundada en 1479 pel rabí Pinkas i ampliada en 1535 per Aaron Meshulam Horowitz, nebot-nét del rabí. El cor de l'edifici és una sala amb voltes gòtiques i diverses excavacions del segle XX van revel·lar espais subterranis, un antic pou i un bany ritual. Després de la Segona Guerra Mundial, la sinagoga es va convertir en un
Monument als jueus de Bohèmia i Moràvia assassinats pels nazis. En les seves parets estan inscrits els noms de les víctimes jueves, les seves dades personals i els noms de les comunitats a les quals van pertanyer, que van ser tancades en el camp de concentració de Terezín, i més tard deportats a diferents camps d'extermini.
En 1968, el monument va ser tancat degut a filtracions d'aigües subterrànies que ficaven en perill l'estructura de l'edifici. El règim comunista va demorar els treballs de reparació i les inscripcions van ser esborrades. Finalment, durant la dècada del 1990, es completaren les obres en la sinagoga, i els 80.000 noms dels jueus víctimes del nazisme van ser escrits de nou en les parets. En el primer pis (
lloc estret i ple de gent) es troba l'exposició
Dibuixos dels nens de Terezín (1942-44). Entre els presoners en Terezín hi havia més de 10.000 nens, menors de 15 anys al ser capturats. Uns 8.000 d'ells van ser enviats a l'Est i uns 242 varen sobreviure a la guerra. El Museu Jueu té més de 4.000 dibuixos originals d'aquests nens en la seva col·lecció, testimoni conmovedor del seu cruel destí i pràcticament l'únic record d'aquells que no van sobreviure.
L'
antic cementiri jueu (
Starý židovský hřbitov) és amb la Sinagoga Vella Nova el monument més important de Josefov. Es únic pel seu estat de conservació i per la seva ubicació en el centre de la ciutat. Aqui estan enterrats importants personatges de la comunitat jueva i les seves làpides tenen un gran valor des del punt de vista artístic i històric. Fundat en la primera meitat del segle XV, va ser durant més de 300 anys l'únic lloc que es permetia enterrar als jueus. Degut a la falta d'espai, encara que va ser ampliat diferents cops en el passat, els cossos van haver de ser enterrats uns sobre els altres, fins arribar a apilar dotze. Malgrat el poc espai, es pot veure més de 12.000 làpides apinyades, i s'estima que es troben enterrades unes 100.000 persones. L'aprofitament del terreny, les làpides desordenades i els segles que han passat desperta en els visitants una comú sensació de caos. La tomba més antiga data de 1439, que pertany a l'estudiós i poeta Avigdor Kara, mentre que la última persona enterrada va ser en Moses Beck, el 1787, abans del decret imperial de Josep II que va prohibir els enterraments en el centre de la ciutat.
Entre les personalitats hi ha enterrat l'alcalde Mordechai Maisel, mort el 1601, però la tomba més famosa del cementiri és la que pertany a les despulles de Jehuda Liwa ben Betzlel, conegut com el rabí Löw, mort el 1609. Va néixer en Poznan, en l'actual Polònia. Molt erudit i estudiós de les sagrades escriptures, va exercir com a rabí i ocupà el rectorat del
klaus, una de les escoles rabíniques, l'espai de les quals està ocupat per la Sinagoga Klausen. Moltes llegendes hi ha al voltant d'aquest personatge que li atribueixen la creació del
Golem, un ésser artificial de fang que va crear Löw per a defendre als jueus de Praga dels atacs antisemites que sofrien.
Els visitants depositen sobre les làpides, i sobretot en la del rabí Löw, centenars de còdols i desitjos en forma de paperets sota d'ells. Les pedres tenen una particular importància en la fe jueva: com les tombes jueves no poden ser aixecades, en record del difunt es fiquen pedres en lloc de flors.
Des de finals del segle XVI cap endavant, les làpides del cementiri jueu es decoraven amb símbols que feien referència a l'entorn, cognom o a la professió del mort: unes mans beneïnt que pertanyen a la família Cohen, unes tisores per a sastres, el cèrvol identificava la família Hirsch o Zvi o el raïm indicava benediccions o abundància.
L'última sinagoga del circuit és la
Sinagoga Maisel (
Maiselova synagoga), construïda en 1590-92 per Mordechai Maisel, alcalde de la Ciutat Jueva. Era el lloc privat d'oració de l'alcalde i de la seva família. Maisel havia fet fortuna deixant diners a l'emperador Rodolf II per finançar la guerra amb els turcs, fet que va fer que la seva sinagoga fos la més profusament ornamentada de la ciutat. Construït per Josef Wahl i Juda Goldmied de Hers, l'edifici oficinal renaixentista va ser afectat seriossament per l'incendi de 1689 i va ser restaurat en estil barroc. Finalment, va ser renovada en estil neogòtic segons un projecte d'A. Grotte en 1893-1905. Tot el que va quedar de l'antiga disposició renaixentista van ser les tres naus de la sala central amb la galeria per a les dones en el pis superior.
La primera part de l'exposició
Història dels Jueus en Bohèmia i Moràvia des dels primers assentaments fins el període d'emancipació ofereix un resum de la història dels jueus en aquestes terres des del segle X fins el segle XVIII. També inclou una col·lecció de plata i orfebreria jueva, corones, escuts i cimeres hebrees. Les corones i cimeres s'utilitzaven per a decorar els rotllos en els que es conservava el text sagrat de la Tora (els cinc llibres de Moises) i els punters s'utilitzaven per seguir el text sense que aquest fos tocat per les mans del lector.
La reconstrucció de l'antic Barri Jueu, a principis del segle XX, va proporcionar als arquitectes de Praga l'oportunitat d'experimentar diversos estils nous. La majoria dels edificis d'aquesta zona mostren una decoració
art nouveau, encara que també hi ha exemples d'edificis cubistes, una moda que no es va estendre per la resta d'Europa però que va ser molt popular en Bohèmia i Aústria. En el número 7 del carrer
Elišky Krásnohorské es pot veure la influència del cubisme en uns atlants encorvats que aguanten les finestres.
A la vora del riu Moldava, trobem el
Rudolfinum és un edifici d'estil neorenaixentista a Praga, a la plaça Jan Palach, inaugurat el 8 de febrero de 1885, com un complex cultural amb una sala d'exposicions i una altra de concerts. Fou un regal de la caixa d'estalvis Česká spořitelna a la ciutat de Praga i a la nació txeca amb l'ocasió del cinquanta aniversari de la fundació d'aquesta institució bancària. Va rebre aquest nom en honor del príncep hereu de l'Imperi austrohongarès, l'arxiduc Rodolf d'Àustria.
Després d'un concurs arquitectònic internacional, l'edifici fou encarregat als arquitectes Josef Zítek i Josef Schulz, que ja havien construït el Teatre Nacional a Praga el 1881. La sala principal s'anomena Sala Dvořák en honor al compositor txec Antonín Dvořák que és la seu musical de l'Orquestra Filarmònica Txeca. Durant el període d'entreguerres, el Rudolfinum va servir com a saló de plens per al Parlament Txecoslovac, i fou restaurat finalment entre el 1990 i el 1992.
Enllaç:
El museu jueu
Anar a
Index de Praga
