A només 53km de Riga, Sigulda és un dels llocs més macos i populars de Letònia. Situada en la província històrica de Vidzeme, Sigulda és el centre administratiu del Parc Nacional del Gauja, el més gran del pais, situat al voltant de la vall del riu Gauja. El parc va ser crear el 1973 per tal de protegir la flora i fauna del lloc, sent conegut com la
Suïssa letona pels turons, boscos i estretes carreteres que hi ha. En aquesta zona es troben fins a tres castells medievals, la estació d'esquí més gran de Letònia, atraccions diverses i es poden realitzar nombroses rutes pels boscos del parc nacional.
Sigulda va ser durant molt de temps un important centre comercial. Fins al segle XIII, va ser un bastió de les tribus dels livs, quan el seu lider, Kaupo, es convertí al cristianisme. El 1207, les terres es dividiren, quedant-se l'arquebisbat de Riga la banda dreta del riu Gauja i l'altra per part de l'Orde de la Germandat de l'Espasa, els quals van construir un castell de pedra que portava el nom de
Segewald, que ha donat origen al nom actual de la ciutat. A més, aproximadament a 1,5km l'un dels altres, hi ha altres dos castells, els de l'arquebisbat de Riga en Krimulda i Turaida.
Després de la Segona Guerra Mundial, Sigulda va esdevenir un centre regional, incorporant-se els seus veïns, Turaida i Krimulda.
Entre les nombrosses rutes, que espoden fer a peu, en bicicleta, en cotxe elèctric... i precissament amb aquest últim mitjà de transport fem una ruta bastant completa de la zona. Entre les diverses modalitats d'escursions que ofereix l'empresa
Impresso, agafem el tour complet (15LT/3h), i que té com a punt de sortida i d'arribada, la plaça de l'estació central de trens.
En aquesta mateixa plaça, a l'igual que a Riga, hi ha un
rellotge Laima (
Laima pulkstenis), un disseny contemporani del letó Arvis Sprogis, construït en acer inoxidable i amb la forma d'una piràmide inversa, amb la part superior més ampla, mentre que la part inferior és tres vegades més estreta. Les cares del rellotge convergeixen sobre els quatre punts cardinals.
Arranquem el tour per Sigulda, passant pel costat de la
Plaça de les Claus (
Atslēgu skvērs), inaugurat el 2007 per commemorar el 800 aniversari de Sigulda. Les tres claus d'acer gegants commemoren la unitat respectiva entre els centres històrics de Sigulda, Turaida i Krimulda. A més de la unitat, les claus tenen un altre significat simbòlic: el de la seguretat i l'autosuficiència. Això es remunta a l'Edat Mitjana, quan les enormes portes de la fortalesa d'una ciutat literalment es bloquejaven durant nit contra un possible atac enemic. El cap de la ciutat es també el guardià de la clau. Si una ciutat era ocupada durant la guerra, el guardià estava obligat a lliurar la clau. Al costat es troba un petit pont arquejat que s'ha convertit en un lloc favorit per als nuvis.
La primera parada, d'uns 15 minuts, la fem en la
Cova de Gutmann (
Gūtmaņa ala). És la cova més gran del Bàltic -amb 19m de profunditat, 12m d'ample i 10m d'altura- i també l'atracció turística més antiga de Letònia. La cova es va formar a partir de la pedra arenisca de color groc-marró de la vora del riu Gauja; la seva formació és resultat de milers d'anys d'interacció entre el riu i una font subterrània. Aquesta cova és única, amb les seves antigues inscripcions a les parets, que han estat deixats allà per antics viatgers, com noms, inicials, dates i fins i tot escuts d'armes i noms de diversos barons i hisendats. Actualment, el registre més antic que es pot veure és de 1667; l'inscripció diu
'ANNA MAGDALENA VON TIESENHAVSEN ANNO 1667'.
Segons la llegenda popular local, l'aigua que surt de la cova són les llàgrimes de l'esposa del cap de Liv, Rindaugs, La història explica que el cap va enterrar la seva dona infidel al banc de sorra de riu Gauja. La pobra esposa, angoixada per la seva consciència culpable, va plorar tant que les seves llàgrimes van fluir de la gran cova. Tanmateix, un altre conte explica d'on ve el nom de la cova: fa molt de temps hi havia un bon home que vivia a la cova i usava l'aigua del rierol per curar la gent.
'Gut mann' en alemany vol dir bon home .
La
llegenda de la Rosa de Turaida va començar en aquesta cova. Segons una llegenda popular, el 1601, una jove orfe, a conseqüència d'una batalla entre els exèrcits suecs i polonesos, se li ficà el nom de Maija i va ser criada en el castell de Turaida. La nena va anar creixent i per la seva bellesa, va ser anomenada la Rosa de Turaida. Ella es va enamorar de Viktor, un jardiner del castell de Sigulda, i es veien en aquesta cova, a meitat de camí dels dos castells. Un dia, un desertor polonès va atreure-la a la cova, passant-se pel seu enamorat, per intentar-la forçar a casar-se amb ell. Ella va aconseguir enganyar al soldat i va triar morir i conservar el seu honor. Durant molt de temps, aquesta història es pensava que era una llegenda, però a mitjan segle XIX, els arxius de la cort de Vidzeme va revelar la transcripció del cas de l'assassinat de Maija a la cova de Gutmann, a l'agost de 1620.
La següent parada la fem en el
Museu-Reserva de Turaida, on tenim una hora per visitar el seu castell i els edificis auxiliars que formaven part de la finca de Turaida.
Seguim trajecte passant per la
carretera serpentina, un camí sinuós per a fer passejos romàntics i que connecta Sigulda i Krimulda. Va ser construït en 1862, en previsió de la visita que havia de fer el tsar Alexandre II i la seva esposa.
 |
| Casa del guàrdia |
Així, arribem a Krimulda. Del seu antic castell, només en queden unes poques restes. Durant el segle XIII, el marge esquerre del riu Gauja estava sotra l'Orde dels Germans de l'Espasa que formaven part de l'Orde de Livònia, mentre que els territoris del marge dret es trobaven sota el domini de l'arquebisbe de Riga. Així, el
castell de Krimulda pertanyia a l'Alt Consell de Riga, format per dotze sacerdots, que assessoraven a l'Arquebisbe.
 |
| Restes del graner |
El castell va estar involucrat en una sèrie de batalles entre l'Orde de Livònia i l'arquebisbe de Riga, així com moltes de les guerres posteriors de Livònia. A la primavera del 1601, durant la guerra entre Polònia i Suècia, va ser conquerida per l'exèrcit suec, i en la tardor del mateix any, les tropes poloneses van cremar el castell, i així va quedar. El castell va quedar-se sota la propietat del príncep Liven, en el segle XIX, però no com a fortificació militar, sinó com addició a un parc romàntic.
La
casa senyorial de Krimulda és la següent aturada del tour. Era la casa on va viure el príncep Lieven, construït al voltant del 1822 en estil clàssic. Manuscrits antics indiquen que en el segle XV, l'àrea al voltant del castell de Krimulda va anar creixent, arribant nous habitants, formant-se una finca amb diversos edificis com la que es formaven en molts altres llocs, al voltant dels castells més importants de Livònia. Amb l'incendi del castell, la zona va caure en l'abandonament fins que en 1817, el príncep Johan George Liven la va comprar en una subhasta. El príncep, la família del qual reclamaven ser descendents de Kaupo, lider dels Livs, va realitzar la compra basant-se en els seus drets històrics. Així, va construir una casa d'acord amb el seu llinatge i va desenvolupar un parc romàntic a la zona.
La casa senyorial és un edifici amb una part central en forma de cub, amb un gran porxo sostingut per quatre columnes i ales simètrics a ambadós costats. La part posterior dóna a la vall, tenint una panoràmica increible.
Apart de la casa senyorial, hi ha edificis annexos, com estables, un graner o la
casa del majordom, feta de pedra.
En la dècada de 1920, la casa va ser expropiada i lliurada a la Creu Roja Letona, que va instal·lar un sanatori per al tractament de la tuberculosi. Davant de la casa, s'inicià la construcció d'uns
pavellons d'estiu, per tal de millorar la salut dels pacients, amb el sol i els banys.
 |
| Xalet suís |
Seguim la ruta, però deixarem momentàniament el cotxe elèctric, per tal de baixar amb un telèferic. Fent temps, fins que arribi el proper, donem una volta ràpida pels edificis que formaven part de la finca de Krimulda, que va ser mencionada per primer cop en el segle XV. Sota tres generacions de la família Lieven, la finca va experimentar un desenvolupament econòmic important.
A una alçada de 42m i una llargària d'una mica més d'un quilòmetre, el
telefèric, que va ser inaugurat el 1969, connecta les dues ribes del riu Gauja.
Durant el trajecte es pot gaudir una vista magnífica de la Vall del Gauja, del seu riu, dels seus castells...
Avall, ens espera el cotxe elèctric i seguim la ruta tornant a Sigulda, passant pel
parc dels bastons (
Spieķu parks), inaugurat el 2007 com a tribut al souvenir més popular de Sigulda, que té els seus origens en el segle XIX, quan les guies de viatges proclamaven
'el bastó pot ser molt útil per caminar per la vall. En pot comprar un a qualsevol noi de la zona.'. Inicialment, els bastons eren molt simples, però amb a inicis del segle XX, amb el creixement del turisme, la demanda dels mateixos també ho va fer, convertint-se en una font d'ingressos per als camperols locals.
De camí cap al castell de Sigulda, passem pel costat de l'
Església Evangèlica Luterana de Sigulda, amb la seva majestuosa torre rematada amb un gall, i dissenyada per Konstantin Pēkšēns, prolífic arquitecte de l'art nouveau en Riga. La parròquia de Sigulda es va establir el 1225, a prop del castell de Sigulda, de la qual no queda cap registre de com era. Durant l'era soviètica, va ser l'única església de Sigulda, i va ser utilitzada per diveres congregacions religioses...
... Erigit en 1985, en honor del 150 aniversari del naixement de
Krišjānis Barons, hi ha una escultura dedicada a un dels pares de la cultura letona, que amb el seu treball va catalogar tot el folklore del pais. El disseny va ser de l'escultor Teodor Zalkalns...
... i abans d'arribar al castell, també podem veure un grup d'escultures d'una
desfilada de cavallers, creades el 2010 en el taller d'art
Viduslaiku dzelzsgriezējs (talladors medievals del metall). Els autors de la desfilada van ser sis artistes del metall letons.
El
castell de l'Orde de Livònia de Sigulda va ser construït originalment fa vuit segles. En la vall del Gauja, format pel riu Gauja i els seus afluents, desenes de castells de pedres es van construir i van ocupar els nombrossos monticles. Geogràficament, la vall va jugar un paper important durant les Croades, per l'existència d'una xarxa de vies i camins de terra. La vall també va ser la llar d'una varietat de grups ètnics, cadascuna de les quals controlaven les seves pròpies terres. Durant el segle XIII, es van establir molts nous territoris sobre la base de la guerra i de les batalles.
El castell medieval de Sigulda va ser construïda per l'Orde de la Germandat de l'Espasa, fundats per l'arquebisbe Albert, que més tard es van incorporar a l'Orde Teutònic, de manera que finalment el castell va passar a ser propietat de l'Orde de Livònia.
Com a part de la divisió de la regió entre ells i l'arquebisbe en 1207, l'orde va obtenir el territori que s'estenia al llarg del costat esquerre del riu Gauja. Segons les
Cròniques rimades, el castell va ser erigit en algun moment entre 1207 i 1209 sota la direcció del Mestre Venno de l'Ordre de la Germandat de l'Espasa. La
Crònica d'Enric de Livònia diu que el castell va ser usat per la Germandat de l'Espasa com a base per a lluitar contra els livs que s'havien revoltat. El castell va ser inicialment construït per vigilar i controlar les vies d'aigua del riu Gaja i per defensar-se dels intents d'invasió des del castell de Turaida, controlat per l'arquebisbe de Riga. En 1224, l'ambaixador del Papa, Guillem de Mòdena, es va quedar al castell i va establir una església i una parròquia. En 1237, les terres de la Germandat de l'Espasa es van convertir en propietat de l'Orde Teutònic, que continuaren amb la conquesta addicional de territoris fins el 1290.
 |
| Torre nord |
Més endavant, el castell va passar a mans dels polonesos, suecs, russos i finalment abandonat... i el 1737, Sigulda es convertí en una finca privada, sent el seu primer propietari el comte Lasi, seguit pels Brown i els Borhs. Després d'alguna reconstrucció, entre 1878 i 1881, un nou castell va ser construït per a la família del duc Kropotkin.
Concerts anuals i festivals s'organitzen a l'escenari a l'aire lliure del pati del castell de Sigulda, amb seients per a 2.000 espectadors, com els festivals de jazz i blues, així com un festival d'Òpera.
Aprofitant que encara tenim uns minuts abans d'acabar la visita, visitem per fora el castell nou de Sigulda i un centre senyorial.
El centre senyorial es començà a desenvolupar en la part davantera del castell medieval de Sigulda durant el segle XVII. Encara romanen alguns edificis del segle XVIII i XIX contruits durant l'època que els Von Borghs i Kropotkin. El
castell nou de Sigulda va ser construït en estil neo-gòtic durant els anys 1878-1881, en l'època del duc Dimitry Kropotkin i la duquessa Olga, usant els materials d'un edifici antic del segle XVII.
Durant la Primera Guerra Mundial, aquest edifici va ser destruït. En 1922, arran de les reformes agràries, el castell nou es va convertir en el castell dels escriptors, ja que va ser utilitzat per l'Unió de Letònia d'escriptors i periodistes, que va invertir una gran quantitat de diners per a la seva restauració.
En la Segona Guerra Mundial, va ser utilitzar com a caserna general de la divisió Nord de l'exèrcit alemany, i un cop acabada la guerra, el Consell de MInistres de la URSS la va convertir en una casa d'esbarjo per als alts funcionaris de l'Estat. En 1953, el departament de la Salut de la República Socialista Soviètica de Letònia va establir un centre de rehabilitació, que va estar en funcionament fins a la restauració de la independència de Letònia, que va allotjar al Consell de la Ciutat de Sigulda, fins el 2002, i a partir de llavors, hi ha el Consell del Districte de Sigulda.
I acabat el temps, tornem cap a l'estació central de trens, finalitzant aquest tour pels centres històrics de Turaida, Krimulda i Sigulda.
Anar a
Índex del viatge |
Riga |
El Museu-Reserva de Turaida
