Itàlia. Roma (VII): El Vaticà

(11/01) Ultim dia del viatge, i anem pel matí cap a la Ciutat del Vaticà, la nació més petita del món, amb una superfície de 50Ha, i poc més de 550 ciutadans, dirigits pel Papa. Es troba dins de la ciutat de Roma, amb la qual té 4km de frontera. L'estat va neixer a arrel del Pacte de Letrán, firmat per Pius XII i Mussolini, el dia 11 de febrer de l'any 1929. El sant pare reconeixia una Itàlia sobirana i el cap d'estat italià reconeixa la existència en el seu territori del Vaticà sota domini papal. Així va acabar una llarga baralla de poders que havien enfrontant uns sants pares propietaris d'amplis territoris i exercits amb emperadors de la vella Europa.



Com qualsevol estat, té el seu propi cos de seguretat personificat en la Guàrdia Suïssa, un cos militar fondat l'any 1506, format íntegrament per joves suissos solters i catòlics. El seu vistós uniforme en colors vermell, groc i blau va ser dissenyat per Michelangelo. Visitem primer els Museus Vaticans (per sort, no hem de fer gaire cua). L'origen d'aquests es deu al Papa Juli II, en l'any 1503. Està format per diferents museus i diferentes col·leccions i galeries, i la Pinacoteca. Només entrar, s'accedeix al Pati de la Pinya.

Començem pel Museu gregorià-egipci, amb antigüetats orientals d'Egipte, Palmira, Palestina i assiris, entre altres.




La Sala Rodona, obra de Michelangelo, el qual es va inspirar en el Panteó per a fer-la. Entre moltissimes coses, passem per:

- La Galeria dels Mapes, sala on hi ha diferents mapes d'Itàlia i altres païssos, obra de Banti,
- Els Apartaments de Pius V, que exhibeix tapissos de la fàbrica Tournai (segle XV) i de la fàbrica de Pieter Van Aelst de Brusel·les,
- La Sala de Constantí, on els frescos de deixebles de Rafael, mostren la conversió de l'Emperador a la fe cristiana, així com la victòria en el pont Milvi sobre Majenci,
- El Departament de Borgia, on Alexandre VI va viure fins a la seva mort...

Fins que arribem a la Capilla Sixtina, el major tresor artístic del Vaticà, construïda en la època de Sixte IV entre els anys 1471 i 1484, per Giovanni d'Dolci. Es la sala on es celebra el conclau on son elegits els Papas. La bòveda va ser decorada per Michelangelo entre els anys 1508 i 1512 on representa les Històries del Gènesi, mentre en la paret de l'altar està coberta pel gran fresc del Judici Universal (1535-41).

Es l'únic lloc dels Museus on no es poden fer fotos, però amb tanta gent que hi ha, sempre es pot fer-se alguna... Seguim caminant, passant per la Biblioteca apostòlica, la Pinacoteca...

I tornem cap a la Plaça de Sant Pere, obra de Bernini: una plaça ovalada de 340 per 240 metres, més gran que el Coliseu, rodejada d'una columnata balaustrada, amb 284 columnes toscanes i 88 pilastres, sobre la qual s'assenten les figures de més d'un centenar de sants de totes les èpoques. Hi ha dues fonts en el centre de cada semicercle, i en el centre, un obelisc egipci de 25 metres, procedent del Circ de Neró, una peça de 500 tones que per trasl·ladar-la va ocupar a 900 persones i suposà quatre mesos de treball.

L'accés a la Basílica de Sant Pere, mitjançant les seves cinc portes, està qustodiada per les estàtues de Carlemagne i Constantí. La porta de la dreta és la Porta Santa, i només l'obre el Papa en els anys de jubileu.



La Basílica té 193m de longitut i 44,5m d'alçada. Va ser construïda durant varis segles. A l'inici, era un monument conmemoratiu, en el lloc on Sant Pere va ser martiritzat. La construcció de l'edifici actual s'inicia en l'any 1506, durant el papat de Juli II, sent acabada en l'any 1626 durant el pontificat de Pau V. Entre els arquitectes que varen participar destaquen Bramante, Rafael, Bernini, Michelangelo...


Només entrar, a la dreta, hi ha La Pietat (1499), obra de Michelangelo, quan només tenia 25 anys: una Verge amb unes vestidures amb nombrosos plecs, sosté al Fill mort. Protegida per un vidre, degut a un atemptat que va sofrir per un perturbat l'any 1972,


Al mig, el baldaqui, fet per Bernini, i amb les columnes de bronze fetes amb el revestiment del Panteó d'Agripa. La cúpula, dissenyada per Michelangelo, la va fer de 42m, per deferència a la del Panteó que mideix 43m. Està coberta de mosaics i amb una inscripció on hi ha lletres de 2m d'alçada. A ella es pot pujar mitjançant un ascensor o per unes escales. Val la pena pujar-hi, amb unes belles panoràmiques de la plaça de Sant Pere, dels jardins del Vaticà, i de tota la ciutat de Roma.

Una vegada baixem, es pot visitar, gratuitament, les Grutes vaticanes, on hi ha tombres de diferents Papas de la història, sent la més visitada, la de l'últim Papa mort: Joan Pau II.

Llegir més

Itàlia. Roma (VI): El Trestevere i Campo de' Fiore

Tornem cap a Roma, i anem a l'església de Santa Maria in Cosmedin, on destaca la Bocca de la verità, una antigua tapa d'una cisterna. La llegenda assenyala que la boca mossega la ma dels mentiders.










Al costat, hi ha el Fòrum Boari, on es conserva dos temples del segle II a.C.: el rectangular dedicat a Portunus, deu dels rius i dels ports, i el circular és el temple de Hèrcule.

Creuem el Tiber, per anar al barri de Trestevere. Després de dinar per allà, entrem a l'església de Santa Maria in Trestevere. Es la més antiga dedicada a la verge. Creada en l'any 337, és el lloc on va manar miraculosament un manantial d'oli el dia del naixement de Crist. L'actual església, del segle XII, té mosaics del mateix segle, 22 columnes antiguesi un sól cosmatesc.

Tornem cap a l'altra riba, en direcció al Campo de' Fiori. Aquesta plaça ha sigut escenari d'execucions de la Inquisició, com recorda la estàtua del filòsof Giordano Bruno, condenat a la foguera durant el jubileu de l'any 1600.

Durant el trajecte, passem per diferents edificis a destacar: el Palazzo Farnese, adornat amb creacions de Michelangelo i una meravellosa façana, el Palazzo Spada, que allotja una magnifica col·lecció de quadres...



Per acabar el dia, veiem el Teatre de Marcelo (segle I a.C.), el teatre de més èxit fins que es va construïr el Coliseu.

Llegir més

Itàlia. Roma (V): Ostia Antica

(10/01) Pel matí, anem a Ostia Antica, una ciutat fundada en el segle IV a.C., com un simple port, però a mida que Roma va anar creixent, es va convertir en un destacat enclau comercial del Mediterrani. Va ser deshabitada fa més de 1000 anys.

Per arribar-hi s'agafa un tren de rodalies que surt de Porta S. Paolo, al costat mateix del metro de Piramide. Es troba a uns 20 minuts. Al costat mateix de la estació, hi ha la Piramide de Caius Cestius (12 a.C.), de 36m d'alçada. Seguint la moda egipcia, els romans es feren construïr-se les tombes com a piràmides, sent aquesta la única que es conserva. Va ser construïda amb maons i posteriorment recoberta amb marbre, d'acord amb les maneres romanes.

Agafem el tren i parem a la estació corresponent. A prop, es troben les restes de la ciutat. L'itinerari comença a partir de la Porta Romana i s'avança cap a l'est, mitjançant la Decumanus maximus, l'arteria vial urbana de major importància. Només entrar-hi, es troba la Necròpoli d'Ostia. La visita ens ocupa quasi tot el matí i podem veure entre altres coses:



Terme dei Cisiarii: complexe termal pertanyent a la corporació dels cisiaris (cotxers de les caleses que portaven a les persones entre la ciutat, els suburbis i el port), i va se construït sobre la resta de magatzems antics.



Terme di Nettuno: les termes de Neptú eren grans banys públics. Es tracta d'un gran edifici amb un gimnàs annex, iniciat per l'emperador Adrià, l'any 133 d.C. i acabat per Antoni Pio. Van ser restaurades per Marc Aureli, després d'un incendi, en la segona meitat del segle II d.C.













El Teatre va ser construït durant la època d'August a inicis del segle I d.C. Va sofrir diferentes remodelacions durant els anys posteriors, i podia allotjar a 3000 espectadors. En la part de la escena es conserva 3 màscares de la decoració figurada en marbre.





A esquenes del teatre, es troba la gran Plaça de les Corporacions. Al voltant hi ha un gran pòrtic que protegia, en cas de pluja, els espectadors del teatre. En el centre de la plaça, s'alça un temple amb dues columnes en la façana.



Un dels santuaris més antics de la colònia, edificat, es suposa, entre els anys 90-60 a.C., és el Tempietto republicano, composat per quatre temples, d'iguals dimensions, probablement dedicats a quatre divinitats diferents.



Les Termes del Fòrum, construïdes a mitjans del segle II d.C., té una planta particularment complexa, que es desenvolupa al voltant d'un ampli frigidarium adornat amb revestiments de marbre i mosaics.

En el centre de les cruilles de les dues principals vies, es va erigir el Fòrum. També es troba el Capitolium, el temple més important d'Ostia dedicat a la triada capitolina: Jupiter, Juno i Minerva. Construït en la època d'Adrià, només conserva la part dels maons, completament despullat de marbres durant les invasions bàrbares.













L'edifici del Thermopolium, en la Via de Diana, era un local destinat a la venda de begudes i menjars calents. Es pot veure perfectament la via.






La Basílica cristiana, va ser donada a Ostia per l'emperador Constantí, construïda durant el segle IV d.C.





La Schola de Trajano (segle II d.C.), denominada així per la estàtua de Trajà (l'original es conserva en el museu en el mateix recinte), es va convertir en la seu àmplia i senyorial d'una rica corporació d'Ostia.


La Porta Marina, franquejada per dues torres, donava accés al port.

Ostia es trobava a la desembocadura del riu Tiber, però el temps ha canviat el curs del riu i el mar ha perdut quilòmetres. Per això no ens ha d'extranyar el no veure el mar en aquesta zona.

Llegir més

Itàlia. Florència (II): al voltant de la Piazza della Signoria

Després del Duomo, anem cap a la Basílica de Santa Croce, l'església franciscana més gran del món. Començà a construïr-se en l'any 1294, sobre plànols d'Arnolfo di Cambio. Se la coneix també com el Panteó de les glòries italianes degut a que conté els sepulcres de personatges com Maquiavel, Galileu, i Michelangelo, entre altres. Recomanable entrar-hi, i disfrutar també dels seus claustres i jardins.











D'aqui, ens dirigim al Ponte Vecchio, un pont del segle XIV, en el qual les botigues estan successivament unes al costat de les altres, en les quals es venen joies d'or i plata. Va ser l'únic pont de la ciutat que va escapar de la destrucció durant la Segona Guerra Mundial.



Creuem el pont, per anar al Palazzo Pitti, dissenyat per Brunischelli per a la família Pitti, rivals dels Medici, però que aviat va anar a parar a mans dels seus enemics. Allotja una gran col·leccio d'art dels Medici, amb treballs de Rafael, Tintoretto, Rubens...

Tornem a l'altra part del riu Arno, per arribar-nos a la Piazza della Signoria, eix de la vida política de Florència durant molts segles. Allotja alguns dels edificis més coneguts de la ciutat:

El Palazzo Vecchio, construït a partir de l'any 1299, sota planols d'Arnolfo di Cambio. Seu de l'ajuntament des de l'any 1322, l'interior està fastuosament redecorat per Vasari (on no es poden fer fotos). Un corredor alçat anomenat Pasadís de Vasari, comença en el Palazzo, pasa per la Galeria dels Ufizzi, creua l'Arno per dalt del Pont Vecchio i va a parar el Palazzo Pitti. Vigilant les portes del palau, hi ha una còpia del David de Michelangelo.

La Logia dei Lanzi és una galeria a l'aire lliure d'escultures on destaquen les estàtues de Perseu de Cellini i El rapte de les sabines de Giambologna





La Galeria dels Ufizzi, una de les pinacoteques més importants del món, disposa d'obres d'art com: El naixement de Venus de Botticelli, la Venus d'Urbí de Tiziano... Al ser dilluns, com molts altres museus, estava tancat, encara que tampoc haguessim tingut temps de visitar-ho.

El dia no dóna per més, i tornem cap a Roma...

Temps actual en Florència:

Llegir més

Itàlia. Florència (I): cap al Duomo

(09/01) Amb el bitllet comprat el dia anterior, agafem a primera hora del matí un tren Eurostar, en direcció a Firenze, capital de la regió de la Toscana, i va ser on es va desenvolupà el Renaixement des de finals del segle XIV cap endavant. El seu centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. En menys de 2 hores hi arribem.




Només sortir de la estació de tren, caminant en direcció al centre, es troba l'església de Santa Maria Novella, consagrada en l'any 1240 i amb una façana de marbre renaixentista feta per Alberti.


Seguim caminant pel centre, i hi ha la basílica de San Lorenzo, iniciada per Bruneslleschi, l'any 1425. Va ser l'església parroquial de la família dels Medicis, i molts dels seus membres estan enterrats aqui. Al voltant, es poden trobar diferents palazzos.


Arribem finalment a la Piazza del Duomo, on el Duomo, amb la seva façana de marbre rosa, blanc i verd i la seva característica cúpula domina el firmament de la ciutat. Es una de les quatre catedrals més gran del mon i va tardar dos segles en construïr-se.

El Baptisteri, inicialment un temple pagà, disposa d'unes portes daurades de bronze, conegudes com les Portes del Paradís.

La catedral, dedicada a Santa Maria del Fiore, va ser dissenyada per Arnolfo di Cambio i acabada als voltants de l'any 1367. Va ser coberta totalment amb marbres colorejats, com el Baptisteri.





La Cupola, construïda entre els anys 1420-26, és el punt més alt de la ciutat florentina. Es pot pujar, però decidim finalment pujar al campanari.




El Campanile, torre-campana de la catedral, va ser dissenyada per Giotto, pintor i arquitecte. El treball va ser acabat per Andrea Pisano i Francesco Talentti. Des de dalt, es té una panoràmica de tota la ciutat, veient-se per exemple la Piazza della Repubblica, construïda sobre l'antic barri jueu.

Llegir més