La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

La Cerdanya. De Bolvir a Guils

Seguim per la carretera N-260, i passat Bellver, es troba Bolvir (1.145m), un dels municipis de la Cerdanya on s'ha construït més segones residències, amb gent molt famosa i de renom que hi viu. El terme es distribueix en dues parts clarament diferenciades pel seu relleu geogràfic: la plana del sud és Talltorta i el mateix Bolvir, al nord, força més accidentat.

Bolvir de Cerdanya

En l'anomenat barri del Castell es troba la Torre de Bolvir, una antiga torre defensiva que es va tornar a edificar com a habitatge entre els segles XVI-XVII després d'haver estat destruïda. És una alta torre de planta quadrangular de quatre pisos i golfes i avui en dia es troba en molt males condicions. Al costat de la torre, es troba una pallissa i altres dependències.

La Cerdanya. Torre de Bolvir

Seguim per la part nord de Bolvir, i agafant el cotxe en menys de 2-3 minuts, pel camí del Remei, s'arriba al Santuari de Nostra Senyora del Remei, edificat a la fi del segle XIX, d'estil historicista. Presenta una esvelta cúpula poligonal que el corona i uns bells esgrafiats.

Santuari de Nostra Senyora del Remei de Bolvir

Substitueix una antiga capella on s'hi aturaven els pelegrins del camí de Sant Jaume. Va ser aixecada per la família Manaut, al costat de la seva torre-castell, que veurem a continuació.

Santuari de Nostra Senyora del Remei de Bolvir

I seguidament, aixecat al mig d'un parc de sequoies i avets, tenim la Torre del Remei, construïda al 1910, una barreja de castell gòtic i chateau francès del segle XVIII que s'aconseguí mitjançant la combinació d'elements del neoclàssic francès i del modernisme català.

Torre del Remei de Bolvir

El banquer Agustí Manau i Taberner va manar la construcció de la Torre que la va regalar a la seva filla, Blanca. El projecte i construcció va ser encarregat a Calixt Freixa Pla, deixeble d'Antoni Gaudí, home reconegut en la comarca, on es pot trobar obres com el Casino Ceretà de Puigcerdà i la Torre de Riu a Alp. Inicialment van viure deu dones, incloent el servei, i després d'uns anys de prestigi, l'esclat de la Guerra Civil va portar als seus ocupants a ser traslladades a Barcelona i la casa confiscada pel govern republicà, que la va destinar primer a escola i després a hospital. Amb la fi de la guerra, la finca va ser restituïda als seus antics propietaris, però no va poder reviure passades glòries, fins a que a finals dels anys 90 es va formalitzar la compra del recinte per tal de fer un hotel de gran luxe, amb només onze habitacions, que va ser inaugurat a la primavera del 1991.

Torre del Remei de Bolvir

Deixem Bolvir, deixant de veure altres llocs interessants com les esglésies de Santa Cecília o de Sant Climent de Talltorta, i pugem fins a Saneja (1.214m), que forma part del municipi de Guils, on destaca l'església parroquial de Sant Vicenç, del segle XI, exemple del romànic llombard amb un campanar format de tres cossos. Formada per una única nau, una magnífica Mare de Déu romànica de fusta es conservava dins de l'església fins que el 1936 desaparegué.

Església de Sant Vicenç de Saneja

Continuem més amunt per la carretera i arribem a Guils de Cerdanya (1.385m), on es troba l'església parroquial de Sant Esteve, romànica del segle XII, amb una portalada extraordinària, la qual no vam poder veure, ja que l'accés estava tancat i només vam poder veure l'església des de l'altra banda.

Guils de Cerdanya. Església de Sant Esteve

L'esvelt campanar d'espadanya, que s'aixeca als peus de l'església, confereix a l'edifici una àgil figura que contraresta el volum propi dels monuments romànics.

Guils de Cerdanya. Església de Sant Esteve

El frontal de l'altar, del segle XII, es troba al Museu del Prado de Madrid, i presenta l'imatge de Crist assegut en Majestat envoltat dels símbols dels evangelistes.

Anar a: Uns dies per la Cerdanya

Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.) | Ajuntament de Bolvir

La Cerdanya: Bellver i Talló

Dalt d'un puig, anomenat en època medieval Bello Videre, que domina el Segre, la vila medieval de Bellver de Cerdanya (1.060m) conserva un nucli antic extens, molt pintoresc i el més ben conservat de la Cerdanya, i part de les muralles medievals.


Bellver de Cerdenya
La Plaça Major i al fons l'església parroquial
Abans de ser vila, Bellver era un castell que formava part d’una línia de fortificacions i torres de guaita que defensaven i controlaven el Camí Ral que, travessant el comtat medieval de Cerdanya, unia el també comtat de Conflent amb el d’Urgell. La fundació de la vila data de 1225 quan Nuno Sanç, comte de Rosselló i Cerdanya, atorgà la Carta de Població a Bellver i li permeté desenvolupar-se com a vila. 

L’estructura urbana del Barri Vell està condicionada pel turó sobre el qual s’assenta. De forma rectangular, s’allarga d’est a oest. Seguint els paràmetres clàssics, el castell estava situat a la part de ponent i l’església a la de llevant. Amb la construcció de les muralles, se’n configurà definitivament el nucli de població. Els murs segueixen el perímetre del turó originari, aprofitant al màxim l’espai exterior, alhora que utilitzen els pendents per reforçar les defenses. La part septentrional, d’alçada considerable i protegida pel Segre, no calgué dotar-la de grans panys de paret. A ponent el castell dominava tot l’espai. A la part de llevant, en canvi, s’hi van construir notables panys de muralla així com torres. La meridional, també alta, estava protegida per un fossat.

El poble de Bellver és lloc de pas d'un dels camins de Sant Jaume a Santiago de Compostela i està constituït per aquest nucli i dinou agregats més que conformen la subcomarca de la Batllia: Anes, Talltendre, Ordèn, Cortàs, Éller, Baltarga, Beders, Bou, Pedra, Cobarriu, Talló, Santa Eugènia, Pi, Riu de Santa Maria, Santa Magdalena, Nèfol, Olià, Nas i Sant Martí dels Castells. De tots aquests nuclis, els tretze primers tenen les seves esglésies, totes elles d'origen romànic, destacant Santa Maria de Talló, coneguda com la Catedral del Romànic.

Bellver de Cerdenya
Plaça Pau Clarís

Bellver no ha tingut una història planera com ho demostra la seva intervenció en diferents episodis bèl·lics com la intervenció durant la guerra civil catalana contra Joan II. Tampoc no es va lliurar dels estralls el bandolerisme, a la fi del segle XVI. Des de la Guerra dels Segadors fins a la del Francès, va sofrir ocupacions dels francesos i l'últim episodi es remunta a la Guerra Civil.

Bellver de Cerdenya
Restes de les muralles

Es recomanable deixar el cotxe a la part baixa del poble, doncs en el nucli antic és difícil de trobar aparcament. Nosaltres vam tenir sort i vam poder deixar el cotxe al bell mig de la Plaça Major. Tot i això, la ruta la començarem des d'avall i concretament des del Portal de la Cerdanya.

El Portal de la Cerdanya era l'entrada de llevant del recinte emmurallat del Barri Vell. Enfront hi ha la pujada de Joan Alay, i a la dreta una de les dues torres d'entrada, coneguda com la Torre de la Presó.

Bellver de Cerdenya

Seguint, pel peu de la torre i a la dreta, es veuen les muralles de la vila, les espitlleres de defensa i un altre torricó fins arribar al peu de l'ascensor o de les escales per on pujarem al Barri Vell. Les muralles daten de l'any 1267, l'any que el rei Jaume II de Mallorca ordenà la seva construcció.

Bellver de Cerdenya

Més tard, s'aixecà una nova línia de muralla sota la supervisió de l'enginyer i arquitecte militar francès Sebastian Le Preste, marquès de Vauban, durant l'ocupació francesa (1692-1698) que va ser enderrocada a la seva retirada.

Són nombroses les obres militars de Vauban, i una dotzena d'elles han estat considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. De les dotze, dues d'elles estan a la Catalunya Nord: a Vilafranca de Conflent i Montlluís.

Pugem per l'ascensor i ens trobem amb la la Plaça de Gustavo Adolfo Bécquer, un espai recuperat per les obres que es van dur a terme al Barri Vell. El nom es deu a l'estada de l'il·lustre poeta l'any 1860 a Bellver. Els carrerons del Barri Vell, la Plaça Major, la Torre de la Presó i Sant Martí dels Castells foren els indrets en que s'inspirà per escriure la llegenda de 'La Cruz del Diablo' en les seves recopilacions de llegendes i rimes.

Bellver de Cerdenya

Des d'aquí tenim una bona panoràmica de la Cerdanya cap a llevant. Dos forats oberts a la roca ens trobem; el primer és un refugi antiaeri que es obrir durant la Guerra Civil, i l'altre, més antic, era un dipòsit de munició que utilitzaren els francesos en la seva ocupació de 1692 a 1698.


Seguim cap a l'església i al costat mateix d'aquesta, hi ha el Jardí de plantes medicinals de Ca les Monges on es poden veure diferents espècies autòctones, especialment conegudes per les seves propietats medicinals. Al costat de les plantes es troben una sèrie de cartells on hi consta informació dels noms i les propietats més conegudes de cada una d’elles, així com el tipus d’ús que se’n fa.


Arribem a l'església parroquial de Sant Jaume, patró de Bellver. Segurament es va erigir en substitució de la capella del castell, dedicada a Sant Vicenç. D'estil gòtic, la seva construcció data de finals del segle XIII, aixecant-se l'esvelta torre del campanar els anys 1767 a 1769.



Seguim per la Plaça Major. Es tracta d'una plaça porxada amb cases de pedra, centre comercial i administratiu de Bellver. Té el nom oficial de Plaça Major 27 d'Abril en record dels fets ocorreguts en aquesta data del 1937 amb l'anarquista Antoni Martín -conegut com el Cojo de Málaga-. Cabdill d'un escamot de la CNT-FAI  que havien constituït una base llibertària a Puigcerdà van voler ocupar el poble, però l'intent fracassà.


Aquí hi tenia lloc el mercat setmanal i la fira un cop a l'any. En les portes de les cases totes tenen al costat una finestra: era l'aparador de la botiga que antany havien estat. En dues de les llindes d'aquestes cases es poden veure gravats una mà de morter i un morter, que identifiquen dues antigues farmàcies. Eren les eines que utilitzaven els apotecaris farmacèutics de l'època per triturar les hermes medicinals i fer els pegats.


Els dos edificis més destacats de la plaça són la Duana, edifici restaurat del segle XVI i on es pagaven els impostos sobre les mercaderies que es venien al mercat, i l'antiga Casa del Comú, avui ajuntament de la vila.

Seguint pel carrer al fons de la plaça, arribem a la plaça del Castell, per després a la dreta entrar al Mirador del Castell. Aquí es trobava el castell fundat l'any 1072 pel comte de Cerdanya Guillem Ramón. El 19 de juny de 1665 un llamp en va fer explotar el polvorí i la fortificació va quedar pràcticament derruïda.

Des d'aquí es pot observar tota la vall del Segre cap a ponent i els boscos de ribera que l'envolten. També podem gaudir del paisatge de la solana de Bellver, més aspra i seca que la baga i amb diversos boscos d'alzina carrasca i pins.


Baixant per les escales es pot veure un forat a l'esquerra on es veu la cisterna medieval, única resta del castell de Bellver.


Deixem el Barri Vell, i trobem al costat de la carretera que ens porta a Talló, un edifici modern que crida l'atenció. Es tracta de la Torre de Sant Josep, d'estil noucentista, que actualment acull un CAP. Amb una estructura en creu, del seu centre emergeix una torre-mirador tancada amb barana de balustres. El porxo que precedeix l’entrada es converteix en galeria coberta al primer pis i en balcó al pis superior. Remata el cos central de la façana principal una imatge de Sant Josep i l’any de construcció de l’edifici, 1924.


Arribem a Talló, a poc més d'un quilòmetre de Bellver. Situat en una cruïlla de camins, va tenir la seva importància en l'època medieval on hi havia una canònica agustiniana i fou el centre de l'ardiaconat de la Cerdanya, que posteriorment es traslladà a Bellver.



Talló destaca per la seva església de Santa Maria, l'exemple més monumental del romànic de la Cerdanya. És la primera església de la Cerdanya citada a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, en el segle X.


Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per dos cossos: l'absis, del s. XI, decorat amb arcuacions llombardes a l'exterior, i la nau, dividida per arcs torals i contraforts semicirculars a l'exterior.


El frontispici té una gran entrada que conserva la ferramenta original, un ull de bou i una petita espadanya al capdamunt. En el segle XVII es construí la torre del campanar i el porxo.

Anar a: Uns dies per la Cerdanya

Bibliografia i més informació en: Ajuntament de Bellver | Pobles de Catalunya | Catalunya Medieval

La Cerdanya. Pels voltants de Martinet

Travessat per la carretera N-260 i a la vora del riu Segre, a mig camí de la Seu d'Urgell i de Puigcerdà, trobem Martinet (950m). Cap del municipi de Montellà i Martinet, és un dels pobles més moderns de la comarca. Situat a la dreta del Segle, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que separa el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera. 

Montellà i Martinet

El seu origen es remunta a l'existència d'una antiga farga o martinet que aprofitava la força del riu. Com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, depenia de la de Montellà. De l'església cal remarcar la seva manca d'absis i el seu campanar, però no s'hi fa culte, doncs només el campanar és fora d'una propietat particular.

Martinet

Seguint l'N-260 cap a la Seu, a pocs metres es troba una desviació a mà dreta que porta cap a una sèrie de nuclis, dels quals només veurem uns quants.

El primer d'ell és Travesseres (1.150m) ple de cases amb cobertes de teula. Allà es troba Cal Lliuret, un restaurant familiar i acollidor, amb una terrassa que dóna a unes magnífiques vistes de la Serralada del Cadí, especialistes es arrossos.

Travesseres

Seguim amunt i deixant la desviació a l'esquerra d'Arànser, tenim el poble de Lles (1.493m), cap del terme municipal de Lles de Cerdanya. La seva ubicació ens permet tenir d'una gran vista panoràmica del Cadí i de la Tossa Plana de Lles, que limiten la Cerdanya amb Andorra.

Cerdanya

Com a lloc d'interès cultural tenim l'església de Sant Pere, d'origen romànic, tot i que ha estat molt reformada posteriorment. Té una sola nau i un campanar de planta quadrada coronat amb un teulat piramidal.

Lles de Cerdanya

Si es vol menjar per aquí, recomanem la fonda Domingo, amb cuina casolana que ofereix un menú amb molt bona qualitat/preu i menú infantil pels més petits.

Lles de Cerdanya

Tornem carretera avall i agafem el creuament corresponent cap a Arànser, o Aransa. Aquí trobem un altra església romànica, la de Sant Martí, i també molt reformada des dels seus orígens. També és d'una sola nau i el seu campanar de planta quadrada.

Arànser

De tornada a Martinet, si continuem per la carretera cap a Bellver i Puigcerdà, a pocs quilòmetres i al costat mateix de la carretera al capdamunt d'un petit turó el castell de Sant Miquel dels Castells, un important enclau defensiu del comtat de Cerdanya. De les restes de l'antic recinte fortificat romanen una torre quadrada i una sala rectangular, ocupada la meitat de llevant per una església.

La Cerdanya
Sant Miquel dels Castells. Fotografia de jqmj Queralt (1)


Anar a: Uns dies per la Cerdanya

(1) Foto de jqmj Queralt
Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.) | Enciclopèdia Catalana | Catalunya Medieval

Uns dies per la Cerdanya

La Cerdanya, en ple Pirineus, és una de les comarques històriques de Catalunya i disposa d'importants recursos turístics com els seus paratges naturals, estacions d'esquí, pesca, gastronomia, monuments romànics i un conjunt de pobles d'alta muntanya molt interessants. La comarca ocupa una de les valls més amples d'Europa amb uns trets característics com la seva plana extensa a uns 1.000 metres d'altitud, la seva orientació d'est a oest, que fa que tingui una climatologia freda i rigorosa a l'hivern, però a la vegada moltes hores de sol, cosa que la tempera. El conjunt muntanyós està conformat per la Serra del Cadí (meitat occidental), la Serra del Moixeró i altres massissos més orientals com la Tossa d’Alp -on es troben les instal·lacions de les estacions d'esquí de Masella i la Molina- i el Puigllançada, i el massís de Pedraforca, ja dins del Berguedà.

Lles de Cerdanya
Mirador de la Cerdanya (Lles de Cerdanya)

A dia d'avui, la comarca històrica de la Cerdanya s’estén a banda i banda de la frontera espanyola i francesa des de que que l’any 1659 el Tractat dels Pirineus dividís la vall formalment en dues zones: al nord va quedar la qual és coneguda com Cerdanya francesa o Alta Cerdanya pertany per França. Al sud, la coneguda com Cerdanya catalana, amb la capital a Puigcerdà. Del tractat, en el qual més d'una trentena de pobles passaren a França, només es va mantenir sota sobirania espanyola Llívia, per tenir condició de vil·la, quedant com un petit enclavament dins de territori francès. I per si fos poc aquesta divisió, la mateixa comarca de la Cerdanya catalana està igualment fraccionada en dues parts adscrites a les províncies de Lleida i Girona, partició que data de 1833.

Mapa de la Cerdanya Catalana
La Baixa Cerdanya. Foto de www.lleidatur.com

Durant l'estiu del 2017 i aprofitant el cap de setmana amb la segona pasqua del 2018, vam estar-hi uns dies per gaudir d'aquest meravellós entorn que ens ofereix la Cerdanya, i les circumstàncies familiars amb un nou membre a la família de pocs mesos, ens hi va acabar de decidir.  De la Cerdanya francesa, ja havíem visitar en part, anys enrere, quan vam fer una sortida pel Vallespir i pel Conflent.


En els dos cops, l'allotjament que vam triar va ser els Apartaments Cal Patoi situats en el casc antic del poble de Martinet, a mig camí entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell. Es tracta d'uns apartaments de nova construcció, del 2011, apartats de la carretera principal, i que disposa de gairebé de tot: garatge tancat a la planta baixa, un espai comunitari amb zona infantil (pot ser una mica molest si estàs a la primera planta, ja que els balcons dóna a aquest espai), apartament ampli amb vistes al poble i a les muntanyes, wifi, la cuina ben equipada amb rentavaixelles, forn, cafetera Nespresso, una zona comunitària amb rentadora i assecadora, un espai on pots trobar joguines diverses...

Montellà i Martinet
Apartaments Cal Patoi

Els seus propietaris, molt simpàtics i encantadors, ens van recomanar molts llocs per anar a menjar per tota la comarca i vam seguir els seus consells, dinant fabulosament en tots ells.


Durant aquests dies vam gaudir del seu patrimoni cultural, sent el més important el romànic, amb esglésies com Santa Maria de Talló, com a màxim exponent. D'estil gòtic tenim el barri antic de Bellver de Cerdanya amb la seva plaça Major porticada, l'església de Sant Pere d'Alp o l'antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà, entre altres.

Bellver de Cerdanya
Plaça Major de Bellver

Dels segles XIX i XX destaquen l'espectacular Torre del Riu, a Alp, la Torre del Remei a Bolvir -avui un hotel de luxe- i les villes i cases d'estiueig a Puigcerdà.

Alp

Quan a la gastronomia cerdana, rica en patates, farina, porc, col, conill, ovella, llegums i bolets, destaca el plat típic per excel·lència de la comarca que és el trinxat, elaborat amb col d'hivern, patates i cansalada.

La Formatgeria de Llívia
Raclette a La Formatgeria de Llívia

A la Cerdanya trobem espais naturals protegits com el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que afecta a tres comarques (les altres dues són el Berguedà i l'Alt Urgell). Una barrera muntanyosa s'estén al llarg de 30km i forma la divisió d'aigües de les conques fluvials del Segre i el Llobregat. Estacions d'esquí de la Molina i de la Massella, amb les d'esquí de fons i nòrdic a Aransa, Lles de Cerdanya i Guils, atrauen a molta gent durant els mesos d'hivern.

La Cerdanya
Des d'Aransa

De rutes i poblets a veure hi ha de tot tipus. Tenint en compte els dos cops que hem estat darrerament hem triat les següents, agrupades per zones, encara que tota la comarca està relativament a prop:

Pels voltants de Martinet
Bellver de Cerdanya i Talló
De Bolvir a Guils
Urús, Das i Alp
Un passeig per Puigcerdà
Llívia, Bajande i Estavar


Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.)

Ripoll. Del romànic al modernisme

Ripoll, capital del Ripollès

De Ripoll ja havíem parlat en dues entrades prèvies, ja fa cert temps, dedicades al seu monestir, l'element més important de la capital del Ripollès i un dels més importants i emblemàtics de Catalunya. Però avui volem conèixer més aquesta vila i per això ho farem seguint la ruta a peu que ens proposa Turisme de Ripoll anomenada 'Del romànic al modernisme'.


L'itinerari el comencem des de la mateixa oficina de turisme, situada al costat del monestir, on tenim l'Església de Sant Pere, l'antiga església parroquial d'estil romànic de Ripoll que va ser consagrada l'any 890 i que ha romàs sempre a l'ombra del monestir de Santa Maria, amb el qual comparteixen plaça. Destaca a la part posterior, un fragment de muralla del segle XIV, sobre la qual s'aixeca el campanar. A la façana es pot veure un rellotge de sol.

Monestir de Ripoll

A l'altra banda del monestir, adossat als claustres, tenim l'Ajuntament, construït al segle XVII i que formava part del conjunt monàstic. Format per planta baixa i dos pisos, la façana exterior és d'estil neoclàssic.

Si ens anem cap a la carretera de Ribes, tenim la Casa Codina (1918), un edifici d'influència modernista amb una torre de simetria central accentuada per les galeries sortides i el coronament del cos principal.

Ripoll

Si tornem cap al monestir, tirant pel carrer del Bisbe Moragues, just abans de travessar el pont sobre el riu Ter, trobem la Casa Muntades (1868), un edifici d'estil neoclàssic, obra d'Eudald Sadurní, on destaquen les pilastres, els capitells corintis, la cornisa de grans dimensions i els elements neogòtics.

Ripoll

Seguidament travessem el pont i passem per sota els porxos de l'Scriptorium del monestir, l'antic lloc on els monjos passaven moltes hores dedicades a la còpia de manuscrits i il·luminant còdex. Avui en dia, podem trobar una exposició interactiva sobre aquest món en l'època de l'Edat Mitjana.

Monestir de Ripoll

Una mica més endavant es troba la Capella de Sant Miquel de la Roqueta (1912), d'estil modernista i feta per Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. Va ser encarregada per Marià de Delàs, baró de Vilagaià i decidí aixecar-la en substitució d'una antiga capella dedicada a Sant Miquel. L'oratori construït a base de pedra de riu sense desbastar presenta una estructura de voltes còniques que formen l'absis entorn al cimbori central.

Capella modernista

Capella modernista

Els següents punts d'interès ens duen al carrer Progrés, on trobem dos edificis modernistes, tots dos també construïts per Joan Rubió. El primer és la Casa Bonada (1912), un casal projectat amb una doble façana i tractat amb pedra carejada. La glorieta i la torre articulen el gir de l'estructura. Coronaments punxeguts i irregulars i una expressada falta d'acabats donen forma a aquesta casa.

Ripoll

L'altre edifici és la Casa Siquès (1916), conegut com la casa del Barco, per la semblança de la façana principal amb un vaixell. Originalment la coberta era de fusta i de forma punxeguda. La planta paral·lelepipèdica utilitza els balcons i la glorieta de testa per donar continuïtat a les façanes.

Ripoll

Tornem a passar pel Ter per algun dels ponts i ens dirigim cap a la Plaça Gran, també coneguda com la Plaça del Mercadal. És una plaça porxada on se celebrava des de temps medievals el mercat setmanal de la vila.

Plaça del Mercadal de Ripoll

Dels diferents edificis que conformen la plaça destaca la Casa Alòs (1908), la casa del Marquès de Dou, d'estil modernista-noucentista i que va ser projectat per l'arquitecte Josep Maria Pericas. Combina de forma elegant i equilibrada els elements modernistes -com la torre amb esgrafiats o les obertures curvilínies de mosaic i maó- i la simplicitat característica del noucentisme.

Casa modernista

Al costat mateix, hi ha la Casa Soldevila, un altre edifici d'estil modernista, obra d'Antoni Folcrà Verdaguer, format per una planta baixa i tres pisos. De la façana cal destacar dos elements decoratius, les baranes de ferro, més elaborades les de la primera planta que les de les altres plantes. L'altra element decoratiu és el coronament, amb uns arcs neogòtics i al seu interior un gotim de raïm de ceràmica.

Casa modernista

I fent xamfrà sobre algunes de les voltes porticades de la plaça, hi ha la Casa Mullol, de Josep Riera Reguer, formada per planta baixa i quatre pisos, on destaquen els esgrafiats de les dues façanes, les rajoles i els treballs de ferro forjat dels balcons. A la primera planta hi ha una balconera única per a dues façanes de la casa.

Plaça Gran

Tocant la Plaça Gran hi ha la Plaça de Sant Eudald on hi havia l'església de Sant Eudald, patró de Ripoll i que va ser derruïda el segle XIX per aixecar un temple més gran i que va ser enderrocat durant la Guerra Civil. L'any 2008 es va remodelar la plaça i és la imatge que podem veure actualment.

En aquesta plaça hi ha el restaurant El Molí, un restaurant no gaire gran que recomanem molt i on vam dinar molt a gust i vam ser atesos perfectament.

El Molí de Ripoll

Davant del restaurant, en el xamfrà de l'edifici on es troba una sucursal de 'La Caixa', destaquen dos detalls escultòrics amb l'escut de la vila i l'emblema de l'entitat financera.

Ripoll

Entre el restaurant i l'antiga Caixa, tenim un edifici de diverses plantes, amb bonics esgrafiats a la façana i a la planta baixa l'antiga Farmàcia Sargatal, on destaca el paviment i la decoració interior.

Plaça de Sant Eudald


A l'altre costat de la plaça, l'antic edifici del Banc Central, format per una planta baixa, on hi ha una botiga, i tres pisos. La façana principal presenta al capdamunt un rellotge sota una coberta i una escultura de Sant Eudald, a l'interior d'una fornícula.

Plaça de Sant Eudald

Des de la Plaça Nova ens dirigim cap al Pont del Raval -últim punt de l'itinerari-, passant pel costat del Casal dels Taurinyà, casa familiar del segle XVII d'una nissaga que va ocupar diversos càrrecs públics durant els segles passats. Aquest antic pont medieval, que creua el riu Freser, va ser reconstruït l'any 1585 i avui en dia conserva, a banda i banda del riu, els arcs auxiliars i l'arrencada de la volta.

Riu Freser

Més informació i bibliografia en: Turisme Ripoll | Plafons informatius en la mateixa vila | Catàleg elements arquitectònics Departament de Cultura de la Generalitat