La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brasil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brasil. Mostrar tots els missatges

Brasil

Quan s'esmenta Brasil, tothom pensa automàticament en futbol, samba, carnaval, platges... i en una ciutat, Rio de Janeiro, però el país brasiler ofereix moltes més coses. En aquests entrada farem un resum dels llocs i ciutats que hem visitat en aquest pais que és un dels més grans i poblats del món amb una superfície total de 8.514.876 km2 i més de 200 milions d'habitants.

Rio de Janeiro

Sense cap dubte, Rio de Janeiro és la ciutat més coneguda de Brasil i anomenada pels seus habitants com la cidade maravilhosa (ciutat meravellosa), encara que no és la seva capital, que es va traslladar a Brasilia, l'any 1960, amb l'objectiu de desenvolupar el territori intern del país, i estar més a prop dels altres estats que formen part de Brasil.

Rio, la segona ciutat més gran i poblada de Brasil a la vora de la Bahia de Guanabara, disposa d'una geografia variada formada per mar, muntanyes, rius i llacunes, i contrastos com els gratacels i les faveles, uns als costats dels altres. La ciutat es troba en la bahia de Guanabara, assentada en un pla, encara que envoltada dels morros, com anomenen els cariocas als penyals, coberts d'una exhuberant vegetació que completen el paisatge.

Copacabana i Ipanema són sinònims de Rio, i és que són les platges més conegudes internacionalment, pràcticament, del món. Es troben en els barris, que duen els mateixos noms, i mentre Copacabana destaca pel seu passeig marítim, amb el seu mosaic de pedres blanques i negres, que formen onades, Ipanema, menys massificada que l'altra i més preferida pels brasilers, va dónar nom a la cançó mítica d'Antonio Carlos Jobim: La garota de Ipanema.


Com alternativa a aquestes platges, tenim en la zona de Barra da Tijuca la platja de Barra, una de les més recomanables, i amb més de 18km d'extensió. Seguint per la carretera de les platges i una vegada passat Recreio, s'arriba a la Bahia de Grumarí. Situat en una Area de Protecció Ambiental, ens trobem amb una zona de gran bellesa amb un contrast entre la mar blava de l'Oceà Atlàntic i el verd de la Mata Atlàntica. Destaca la platja Prainha, una petita platja molt maca, ideal pels amants del surf.

Els mencionats morros són una de les característiques de la orografia de Rio, sent els més famosos els del Corcovado i el Pão de Açúcar. Es gairebé un pecat no pujar al capdamunt d'elles, i en dies assolellats i sense núvols, per gaudir de les magnífiques vistes que ofereixen. Al Corcovado, que es pot pujar en vehicle o per un tren cremallera, tenim el Cristo Redentor, la gran icona de la ciutat i una de les noves set meravalles del món modern, en un concurs publicitari que es va donar a conéixer el 2007. Així, per arribar al Pão de Açúcar, s'ha de pujar primer en un bondinho (telefèric) que condueix al Morro d'Urca, i d'aquí s'agafa un altre similiar que ens porta al seu cim.


Un altra de les belleses naturals de la ciutat carioca és el Parc Nacional de Tijuca, un dels parcs urbans més grans del món, amb més de 3300ha, i una mescla de floresta, muntanya i platges realment única.

El Jardim Botânico és un dels més importants, del seu gènere, del món. Inaugurat per l'emperador Dom Pedro II a principis del segle XIX, compta amb 83ha de boscos i 54ha de zones cultivades que mostren més de 40.000 plantes i 6.000 espècies diferents. A l'entrada, un dels seus principals atractius: les Palmeiras Imperiais, plantades l'any 1809.

Per descomptat, Rio de Janeiro és tot un paradís natural, però també pressumeix, malgrat ser una ciutat relativament jove, de tenir un important patrimoni històric, arquitectònic i cultural, ja sigui de temps enrere com de més moderns. Del poc que queda de l'època imperial de Rio de Janeiro es troba en el centre. Cinelândia és l'epicentre, i pels voltants trobem l'antic Palau Imperial, el Teatre Municipal, la Biblioteca Nacional, l'Església de la Nostra Senyora de la Candelària, els Arcs de Lapa, la Catedral metropolitana...

Altres icones i símbols de la ciutat, del segle XX, són el Sambòdrom, per on desfilen anualment les escoles de samba durant el carnaval, i Maracaná, l'estadi de futbol més gran en el seu moment, i reformat els últims anys per allotjar els jocs panamericans i el mundial de futbol.

De barris tradicionals i populars podem destacar Lapa, conegut com la Montmartre carioca, un barri bohemi i pobre on es mesclen totes les clases socials i una agitada vida nocturna. Pels Arcs de Lapa passa el bondinho fins Santa Teresa, un dels barris més pintoresc de la ciutat. De més categoria i nivell social, tenim el barri de Lagoa, que envolta el llac Rodrigo de Freitas, amb una pista asfaltada de més de 7km, que la circumda, per on es pot passejar tranquilament i realitzar diversos esports.

Com s'ha comentat anteriorment, Rio de Janeiro està situada en la Bahia de Guanabara, que té una àrea de gairebé 380km2, i amb més d'un cenetenar d'illes, entre les quals destaquem dues. La primera és l'Ilha Fiscal, una illa molt petita a prop de Rio on hi havia antigament una duana. El seu atractiu és el seu palauet on es va celebrar un ball que va resultar ser la última gran festa de l'Imperi brasiler abans de la proclamació de la República, en novembre de 1889.

Quan a l'altra illa, es tracta de Paquetá, a 17km de Rio de Janeiro, i que té la consideració de barri. Es la segona illa més gran de la bahia, després de l'Ilha do Governador, quant a extensió (té un perímetre de 8km) i població (7000 habitants). Les seves atraccions són els seus paissatges i tranquilitat, on es pot caminar tranquilament pels seus carrers, on està prohibit el tràfic de cotxes.


Niteroi

Enfront de Rio de Janeiro, i també a la vora de la Bahia de Guanabara, trobem Niteroi, connectada pel Pont Rio-Niteroi, una espectacular estructura que s'exten al llarg de 14km. També es pot arribar des de Rio pels vaixells que surten de la Praça XV. Abans de la construcció del pont, s'havia de donar un tomb per les serres de Rio si es volia arribar en vehicle. El símbol de la ciutat és el Museu d'Art Contemporani, construït sobre un promontori al costat de la bahia en forma d'un platet volador, obra de l'arquitecte Oscar Niemeyer.

Niteroi també disposa de vàries fortaleses colonials, entre les quals destaca la Fortaleza de Santa Cruz de Barra, que va constituir la principal estructura defensiva de la bahia de Guanabara, i que té els seus origens en l'any 1555.


Armação de Búzios (a 180km de Rio de Janeiro)

En la dècada del 1960, Búzios es va convertir en un dels destins turístics més importants del pais, frequentat per l'alta societat brasilera i la visita de l'actriu francesa Brigitte Bardot, amb els seus paisatges i platges com a màxim atractiu. En l'actualitat, continua sent visitat per una gran quantitat de turistes i hi ha arrelada una forta colònia argentina.


Penedo (a 170km de Rio de Janeiro)

Atípic, i que remet a una petita ciutat nòrdica amb cases de fusta, trobem Penedo, en la Sierra de la Mantiqueira, una colònia d'arrels finlandeses, on es pot passar un parell o tres de dies entre montanyes i natura. Diverses cachoeiras (cascades) s'amaguen als voltants de la ciutat, i la gran atracció del centre urbà és el parc temàtic de la Casa do Papa Noel, en el Shopping Pequena Finlândia. La xocolata és el producte estrella del lloc.


Petrópolis (a 66km de Rio de Janeiro)

En la zona anomenada regiao serrana, es troba la ciutat de Petrópolis, la ciutat imperial. Els seus origens es remunten quan l'emperador Dom Pedro I passà una nit en una hisenda de la zona, i entusiasmat amb el clima molt més amè que Rio de Janeiro, va decidir construir un palau d'estiu, però no va poder-se materialitzar degut a l'abdicació del mateix anys després. Anys després, el seu fill, Dom Pedro II decideix fer realitat el palau, i acompanyat d'un decret de l'any 1843, es funda la ciutat.

Evidentment, el seu gran atractiu és el Palau Imperial, una construcció neoclàssica senzilla de colors blanc i rosa. També destaquen la Catedral de São Pedro de Alcântara - on hi ha les tombes de l'emperador Pedro II, l'emperadriu Teresa Cristina, la seva filla, la princesa Isabel i el seu marit -, el Palacio de Cristal, de ferro i vidre, i la casa-museu de Santos Dumont, un xalet de tipus alpi-francés que el dissenyà el mateix Alberto Santos Dumont, un dels pioners mundials de l'aviació.

Hi ha autocars diaris, que surten des de la terminal central d'autocars (Rodoviario) de Rio de Janeiro, i si és té algun dia lliure, es pot anar-hi i disfrutar una mica del paisatge que ofereix l'interior de l'estat de Rio.


Paraty (a 260km de Rio de Janeiro)

Als peus de la Serra do Mar, es troba Paraty, un magnífic exponent de la història colonial brasilenya declarada Patrimoni Històric Nacional. La ciutat atrau als turistes pel seu ric patrimoni cultural i natural, en un entorn natural amb bahies, illes i una gran quantitat de platjes, i amb un barri històric construït durant els segles XVIII-XIX, que conserva la seva arquitectura colonial, amb carrers empedrats, i disposats en forma de quadrícula, i diverses esglésies d'aquest període.

A 25km de Paraty, es troba el petit poble de Trindade, entre la frontera dels estats de Rio de Janeiro i Sao Paulo. Es tracta d'una villa de pescadors que destaca pel seu encant natural. En la època colonial, era el port usat pels pirates per atacar les naus de Paraty. Està plena de platges salvatges, molt freqüentades pels amants del surf.


Natal

En l'estat de Rio Grande do Norte, i més concretament en el punt més oriental del continent americà, i per tant el més proper a l'Àfrica, trobem Natal, coneguda com la ciutat del sol, ja que l'astre rei fa presència més de 300 dies a l'any. En els últims anys, ha crescut moltíssim com a destí turístic, que ofereix moltes excursions amb buggis pels seus litorals, i moltes platges on bronzejar-se i banyar-se, sent la més popular la platja de Ponta Negra, amb la icona de la ciutat: el Morro do Careca, una duna d'arena blanca de gran pendent de més de 120m, envoltada per una espesa vegetació.

El litoral nord de Natal ens permet descobrir meravelles com les platges de Genipabu, de Jacumá, el llac de Pitangui, creuar el riu Ceará Mirim en balses, les dunes daurades on es van rodar escenes de Star Wars II L'atac dels clons...

Pel litoral sud, igual d'espectacular, ens permet apropar a meravelles com la platja de Pirangi do Norte, on es troba el cajueiro més gran del món, amb una copa de més de 8500m2, platges llarguíssimes i desèrtiques, i finalment Pipa, l'altre gran destí turístic de la zona.

Del centre urbà de Natal, l'únic monument històric a destacar és la Fortalesa dels Reis Mags, construïda pels portuguesos el 1598, i que va donar llum, un any després a la fundació de la ciutat.


Fortaleza

Al nordest de Brasil, tenim la capital de l'estat de Ceará, Fortaleza. És una de les ciutats més grans del pais, amb més de 2.300.000 habitants i un altre important centre turístic que ofereix platges i excursions per tot el litoral cearenc, el seu gran atractiu, i contrasta amb els gratacels que et trobes en la ciutat.

A 160km, a l'est de Fortaleza, es troba Canoa Quebrada, un petit paradís amb sol pràcticament tot l'any amb una mar tranquila i transparent, alcantilats de pedra vermells i dunes diverses, que es va convertir en un important destí turístic popularitzada pels moviments hippies durant la dècada del 1970.


I a 85km, tenim Morro Blanco coneguda per les seves dunes i falésias (alcantilats de tall vertical) de diferentes tonalitats de colors naturals, que és la matèria que utilitzen per a fabricar els seus populars records artesanals, que dipositen en contenidors de vidre.


Relació d'entrades

Rio de Janeiro: El Corcovado | El Pão de Açúcar | Copacabana i Ipanema | Grumarí i la Floresta de Tijuca | Barris tradicionals | Edificis històrics | Maracaná, el Jardí Botànic i Lagoa | L'Ilha Fiscal | L'Illa de Paquetá | Últimes dades

Estat de Rio de Janeiro: Niteroi | Búzios | Penedo | Petrópolis | Paraty | Trindade

Natal: La ciutat del sol | El litoral nord | El litoral sud | La Fortalesa dels Reis Mags

Fortaleza: La ciutat | Excursions

Rio de Janeiro (XI): últimes dades

Com hem vist, Rio de Janeiro ens ofereix molta varietat i diferentes posibilitats, apart del tòpics de platja, diversió i carnaval. Amb una població de més de 6.000.000 d'habitants, es coneguda com la Ciutat Meravellosa.

Es sorprenent veure els contrastos socials del pais, amb gent que té molta cosa i altra gent que en té tant poca. No n'he parlat abans, però en molt dels llocs, es veuen, en els diferents morros les faveles, llocs on viuen la gent més pobre de la ciutat, amb edificacions il·legals i descontrol. Inclús hi ha excursions guiades a alguna d'elles, sent la més gran, la de Rocinha.

Quant a la perillositat? com a tot arreu pasa, sempre et poden atracar i robar. Recomanable no portar coses damunt de luxe o que et delatin com un turista.

L'arribada a la ciutat, serà en l'Aeroport Internacional Antônio Carlos Jobim, o de Galeão. Es troba en la Ilha do Governador, la illa més gran de la Bahia de Guanabara, a uns 20km del centre de la ciutat. Normalment, haureu de fer cua per pasar l'aduana... al voltant de 45m-1 hora, en funció del número de turistes que vinguin en l'avió. Es un aeroport gran, però a la vegada desaprofitat. Rio també disposa d'un aeroport més petit, el Santos Dumont, per a vols domèstics.

Passada l'aduana i agafades les maletes, es pot canviar les divises, per la moneda oficial del Brasil, el real. Es pot fer tant amb el dolar com l'euro. En qualsevol banc, es pot canviar, i també se us aproparan gent, en el mateix aeroport, que t'ofereixen també canviar-ho, a un millor preu (segons ells, es clar).

En gairebé tots els restaurants, també podreu observar que us carreguen a la compte, un 10%, que és la propina pels cambrers. O sigui, que ho heu de tindre en compte, a l'hora de mirar els preus dels diferents plats o menus.

La època on hi ha més gent i animació es evidentment durant el seu Carnaval. El climax de les festes són les desfilades en el Sambódromo. Està format per un carrer ben llarg i ampli, on les Escoles de Samba desfilen amb els seus vestits i carrosses de fantasia, fuit del treball de tot un any. A banda i banda del carrer, es troben les graderies on la gent pot viure en directe les desfilades.


Si voleu obtindre més informació, us recomano el següent bloc: http://ciudadmaravillosa.wordpress.com/


Temps actual en Rio:
El Tiempo Rio De Janeiro Aeroporto

Per últim, un petit mapa de la ciutat, on podeu veure on estan ubicats els diferents barris i zones que hem anat comentant:

Rio de Janeiro (X): Edificis històrics

En el Centre de Rio, on hi ha la zona administrativa i finançera de la ciutat, es durant tot el dia, una ebullició de gent i vehicles. Al voltant de Cinelândia (on temps enrera es concentraven els cines més importants de la ciutat), zona amb la qual es coneix els voltants de la praça Floriano, trobem:


El Teatro Municipal, construït entre els anys 1905-09, amb un estil inspirat per la Opera de Paris.


Al costat mateix, la Biblioteca Nacional, un edifici neoclàssic de l'any 1910, centre on està dipositada el patrimoni bibliogràfic i documental del Brasil.

A pocs minuts d'aqui, caminant, podem veure també la Catedral Metropolitana, un edifici en forma cònica (106m de diàmetre en la base i 96m d'alçada) que va ser inaugurat l'any 1976. Amb capacitat per a més de 20.000 persones, de peu, destaca apart de la seva forma moderna per les vidrieres colorides. El campanari, està separat de l'edifici i també té una forme ben moderna. Ben aprop, trobem el barri de Lapa, del qual ja vam parlar en la entrada anterior.


Entre moltes esglésies, destaca la de Nossa Senhora da Candelária, de l'any 1775, realitzada pel enginyer Francisco Roscio, conservant-se només la façana original. D'estil neoclàssic, l'interior és tot de marbre amb vidrieres i obres d'art per veure.


També podem veure per la zona el Palácio Tiradentes, seu del Congrés Nacional durant el període 1926-60 i avui en dia, seu de l'Assembléia Legislativa do Estado do Rio de Janeiro. La cúpula està adornada amb escultures alegòriques que representen a la Independència i a la República del Brasil.



Al costat mateix, en plena Praça XV de Novembro, es troba el Paço Imperial, construït a finals del segle XVII.


Va ser usada com a residència dels governadors del Brasil colonial i més tard, amb la vinguda de la cort portuguesa, fugint de les tropes napoleòniques, del rei Joao VI, i dels seus descendents, els emperadors Pedro I i Pedro II. Així, durant el període 1743-1889, va ser un dels principals centres polítics del Brasil. Durant la república, va ser utilitzar com edifici de correus i telègrafs, i avui en dia, és un espai cultural amb una biblioteca, un cine i diferentes sales relacionades amb la cultura.



En plena Praça XV, trobem un portal, on hi ha la Casa do Telles (1730), que dóna lloc a la Travessa do Comércio, on podem trobar pels seus carrers estrets diferents restaurants i locals d'oci nocturn.

Rio de Janeiro (IX): barris tradicionals


En Lapa , un barri bohemi i pobre, on es mesclen totes les clases socials, trobem una mica de tot: restaurants, espais de festes nocturnes. Es un dels més populars de la ciutat. Apart, trobem coses interesants a veure, com les escales de Lapa, amb 215 esglaons que porten al Convent de Santa Teresa. Està decorada per un artista xilè, Jorge Selarón, que viu al barri, que l'ha recobert de mosaics de ceràmica de diferents colors. Començà l'any 1994 i avui en dia encara la va cuidant i redecorant-la. Ha sigut escenari de diferents videoclips, entre ells, algun d'U2.


Aprop, trobem els Arcs de Lapa, que va ser un aqüeducte inaugurat l'any 1750 pel govern colonial portuguès per abastir d'aigua a la ciutat. Amb 270m de llargaria, 64m d'alçada i 42 arcs, des de 1896 serveix de via al bondinho (un tramvia de color groc) que ens porta al barri de Santa Teresa.



Quan pugeu al bondinho, veureu que molta gent l'agafa durant el trajecte i puja al seu voltant, agafant-se de qualsevol manera per fora... així, no tenen la obligació de pagar el viatge. Santa Teresa és un barri molt tranquil, amb caserons, esglésies colonials, i inclús un castell-palau.


Flamengo és un barri residencial que disposa de la seva platja d'arena blanca, des d'on es tenen vistes magnífiques de la Bahia de Guanabará.


Colindant a aquest barri, trobem el de Botafogo, un barri tradicional on vivia l'antiga aristocràcia carioca, amb cases del segle XIX. Des d'un dels seus shoppings (centre comercial), i concretament de la seva terrassa a l'aire públic, podem veure una panoràmica de la ensenada de Botafogo, de 700 metres amb una meravellosa vista.

Rio de Janeiro (VIII): Ilha Fiscal

Aprop de la Estação das Barcas, hi ha l'Espaço Cultural da Marinha, un espai gratuit, on t'endinses en la història naval del Brasil a partir d'un petit museu i dues naus-museus que es poden visitar: el Destructor d'Escolta Bauru, que està al servei del pais durant els anys 1944-82, i es pot veure el paper de la marina brasilenya durant la Segona Guerra Mundial, i el submarí Riachuelo, on es pot fer-se una idea de com era la vida dins d'una nau d'aquestes característiques.


Des d'aquest lloc, també és el punt de sortida cap a la Ilha Fiscal. Previ pagament de la entrada, una goleta porta als visitants a aquesta petita illa de tant sols 5,2km quadrats, en un curt trajecte. Aqui hi ha un petit palau, en el qual el 9 de novembre de l'any 1889 es celebrà l'ultim ball de l'imperi. Dies després, el 15, la República del Brasil era proclamada i Da Fonseca es converteix en el primer president de la nova república.

Coneguda abans com la Ilha Dos Ratos, el nom ve donat per haver sigut seu de l'aduana que atenia llavors el port de la capital de l'imperi, en el segle XIX. Dom Pedro II manà construir un palau a l'arquitecte Adolpho Jose del Vecchio, l'any 1889. L'edifici resultà ser d'estil neogòtic, on destaca les seves agulles i merlets medievals que adornen la silueta del palau, i ocupa un terç de tota la illa.

Rio de Janeiro (VII): Maracaná, el Jardí Botànic i Lagoa

Pels amants del futbol, anar a l'Estádio do Maracanã és inel·ludible. Construït l'any 1950 degut a la disputa de la Copa del Món que es celebrà al Brasil. L'equip amfitrió va perdre amb la final davant l'Uruguai, fet que es coneix amb el Maracanaço i es disputà davant de més de 200.000 persones, xifra record encara avui d'espectadors que han vist un partit de futbol en directe.

L'estadi té forma oval i l'any 1999 va sofrir importants reformes, per allotjar el primer Mundial de Clubs de la FIFA, reduïnt així el seu aforament: passant de 140.000 a 103.000 espectadors. La visita a l'estadi inclou trepitjar els vestuaris mítics, on s'han assegut Pelé, Zico, Romário, Garrincha...

El Jardim Botânico és un dels més importants, del seu gènere, del món. Inaugurat per l'emperador Dom Pedro II a principis del segle XIX, compta amb 83ha de boscos i 54ha de zones cultivades que mostren més de 40.000 plantes i 6.000 espècies diferents. A l'entrada, un dels seus principals atractius: les Palmeiras Imperiais, plantades l'any 1809.

Molt recomanable visitar-lo. Entre els seus camins, ens trobem amb el Chafariz das Musas, una font de ferro de finals del segle XIX, amb alegories a la poèsia, la música, la ciència i a l'art. I també, com en molts punts de la ciutat, el Cristo Redentor es visible.


La Lagoa Rodrigo de Freitas és un dels barris de més categoria de la ciutat. Al voltant del llac, conviuen edificis i montanyes. Aqui és on es planta cada any, al mig del llac, l'arbre de Nadal. Tota la Lagoa es envoltada per una pista asfaltada de més de 7km on es pot passejar tranquilament: camí de vianants i esportistes, la zona també allotja diferents clubs de rem, i disposa de pistes poliesportives.



Davant del Parque da Catacumba, es troba el Morro da Catacuma amb un museu d'escultures a l'aire lliure. Un camí, d'uns 20-25 minuts s'arriba al Morro do Sacopa, on es té una vista impressionant de Lagoa, Copacabana, de la Pedra de Gávea, entre altres.

Rio de Janeiro (VI): Grumarí i la Floresta de Tijuca

Com alternativa a les platges famoses de Copacabana i Ipanema, tenim en la zona de Barra da Tijuca la platja de Barra, una de les més recomanables, i amb més de 18km d'extensió. Seguint per la carretera de les platges i una vegada passat Recreio, s'arriba a la Bahia de Grumarí.


Situat en una Area de Protecció Ambiental, ens trobem amb una zona de gran bellesa amb un contrast entre la mar blava de l'Oceà Atlàntic i el verd de la Mata Atlàntica. Destaca la platja Prainha, una petita platja molt maca, ideal pels amants del surf.



Al cor de Rio, es troba el Parc Nacional de Tijuca, un dels parcs urbans més grans del món, amb més de 3300ha. Es divideix en tres zones: la Floresta de Tijuca, de la qual parlarem, la Serra da Carioca i la Pedra da Gávea. Dins del Parc, es troba el morro del Corcovado.





Tota la zona va ser replantejada per ordre de Dom Pedro II, l'any 1861, per a refer els boscos i els manantials d'aigua que van ser destruits per les hisendes de cafès. Amb tota la bellesa i exhuberància de la Mata Atlàntica amb inmensos arbres entre rierols, grutes, cascades, té un munt de trilhas (camins) per on fer excursions, llocs de descans... Recomanable seguir les indicacions dels camins i no aventurar-se dins, ja que es pot perdre's amb la seva inmensitat.




Entre el que podem veure hi ha la Cascatinya Taunay, la Capela Mayrink, una petita església del 1860 de color rosa al mig del bosc i el Lago das Fadas.

Cascatinya Taunay

Lago das Fadas

Capela Mayrink