El Reial Monestir de Sant Cugat de Vallès
Història
Els seus orígens documentats es remunten fins el 878, en el qual es nombra l’abat Ostofred, un precepte del rei franc Lluís el Tartamud. Antigament, hi havia un assentament romà, i la tradició diu que aquí va morir Sant Cugat, víctima de les persecucions de Dioclecià, i al voltant del seu enterrament, s’hi van anar succeint diverses construccions.
Després vingué un període de decadència , on els abats eren elegits per Roma o el rei de torn, enlloc dels propis monjos, i amb la unió de les corones catalanoaragonesa i castellana provocà la pèrdua de poder i influència que havia sostingut fins en aquell moment.
Finalment el 1835, els monjos abandonaren el monestir, amb la desamortització de Mendizabal que obligava als ordes religiosos a abandonar les seves pertinències.
Evolució gràfica del monestir
El monestir tal com avui es coneix és el resultat d'un llarg procés constructiu, havent sofert succesives transformacions arquitectòniques per tal adaptar-lo a les necessitats canviants de la comunitat monàstica i als llenguatges artístics de les diferents èpoques.
El claustre
L’element més destacat del monestir és el seu claustre romànic del segle XII, construït sobre un d’anterior. En el segle XVI se li va afegir el segon pis i es construí l’atri d’entrada.
Arnau Cadell, escultor, que treballava en el claustre de la catedral de Girona, va ser cridat per a aquesta obra de Sant Cugat, i se n'ocupà tant de l'obra escultòrica com de la constructiva de la primera fase del claustre.
Dins del jardí del claustre, es poden observar les restes de la basílica paleocristiana del segle V.
L’església
La façana principal, del segle XIV, destaca per la seva rosassa, de 8,2m de diàmetre, que il·lumina la nau central de l’església. Dues roses laterals, molt més petites, indiquen la nau lateral, i la portalada està formada per arcs ogivals en degradació.
L’església, de tres naus, combina l’estil romànic, de quan es va iniciar, i el gòtic, quan va ser acabada. La decoració és mínima, amb una il·luminació discreta.
El Palau Abacial
Aquest edifici va ser edificat durant el segle XIV, aprofitant les restes de les torres i muralles que envoltaven l’abadia, i durant el segle XVIII es va refer considerablement. Era la casa de l’abat, i malgrat que sembla una casa forta, el seu caràcter és auster sense cap detall que demostri luxe.
La creu de terme
Del segle XV-XVI, assenyalava l'entrada al terme municipal. Va ser enderrocada durant la dècada dels 60, quan es va demolir la tanca que envoltava al monestir i fins el 2003, va ser custodiada pel Club Muntanyent, quan es va reposar.
El Portal Major
Del segle XIV, l'entrada al monestir s'efectuava per aquesta torre, fruit de les reformesde les muralles al segle XIV. El portal era precedit d'un pont sobre un fossar i un segon portal exterior amb dues torretes. Aquestes defenses van ser enderrocades per ordre de Felip V, com a penalització per l'oposició del monestir a la seva elecció com a monarca, que provocà la Guerra de Successió.
L'oferta cultural
Apart del monestir, Sant Cugat també destaca per la Torre Negra, una casa fortificada dels segle XIII-XIV, el seu celler cooperatiu i diverses cases modernistes.
En l'entrada del claustre del monestir, es poden veure els gegants del municipi, en Joan i la Marieta, amb una alçada superior als 4 metres. Remarcar que la mà esquerra d'en Joan reposa a les seves esquenes, un fet inèdit en el món geganter, on la majoria de gegants porten les mans al davant. Al costat, en Valentí, un gegantó que es pot trobar dins de les Llegendes de Sant Cugat del Vallès, escrit per en Rogeli Pedró.
I l'últim edifici, és la Biblioteca del Mil·lenari (1993), dissenyada per Antoni de Moragues i Irene Sánchez, adscrita a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Centres Innovadors

Divida en dos zones, la empresarial es composa de l'edifici Creapolis i una Residència-Club, on participants de la formació educativa poden allotjar-se i participar de les activitats del centre. L'altra zona, l'acadèmica, ESADE, fica a la disposició el seu professorat i centres d'investigació.