Construït al voltant del 1550, el castell de Monbazillac es conserva avui en dia tal i com el va construir François d'Aydie i la seva esposa Françoise de Salignac. Aquest feu protestant va aconseguir sobreviure sense sofrir gaires danys a les Guerres de Religió, a les revoltes dels camperols, a la Revolució francesa i a les originalitats arquitectòniques del segle XIX.
Actualment el castell i les seves 30ha de vinya són des de 1960 propietat de la cava cooperativa de Monbazillac, que assumeix per si sola la conservació i restauració del castell i del parc. Antigament, la propietat del castell passava de mares a fills o a nebots i va ser venut en sis cops des del segle XVI.
Les vistes que ofereixen les terrasses del parc constitueixen una magnífica panoràmica sobre la vall de Bergerac.
La seva arquitectura és fruit d'una harmoniosa combinació entre equilibris i asimetries, entre les exigències d'un estil defensiu medieval (com les torres, el camí de ronda, matacans, els merlets, els fossars o les troneres) i les premisses de l'art renaixentista (alineació de grans obertures, les finestres amb mainells, el pont fix, la gran escala tancada o la distribució de les habitacions).
El cos principal, franquejat per quatre grans torres rodones, disposa d'una façana amb finestrals separades per mainells. Un camí de ronda emmerletat, coronat per altes lluernes, recorre tot el perímetre del castell. El teulat de teules vermelles que cobreix l'edifici de pedres grises està rematat per penells en forma de flor de llis. Els fossars secs completen el sistema defensiu d'aquest castell d'oci que encara que va ser construït en el segle XVI, té un marcat caràcter medieval.
Accedim pel seu vestíbul d'entrada, i iniciem la visita per la planta baixa i concretament per la Sala dels Oficis, on es pot veure l'activitat econòmica dels antics habitants de Bergerac a partir dels oficis de sabater, boter, fuster de carros i corder.
La reforma protestant es va expandir pel Périgord seguint els rius i la carretera que circula de Pau a La Rochelle. En la cruïlla entre aquesta carretera i l'eix comercial que representava el riu Dordogne trobem Bergerac. Els propietaris del castell eren protestants i van acollir als seus coreligionaris amb benevolència. En l'anomenada Sala dels Protestants dedicada a aquest moviment van acollir en el seu dia els consistoris. L'aranya amb el colom i l'escalfador gravat amb la creu hugonota evoquen els símbols del protestantisme.
En la torre dels blasons es rememora la successió de propietaris del castell a través dels escuts d'armes de les famílies que van viure en aquests dominis: des de la família que va legar les terres per a la construcció del castell als últims grans senyors del vescomtat.
El saló principal del castell és el Gran saló, amb un sostre d'estil francès del segle XVI decorat amb fullatge i daurat amb pa d'or i un terra recobert amb parquet de punt d'Hongria en fusta de roure, cirerer i pi. La xemeneia és renaixentista i va ser decorada en 1929 amb escultures heràldiques. El mobiliari que es pot obervar data dels segles XVII i XVIII.
Al costat tenim el Petit saló amb una exposició de mobiliari del segle XVII típic del Périgord com armaris, una arca, un moble per a melmelades i taula per a la caça. La xemeneia està xapada en fusta i coronada per un tríptic que evoca el rapte d'Europa per Zeus transformat en un seductor toro blanc.
L'antiga torre del diable, sense que sapiga a què deu el seu nom, és l'actual Torre de la llibreria. Apart de la llibreria, podem veure en les seves parets l'arbre genealògic de la família Aydie en el moment que va començar la construcció del castell i que va conservar la propietat fins l'any 1607.
Pugem al primer pis i accedim a un vestíbul amb rajoles del segle XVIII que distribueix els diversos espais conservant el mateix plànol que en la planta baixa.
La Sala Mounet-Sully està dedicada a l'actor de tragèdies Jean-Sully Mounet. Íntim amic de l'actriu Sarah Bernhardr, la va allotjar amb freqüència en el seu castell de Bergerac. El mobiliari procedeix del castell Garrigue que va pertànyer a l'actor. La torre que comunica a aquesta sala també porta el nom de Mounet-Sully, i per tant amb objectes relacionats amb ell.
En l'habitació de la vescomtessa tenim una reconstrucció dels apartaments d'una dama de Monbazillac del segle XVII, amb un llit amb columnes i l'escriptori que daten de l'època de Lluís XIII. Els baguls servien per guardar la roba blanca i els objectes personals, així també com a baguls de transport, com indiquen les seves nanses laterals.
Al costat d'aquesta sala tenim la torre de l'oratori, que va ser condicionada com a petita capella a finals del segle XVII. Una reproducció de gravats de l'artista alemany Albrecht Dürer (1471-1528) ornamenten els murs. Representen a l'Apocalipsi i van ser realitzades per il·lustrar una edició de la Bíblia.
La següent sala és la Sala Sem, amb estampes i dibuixos originals del caricaturista de Périgueux Georges Goursat (1863-1934), també conegut com a Sem, i es tracta d'una de les col·leccions més importants d'aquest artista.
La última sala de la planta, coneguda com a Sala Rodolphe Germain, un famós fotògraf de Bergerac, està dedicada a exposicions temporals d'art contemporani.
Seguidament es baixen a les caves del castell per entrar en primer terme a la Sala de les botelles, on es troba 7.000 botelles de Monbazillac dels anys 2002 i 2004 que reconstrueixen el decorat d'una cava de vins. En la vitrina central s'exhibeix l'evolució de la forma i el tintat de les botelles de Monbazillac. La vitrina de les marques holandeses exposa una mostra d'anyades antigues de vins de la marca.
Les cuines voltades del castell daten del segle XVI i s'estenien al llarg de tot aquest nivell.
Per últim tenim el Museu del vi on en les seves vitrines es poden veure objectes diversos de la cultura de la vinya i el procés d'elaboració el vi. Els diversos panells murals expliquen la història. les característiques generals de Bergerac, les tasques inherents en el cultiu del raïm i l'elaboració dels vins Monbazillac.
Al final de la visita, es pot passar per la botiga on poder degustar algun dels vins de Monbazillac, així com comprar alguna/es botella/es.
| Le Bourg, 24240 Monbazillac, França | Preu entrada 2015: 7,50€ | http://chateau-monbazillac.com/en/ |
Anar a: El Perigord
Actualment el castell i les seves 30ha de vinya són des de 1960 propietat de la cava cooperativa de Monbazillac, que assumeix per si sola la conservació i restauració del castell i del parc. Antigament, la propietat del castell passava de mares a fills o a nebots i va ser venut en sis cops des del segle XVI.
Les vistes que ofereixen les terrasses del parc constitueixen una magnífica panoràmica sobre la vall de Bergerac.
La seva arquitectura és fruit d'una harmoniosa combinació entre equilibris i asimetries, entre les exigències d'un estil defensiu medieval (com les torres, el camí de ronda, matacans, els merlets, els fossars o les troneres) i les premisses de l'art renaixentista (alineació de grans obertures, les finestres amb mainells, el pont fix, la gran escala tancada o la distribució de les habitacions).
El cos principal, franquejat per quatre grans torres rodones, disposa d'una façana amb finestrals separades per mainells. Un camí de ronda emmerletat, coronat per altes lluernes, recorre tot el perímetre del castell. El teulat de teules vermelles que cobreix l'edifici de pedres grises està rematat per penells en forma de flor de llis. Els fossars secs completen el sistema defensiu d'aquest castell d'oci que encara que va ser construït en el segle XVI, té un marcat caràcter medieval.
Accedim pel seu vestíbul d'entrada, i iniciem la visita per la planta baixa i concretament per la Sala dels Oficis, on es pot veure l'activitat econòmica dels antics habitants de Bergerac a partir dels oficis de sabater, boter, fuster de carros i corder.
La reforma protestant es va expandir pel Périgord seguint els rius i la carretera que circula de Pau a La Rochelle. En la cruïlla entre aquesta carretera i l'eix comercial que representava el riu Dordogne trobem Bergerac. Els propietaris del castell eren protestants i van acollir als seus coreligionaris amb benevolència. En l'anomenada Sala dels Protestants dedicada a aquest moviment van acollir en el seu dia els consistoris. L'aranya amb el colom i l'escalfador gravat amb la creu hugonota evoquen els símbols del protestantisme.
En la torre dels blasons es rememora la successió de propietaris del castell a través dels escuts d'armes de les famílies que van viure en aquests dominis: des de la família que va legar les terres per a la construcció del castell als últims grans senyors del vescomtat.
El saló principal del castell és el Gran saló, amb un sostre d'estil francès del segle XVI decorat amb fullatge i daurat amb pa d'or i un terra recobert amb parquet de punt d'Hongria en fusta de roure, cirerer i pi. La xemeneia és renaixentista i va ser decorada en 1929 amb escultures heràldiques. El mobiliari que es pot obervar data dels segles XVII i XVIII.
Al costat tenim el Petit saló amb una exposició de mobiliari del segle XVII típic del Périgord com armaris, una arca, un moble per a melmelades i taula per a la caça. La xemeneia està xapada en fusta i coronada per un tríptic que evoca el rapte d'Europa per Zeus transformat en un seductor toro blanc.
L'antiga torre del diable, sense que sapiga a què deu el seu nom, és l'actual Torre de la llibreria. Apart de la llibreria, podem veure en les seves parets l'arbre genealògic de la família Aydie en el moment que va començar la construcció del castell i que va conservar la propietat fins l'any 1607.
Pugem al primer pis i accedim a un vestíbul amb rajoles del segle XVIII que distribueix els diversos espais conservant el mateix plànol que en la planta baixa.
La Sala Mounet-Sully està dedicada a l'actor de tragèdies Jean-Sully Mounet. Íntim amic de l'actriu Sarah Bernhardr, la va allotjar amb freqüència en el seu castell de Bergerac. El mobiliari procedeix del castell Garrigue que va pertànyer a l'actor. La torre que comunica a aquesta sala també porta el nom de Mounet-Sully, i per tant amb objectes relacionats amb ell.
En l'habitació de la vescomtessa tenim una reconstrucció dels apartaments d'una dama de Monbazillac del segle XVII, amb un llit amb columnes i l'escriptori que daten de l'època de Lluís XIII. Els baguls servien per guardar la roba blanca i els objectes personals, així també com a baguls de transport, com indiquen les seves nanses laterals.
Al costat d'aquesta sala tenim la torre de l'oratori, que va ser condicionada com a petita capella a finals del segle XVII. Una reproducció de gravats de l'artista alemany Albrecht Dürer (1471-1528) ornamenten els murs. Representen a l'Apocalipsi i van ser realitzades per il·lustrar una edició de la Bíblia.
La següent sala és la Sala Sem, amb estampes i dibuixos originals del caricaturista de Périgueux Georges Goursat (1863-1934), també conegut com a Sem, i es tracta d'una de les col·leccions més importants d'aquest artista.
La última sala de la planta, coneguda com a Sala Rodolphe Germain, un famós fotògraf de Bergerac, està dedicada a exposicions temporals d'art contemporani.
Seguidament es baixen a les caves del castell per entrar en primer terme a la Sala de les botelles, on es troba 7.000 botelles de Monbazillac dels anys 2002 i 2004 que reconstrueixen el decorat d'una cava de vins. En la vitrina central s'exhibeix l'evolució de la forma i el tintat de les botelles de Monbazillac. La vitrina de les marques holandeses exposa una mostra d'anyades antigues de vins de la marca.
Les cuines voltades del castell daten del segle XVI i s'estenien al llarg de tot aquest nivell.
Per últim tenim el Museu del vi on en les seves vitrines es poden veure objectes diversos de la cultura de la vinya i el procés d'elaboració el vi. Els diversos panells murals expliquen la història. les característiques generals de Bergerac, les tasques inherents en el cultiu del raïm i l'elaboració dels vins Monbazillac.
Al final de la visita, es pot passar per la botiga on poder degustar algun dels vins de Monbazillac, així com comprar alguna/es botella/es.
| Le Bourg, 24240 Monbazillac, França | Preu entrada 2015: 7,50€ | http://chateau-monbazillac.com/en/ |
Anar a: El Perigord
