La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cellers i bodegues. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cellers i bodegues. Mostrar tots els missatges

El castell de Monbazillac

Construït al voltant del 1550, el castell de Monbazillac es conserva avui en dia tal i com el va construir François d'Aydie i la seva esposa Françoise de Salignac. Aquest feu protestant va aconseguir sobreviure sense sofrir gaires danys a les Guerres de Religió, a les revoltes dels camperols, a la Revolució francesa i a les originalitats arquitectòniques del segle XIX.


Actualment el castell i les seves 30ha de vinya són des de 1960 propietat de la cava cooperativa de Monbazillac, que assumeix per si sola la conservació i restauració del castell i del parc. Antigament, la propietat del castell passava de mares a fills o a nebots i va ser venut en sis cops des del segle XVI.


Les vistes que ofereixen les terrasses del parc constitueixen una magnífica panoràmica sobre la vall de Bergerac.


La seva arquitectura és fruit d'una harmoniosa combinació entre equilibris i asimetries, entre les exigències d'un estil defensiu medieval (com les torres, el camí de ronda, matacans, els merlets, els fossars o les troneres) i les premisses de l'art renaixentista (alineació de grans obertures, les finestres amb mainells, el pont fix, la gran escala tancada o la distribució de les habitacions).


El cos principal, franquejat per quatre grans torres rodones, disposa d'una façana amb finestrals separades per mainells. Un camí de ronda emmerletat, coronat per altes lluernes, recorre tot el perímetre del castell. El teulat de teules vermelles que cobreix l'edifici de pedres grises està rematat per penells en forma de flor de llis. Els fossars secs completen el sistema defensiu d'aquest castell d'oci que encara que va ser construït en el segle XVI, té un marcat caràcter medieval.


Accedim pel seu vestíbul d'entrada, i iniciem la visita per la planta baixa i concretament per la Sala dels Oficis, on es pot veure l'activitat econòmica dels antics habitants de Bergerac a partir dels oficis de sabater, boter, fuster de carros i corder.


La reforma protestant es va expandir pel Périgord seguint els rius i la carretera que circula de Pau a La Rochelle. En la cruïlla entre aquesta carretera i l'eix comercial que representava el riu Dordogne trobem Bergerac. Els propietaris del castell eren protestants i van acollir als seus coreligionaris amb benevolència. En l'anomenada Sala dels Protestants dedicada a aquest moviment van acollir en el seu dia els consistoris. L'aranya amb el colom i l'escalfador gravat amb la creu hugonota evoquen els símbols del protestantisme.


En la torre dels blasons es rememora la successió de propietaris del castell a través dels escuts d'armes de les famílies que van viure en aquests dominis: des de la família que va legar les terres per a la construcció del castell als últims grans senyors del vescomtat.


El saló principal del castell és el Gran saló, amb un sostre d'estil francès del segle XVI decorat amb fullatge i daurat amb pa d'or i un terra recobert amb parquet de punt d'Hongria en fusta de roure, cirerer i pi. La xemeneia és renaixentista i va ser decorada en 1929 amb escultures heràldiques. El mobiliari que es pot obervar data dels segles XVII i XVIII.


Al costat tenim el Petit saló amb una exposició de mobiliari del segle XVII típic del Périgord com armaris, una arca, un moble per a melmelades i taula per a la caça. La xemeneia està xapada en fusta i coronada per un tríptic que evoca el rapte d'Europa per Zeus transformat en un seductor toro blanc.


L'antiga torre del diable, sense que sapiga a què deu el seu nom, és l'actual Torre de la llibreria. Apart de la llibreria, podem veure en les seves parets l'arbre genealògic de la família Aydie en el moment que va començar la construcció del castell i que va conservar la propietat fins l'any 1607.







Pugem al primer pis i accedim a un vestíbul amb rajoles del segle XVIII que distribueix els diversos espais conservant el mateix plànol que en la planta baixa.




La Sala Mounet-Sully està dedicada a l'actor de tragèdies Jean-Sully Mounet. Íntim amic de l'actriu Sarah Bernhardr, la va allotjar amb freqüència en el seu castell de Bergerac. El mobiliari procedeix del castell Garrigue que va pertànyer a l'actor. La torre que comunica a aquesta sala també porta el nom de Mounet-Sully, i per tant amb objectes relacionats amb ell.


En l'habitació de la vescomtessa tenim una reconstrucció dels apartaments d'una dama de Monbazillac del segle XVII, amb un llit amb columnes i l'escriptori que daten de l'època de Lluís XIII. Els baguls servien per guardar la roba blanca i els objectes personals, així també com a baguls de transport, com indiquen les seves nanses laterals.




Al costat d'aquesta sala tenim la torre de l'oratori, que va ser condicionada com a petita capella a finals del segle XVII. Una reproducció de gravats de l'artista alemany Albrecht Dürer (1471-1528) ornamenten els murs. Representen a l'Apocalipsi i van ser realitzades per il·lustrar una edició de la Bíblia.




La següent sala és la Sala Sem, amb estampes i dibuixos originals del caricaturista de Périgueux Georges Goursat (1863-1934), també conegut com a Sem, i es tracta d'una de les col·leccions més importants d'aquest artista.


La última sala de la planta, coneguda com a Sala Rodolphe Germain, un famós fotògraf de Bergerac, està dedicada a exposicions temporals d'art contemporani.


Seguidament es baixen a les caves del castell per entrar en primer terme a la Sala de les botelles, on es troba 7.000 botelles de Monbazillac dels anys 2002 i 2004 que reconstrueixen el decorat d'una cava de vins. En la vitrina central s'exhibeix l'evolució de la forma i el tintat de les botelles de Monbazillac. La vitrina de les marques holandeses exposa una mostra d'anyades antigues de vins de la marca.


Les cuines voltades del castell daten del segle XVI i s'estenien al llarg de tot aquest nivell.


Per últim tenim el Museu del vi on en les seves vitrines es poden veure objectes diversos de la cultura de la vinya i el procés d'elaboració el vi. Els diversos panells murals expliquen la història. les característiques generals de Bergerac, les tasques inherents en el cultiu del raïm i l'elaboració dels vins Monbazillac.


Al final de la visita, es pot passar per la botiga on poder degustar algun dels vins de Monbazillac, així com comprar alguna/es botella/es.


| Le Bourg, 24240 Monbazillac, França | Preu entrada 2015: 7,50€ | http://chateau-monbazillac.com/en/ |

Anar a: El Perigord

El Celler Cooperatiu de Rubí

Rubí a l'inici del segle XX vivia fonamentalment de l'agricultura, i la viticultura era l'activitat econòmica bàsica, amb tres quartes parts de la superfície cultivada. El conreu de la terra es feia per mitjà de l'arrendament i les explotacions resultants no eren de gran extensió; així, els arrendats no tenien gaires beneficis, degut a la competència i a la petita producció. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel·lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.



Amb aquest marc 119 pagesos, quasi la meitat dels colliters de vi de la localitat, i també impulsats per un ambient industrialista sorgit de les directives de la Mancomunitat de Catalunya, van decidir agrupar-se per esdevenir més competitius i millorar la qualitat del vi. L’entitat resultant anomenada Celler Cooperatiu va ser fundada el 16 de març de 1919 com a secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l’actual Casino.

En el moment de la fundació es va comprar a la masia de Can Cabanyes 3189 metres quadrats de terreny per edificar-hi un celler, i el 1920 s'encarrega la construcció del mateix a Cèsar Martinell i Brunet, arquitecte nascut a Valls que tenia una àmplia experiència en aquest àmbit. Aquest celler, amb el de Sant Cugat del Vallès, va ser un dels últims que va projectar l'arquitecte vallenc.

El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a "l'Unió de vinyaters de Catalunya". L'oficina va ser construïda l'any 1932 com a primer pas per sostreure's de la tutela de la Càmara Agrícola Oficial. Al 1936 va ser incautat per les milícies Antifeixistes. Poc a poc la societat s'anirà ampliant i amb ella també la cabuda del vi, acabant amb l'última ampliació de l'any 1958, arribant a tenir una cabuda de 27.000 hl. Durant els anys 50 es venia el vi als comerços de Rubí i a la Cooperativa de Consum "La Rubinense".

El projecte de celler constava de dues naus paral·leles, encara que finalment se'n va construir una, més la sala de màquines. La construcció principal preveia una construcció final amb forma de Te però, per temes econòmics segurament, es va fer únicament una meitat, deixant així la nau amb forma d’ela. La construcció paral·lela que mai es va fer era idèntica a la nau construïda.


Amb l'última ampliació dels anys 50, es va construir una segona nau de cos rectangular destinada a l’emmagatzematge i a la venda de vi i derivats. Les encavallades utilitzades per aquesta nau no són de fusta, i es va optar per utilitzar-ne de formigó.


La riuada de 1962 i la decadència vitícola a la dècada dels setanta van determinar una reducció de la producció fins que el 1989 la cooperativa va plegar perquè del total de capacitat només se n'ocupaven 2.000 hl, venent l'edifici i el terreny edificable a l'Ajuntament, el qual s'ha encarregat de la seva actual recuperació.


Després d'una rehabilitació integral que ha resolt completament els problemes estructurals i de la coberta, el Celler va obrir les seves portes a la ciutadania des de l'octubre de 2013. Com a espai de l'Ajuntament, s'ha començat a desenvolupar diferents activitats, majoritàriament de caire cultural.

En l'edifici actual s'observa una estructura de sis entrades i quatre àmbits connectats entre ells per murs compartits. L'espai que destaca és la nau principal construïda amb una estructura vertical formada per pilars de totxo massís en una sola crugia, acabades en un arc de mig punt i un doble envà de totxo massís actuant com murs de trava, fins arribar al sòcol.

Els elements originals per la producció del vi més destacats que es troben són la balança romana de dimensions industrials, on es pesava el raïm que portaven els pagesos cooperativistes, les vagonetes en què es transportava i els conductes que es dirigien cap a la següent fase de producció, on destaca una premsa industrial de mitjan del segle XX.


La rehabilitació del celler ha respectat els cànons modernistes originals. La teulada, inclinada a dos vessants, s'ha renovat amb teula de color verd i terra, com va idear Cèsar Martinell, i s'han preservat els arcs de descàrrega en forma de palmera que suporten les enormes tines i s'han conservat les pilastres de maons d'obra vista de la planta subterrània.



Les tines estan disposades en dues fileres paral·leles i es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s’accedeix per una escala de cargol. A la planta soterrani, es trobaven vint tines més.


Data visita: 16/03/2014 (Entrada gratuïta | Horaris: divendres de 17 a 21h, dissabtes d'11 a 14h i de 17 a 21h, diumenges d'11 a 14h)

Durant el mes de març, en el qual vam visitar el celler, a la nau principal, coneguda com la Sala de les Tines, es trobava l'exposició 'Insectes', de la companyia de teatre Sarruga Produccions: una mostra de les figures gegantines que representen diferents tipus d’insectes i que la companyia, que celebra 20 anys, utilitza per fer els seus espectacles teatrals al carrer, i que ha actuat al Regne Unit, als Estats Units d'Amèrica, Dubai, Xina...

En la planta inferior, inaugurant la sala coneguda amb el nom de Sala Cèsar Martinell, es troba una mostra d'escultures de Pep Borràs. L'artista rubinenc ha donat sis escultures de gran format a la ciutat realitzades l'any 1987 i la peça Fòssil Industrial, realitzada l'any 1993. Són trebals en ferro que va crear ja fa uns anys i que properament s'instal·laran en diferents espais públics de la ciutat, i aquesta mostra és una oportunitat de veure-les juntes i de ben a prop.


(Vista del Celler l'any 1948. Al fons de la imatge, annex al celler, es pot veure l'edifici que fou seu de les oficines de la cooperativa, construït l'any 1932. Autor desconegut | Procedència: Arxiu Municipal de Rubí (Fundació Museu Biblioteca / Arxiu Roset)


(Vista de les obres del celler en el moment de col·locar l'entramat de ferros que constituïa l'ànima de les tines d'obra, l'any 1919. Es pot veure l'ús de la volta catalana com a paret de contenció a la paret subterrània, i la gran quantitat de mà d'obra necessària en aquells moments. Autor desconegut | Procedència: Arxiu Municipal de Rubí (Fundació Museu Biblioteca / Arxiu Roset)

El Celler Cooperatiu de Nulles

En la comarca de l'Alt Camp, dins de l'anomenada Plana de secà, on els ametllers, la vinya, les oliveres, els avellaners i els garrofers dibuixen el perfil del seu paisatge agrícola, trobem el petit poble de Nulles, amb una mica més de 400 habitants. A les afores del poble, al costat mateix de l'estació de ferrocarril, es troba el seu celler modernista, obra del gran arquitecte agrari català, en Cèsar Martinell. Les obres del celler s'iniciaren el 29 de desembre de 1919, essent la collita de 1920 la primera a omplir els seus dipòsits.


Com succeïa a molts altres pobles vitícoles durant l’auge del moviment cooperativista, Nulles comptava amb un celler des de l’any 1912 -l'anomenat Celler dels Pobres- promogut pel Sindicat Agrícola Popular, del qual en formaven part jornalers, mitgers i petits propietaris. Al 1917 va entrar en funcionament el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Sant Isidre amb els propietaris agraris benestants al capdavant.

Si bé el primer era un associacionisme solidari i reivindicatiu, de tarannà progresista, el segon, de caire conservador, buscava sinergies per impulsar la producció agrària des d’una vessant pràctica, a través del crèdit agrícola o la compra conjunta de productes i maquinària pel camp. Pertanyent a aquesta segona via, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre "combregava" amb les tesis de la Mancomunitat de Catalunya i de l’Institut Agrícola de Sant Isidre.


Finalment, el 1918, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre va encarregar, per unanimitat, a Cèsar Martinell la construcció d'un celler de 13.000Hl., per la seva experiència prèvia que tenia en la construcció de cellers. De fet, va ser el tercer encàrrec en només un any que va rebre Martinell, després d'estar treballant a Rocafort de Queralt i Vila-rodona

Finançat amb un préstec del Banc de Valls, la construcció es va adjudicar a l'empresa barcelonina Germans Pomar i Pons que va comptar amb la mà d'obra, per torns i de forma voluntària, dels propis socis de la cooperativa. El pressupost inicial ascendia a 119.947,65 pessetes, estimant-se també unes despeses per a la compra de maquinària i utillatge entorn de les 30.000 pessetes. Les obres van durar menys d’un any: iniciades a finals de 1919, el primers raïms que va rebre el celler van ser els de la collita de l'any 1920.


L'arquitecte va tenint en compte tant les directrius de l'enòleg Campllonch com el desig manifestat per la junta del Sindicat en l'aspecte d'expressió constructiva. Així, l'estructura de l'edifici és lleugerament diferent de les obres anteriors de Martinell; a Nulles hi trobem una doble nau de 21 per 18 metres, construïda d'una sola vegada, sense mur de separació entre elles, fet que a Rocafort de Queralt no és així ja que les dues primeres naus es construïren en dos períodes diferents. L'edifici, de pedra i maó, està dissenyat de manera que la llum i la temperatura que s'aconsegueix a través de les finestres influeixen de manera favorable en el procés d'elaboració del vi.


La façana més important és la que dóna al sud on destaquen els següents elements: un mur-sòcol de pedra i morter concertat que la recorre longitudinalment, fins quasi una alçada de 1,80m, trencat només per les dues portes de cada nau, amb muntants i dintell gòtic molt amples. Les portalades descriuen un arc parabòlic i sobresurten lleugerament per fer de suport als grans finestrals situats a sobre seu (també parabòlics i de maó vist).


Les façanes laterals tenen pedra i morter en tota la seva superfície i són mes senzilles. Únicament trenca el color blanc guix per les finestres en la part superior. Hi ha cinc mòduls repetitius. Un gran finestral amb cinc obertures desiguals, tot resolt amb obra vista, la qual determinen els muntants i el dintell amb tres arcs interrelacionats.





Situat al nord, tenim elevat el dipòsit d'aigua cilíndric, amb una tapa cònica, la qual téa la base una anella d'obra vista.



El celler disposa encara d’un altre espai, una nau transversal amb una estructura més senzilla, a base d’encavallada metàl·lica i coberta de xapa.


Cada nau s'estructura amb diversos arcs parabòlics, de forma similar als arcs diafragmàtics tan utilitzants en els edificis medievals. Fets amb maó vist, els arcs incorporen carcanyols calats definits per petits pilars i falsos arcs de maó.

L'interior del celler disposa d'una major diafanitat de divisió i una major comoditat de moviments per la part superior de les tines. Aquestes es troben dividides en quatre files; dues centrals, de sis cadascuna separades d'altres dues files laterals, de set tines, per dos amplis passos, sota els quals existeixen sengles sèries de set dipòsits subterranis cadascun, a la vegada separats per cambres d'aire aïllants amb ventilació automàtica, com els de Rocafort i Vila-rodona. en resum, hi ha 26 tines de 320Hl cadascuna i 14 dipòsits subterranis aproximadament de la mateixa cabuda.




Camimant pel passadís, s'arriba a la part més nova, la de la recepció de la verema, amb el moll de descàrrega i les plataformes de pesat, de prémer, de graduació i de tremuges, així com premses pneumàtiques.


Per les escales es puja a la part superior dels dipòsits, on es pot veure molt millor l’arquitectura, com s’uneixen els arcs, i com tots segueixen un esquema amb d’obertures com si fossin finestres, per deixar passar la llum per il·luminar tot el celler.


Amb la Guerra Civil, es va produir la primera fusió amb el sindicat d'esquerres absorbint al de dretes, i una segona fusió, acabada la guerra, va tenir lloc amb la submissió del sindicat d'esquerres al de dretes amb el nom de Sindicato Agrícola y Caja Rural de San Isidro. La part conservadora va aportar l'edifici modernista (el celler gran) i els progressistes el celler petit de l'interior de la població que, avui en dia, acull la planta embotelladora. Diversos noms es van succeir en el procés de consolidació fins que es va establir com a definitiu l'actual Vinícola de Nulles S.C.C.L.

Avui en dia, els vins s'embotellen amb la marca Adernats, amb varietats de blancs, negres, rosats i caves (la cava es troba en el centre del poble, no en el celler). Aquests vins es presenten en botelles amb un etiquetatge que simbolitza l'arquitectura modernista del celler de Nulles. Quan a varietats, les més comunes que es troben a Nulles són el macabeu, la parellada, el moscatell, el chardonnay i el xarel·lo, quan al raïm blanc, i el cabernet sauvignon, el merlot, l'ull de llebre i la garnatxa, respecte el raïm negre.


En la part alta del celler, sobre les tines, es celebra un divendres al mes la ViNitcultura, una iniciativa on es fusiona vinicultura, gastronomia i història, i on es pot gaudir d'una visita teatralitzada així com un sopar maridatge, entre espelmes i vins.





Visita: 09/03/2014 | Preu: 7€ (Visita guiada 75m + degustació vi blanc + degustació vi negre)