La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Escapada a Viena

El primer viatge del 2012 ens porta al cor d'Europa i de l'antic Imperi Austrohongarès, Viena, des del 7 a l'11 de gener. Són 5 dies, però l'últim dia no el podem contar, ja que tornem pel matí. Amb 4 dies hi ha més que suficient per coneixer tota la ciutat, i en el cas que es volgués fer una excursió a les afores de Viena, algun dia extra sempre va bé.

DADES GEOGRAFIQUES



En el cor d'Europa, es troba la ciutat de Viena, en alemany Wien, capital de la República d'Aústria. Amb més d'un 1,6 milions d'habitants, el riu Danubi i un dels seus canals passa pel centre de la ciutat. Està aprop de la frontera amb Eslovàquia; de fet, Bratislava i Viena són les dues capitals que estan més aprop de tota Europa.




EL CLIMA

La seva situació propera als Alps fa que Viena tingui un clima continental, amb precipitacions durant tots els mesos. De fet, cada dia que hi vam estar, em major o menor mesura sempre ens va ploure. Els hiverns són freds, amb temperatures que giren al voltant dels 0 graus. Encara que ens vam trobar amb aquestes temperatures, esperavem més fred del que vam sentir.



TRANSPORTS

Mentre que la tornada era directa, l'anada va ser amb escala a Munich. Entre vol i vol teniem al voltant d'una hora, i l'embarcament es feia aprop de la porta per la qual arribarem. O sigui, que no vam haver de patir o correr, buscant l'enllaç.

El plà de vols va ser:

Anada amb Lufthansa

LH1817 - De BCN (07/01/2012 07:50) a MUN (07/01/2012 09:55)
LH2328 - De MUN (07/01/2012 10:55) a VIE (07/01/2012 12:00)




Tornada amb Austrian Airlines

OS397 - De VIE (11/01/2012 10:30) a BCN (11/01/2012 12:55)



Una vegada s'arriba a l'Aeroport Internacional de Viena i en la zona de recollida de maletes, es pot comprar la Vienna Card i el bitllet d'autobus d'anada i tornada al centre de Viena (també es pot comprar el bitllet al pujar a l'autobus al xòfer). Hi ha un parell o tres línies que et porten, apart del tren. Davant de l'aeroport, i seguint les senyals indicatives, hi ha les línies d'autobusos. En el post número 3, hi ha la línia que es dirigeix a Morzinplatz-Schwedenplatz (U), sense cap aturada intermitja. El preu d'anada és de 7€ per persona i el trajecte dura uns 20m. Al comprar la Vienna Card, ens descompten 1€. Una vegada en el centre, el transport públic ens pot portar a tot arreu, amb les seves línies de metro (U-Bahn) i tramvies.

VIENNA CARD

Com altres ciutats europees, Viena disposa d'una tarjeta, la Vienna Card, que inclou transport gratuit (la millor avantatge de totes) i descomptes en museus, botigues i restaurants. El preu és de 18,50€ i pot utilitzar-se durant 72 hores. La vam comprar a l'Aeroport; els descomptes són molt minsos, i tenint en compte que no fas servir molt els transports públics, no val molt la pena adquirir-la.



L'ALLOTJAMENT


L'hotel d'aquest viatge és un **** estrelles, i ben aprop de Morzinplatz, on ens deixa l'autobus de l'aeroport, i a 5 minuts de Stephenplatz, en plè centre històric. Concretament és el Mercure Wien Zentrum.





L'habitació, encara que no molt gran, és molt còmoda i amb decoració i mobiliari algo diferent d'altres hotels típics. L'esmorçar és de tipus buffet, i molt complet: formatges, panets diversos, yogurts, bacon, pastisseria diversa...





ALTRES

Documentació necessària: com a estat membre de la Unió Europea, només cal el DNI o passaport.
Idioma: l'idioma oficial és l'alemany.
Moneda: l'euro(€).


ITINERARI REALITZAT

Dia 1. Arribada a Viena, El districte de Stephansdom (I), el Barri de l'Ajuntament i el Freyung
Dia 2. El Barri Jueu, el Hofburg, el Teatre de l'Opera, la Hundertwasser Haus
Dia 3. El districte de Hietzing, el Schönbrunn, un passeig per Grinzing i la Cripta Imperial
Dia 4. Per Karlsplatz i el Belvedere, el Prater i l'ONU City.
Dia 5. Tornada a Barcelona

Capadòcia. La ciutat subterrània de Yeralti Sehri

Les ciutats subterrànies és un dels actius més importants del patrimoni cultural de la Capadòcia, excavades sota terra en una toba relativament suau. La raó principal d'aquests llocs era proporcionar refugi i amagar a mileres de persones durant setmanes davant l'amenaça recurrent dels exèrcits invasors. Aquestes construccions, veritables formiguers humans, podien tenir varis pisos de profunditat.



Aquestes ciutats s'estenen per tota la regió, sent les més importants les de Derinkuyu i Kaymakli, entre altres. Es coneix l'existència de més de trenta. La que visitem nosaltres és la de Yeralti Sehri en Ozkonak, que va ser descoberta en 1972 per un habitant del poble. S'amaga dinou nivells de vivendes, només podent-se visitar unes molt poques.






Es creu que aquestes ciutats van ser iniciades durant l'època de l'imperi hitita i ampliades pels cristians primitius, que fugien dels àrabs i que coneixien bé el sistema de catacumbes.




Exteriorment, les entrades estaven perfectament amagades, de manera que els enemics, no podien trobar-los. Així, aquests llocs van anar transformant-se en habitatges, magatzems, estables, cellers, capelles, totes elles agrupades al voltant dels pous de ventilació que assegurava la circulació d'aire a través d'una xemeneia central que baixava fins el pis més baix de la ciutat.




Pasadissos relacionaven aquestes sales, i a l'inici i final d'aquests hi havia grans lloses de pedra de molí, que permetia bloquejar el pas a intrussos. La roda es tallava dins a partir d'una gran roca interior i havia de ser més gran que l'orifici per a que no es pogués obrir-la des d'afora.







Entrada inclossa dins del paquet turístic


Tornar a Turquia
Tornar a la Capadòcia

Capadòcia. Çavuşin

Çavuşin és un dels altres assentaments antics de la regió i un important centre cristià, amb una història molt semblant als anteriors emplaçaments que hem visitat. L'autocar ens deixa al costat d'una gran roca, que sembla un inmens rusc, on els antics habitants van construïr les seves cases, magatzems i templs. Es pot anar pujant, i amb compte, vigilar moltes de les seves sales.











Adalt de tot, podem veure gran part del poble més modern i part en una de les seves sales es pot trobar l'església de Sant Joan Baptista, que es creu que va erigir-se en el segle V, que tenia pintures dels segles VI, VIII i VIII.








En els seus origens, aquesta església presentava una entrada decorada amb diversos pilars que van caure a terra ja fa molts anys. La majoria dels frescos que decoraben les seves parets van ser esborrats pel pas del temps.







Apart, a les afores del poble hi ha un altra església important, la de Nicèfor Focas, que no vam visitar. Va ser construïda per a conmemorar a l'emperador romà que va peregrinar a l'església de Sant Joan Baptista durant una campanya militar.




Baixant per l'altre costat del rusc, trobem més xemeneies de fades...







Tornar a Turquia
Tornar a la Capadòcia

Capadòcia. Uçhisar


Ben aprop de Göreme, es troba el punt més elevat de la Capadòcia; la ciutat d'Uçhisar, amb el seu impressionant kale, o castell, que s'assembla a un formatge gruyere o un formiguer, amb els nombrossos forats que es veuen des de l'exterior, i s'assembla molt al d'Ortahisar.



Com en altres llocs que hem anat veient i que veurem, van ser els cristians els que van modelar les estructures troglodites de l'entorn. En l'interior del kale es van començar a habilitat vivendes i altres estançes necessàries per a la seva forma de vida i poder-se defensar dels atacs àrabs. Al llarg del temps, els seus habitants es van extendre al voltant del castell, forjant la ciutat d'Uçhisar. Durant l'època otomana, Uçhisar va ser el centre administratiu de la província. El decliu de la ciutat va iniciar-se quan Damad Ibrahim Pasa, un ministre de l'imperi otomà va decidir trasl·ladar la capital cap a Nevsehir.



Per entrar al kale, s'ha de pagar una entrada d'unes 4TL. Moltes de les habitacions i sales estan connectades amb escales, túnels i passatges. No es pot visitar la majoria d'elles, degut a l'erosió del temps i el mal estat de les dependències.




Adalt de tot, tenim una magnífica panoràmica en 360º de la Capadòcia. Sepulcres simples de l'època bizantina també podem trobar al capdamunt. Les xemeneies de fades que es poden veure al Nord, Oest i Est d'Uçhisar eren usades com a tombes durant l'època romana.










En la ciutat podem trobar apart de les botigues de records i souvenirs, nombrossos cafès i hotels que aprofiten les roques troglodites, per a gaudiment del visitant.





Un dels altres atractius naturals d'Uçhisar és la Vall dels Coloms, que va des de la ciutat fins a Göreme. La vall es pot recorrer, però nosaltres només vam veure una panoràmica, el dia que vam dinar al Kaya Hotel, des de la seva terrassa. Aquests colomars eren utilitzats per la població nativa des de temps remots per a obtindre fertilitzant naturals dels excrements dels coloms.





Tornar a Turquia
Tornar a la Capadòcia

Capadòcia. El museu a l'aire lliure de Goreme

El Göreme Açik Hava Müsezi, el Museu a l'Aire Lliure de Goreme, és un dels tresors i ineludible de visitar a la Capadòcia, on un conjunt d'esglésies, la majoria de les quals daten dels segles X-XII, s'amaguen entre aquest lloc, i que conserven els frescos més macos de la regió.



A l'entrada, a mà esquerra, hi ha el Kizlar Manastiri, el Monestir de les Monges, que no es pot visitar. Es tracta d'una mola de 6-7 pisos, on hi ha en el primer pis el refectori, la cuina i algunes habitacions. En els pisos superiors hi ha una capella i l'església. La comunicació entre els pisos es feia pels tunels, i com veurem en la ciutat subterrània que visitarem a l'endemà, pedres de molí gegants cobrien els tunels en cas d'atacs per a evitar el pas dels enemics.



La gran afluència i concentració de gent i el pas del temps han fet que els frescos i els propis temples s'hagin degradat. Això ha fet que podem veure en les següents esglésies una espècie de guix que les cobreix, el que li dóna un aspecte lleig i que no et deixi veure tot el seu encant. La visita adins de cada una d'elles amb frescos importants està controlada, i apart que no es pot fer cap mena de fotografia, en aquestes primeres els grups han entren controlats i durant un temps molt determinat; el suficient per a veure les seves pintures i explicades ràpidament pel guia.


La primera església en la qual entrem és la Capella de Sant Basili, del segle XI. En la part del nàrtex, separat per columnes, hi ha diferents nínxols que es creu que pertanyien a benefactors d'aquesta església, i parents seus. Les pintures que trobarem en aquestes primeres esglésies són bastant senzilles, de dissenys geomètrics, en comparació amb les que veurem finalment.





L'Elmali Kilise, o Església de la poma, dels segles XI-XII, s'amaga després d'un tunel estret i amb un sostre baix. En les escenes que es representen hi ha les del Naixement, l'Adoració dels Reis...






Excavada en el mateix bloc de pedra, hi ha la Barbara Kilisesi, l'Església de Santa Bàrbara. En l'àbsis central hi ha el Crist Pantocrator, en l'ala nord hi ha Sant Jordi, el drac i Sant Teodor, i en la sud Santa Bàrbara.




La Yilanli Kilise, o Església de la Serp, està formada per una sola sala amb la volta coberta de frescos on hi ha representats nombrossos sants. Es pot trobar de nou a Sant Teodor i Sant Jordi amb el drac. Aquest, està representat com una serp que donà nom a l'església. Al costat hi ha Santa Helena i l'emperador Constantí.



També es pot veure l'extranya figura de Sant Onofre, meitat home meitat dona. La llegenda diu que Onofre era una prostituta penedida que va pregar davant Déu que la transformés en home. El pintor la va representar com una dona barbuda, disimulant el sexe darrera d'una planta.




A partir d'aquí, la visita la seguim fent pel nostre compte. Un fotograf del recinte ens fa diverses fotos i una de grup, que les podrem comprar l'últim dia a l'hotel. Seguidament, anem cap al següent bloc d'esglésies començant per la Pantokrator Kilisesi, l'Església del Pantocrator.




Unes escales ens condueix cap al monestir, un grup de tres edificis connectats entre si. La primera secció és usada com a rebost, aprofitant els racons buits de la roca com a espais d'emmagatzematge. En la cuina hi ha un tandir, un tipus de forn que encara es pot trobar en cases de la població local. L'últim edifici és el refectori, on es pot veure a l'esquerra una gran taula de pedra amb un banc per aproximadament 40-50 comensals, i a la dreta una premsa de raim.









Al capdamunt del museu, es troba la Karanlik Kale Kilisesi, de finals del segle XII, coneguda com l'Església Fosca, on destaca la qualitat dels seus frescos amb colors molt vius, res a veure amb les anteriors que hem vist. Per a preservar-les i dissuadir una mica als milers de turistes que venen, s'ha de pagar una entrada addicional de 8TL. Val la pena visitar-la. S'accedeix al nàrtex, cobert amb una volta de caní, per una escala situada en el sector sud.



El temple disposa d'una volta de creueria, una cúpula central, quatre columnes i tres àbsis. Les pintures representen escenes de l'Antic i del Nou Testament. Se l'anomena l'església fosca per que la llum només entra per una petita finestra situada en el nàrtex. Degut a aquest motiu, les pintures estan en aquest bon estat. No hi ha molta gent visitant-la, i les podem veure al nostre aire.








Baixem tranquilament cap l'entrada i a les afores del museu, a pocs metres i a mà dreta de la carretera, hi ha la Tokali Kilise, o Església de la Sivella. S'accedeix amb la mateixa entrada, i es tracta de l'església més gran del recinte i les seves pintures són comparables a l'església fosca. Realment el temple està format per dues esglésies excavades una al costat de l'altra. La més antiga és l'Eski Tokali, la més antiga i per la qual s'accedeix al recinte, que data del segle X. Les seves pintures representen la vida de Crist a manera d'historieta. La Yeni Tokali, l'església nova, també explica escenes de la Biblia i de Crist.





Entrada inclosa dins del paquet turístic


Entrada: 8TL




Tornar a Turquia
Tornar a la Capadòcia