La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Brasil. Búzios


A 180km de Rio de Janeiro, hi ha la població turística d'Armação de Búzios. L'atractiu d'aquesta zona són les seves platjes amb arenes fines i blanques, i aigues clares, combinat amb moltes botigues, pousadas, restaurants i ambient nocturn.





Una mica d'història


La seva posició estratègica va ser origen de moltes lluites entre portuguesos, anglesos, holandesos i francesos. En el segle XVI es convertí en un lloc d'aprovissionament pels vaixells pirates.




A principis del segle XVIII s'inicià la caça i explotació de balenes i a finals el seu port s'utilitzà pel tràfic d'esclaus destinants a la seva venda en Rio de Janeiro.

En els anys 60, es convertí en un dels destins turístics més importants del pais, frequentat per l'alta societat brasilenya i la visita de l'actriu francesa Brigitte Bardot. En l'actualitat, continua sent visitat per una gran quantitat de turistes. Així, durant la temporada alta, està tot ple, i si es va fora de temporada, sempre podràs trobar preus més econòmics. Avui en dia, hi ha arrelada una forta colònia argentina.

Els seus atractius


Tota la zona es caracteritza pel seu literal abrupte que combina bahies, platjes (més d'una vintena), illes. A l'endemà d'arribar-hi, contractem un passeig en escuna (un tipus de vaixell-veler) pel litoral nord, on veiem, entre altres coses:


Començem veient la Orla Bardot, un passeig que comunica el centre de Búzios fins a la Praia dos Ossos. Seguidament, veiem la praia Azedinha;una platja molt tranquila i ben petita amb dues formacions de pedra una en cada extrem, i rodejada de natura verge. Al costat, hi ha la praia Azeda.



La praia João Fernandes, una de les més plenes, i rodejada de cases i puosadas.


Ilha feia està deshabitada i té diferentes platges; rep aquest nom degut a què va ser descoberta per la part de farrera, on no hi ha vegetació.




Ens aturem en la praia Tartaruga, parada de tots els passejos en escuna i on dinarem; és la platja més tropical i calenta, ja que no rep les corrents fredes de l'Antàrtida. El nom ve donat per que era el lloc on les tortugues deixaven els seus ous.


Després de dinar, tornem a la escuna i ens deixen al port, que està al costat del carrer més cèntric i popular de Búzios: la Rua das Pedras. Es tot un carrer peatonal, de més de 500m d'allargada, amb un adoquinat de pedres. Es troba tot tipus de botiga, restaurants, locals nocturns...


L'últim dia, i abans de tornar cap a Rio, visitem la Praia Ferradura, una cala de mar oberta en forma de ferradura, evidentment, que és com una gran piscina natural d'aigues tranquiles.

El monestir de Sant Pere de Rodes






Situat en un paratge de gran bellesa i dominant la bahia de Llançà i del Port de la Selva, a mig vessant de la muntanya de Verdera, es troba el Monestir de Sant Pere de Rodes. S'arriba en cotxe per la carretera del Port de la Selva o de Vilajuïga.

El seu origen no està clar, el que va donar peu a especulacions i llegendes, com la de la fundació del monestir per monjos que varen desembarcar en la bahia amb les restes de Sant Pere i altres sants que van escapar de Roma, per no ser profanades pels barbars. Passat el perill, Bonifaci IV ordenà la construcció del mateix. La primera documentació de la existència, data de l'any 878.

Lligat al comtat d'Empuries, el seu màxim esplendor arriba entre els segles XI i XII. A partir del segle XVII es saquejat vàries vegades i l'any 1793 es abandonat definitivament per la comunitat benedictina. A mitjans del segle XX començen les restauracions, entre elles, la del claustre, molt polèmica.

El monestir està estructurat sobre terrasses, donada la seva ubicació i com era habitual en aquests llocs, les seves dependències estan formades al voltant del claustre del segle XII. En el costat sud, es troba el menjador que juntament amb les sales del costat oest, són les úniques dependències que es conserven, mentre la resta d'estructures, es troben en un estat de ruïna.

La església, consagrada l'any 1022, té planta de creu llatina amb tres naus. Sota l'absis de la nau central hi ha un deambulatori i a sota una cripta. En la façana de ponent, s'alça el campanari del segle XII, de planta quadrada. Al seu costat, una torre de defensa, o de l'homenatge, que assegurava la defensa del monestir pel costat més vulnerable.

Si es té forces, es pot pujar per un camí, muntanya amunt, i després d'uns 20-25 minuts, arribar-se a les ruines del castell de Sant Salvador de Verdera. Documentat des de l'any 974, el castell va ser centre de disputes entre els comtes d'Empuries i la comunitat benedictina. L'any 1708 va ser derruit per evitar que passés a mans enemigues per un militar francès anomenat Noailles. Evidentment, la vista es magnífica des de dalt.


Una vegada acabada la visita, i tornant cap als vehicles, es pot apropar a les ruines del poble de la Santa Creu de Rodes, del qual només queda en peu l'església de Santa Helena, d'estil prerromànic.

La vila comtal de Besalú

(06/08/2003) A l'endemà, fem camí a Besalú, en la comarca de la Garrotxa. El nom ve de Bisuldunum, fortalesa entre dos rius (el Fluvià i el Capellades). Va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III- sense fills, l'any 1111; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona.

Del Monestir de Sant Pere, fundat l'any 977 pel Comte-Bisbe Miró, només en queda l'actual església de Sant Pere, consagrada l'any 1003, d'estil romànic. El campanar pertany a la època barroca. Amb la mort de l'últim comte, l'abat passà a ser la primera autoritat de la població. En la mateixa plaça, hi ha la Casa Cornellà (segle XII), un dels edificis romànics-civils més ben conservats de tot Catalunya.


En la Plaça de la Llibertat, es troba la Cúria Reial, un edifici noble d'entre els segles XIII-XIV, que durant anys va ser seu de la Vegueria, Palau de Justícia i Cort Reial.


Passejant pel seu call jueu, es troba el Miqwé, uns banys de purificació jueus, únics en tota Espanya i que va ser descobert l'any 1964. Es una sala subterrània d'estil romànic, construit amb pedra tallada. Aquest edifici es troba en el lloc on es documenta la plaça dels jueus i on han aparegut les restes del mur de l’antiga Sinagoga de Besalú, documentada ja l’any 1264. Des d'aqui ja es pot veure el monument més important de la vila: el seu pont fortificat

És un pont romànic del segle XI que ha estat reconstruit al llarg del temps. Consta de set arcades i es caracteritza per tenir una forma angular degut a l'assentament dels pilars sobre pedres naturals del riu. Te 105 metres de llarg i uns 30 metres d’alçada incloent la torre de defensa. En l´època medieval s’instalà el pagus comtal a la torre fortificada. Va ser dinamitat durant la guerra civil i reconstruit posteriorment per l’arquitecte Pons Sorolla.

Recorregut per Sant Joan de les Abadesses

El següent destí és Sant Joan de les Abadesses, situada al peu dels Pirineus. A l'igual que en Ripoll, la història de la vila va intimament lligada al seu monestir romànic. Fondat l'any 887 per Guifré el Pelós, tot i que la construcció actual data del segle XII, que va posar la seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina.

Les abadesses van perdurar fins al 1017, any en què van ser expulsades per una butlla papal acusades de desordres, episodi històric que, temps a venir, faria néixer la llegenda del Comte Arnau. La vila de Sant Joan va creixer al voltant del monestir. Amb la expulsió de les abadesses es van anar succeint comunitats de monjos agustinians i benedictins, que van mantenir i augmentar el prestigi del monestir


Al costat del monestir, es troba el Palau de l'Abadia (segle XV), antigua residència dels abats, construït per l'abat Arnau de Villalba. Aqui es troba l'oficina de turisme.


Anant cap al pont vell, hi ha l'església romànica de Sant Pol (segle XII), dedicada a Sant Joan i Sant Pau. Va ser la parròquia de la vila fins el segle XIX. El seu abandonament va portar a una degradació paulatina que va fer optar, en la restauració dels anys 50, per eliminar els elements que s'hi havia anat superposant i deixar la part romànica.


El Pont Vell, d'estil gòtic, reconstruït, després del terratremol del 1428, sobre la base de l'antic pont romànic del segle XII. Destruït durant la guerra civil, va ser reproduït fidelment l'any 1976. El pont, estava en el camí de Ripoll a Camprodon.

La següent etapa era fer nit a Olot, però al ser temporada alta, tot estava plé. Seguim per la carretera, i passant per Castefollit de la Roca es pot veure una de les imatges típiques del pais: el poble que s'aixeca damunt d'una cinglera balsàtica, a tocar el precipici. Finalment trobarem hospedatge en un petit i bonic poble anomenat Oix.


Més informació de la vila en l'entrada de Sant Joan de les Abadesses.

El bressol de Catalunya: Ripoll


Ens arribem a Ripoll, a dinar. Capital de la comarca del Ripollés, aquesta vila comtal neix arran de la construcció, per part del Comte Guifré el Pelós, del Monestir que tingué un important pes en la història catalana pel seu poder polític, religiós, econòmic i cultural.


El monestir de Santa Maria fou fundat vers el 879. L'any 888 es dedicava un nou cenobi a Santa Maria en presència de Guifré i la seva muller, Guinedell, els quals encomanaren la direcció del monestir a una comunitat de monjos de l'orde benedictí. L'actual edifici és el resultat d'una restauració encarregada pel bisbe Morgades, degut a la destrucció parcial causada per un incendi després de les guerres carlistes, que va patir la ciutat. Es van fer de nou les voltes de les cinc naus, columnes, pilars, el cimbori del creuer i bona part del claustre.

El més destacat del monestir és la seva portada romànica, del segle XII. Conté una plasmació inconogràfica de la Bíblia, tallada en pendra, on es combinen representacions d'escenes històriques i al·legòriques, i es considera una de les peces romàniques més importants del món. Degut al seu deteriorament, per la polució, fa anys que la entrada al monestir està tapada per un vindre, el que impideix tindre una panoràmica i una visió millor del conjunt. El monestir és panteó dels comtes de Barcelona, de la Cerdanya i de Besalú, i entre altres destaca la tomba de Guifré el Pelós (840-897), fundador de la nació catalana i al qual una llegenda li atribueix l'origen de les quatre barres de l'escut de Catalunya: "Guifré jeia ferit i el rei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sang del comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat".

Situat al costat sud de l'església, disposat entorn d'un pati de forma trapezoïdal, es troba el claustre, amb dues plantes. Es començà a construir al final del segle XII, durant l'abadiat de Ramon de Berga (1171-1206), i se suposa que va substituir un claustre anterior del segle X (de l'època de l'abat Arnulf). L'abat Galceran de Besora (1380-1383) prosseguí el claustre i aixecà el pis superior sobre l'ala construïda al segle XII. El seu successor continuà les obres i acabà el claustre inferior.

El claustre inferior conté l'anomenat museu lapidari format per una gran diversitat d'elements arquitectònics (capitells, claus de volta, làpides, sarcòfags, fragments d'arcs...). En els capitells, ricament adornats poden trobar-se motius vegetals, figures animals o bé d'éssers fantàstics.

Sortim del monestir i passejem pel centre, on es poden veure diferents edificis modernistes, entre ells alguns de construïts per Joan Rubió, col·laborador d'Antoni Gaudí. Ripoll mereix quedar-se més temps, però no en disposem de més...


Més informació del Monestir de Santa Maria en la següent entrada del bloc: El monestir de Ripoll

El centre històric de Vic

Una ruta de dos dies ens portarà a visitar les viles de Vic, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Besalú i el monestir de Sant Pere de Ribes. Cada un d'aquests llocs, es mereix més temps del que vam dedicar per a visitar-les.

(05/08/2003) Vic, capital de la comarca d'Osona, ofereix un conjunt medieval destacat i gran quantitat d'edificis d'arquitectura modernista. Realitzem una breu ruta pel centre de la ciutat, partint del Mercadal, amb arcades ben diferenciades i edificis com la casa modernista Comella, la casa barroca Tolosa, entre altres.

D'aqui ens podem anar perdent pels seus carrers, trobant entre altres coses, pel camí:

Temple romà, del segle II, conservat molt bé. Va ser redescubert l'any 1882 al derribar-se el Castell dels Montcada, erigit a finals del segle XI, formant part del pati del castell. Disposa de vàries columnes amb capitells corintis, construït sobre un podium al qual s'accedeix per unes escales situades en la seva façana central.

En un dels antic i principal portal de la muralla, s'estén el Pont de Queralt (segle XI), d'estil romànic, que marca l'antic camí a Barcelona. Durant el segle XIV, el rei Pere III ordenà construir, per raons de defensa, les muralles que porten el seu nom. Envoltaven tot el centre històric, constaven de 40 torres i de 7 portals. En resta una bona part de muralla a la rambla dels Montcada.

Ramon de Terrades fundà l'Hospital de la Santa Creu l'any 1348. La façana d'estil renaixentista, disposa a l'angle esquerra un antic campanar, que era on hi havia la capella inicial de la Santa Creu. Apart de lo esmentat, podem destacar la Catedral, el Palau Episcopal i diferentes esglésies i cases senyorials.

La Selva (II) i Girona

(28/01/2003) Tossa de Mar és un poble eminentment turístic. En ple mes de gener, quan hi estarem, no té res a veure amb l'estiu, on tot el centre està ple de turistes i omplen els seus carrers, bars i restaurants.

En la bahia, al costat mateix de la platja i sobre un petit promontori, hi ha un recinte amuratllat romànic, la Vila Vella, amb quatre torrasses i tres torres cilíndriques. S'estima el seu origen entre els segles XII-XIII i les seves muralles defensaren la vila en nombroses ocasions de les incursions pirates del segle XVI.



En sel seu interior, les restes d'una església gòtica, del segle XV, i el palau del governador que allotja avui en dia el Museu Municipal.













A continuació, partim cap a Girona, i deixem el cotxe al costat del centre històric, en el Barri Vell, amb elements únics a Europa: la muralla carolíngia, el call jueu, la Catedral gòtica i diferents museus de gran interès.

Començem per les cases penjades de l'Onyar, el riu que travessa la ciutat, pintades de colors vius. A continuació, anem a la Catedral: feta de diferents estils (segles XI-XVIII), conserva elements del primer edifici romànic. Destaca la nau, l'espai gòtic voltant més ample del món.


Seguidament, entrem en els Banys Arabs, encara que en realitat es tracta d'una construcció romànica del segle XII; de planta rectangular, conté diferentes habitacions com els vestuaris, la sala freda... El més destacat és la piscina octogonal de la primera sala que acaba en una llanterna, element visible a l'exterior.












Dins dels diferents carrerons medievals, destaca el Call jueu, un dels més extensos i millor conservats d'Europa, on una reduïda comunitat va viure fins a finals del segle XV. En ell, hi ha el Centre Bonastruc Ça Porta, centre d'estudis, que allotjava problablement la sinagoga.

Aprop de la Catedral, també es troba la col·legiata de Sant Feliu, originària dels primers temps del cristianisme, que conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i la façana barroca (s. XI-XVII). L'atractiu principal està constituït per vuit extraordinaris sepulcres romans i paleocristians.

I amb això, acabem aquesta visita curta i primera aproximació a les comarques gironines...

Girona: comarca de La Selva (I)

(27/01/2003) Aprofitant un parell de dies, aprofito per a coneixer les comarques gironines. Començem per Hostalric, un poble amb molta història: era el pas natural entre Girona i Barcelona, des de la època romana, i va ser testimoni de les lluites feudals dels segles XII i XIII, la revolta dels segadors del 1640, les invasions franceses, la Guerra de Successió i la guerra civil.

El recinte murallat, segueix el traçat de l’antic camí Reial i data del segle XIV. Se’n conserven uns 600 metres. Darrera d’aquesta hi havia el camí de ronda que comunicava les torres. Les torres són cilíndriques i se’n conserven deu. El Portal de Barcelona era una de les quatre entrades a la vila murallada.

La torre dels Frares (segle XIII) és una de les construccions medievals més importants. Mesura uns 33 metres d’alçada i a l'interior es pot veure una exposició d’Hostalric Medieval, el vescomtat de Cabrera i la Guerra del Francès. La torre del Convent és una torre circular amb dos pisos interiors i d’alçada petita respecte a les altres torres. En el seu interior s’hi ubica una sala d’exposicions del fotògraf hostalriquenc Benet Frigola.

Construït damunt d'un turó de pedra basàltica, el castell que es veu avui en dia va ser construït entre el 1719 i el 1754, amb un projecte de Verboom, que el convertí en una fortalesa militar amb baluards, un fossat... S'han trobat troballes de l'època dels ibers, i es té referència del castell l'any 1106. Avui en dia, part del castell és un establiment d'hostalèria. Es pot veure, passejant per fora el cos de guardia, el polvorí principal, la torre del rellotge...

D'aqui es pot anar a Santa Coloma de Farners, capital de la comarca. L'any 1344, el rei Pere IV el Cerimoniós, li concedí celebrar un mercat setmanal. Entre molts altres fets, durant aquests segles, l'any 1906, el rei Alfons XIII li dóna el títol de ciutat.

El castell de Farners, del segle XII, és de planta trapezoïdal de 200 metres quadrats. En el seu interior, hi ha una torre mestre circular de 8,40m de diàmetre, amb una alçada de 12m. També es poden veure restes d'altres dependències i unes escales que permeten accedir a les muralles. En el segle XVIII, va ser ocupat amb motiu de la guerra de Successió per un regiment borbònic.


A pocs metres, hi ha l'ermita de la Mare de Déu de Farners, consagrada l'any 1200 sobre una altra edificació. L'actual edifici és format amb gran part per una construcció barroca del segle XVIII.


En el petit poble de Brunyolà, hi ha un castell on es poden veure tres torres, de les quatre que hi havia. Una d'elles, va ser reaprofitada com a campanari de l'església. El castell conserva sençera la façana nord, i les altres tres, estan en un estat més o menys fragmentades. Les reformes li han donat una aparença actual de palau urbà.

Fem nit a la vila de Tossa de Mar...

Prades i Siurana

Com a complement de la visita al monestir de Poblet, es pot fer una visita ràpida a les viles de Prades i Siurana.

(04/01/2003) Davant mateix del monestir, una carretera bastant sinuosa, condueix cap a Prades, però abans d'endisar-se, un desviament et condueix al castell de Riudabella. Antiga granja de Poblet, en el segle XV, l'abat Delgado, va fer construïr una capella i unes estàncies, en la part nord, com a casa de descans pels monjos més vells. L'any 1841, després de la exclaustració que va patir el monestir, es subastà públicament i pasà en mans de la família Gil Moreno de Mora, que transformà la granja en residència conservant les edificacions anteriors. Rodejadada de terres de cultiu, avui en dia, part de l'edifici està destinat al turisme rural.

Arribem a Prades, a 940m d'altitud, que pertany a la comarca del Baix Camp i coneguda com la Vila Vermella, per la pedra arenisca de color vermellós que caracteritza part dels seus edificis. Va ser un dels últims reductes musulmans abans de ser conquerida pels cristians. Està rodejada per restes de la muralla i per un dels portals d'entrada, s'accedeix a la Plaça Major. La església parroquial de Santa Maria és del segle XII. Davant, hi ha una font d'estil renaixentista, de la qual una nit a l'any durant les festivitats de Sant Jaume emana cava enlloc d'aigua.







De camí a Siurana, es pot fer una petita aturada i visitar ràpidament el petit nucli d'Albarca.

Siurana de Prades, en la comarca del Priorat, està agregat al municipi de Cornudella de Montsant. Assentat sobre un enorme penyal de roca calcàrica, a 737m, presideix una bella panoràmica de la vall del riu Siurana i el seu embassament. Va ser l'últim regne de taifa en ser reconquerit de tota Catalunya, l'any 1153. Entre els seus vestigis àrabs, es troba les restes del castell del walí Almira Alemoni.

Viuen menys de 30 persones actualment, i és un dels pobles més macos de tota la província de Tarragona. També es pot visitar, a l'altra punta del poble, l'església de Santa Maria, edifici romànic de planta única, del segle XII.

Es famós el Salt de la Reina Mora. La llegenda assenyala que els cristians van conquerir Siurana gràcies a un traïdor jueu que els li va oferir l'entrada al castell. La reina Abdelàzia, davant de la inminent derrota, pujà al seu cavall blanc, i es va dirigir al precipici, per a suicidar-se. Clavada a la roca, es pot veure l'emprenta de la ferradura del cavall de la reina, quan va intentar frenar la tragèdia.