


En el marc de la crísi tèxtil, la fàbrica tancà definitivament l'any 1973. L'any 2000, s'inicià el procés de recuperació d'aquest recinte, per tal de constituir un parc de petites empreses, i recuperar i rehabilitar aquests edificis modernistes amb la col·laboració de l'arquitecte Oscar Tusquets. L'accés al recinte no es posible.
Una mica més amunt, es troba el Dipòsit de l’Aigua, fet completament en maó i que data de 1895. Era un dels molts dipòsits i pous que fornien d'aigua a tota la colònia, tant a la fàbrica com a les cases.
Anant cap al centre, s'arriba al nucli del poble on es troben els diferents habitatges. El projecte d'urbanització, en forma de "L" s'encarregà a Antoni Gaudí i als seus col·laboradors com Francesc Berenguer i Joan Rubió i Bellver. El primer edifici singular que es veu es Ca l'Ordal (1894). Estava destinat als pagesos (les famílies Ordal, Cruañas i Gaudó) que treballaven les terres del senyor i avui en dia és residència privada. Amb forma de masia, però amb un estil modernista i l'ús del maó com a element decoratiu. Està format per un soterrani, destinat a quadres, planta baixa, pis o golfes. Destaca les cantonades arrodonides i les seves xemeneies plenes de filigranes.
La Plaça Joan Güell, que porta el nom del pare d'Eusebi Güell, era el centre de la vida social i cultural de la colònia. L'estàtua és del fundador de la mateixa.
En la plaça es troben els edificis neoclàssics de l'Ateneu Unió, on assajava la coral La Maquinista, i del Teatre Fontova, on es feien les representacions teatrals de tal manera que els obres podien divertir-se sense haver de sortir de la colònia.
Al capdamunt del carrer, en un petit promontori, es troba l'Escola i la casa del mestre. Era l'escola de la colònia i avui en dia és l'escola pública del nucli urbà. Era gratuita pels fills dels obrers i el tipus d'ensenyament entre els nens i les nenes eren diferents, on l'educacio´d'aquestes anava orientada a la formació en treballs manuals i domèstics, a càrrec de les monges. Quant a la construcció, que data aproxidament de l'any 1910, l'element bàsic són les lloses de pedra que predomina sobre el maó, on es pot veure un gran nombre de finestres per a il·luminar millor les aules.
Ca l'Espinal (1900), obra de Joan Rubió, era la casa de l'administrador de la fàbrica (avui en dia és una casa privada). Es un dels edificis més importants arquitectònicament parlant, on el seu mirador en forma de torreta medieval, el joc de sanefes de la façana i les gelosies de maó. Consta d'una planta baixa i dos pisos, i al costat es troba la Casa del metge (1910), on hi havia el consultori mèdic i la casa del mateix metge.
Seguint el carrer Malvei, es pot veure tot un conjunt de cases d'on vivien els obrers on es combina les façanes de maó amb lloses de pedra. El maó, com a element decoratiu, es usat per a separar les cases i remarcar les seves cornises, les golfes, finestres i portes
Darrera de Ca l'Ordal, es troba la Casa del Secretari, on vivia evidentment el secretari o administrador de la colònia. Diferent dels altres edificis, està feta de maó imitant carreus de pedra. Destaca la façana frontal on hi ha la porta i la balconada decorada amb un rat-penat de ferro, simbol de catalanitat i que sol usar-se en els escuts de Barcelona, València i Mallorca. També es poden veure els escuts de les quatre barres i la de la Creu de Sant Jordi.
En el carrer Reixach es poden veure més residències d'obrers, on destaca l'ús del maó, com a element decoratiu, en les balustrades dels terrats i a les cornises.
Si es segueix pel carrer Aranyó, es pot veure el Convent de les monges, un edifici auster que allotjava a les monges carmelites que tenien cura dels malalts i dels nadons dels treballadors. Al costat, el Centre municipal Sant Lluis (1918), que era l'antiga seu del patronat obrer de la Sagrada Família, una institució religiosa dirigida pel capellà de la colònia que oferien activitats diverses per la canalla com jocs, gimnàtica, catequesi...

Darrera l'església, una mica més aillat es troba la Casa Parroquial (1914), que era on vivia el capellà. Es una casa unifamiliar amb planta baixa i golfes, i jardí.
I una mica més enllà, entre matolls i completament abandonat es troba la Torre Salbana: una torre del segle XII que es conserva bastant bé, amb una edificació adossada del segle XIX, molt malmés. El seu origen es incert i evidentment no pertany pròpiament a la Colònia Güell.
Des d'aqui es té una panoràmica de la comarca, i al fons es pot contemplar l'edifici Walden 7 (1975), obra de l'arquitecte Ricard Bofill, en la ciutat de Sant Joan Desvern. Es tracta d'un conjunt de més de 400 habitatges.