La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fàbriques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fàbriques. Mostrar tots els missatges

La Casa Bacardí (Sitges)

(13/04/2013) L'any 2010 s'inaugurà la Casa Bacardí a Sitges, ciutat que va veure néixer Facundo Bacardí Massó, fundador d'un dels roms més populars del món, amb l'objectiu de convertir-se en un centre de visites internacional, equivalent europeu del museu Bacardi situat a Puerto Rico. Aprofitant un dia gairebé d'estiu, hi anem...

El centre de visites es troba en l'històric Mercat Vell, un edifici modernista del 1890 construït per l'arquitecte Gaietà Buigas, situat en el casc antic de Sitges, al costat de l'Ajuntament. Es tracta d'una construcció d'una sola nau amb una coberta a dues vessants, amb una façana de maó vist i simètrica. La projecció de l'edifici va coincidir amb un viatge de l'arquitecte per França, Bèlgica i Itàlia, on va estudiar les tècniques arquitectòniques més avançades de l'època, que després aplicaria als seus propis projectes. Gaietà Buigas i Monravà, es també autor, entre altres, del monument a Cristòfor Colom de Les Rambles de Barcelona.

La visita ofereix als assistents conéixer una mica la història i evolució de la companyia Bacardí, fundada a Cuba l'any 1962 per Facundo Bacardí, així com l'elaboració del Rom Bacardí Superior i finalment aprendre a fer algun dels còctels originals com el cubalibre o el mojito. Les visites són guiades, i en funció de l'hora es realitza en català, castellà o anglès i duren al voltant de 45 minuts, i s'han de concertar prèviament, mitjançant la pròpia web www.casabacardi.es, en Turisme de Sitges on en l'entrada del mateix edifici.

El centre està dividit en diversos espais, començant per la Sala Heritage...


La Sala Heritage

Espai on se'ns dóna la benvinguda als visitants i s'explica la relació entre Sitges i Facundo Bacardí. Des de finals del segle XVIII i fins el primer terç del segle XIX, milers de joves del Garraf van marxar cap a les Amèriques amb el somni de fer fortuna. I abans de fer-me a la mar, ofereixo dues misses a la Verge del Vinyet, dues més a Santa Tecla, Sant Sebastià, Sant Elm i Sant Bartolomeu i quatre rosaris a la Verge del Carme, perquè porti a bona fi el meu viatge. Així començava l'aventura de molts joves sitgetans abans d'emprendre el viatge al Nou Món.

Facundo Bacardí va néixer a Sitges, l'any 1815. Amb només 15 anys, va abandonar la seva casa del carrer Sant Pere, família i vida per emigrar a Cuba. Fill d'un comerciant de vins, aviat fundà una botiga on venia licors europeus, però el seu somni era fer un licor diferent i esquisit. Després de dues fallides de les seves empreses, va descobrir en una destil·leria de Santiago de Cuba un alambí de coure i ferro fos, que donà origen a la creació el 4 de febrer de 1862, de la companyia Bacardí i revolucionant el món de les begudes espirituals amb la creació del Rom Bacardí Superior, el primer rom envellit blanc, pur i equilibrat, perfecte per a mesclar.

(la pàgina web no usa l'accent sobre l'i final, i per tant moltes persones diuen Bacardi, mentre que d'altres continuen pronunciant-lo Bacardí amb l'accent)

El fill menor de don Facundo, José Bacardí, va prendre la decisió, l'any 1880, d'expandir el negoci familiar fora de Santiago de Cuba, a La Habana. Nombrossos galardons, premis i medalles vingueren a continuació, en les diverses exposicions comercials i fires de tot el món, sent el rom més galardonat del món. Vuit medalles d'or apareixen en la botella del rom Bacardí, quatre a cada costat de l'escut d'armes espanyol, distintiu va aconseguir l'any 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, quan la reina regent Maria Cristina otorgà a la companyia l'honor de ser "Proveïdor de la Casa Reial".

Les vendes de Bacardí s'incrementaren i a inicis del segle XX, es van extendre fora de Cuba. L'any 1910, a Barcelona, es construí una planta embotelladora, convertint-se així en la primera empresa multinacional de Cuba. Després de la Revolució Cubana, la companyia va haver de trasl·ladar les seves operacions a Puerto Rico, on actualment hi ha la destil·leria de rom més gran del món.



En la sala, amb un mapa de la vila, també podem veure la influència sobre Sitges amb la tornada dels americans acompanyats de les seves fortunes i la construcció de les seves cases.

Sobre uns plafons, es pot veure l'evolució del símbol de la companyia: el ratpenat. L'origen del mateix es déu a donya Amàlia, esposa de don Facundo, que va descobrir entre les vigues de la destil·leria una colònia de ratpenats. Símbol de l'optimisme i sabidura, en la sabiduria cubana, i de bona salut, fortuna i unitat familiar, en l'espanyola, Amàlia va suggeir al seu marit que l'utilitzés com a símbol per al nou Rom Bacardí Superior, i així va ser des de llavors.

Un altre símbol de la companyia, i que es pot veure en cadascuna de les fàbriques de la companyia en tot el món, és el cocoter. Un dels fills, anomenat també Facundo Bacardí, va plantar un cocoter en la destil·leria original. Es va dir llavors que la companyia aguantaria mentre que el cocoter ho fes també. Així va ser fins el 1959, quan el cocoter es va assecar i poc després les propietats familiars de la illa van ser expropiades sense compensació, a arrel de la revolució cubana de Fidel Castro.

Al mig de la sala, una rèplica en petit de l'obra Mirant al futur, que es troba en el passeig marítim de Sitges. L'escultura, data de l'any 2009, i va ser realitzada per Lorenzo Quinn, i és un homenatge al fundador de Bacardí. La peça està composada per una base de pedra de Sitges, material que representa els valors del fundador. Damunt, s'alça un gran cercle d'acer que representa les dimensions globals de la marca, del que sorgeixen dues mans obertes de bronze, que pretén aconseguir el cel deixant volar els somnis. El cercle es tanca amb el ratpenat, icona de la companyia Bacardí. La base compta amb una placa amb un retrat de Facundo Bacardí i una explicació sobre la seva vida i visió.

Abans de passar a la segona sala, se'ns fa una foto per grups, davant d'un mural on es pot veure una de les fàbriques Bacardí, que et donen abans de sortir, en color sèpia.


La sala del procés d'elaboració


En aquesta sala s'ensenya les diferents fases del procés d'elaboració del Rom Bacardí Superior i els processos pioners que don Facundo va aplicar per aconseguir un rom suau i equilibrat, endinsant-nos en l'univers de les melasses, alambins, barrils i processos de filtrats.

De forma experimental, un dels visitants mola canya de sucre a una antiga premsa, i descobrir què es la melassa, amb un sabor a regalèssia molt forta. Don Facundo va ser el primer en redestil·lar aiguardent i creà així el redestil·lat, que permetia mesclar els productes resultants i crear un rom més suau i equilibrat. S'explica també que el rom envelleix amb barriques de roure americà i posteriorment es filtra per carbó vegetal, per eliminar impureses. També es fa una cata dels aiguardents que s'utilitzen per a la mescla final del Rom Bacardí Superior.


El Bacardi Lounge Bar


El tercer espai és un impressionant lounge bar amb una estètica avantguardista on coctelers profesionals realitzen una clase magistral de dos còctels com són el mojito i el cubalibre, que juntament amb el daiquiri i la pinya colada formen els quatre còctels originals Bacardí.


1862. Una nit càlida. Sona la música i... tot es va combinant: la menta, la llima, el gel picat, el rom Bacardí. De sobte... màgia! mojo! MOJITO! S'acabava de crear el primer MOJITO ORIGINAL. Un petit conjur que ja fa prop de 150 anys que encisa tothom amb la seva frescor i el seu equilibri.


1898. Al bar Venus de Santiago de Cuba, era a punt de revelar-se un secret. Agita una mica de llima, sucre, gel picat i rom Bacardí, va mussitar J.S. Cox, enginyer de les mines Daiquirí, al barman. I aquell DAIQUIRI ORIGINAL va embruixar tothom: qui el va tastar es va enamorar del seu gust sofisticat. Des d'aleshoes, ha continuat seduïnt arreu del món.


1900. Aquella tarda, a l'American Bar de La Habana, es respirava la llibertat. S'havia acabat la guerra i uns soldats cridaven, en castellà: "VIVA CUBA LIBRE!". Brindaven amb Coca-Cola combinada amb rom Bacardí, gel i llima espremuda. Era el CUBA LIBRE ORIGINAL. Des d'aquell moment es diu així i es prepara així.


1922. Els vespres al Carib tenen gust de calor i de palmeres. Tradicionalment, les dones criolles preparaven una beguda amb pinya madura, gel, sucre i llima, tot ben agitat, fins que un bon dia, algú va afegir rom Bacardí a la mescla. Acabava de néixer la PINYA COLADA ORIGINAL. L'any 1937, algú va incorporar crema de coco a un còctel que, des de Puerto Rico, ha arribat fins avui.





Després de la demostració, els visitants tenim l'oportunitat de fer nosaltres mateixos i beure un dels dos còctels que ens han ensenyat prèviament, en el Lounge Bar o en la terrassa.

La companyia que va crear don Facundo s'ha convertit en Bacardi Limited, la companyia privada de begudes espirituals més gran del món, que produeix i comercialitza una àmplia varietat de begudes alcohòliques reconegudes globalment, amb un portfoli de més de 200 marques i amb presència en més de 100 païssos. En una de les vitrines es pot veure alguna de les marques que actualment Bacardí distribueix, com els productes de la companyia Martini & Rossi que va adquirir el 1992, o la ginebra Bombay Sapphire, entre d'altres.


La terrassa Bacardí

En l'últim espai es pot beure tranquilament el còctel que t'has preparat prèviament, en la terrassa exterior del complex, en un ambient tipus chillout, que funciona de manera exclusiva pels visitants del centre.


Preu visita: 7€ (inclou degustació, còctel original Bacardí i fotografia)

Antiga fàbrica Damm


(Dimecres 06/04/2011) L'espai que ocupava l'antiga fàbrica de Damm va ser completament rehabilitada, i tots els dimecres ofereixen visites guiades gratis d'aquesta edifici que es troba en el carrer Rosselló número 515 de Barcelona. Es reserva hora a través d'un telèfon, i t'has d'acreditar mitjançant DNI per poder accedir a les instal·lacions cerveseres.



August Kuentzmann Damm s'instal·là a Barcelona després de marxar de la seva Alsàcia natal, amb motiu de la guerra entre França i Prússia. Després de fundar el 1872 la cerveseria Camps i Kuentzmann, la feina que sempre havia fet, s'instal·la pel seu compte al carrer de Viladomat, el 1876. Es el naixement de Damm com a marca. Sota el símbol de l'estrella, es va iniciar la comercialització de la cervesa Strasburger. En 1905, s'inaugurà les instal·lacions on estem ara, coneguda com l'Antiga Fàbrica Damm, anomenada llavors La Bohemia, i cinc anys més tard es constitueix la S.A. Damm. Aquesta fàbrica va ser la factoria principal de la companyia fins al 1992, quan passarà a ser la seu administrativa central.




Ultimament el lloc es conegut ja que davant de la fàbrica es realitza un dels concerts de més èxit de la festa major de Barcelona, durant la Merçè. També alguna de les seves sales es pot llogar a empreses o particular que ho demanin, per a celebrar qualsevol mena d'event.





En el soterrani hi ha l'exposició Una Estrella des de 1876 (la publicitat d'una cervesa, història d'un pais), on fem un viatge de més d'un segle amb una pila d'objectes de tot tipus i la seva relació amb moments històrics del darrer segle a Catalunya com fotografies, documents, ampolles, gots, taps de suro, cartells, anuncis...




Un audiovisual, una vegada vam pujar del soterrani, ens explica una mica la història de la companyia i la seva expansió mundial que ha tingut. Es té previst que el museu ocupi part de les diferents plantes que té l'edifici, però no se sap encara quan això serà posible o quan acabaran. Si s'ha visitat les espectaculars instal·lacions de la Heineken, en Amsterdam, o de la Guinness, en Dublin, no t'has d'esperar el mateix aquí, però no es perd res visitant aquest espai emblemàtic de casa nostra. La visita s'acaba amb una degustació d'alguna cervesa, en el petit bar que hi ha.

Dublin (VI). L'Old Jameson Distillery

Després de la cervesa, toca el whiskey, i concretament l'Old Jameson Distillery (DP), la vella destil·leria Jameson, fondada per John Jameson en 1780, on va ser el lloc on es va portar a terme la creixent producció de whiskey Jameson fins el 1971. Avui, aquesta petita destil·leria de Bow Street allotja un museu on mostra als visitants el procés artesà d'elaboració del wiskey irlandés.


La visita es guiada i amb anglés, i per tant pot ser una mica agobiant per la gent que no té nocions de l'idioma. A l'hora que vam arribar, vam haver de fer una mica de cua i esperar fins a la hora. Mentrestant, recollim informació en castellà que ens fa un breu resum de la visita. La visita s'inicia amb un video introductori de la marca Jameson. Una vegada acabat, i abans de seguir per les diferentes etapes de l'elaboració del whiskey, uns voluntaris els li toca uns diplomes que s'hauran de guanyar després de la visita...



Etapa 1: el magatzem de grà. Els ingredients principals del whiskey són l'aigua, l'ordi maltejat i ordi sense maltejar. La destil·leria comprava tota l'ordi en el període de la collita, i els grangers la transportaven amb cavalls i carros.





Etapa 2: el maltejat. Per garantir un sabor suau i lliure de tota impreganció de fum, l'ordi maltejat es secaba en forns tancats. En Escòcia, on agrada un tipus diferent de whiskey, la malta es afumada amb torba, el que dóna a un whiskey afumat de torba absent en Jameson.



Etapa 3: la moldra
. Els dos tipus d'ordi, que hem parlat, es molia fins a obtindre una farina grossa. La roda d'aigua constituia la principal font de moviment: feia rotar un sistema de dents i rodes que generava la força motriu necessària per a girar la roda del molí



Etapa 4: la maceració. Aquesta farina grossa passava seguidament a mesclar-se amb aigua calent a una temperatura de 63ºC en un recipient enorme que s'anomenava cuba de maceració. La mescla s'agitava amb uns rasclets de grans dimensions i els almidons dels grans es convertien en sucres fermentables. Després de quatre hores de maceració, els rasclets s'aturaven; llavors s'obtenia un líquid dolç anomenat wort que s'envia a l'etapa següent.

Etapa 5: fermentació. Mitjançant un mecanisme de bombeig, el wort s'abocava en un altre recipient, on s'afegia llevat líquid i s'iniciava el procés de fermentació. Passades 80 hores, la totalitat del sucre es convertia en alcohol. El líquid obtingut rebia el nom de wash i contenia només un 8% d'alcohol per volum. El wash ja estava llest per a la destil·lació.


Etapa 6: la destil·lació. En aquest procés de destil·lació es separa l'alcohol i l'aigua. En els tradicionals alambins de coure, es calentava el wash i es condensava l'alcohol. El whiskey Jameson s'obté després de tres destil·lacions diferents, mentre que normalment els bourbons americans només es destil·la un sol cop i la majoria dels escocesos, dos.


Etapa 7: la maduració. La beguda s'abocava en botes de roure, i s'emmagatzemava en grans magazems, obscurs i ple d'aromes per tal d'aconseguir la seva maduració. Les botes es compraven d'Espanya, Portugal i Amèrica, on ja abans s'havia utilitzat per a la maduració del jerez, l'oporto i el bourbon respectivament. Amb això, s'enriquia el sabor del whiskey, mentre que el taní de la fusta li donava el característic color daurat del whiskey irlandés.

El boter s'encarregava de l'assemblatge i conservació de les botes. Aquest era un treballador molt qualificat que devia de completar un aprenentatge de set anys sota la supervisió d'un mestre boter.


Etapa 8: introducció en cubes i repòs. Abans d'embotellar-lo, el whiskey madur es buidava en una gran cuba i es deixava allà per un période de temps. En les botes, la graduació es reduïa a un 40% d'alcohol per volum i el resultat estava lles per a provar-lo.





I així ho fem, tenint la posibilitat de provar un got de whiskey sol, o amb cocacola o amb suc de nabius. Pels voluntaris que anteriorment els li havia tocat el diploma, podran provar diferents tipus de whiskey i comparar-los amb Jameson.






Ben aprop de la destil·leria, es troba Smithfield. Aqui cada primer diumenge de mes es celebra una fira de cavalls. Com a icona de la plaça, tenim la seva torre, amb una plataforma d'observació, tancada a dia d'avui.








Després anem a encomanar l'excursió que farem per les afores de Dublin, a una de les oficines de turisme. Prenem alguna pinta més i després sopar per la zona del Temple Bar, ens dirigim a un bar-pub-restaurant ben curiós, que s'anomena The Church Bar & Restaurant. L'edifici era la St. Mary's Church of Ireland, una església construïda a inicis del segle XVIII, que destaca pel seu orgue i les vidrieres dels seus finestrals. El 1964, l'església va tancar i va estar abandonat durant aquests anys fins que va ser adquirit per John Keating el 1997. Després d'una intensa restauració, el 2005 va obrir les seves portes com el John M. Keating's Bar. El 2007, va ser adquirit per nous propietaris i canviat el nom per l'actual, ampliant la seva gamma de serveis.



Com a curiositats dir que en aquesta església es va casar Arthur Guinness l'any 1761 i que Jonathan Swift va servir aquí durant un temps.





(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass


** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VII): El castell de Dublin
Dublin (VIII): Trinity College

Dublin (V). La Guinness Storehouse

Després de sortir de Kilmanhaim Gaol, tornem pel mateix camí cap al centre, per a dirigir-nos a una de visites més populars a fer a Dublin. Es tracta del Guinness Storehouse (DP), construït en 1904 per usar-se com a magatzem de fermentació de la cervesa Guinesss, fins el 1988. L'any 2000, s'obrí al públic per a ensenyar el que avui ens ofereix: una atracció turística amb 7 plantes dedicades a la història i fabricació de la Guinness, la famosa cervesa negra. Situada en el cor de la fàbrica de cervesa de St. James's Gate, aqui descobrirem el procés que es segueix per a la fabricació de cada pinta.

Breu història de la fàbrica

Fundada per Arthur Guinness en 1759, St James's Gate és el centre on s'elaboren milions de litres de Guinness a l'any. El 31 de desembre del 1759, un jove Arthur Guinness va firmar un contracte d'arrendament d'una antiga fàbrica de cervesa, en ruïnes i mal equipada, situada en una petita franja de terra al voltant de James Street. En aquest contracte s'estipulava un contracte d'arrendament de la propietat per un període de 9000 anys, amb una renda mensual de 45 lliures.

Aqui es va a començar a elaborar una cervesa relativament nova a Irlanda que contenia ordi torrat que li donava un color fosc característic. Aquest beuratge es coneixia com a porter, anomenat així per la seva popularitat entre els portadors i estibadors de Covent Garden i Billinsgate de Londres. Arthur Guinness va haver de triar entre la porter o la tradicional cervesa irlandesa ale. Va apostar per a fabricar porter, fent front a les fàbriques angleses, i aconseguint enderrocar-les.





Tots els voltants del museu pertanyen a Guinness, amb multitut de magatzems, edificis i la casa on va viure Arthur Guinness...








Planta G: atri de benvinguda i ingredients

Després d'obtenir les entrades, i pujant per unes escales mecàniques obtenim, previ dipòsit del DNI, una audioguia en espanyol per anar entenent les diverses exposicions que trobarem en cadascuna de les plantes de l'edifici. A l'inici de la visita, veiem a terra, una còpia del contracte d'arrendament de la cerveseria de St. James's Gate, que hem explicat anteriorment.


Alçant la vista, podem veure que estem en el fons de la pinta més gran de cervesa. La zona central està dissenyat amb la forma del típic got de la Guinness i al voltant a ell, hi ha les diferentes plantes del museu.





Avançant cap a l'interior del magatzem es pot contemplar una exposició sobre els quatre ingredients naturals que componen la cervesa: aigua, llúpol, ordi i llevat. Se'ns explica que hi ha un cinquè ingredient, l'Arthur Guinness.




Planta 1: procés de fabricació de la cervesa, toneleria i transport

S'explica pas a pas de la fabricació de la cervesa: l'ordi es malteja, es torra, es remou, es mescla amb aigua calenta i es tritura. Després, el liquid es filtra i es fica a bullir amb el llúpol. Posteriorment, s'afegeix el llevat i comença la fermentació. La cervesa es clarifica, es deixa madurar i es prepara per a provedir a l'envasat.


Después passem al laboratori de degustació, on podrem provar un tastet de la Guinness...

Posteriorment, ve la exhibició de botería i descobrirem l'antic art de la fabricació de botes. Els boters eren els artesans més avesats de tots que treballaven a la cerveseria. Filmat en cel.luloide, el mestre boter Dick Flanagan mostra com s'elaboraven les botes de fusta utilitzats per transportar la cervesa a tots els racons del globus.




En la mateixa planta, també podem observar els mitjans utilitzats per a transportar la Guiness durant aquest temps, com quan les botes eren transportades riu amunt amb vaixell.





Planta 2: Història de la publicitat de Guinness

La segona planta convida a un recorregut per les campanyes publicitàries de Guinness al llarg de la història. Una de les campanyes més cridaneres va ser la realitzada el 1916 en què es van llançar milers d'ampolles amb els seus respectius missatges al mar. Desenes d'anys després, les ampolles continuaven apareixent per sorpresa dels que les trobaven.





També veiem el símbol de la Guinness: l'arpa. També és l'emblema d'Irlanda, però quan el govern irlandés va voler-la usar, no va poder degut a que estava enregistrada per Guinness. La solució va ser invertir l'arpa.






Coneixerem també l'origen del llibre Guinness dels records, que va tenir els seus inicis en una petita disputa sobre quin ocell volava més ràpid.





Planta 3: Drink IG / El patrocini i la vida en la fàbrica de cervesa

Mitjançant diferents jocs interactius, es pot coneixer els efectes i comprovar com respon el nostre cos al consum de l'alcohol. També podem veure algun dels aconteixements esportius i musicals que patrocina Guinness. I podem descobrir el treball en la fàbrica de cervesa mitjançant una exposició de pantalles tàctils.



Planta 4: Guinness 250 / Aprendre a tirar la teva pròpia pinta

Aquesta planta està dividida entre l'exposició Guinness 250, on podem veure les dates més representatives de la història de la Guinness i del món des de 1759. En un mapa podem veure els llocs on es fabrica i consumeix la cervesa Guinness. La planta també disposa d'un bar on es pot tirar la seva pròpia pinta de Guinness.



Planta 5: Campanya publicitària Gilroy / Brewery Bar i Source Bar


En un racó, hi ha una galeria on s'explica com es va crear determinades campanyes publicitàries de John Gilroy, entre 1930 i 1960. També disposa d'un bar i un restaurant on poder menjar i beure.




Planta 7: Gravity Bar


De la cinquena planta passem al punt més alt del museu de la Guinness, on podem gaudir d'unes vistes de 360º del voltant, veure tot el complexe cerveser i part de la ciutat, i gaudir d'una Guinness gratuita.




El problema d'aqui es que pots trobar-te molta gent i no poder seure al costat dels finestrals i gaudir de les vistes.





Des d'aqui, podem veure la fàbrica de cervesa St. James's Gate, que ocupa 26Ha de la zona sud de Dublin.




Una torre alta de maó amb una cúpula puntiaguda de color verd és la torre de St. Patrick. Construïda al voltant del 1805, es tracta d'un vell molí de vent que ja ha perdut les seves aspes. Al cim, es troba la estàtua de St. Patrick.






Després de prendre la pinta, baixem a un dels stands per fer un mos lleuger i agafar forces per la tarda. En la primera planta també hi ha la botiga oficial de la marca, amb centenars de productes i souvenirs...


(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass


** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VII): El castell de Dublin