La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biografies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biografies. Mostrar tots els missatges

Pere Caselles i Tarrats

| Reus, 1868 - 1936 |

Va obtenir el títol d'arquitecte l'any 1889 i l'any següent ja exercia de suplent d'arquitecte municipal a Reus. Va obtenir la titularitat de la plaça d'arquitecte municipal de Terol, si bé al cap de pocs mesos, el 1891, accedí a la de Reus, en morir el titular anterior, l'arquitecte Sebastià Cabot. Com arquitecte municipal de Reus, va aplicar el modernisme a alguns edificis públics, com en les Escoles Prat de la Riba o en l'Estació Enològica, però també de tipus privat. Prèviament, havia col·laborat amb l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner en els pavellons de l'Institut Pere Mata de Reus.

Va morir assassinat el dia 28 de juliol de 1936, li van disparar uns trets en un barranc molt a prop del seu mas. El seu cos va ser enterrat en una de les capelles particulars del cementeri de Reus.

Reus

1892 - Casa Tarrats
1893-94 - Casa Homdedéu
1896 - Casa Sardà
1900 - Casa Punyed
1901 - Casa Querol
1903 - Casa Carpa
1904 - Casa Laguna
1904 - Casa Munné
1905 - Casa Anguera
1906-10 - Estació enològica
1908 - Casa Iglesias
1908 - Casa Sagarra
1909 - Casa Tomàs Jordi
1910 - Casa Grau-Pla
1910 - Casa Piñol
1911 - Esooles Prat de la Riba
1912 - Casa Ramon Vendrell






Manuel Joaquim Raspall i Mayol

| Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937 |

Alumne de Lluís Domènech i Montaner i de Josep Puig i Cadafalch durant els seus estudis d'arquitectura a la Universitat de Barcelona, gran part de la seva obra la va fer al Vallès Oriental, sent arquitecte municipal de Cardedeu, L'Ametlla del Vallès, La Garriga, Granollers, Caldes de Montbuí, La Roca i Llinars. Raspall va tenir una activitat molt diversificada, construint tant aviat fàbriques i magatzems com residències familiars, masies o cases d’estiueig, així com edificacions relacionades amb el món de l'espectacle (teatres, cinemes...). Autor de més de 700 projectes en trenta anys d'activitat és el responsable en bona part del patrimoni modernista del Vallès Oriental, a la qual va dedicar gairebé tota la seva carrera. Fill de Barcelona on va projectar edificis tan populars com el teatre El Molino o l'estructura interior de la plaça de toros Monumental, Raspall va tenir poca relació amb el món artístic de la capital i va anar tancant-se amb el seu cercle d'amics de la Fonda Europa de Granollers i del Balneari Blancafort de La Garriga.

Considerat un modernista tardà o de la segona generació, Raspall va anar evolucionant cap al Noucentisme, l'estil que va succeir al Modernisme a Catalunya, i finalment a l'Art Decó en les seves últimes obres, construint el que tocava en cada moment i evolucionant d'estil i de tipus d'edificació. De la primera etapa, plenament modernista, destaca per l'ús de mosaics i trencadís de ceràmica, ferro forjat amb coup de fouet i relleus sobre l'estuc de la façana. La segona etapa, amb la introducció d'elements noucentistes com la geometrització dels esgrafiats i dels treballs de forja i la utilització de decoracions d'inspiració barroca. A la tercera i última etapa, suma a aquest substrat el gust per les línies dures i els volums sòlids procedent de l'art decó.

Raspall va saber envoltar-se d'artesans hàbils i experimentats que li van permetre introduir ornamentacions de gran qualitat a les façanes, mirall a través del qual els promotors feien ostentació de la seva riquesa. Solia recolzar els edificis sobre amplis sòcols de paredat capserrat i, tot i que també va utilitzar l'obra vista, solia estucar els murs amb color pastel: ocres, blaus i verds. Altres elements característics del seu estil són els capcers amb formes sinuoses o mixtilínies, els medallons circulars amb cintes verticals, els estucats i esgrafiats amb motius vegetals, les sanefes de rajoles de ceràmica, els vitralls emplomats i les baranes i reixes de ferro forjat, així com l'ús de maons per emfatitzar els marcs de les obertures sobre el fons mural de pedra o d'estuc.


Obres:

L'Ametlla del Vallès(1904) Cal Barber
L'Ametlla del Vallès(1905) Reforma de Can Bachs
L'Ametlla del Vallès(1906) Casa-Cafè Dr. Bassa. "El Cafè"
L'Ametlla del Vallès(1907) Reforma de la Casa Montcau
L'Ametlla del Vallès(1908) Reforma de Can Xammar de Dalt (Can Millet)
L'Ametlla del Vallès(1910-1913) L'Ajuntament i les escoles
L'Ametlla del Vallès(1911-1912) Escalinata i jardins de l'església de Sant Genís
Caldes de Montbui Reforma de la Font del Lleó
Cardedeu(1904) "Alqueria Cloelia". Casa Mercè Espinach de Granés
Cardedeu(1908) Casa Arquer
Cardedeu(1908) Casa Clavell
Cardedeu(1908) Casa Carme Golferichs, vídua de Masó
Cardedeu(1909) Cal Peó. Magatzem Farinera
Cardedeu(1912) Casa Salvador Clavell i Morató
Cardedeu(1915) Casa Amadeu Borràs
Cardedeu(1917-1922) Reforma casa Marc Viader i Bas
Cardedeu(vers 1920) Casa Amadeu Ricós i Roig
Cardedeu(1925) Granja Viader
Cardedeu(1930) Parc dels Pinetons
Cardedeu(1932) Casa Balvey
Figaró-Montmany(1908) Reforma de Can Gallart
Figaró-Montmany(1910) Reforma de Casa Espelta
Figaró-Montmany(1910) Ajuntament (antigues escoles) (1)
Figaró-Montmany(1915) Vil·la Rosita i Vil·la Pepita
Figaró-Montmany(1921) Congost Hotel
Granollers(1907) Casa Clapés
Granollers(1910) Casa Puntas
Granollers(1923) Conjunt de dotze habitatges de Jaume Corbera
Granollers(1925) Casa Bossy
Granollers(1926) Sala Francesc Tarafa
Granollers(1928) Cases Sebastià Roca
La Garriga(1903 i 1920) Casa Mercè Mayol. Can Raspall
La Garriga(1904) Casa Joan Colom
La Garriga(1905) Casa Joan Colom
La Garriga(1905) Casa Sebastià Bosch
La Garriga(1907) Casa Llorens
La Garriga(1908) Casa Fèlix Fages i Vila
La Garriga(1908) Cases Vil·la Dolores
La Garriga(1908) Vil·la Cristina
La Garriga(1910) Casa Esteve Font i Germà
La Garriga(1910) Casa Juli Barbey i Polinsard
La Garriga(1910) Casa Paulí Puig i Gol
La Garriga(1910) Casa Pere Serra i Pons
La Garriga(1910) La Bombonera
La Garriga(1911) Torre Iris
La Garriga(1912) Casa Antoni Barraquer i de Ros
La Garriga(1912) Casa Francesc Blancafort i Puig
La Garriga(1912) Cases de Joan Calls i Antonell i de Dolors Vilar i Talí
La Garriga(1912) Casa Sebastià Bosch i Sala
La Garriga(1913) Casa botiga Josep Reig i Argelagós
La Garriga(1913) Casa Cecília Reig i Argelagós
La Garriga(1915) Casa Jaume Serra i Dachs
La Garriga(1916) Casa Lluís Ambrós
La Garriga(1922) Casa Pere Sellarès i Roca
La Garriga(1923) Casa Ramona Sallent i Freixa

(1) Inicialment s'havia atribuït a M.J. Raspall, però investigacions més actuals l'atribueixen a l'arquitecte Josep María Miró Guibernau.

Anar a: Arquitectures modernistes

Cèsar Martinell i Brunet

| Valls, 1888 - Barcelona, 1973 |

Personatge polifacètic, va ser investigador, divulgador, historiador de l'art i es conegut per la seva tasca d'arquitecte, a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Llicenciat a Barcelona en 1916, va ser arquitecte municipal de Valls, fins l'any 1919, i participà activament en la vida cultural de la seva vila natal. Martinell va iniciar la seva vida professional amb encàrrecs d'arquitectura privada, fins que inicià la seva activitat més important i a la qual deu la seva fama: l'arquitectura agrària, construïnt una gran quantitat de cellers cooperatius, entre 1918 i 1924.

La Mancomunitat de Catalunya havia promogut un pla de serveis públics. En l'àmbit de l'agricultura donava suport al cooperativisme, a l'assessorament dels agricultors, a la mecanització, als processos de transformació dels productes i a la implantació d'ajudes econòmiques. La finalitat era revaloritzar la vida rural i a fer més productiva la feina agrícola. En aquesta època Cèsar Martinell va rebre l'encàrrec de construir el celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt, seguit dels de Vila-rodona, Pira, Pinell de Brai, Gandesa, Nulles, Cornudella de Montsant, Falset, Montblanc, Aiguamúrcia, ... en aquestes construccions Martinell va adaptar l'ús de l'edifici a les possibilitats econòmiques del món de la pagesia, a les seves necessitats tècniques i a una estètica marcadament historicista, i va incorporar els mètodes més constructius més moderns buscant optimitzar la producció del vi.

Martinell va passar hores al costat dels viticultors per aprendre el procés d’elaboració del vi, no va girar l’esquena als "cellers de pobre" que s’havien construït prèviament a moltes localitats amb els coneixements de l’arquitectura tradicional i es va rodejar d’enginyers i enòlegs estudiant a fons el cooperativisme a Catalunya, amb els seus fonaments econòmics i socials per tal de crear els cellers més adequats.

Va utilitzar materials autòctons, de la zona, més barats i va aplicar mesures innovadores per l'època com l'estructura de naus paralel·les o bé una sola amb planta basilical, amb la distribució dels dipòsits ordenats en fileres i passadissos (al nivell de terra i superiors), la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la col·locació de finestres i obertures baixes per ventilar els gasos de fermentació del most i altres d’altes per il·luminar l’interior de l’edifici...

La divisió dels espais de treball també queda formalment instaurada a partir dels cellers de Martinell: les tres àrees destinades a la producció de vi s’organitzen en el moll de descàrrega, la nau d’elaboració (amb la sala de màquines) i les naus de tines o cups.

Apart dels cellers modernistes, Martinell també va realitzar obres de caràcter públic apartades de l'estètica i de la tendència modernista i gaudiniana, en habitatges i edificis religiosos diversos.

Obres:
Nulles El Celler Cooperatiu
Rubí El Celler Cooperatiu
Sant Cugat del Vallès El Celler Cooperatiu


Bibliografia: Cellers

Anar a: Arquitectures modernistes

Lluís Domènech i Montaner

| Barcelona (1850) - Barcelona (1923) |

Va ser arquitecte, historiador, humanista i polític català i fou un dels grans protagonistes del Modernisme català. A l'acabar la carrera va viatjar per Europa per a conéixer les noves tendències arquitectòniques, i al seu retorn a Barcelona, es va incorporar com a profesor en l'Escola d'Arquitectura, on va formar a deixebles com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol...

També va ser dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador, i col·laborà amb les principals publicacions catalanes de l'època com La Renaixença o La Veu de Catalunya i va publicar gran quantitat de llibres i articles. En 1878, quan tenia vint-i-vuit anys, va escriure l'article En busca d'una arquitectura nacional on assenyala el camí per aconseguir una arquitectura moderna que reflexi el caràcter nacional català.

L'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va ser l'esdeveniment que va consolidar profesionalment a Domènech i Montaner com a arquitecte, amb la construcció del desaparegut Hotel Internacional i el cafè-restaurant de l'exposició, conegut popularment com el Castell dels Tres Dracs, actualment seu del Museu de Zoologia. En la seva arquitectura va incorporar les línies corbes pròpies del Modernisme, l'ús del maó vist, els mosaics, les ceràmiques, els esgrafiats, els vitralls...

Quan a la seva vessant política, va ser un dels impulsors del catalanisme polític i fundador de la Lliga Regionalista, participant en l'assamblea que va redactar les Bases de Manresa, document on es van ficar les bases per a l'autogovern de Catalunya. També arribà a ser diputat de les Corts Espanyoles, i per desacords amb Francesc Cambó, es va separar de la Lliga Regionalista, distanciant-se de la política per a centrar-se en la investigació i la història.

Obres:
Barcelona La Casa Fuster
Barcelona L'Hospital de Sant Pau
Barcelona Reforma de l'Hotel Espanya
Barcelona El Museu de Zoologia
Comillas La font de les tres canelles
Comillas Porta de la Universitat Pontifícia
Comillas Decoració i direcció de la Universitat Pontifícia
Comillas El cementiri
Comillas Monument al Marquès de Comillas
Olot La Casa Solà-Morales
Reus La Casa Gasull
Reus La Casa Navàs
Reus La Casa Rull
Reus L'Institut Pere Mata


Anar a: Arquitectures modernistes

Josep Puig i Cadafalch

| Mataró, 1867 - Barcelona, 1956 |

Personatge polifacètic, es conegut com a arquitecte, polític i historiador. Va iniciar la seva carrera professional a Mataró sent l'arquitecte municipal, i aquí va començar a definir les característiques arquitectòniques i decoratives que caracteritzarien la seva obra modernista.

El 1901, inicia la seva carrera política, entrant de regidor a l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista, i després va ser elegit diputat a les Corts i el 1913, diputat provincial al Congrés de Diputats. L'any 1917 és nomenat President de la Mancomunitat de Catalunya, institució que va entrar en funcionament el 1914 i que agrupava a les quatre diputacions provincials, càrrec que va exercir fins poc després de la proclamació del cop d'estat i la dictadura de Primo de Rivera, el 1923.

A la dècada dels anys 20, va incrementar la seva activitat acadèmica i científica, presidint l'Institut d'Estudis Catalans, publicant nombrosos articles i llibres sobre història i arqueologia. Durant la Guerra Civil, es va exiliar a França, concretament a Paris, i torna a Catalunya l'any 1942. De retorn de l'exili, l'única tasca com a arquitecte que podrà exercir és la de restaurar i salvar edificis i elements de patrimoni històric. Finalment, el 1956, va morir Puig i Cadafalch, a la seva residència de Barcelona.

Obres:
Andorra la Vella Restauració de l'Església parroquial de Sant Esteve
Alella Can San Miquel
Argentona La Capella del Sagrament de la parròquia de Sant Julià
Argentona Reformes a Can Calopa
Argentona La casa d'estiueig de Puig i Cadafalch
Argentona La Torre d'Aigües del Cros
Argentona La Casa Garí
La GarrigaCasa del Dr. Agustí Furriols
Mataró La Beneficiència
Mataró La Casa Coll i Regàs
Mataró La Casa Parera
Mataró La botiga 'La Confianza'
Mataró Reforma del mercat municipal: el Rengle
Mataró El Saló de Sessions de l'Ajuntament
Montserrat El Tercer Misteri de Goig (el Naixement de Jesús) del camí a la Santa Cova
Montserrat El Cinquè Misteri de Dolor (La Crucifixió de Jesús) del camí a la Santa Cova
Montserrat La Plaça de Santa Maria del monestir
Sant Sadurní d'Anoia Les Caves Codorniu


Anar a: Arquitectures modernistes