La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cèsar Martinell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cèsar Martinell. Mostrar tots els missatges

El Celler Cooperatiu de Rubí

Rubí a l'inici del segle XX vivia fonamentalment de l'agricultura, i la viticultura era l'activitat econòmica bàsica, amb tres quartes parts de la superfície cultivada. El conreu de la terra es feia per mitjà de l'arrendament i les explotacions resultants no eren de gran extensió; així, els arrendats no tenien gaires beneficis, degut a la competència i a la petita producció. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel·lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.



Amb aquest marc 119 pagesos, quasi la meitat dels colliters de vi de la localitat, i també impulsats per un ambient industrialista sorgit de les directives de la Mancomunitat de Catalunya, van decidir agrupar-se per esdevenir més competitius i millorar la qualitat del vi. L’entitat resultant anomenada Celler Cooperatiu va ser fundada el 16 de març de 1919 com a secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l’actual Casino.

En el moment de la fundació es va comprar a la masia de Can Cabanyes 3189 metres quadrats de terreny per edificar-hi un celler, i el 1920 s'encarrega la construcció del mateix a Cèsar Martinell i Brunet, arquitecte nascut a Valls que tenia una àmplia experiència en aquest àmbit. Aquest celler, amb el de Sant Cugat del Vallès, va ser un dels últims que va projectar l'arquitecte vallenc.

El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a "l'Unió de vinyaters de Catalunya". L'oficina va ser construïda l'any 1932 com a primer pas per sostreure's de la tutela de la Càmara Agrícola Oficial. Al 1936 va ser incautat per les milícies Antifeixistes. Poc a poc la societat s'anirà ampliant i amb ella també la cabuda del vi, acabant amb l'última ampliació de l'any 1958, arribant a tenir una cabuda de 27.000 hl. Durant els anys 50 es venia el vi als comerços de Rubí i a la Cooperativa de Consum "La Rubinense".

El projecte de celler constava de dues naus paral·leles, encara que finalment se'n va construir una, més la sala de màquines. La construcció principal preveia una construcció final amb forma de Te però, per temes econòmics segurament, es va fer únicament una meitat, deixant així la nau amb forma d’ela. La construcció paral·lela que mai es va fer era idèntica a la nau construïda.


Amb l'última ampliació dels anys 50, es va construir una segona nau de cos rectangular destinada a l’emmagatzematge i a la venda de vi i derivats. Les encavallades utilitzades per aquesta nau no són de fusta, i es va optar per utilitzar-ne de formigó.


La riuada de 1962 i la decadència vitícola a la dècada dels setanta van determinar una reducció de la producció fins que el 1989 la cooperativa va plegar perquè del total de capacitat només se n'ocupaven 2.000 hl, venent l'edifici i el terreny edificable a l'Ajuntament, el qual s'ha encarregat de la seva actual recuperació.


Després d'una rehabilitació integral que ha resolt completament els problemes estructurals i de la coberta, el Celler va obrir les seves portes a la ciutadania des de l'octubre de 2013. Com a espai de l'Ajuntament, s'ha començat a desenvolupar diferents activitats, majoritàriament de caire cultural.

En l'edifici actual s'observa una estructura de sis entrades i quatre àmbits connectats entre ells per murs compartits. L'espai que destaca és la nau principal construïda amb una estructura vertical formada per pilars de totxo massís en una sola crugia, acabades en un arc de mig punt i un doble envà de totxo massís actuant com murs de trava, fins arribar al sòcol.

Els elements originals per la producció del vi més destacats que es troben són la balança romana de dimensions industrials, on es pesava el raïm que portaven els pagesos cooperativistes, les vagonetes en què es transportava i els conductes que es dirigien cap a la següent fase de producció, on destaca una premsa industrial de mitjan del segle XX.


La rehabilitació del celler ha respectat els cànons modernistes originals. La teulada, inclinada a dos vessants, s'ha renovat amb teula de color verd i terra, com va idear Cèsar Martinell, i s'han preservat els arcs de descàrrega en forma de palmera que suporten les enormes tines i s'han conservat les pilastres de maons d'obra vista de la planta subterrània.



Les tines estan disposades en dues fileres paral·leles i es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s’accedeix per una escala de cargol. A la planta soterrani, es trobaven vint tines més.


Data visita: 16/03/2014 (Entrada gratuïta | Horaris: divendres de 17 a 21h, dissabtes d'11 a 14h i de 17 a 21h, diumenges d'11 a 14h)

Durant el mes de març, en el qual vam visitar el celler, a la nau principal, coneguda com la Sala de les Tines, es trobava l'exposició 'Insectes', de la companyia de teatre Sarruga Produccions: una mostra de les figures gegantines que representen diferents tipus d’insectes i que la companyia, que celebra 20 anys, utilitza per fer els seus espectacles teatrals al carrer, i que ha actuat al Regne Unit, als Estats Units d'Amèrica, Dubai, Xina...

En la planta inferior, inaugurant la sala coneguda amb el nom de Sala Cèsar Martinell, es troba una mostra d'escultures de Pep Borràs. L'artista rubinenc ha donat sis escultures de gran format a la ciutat realitzades l'any 1987 i la peça Fòssil Industrial, realitzada l'any 1993. Són trebals en ferro que va crear ja fa uns anys i que properament s'instal·laran en diferents espais públics de la ciutat, i aquesta mostra és una oportunitat de veure-les juntes i de ben a prop.


(Vista del Celler l'any 1948. Al fons de la imatge, annex al celler, es pot veure l'edifici que fou seu de les oficines de la cooperativa, construït l'any 1932. Autor desconegut | Procedència: Arxiu Municipal de Rubí (Fundació Museu Biblioteca / Arxiu Roset)


(Vista de les obres del celler en el moment de col·locar l'entramat de ferros que constituïa l'ànima de les tines d'obra, l'any 1919. Es pot veure l'ús de la volta catalana com a paret de contenció a la paret subterrània, i la gran quantitat de mà d'obra necessària en aquells moments. Autor desconegut | Procedència: Arxiu Municipal de Rubí (Fundació Museu Biblioteca / Arxiu Roset)

El Celler Cooperatiu de Nulles

En la comarca de l'Alt Camp, dins de l'anomenada Plana de secà, on els ametllers, la vinya, les oliveres, els avellaners i els garrofers dibuixen el perfil del seu paisatge agrícola, trobem el petit poble de Nulles, amb una mica més de 400 habitants. A les afores del poble, al costat mateix de l'estació de ferrocarril, es troba el seu celler modernista, obra del gran arquitecte agrari català, en Cèsar Martinell. Les obres del celler s'iniciaren el 29 de desembre de 1919, essent la collita de 1920 la primera a omplir els seus dipòsits.


Com succeïa a molts altres pobles vitícoles durant l’auge del moviment cooperativista, Nulles comptava amb un celler des de l’any 1912 -l'anomenat Celler dels Pobres- promogut pel Sindicat Agrícola Popular, del qual en formaven part jornalers, mitgers i petits propietaris. Al 1917 va entrar en funcionament el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Sant Isidre amb els propietaris agraris benestants al capdavant.

Si bé el primer era un associacionisme solidari i reivindicatiu, de tarannà progresista, el segon, de caire conservador, buscava sinergies per impulsar la producció agrària des d’una vessant pràctica, a través del crèdit agrícola o la compra conjunta de productes i maquinària pel camp. Pertanyent a aquesta segona via, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre "combregava" amb les tesis de la Mancomunitat de Catalunya i de l’Institut Agrícola de Sant Isidre.


Finalment, el 1918, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre va encarregar, per unanimitat, a Cèsar Martinell la construcció d'un celler de 13.000Hl., per la seva experiència prèvia que tenia en la construcció de cellers. De fet, va ser el tercer encàrrec en només un any que va rebre Martinell, després d'estar treballant a Rocafort de Queralt i Vila-rodona

Finançat amb un préstec del Banc de Valls, la construcció es va adjudicar a l'empresa barcelonina Germans Pomar i Pons que va comptar amb la mà d'obra, per torns i de forma voluntària, dels propis socis de la cooperativa. El pressupost inicial ascendia a 119.947,65 pessetes, estimant-se també unes despeses per a la compra de maquinària i utillatge entorn de les 30.000 pessetes. Les obres van durar menys d’un any: iniciades a finals de 1919, el primers raïms que va rebre el celler van ser els de la collita de l'any 1920.


L'arquitecte va tenint en compte tant les directrius de l'enòleg Campllonch com el desig manifestat per la junta del Sindicat en l'aspecte d'expressió constructiva. Així, l'estructura de l'edifici és lleugerament diferent de les obres anteriors de Martinell; a Nulles hi trobem una doble nau de 21 per 18 metres, construïda d'una sola vegada, sense mur de separació entre elles, fet que a Rocafort de Queralt no és així ja que les dues primeres naus es construïren en dos períodes diferents. L'edifici, de pedra i maó, està dissenyat de manera que la llum i la temperatura que s'aconsegueix a través de les finestres influeixen de manera favorable en el procés d'elaboració del vi.


La façana més important és la que dóna al sud on destaquen els següents elements: un mur-sòcol de pedra i morter concertat que la recorre longitudinalment, fins quasi una alçada de 1,80m, trencat només per les dues portes de cada nau, amb muntants i dintell gòtic molt amples. Les portalades descriuen un arc parabòlic i sobresurten lleugerament per fer de suport als grans finestrals situats a sobre seu (també parabòlics i de maó vist).


Les façanes laterals tenen pedra i morter en tota la seva superfície i són mes senzilles. Únicament trenca el color blanc guix per les finestres en la part superior. Hi ha cinc mòduls repetitius. Un gran finestral amb cinc obertures desiguals, tot resolt amb obra vista, la qual determinen els muntants i el dintell amb tres arcs interrelacionats.





Situat al nord, tenim elevat el dipòsit d'aigua cilíndric, amb una tapa cònica, la qual téa la base una anella d'obra vista.



El celler disposa encara d’un altre espai, una nau transversal amb una estructura més senzilla, a base d’encavallada metàl·lica i coberta de xapa.


Cada nau s'estructura amb diversos arcs parabòlics, de forma similar als arcs diafragmàtics tan utilitzants en els edificis medievals. Fets amb maó vist, els arcs incorporen carcanyols calats definits per petits pilars i falsos arcs de maó.

L'interior del celler disposa d'una major diafanitat de divisió i una major comoditat de moviments per la part superior de les tines. Aquestes es troben dividides en quatre files; dues centrals, de sis cadascuna separades d'altres dues files laterals, de set tines, per dos amplis passos, sota els quals existeixen sengles sèries de set dipòsits subterranis cadascun, a la vegada separats per cambres d'aire aïllants amb ventilació automàtica, com els de Rocafort i Vila-rodona. en resum, hi ha 26 tines de 320Hl cadascuna i 14 dipòsits subterranis aproximadament de la mateixa cabuda.




Camimant pel passadís, s'arriba a la part més nova, la de la recepció de la verema, amb el moll de descàrrega i les plataformes de pesat, de prémer, de graduació i de tremuges, així com premses pneumàtiques.


Per les escales es puja a la part superior dels dipòsits, on es pot veure molt millor l’arquitectura, com s’uneixen els arcs, i com tots segueixen un esquema amb d’obertures com si fossin finestres, per deixar passar la llum per il·luminar tot el celler.


Amb la Guerra Civil, es va produir la primera fusió amb el sindicat d'esquerres absorbint al de dretes, i una segona fusió, acabada la guerra, va tenir lloc amb la submissió del sindicat d'esquerres al de dretes amb el nom de Sindicato Agrícola y Caja Rural de San Isidro. La part conservadora va aportar l'edifici modernista (el celler gran) i els progressistes el celler petit de l'interior de la població que, avui en dia, acull la planta embotelladora. Diversos noms es van succeir en el procés de consolidació fins que es va establir com a definitiu l'actual Vinícola de Nulles S.C.C.L.

Avui en dia, els vins s'embotellen amb la marca Adernats, amb varietats de blancs, negres, rosats i caves (la cava es troba en el centre del poble, no en el celler). Aquests vins es presenten en botelles amb un etiquetatge que simbolitza l'arquitectura modernista del celler de Nulles. Quan a varietats, les més comunes que es troben a Nulles són el macabeu, la parellada, el moscatell, el chardonnay i el xarel·lo, quan al raïm blanc, i el cabernet sauvignon, el merlot, l'ull de llebre i la garnatxa, respecte el raïm negre.


En la part alta del celler, sobre les tines, es celebra un divendres al mes la ViNitcultura, una iniciativa on es fusiona vinicultura, gastronomia i història, i on es pot gaudir d'una visita teatralitzada així com un sopar maridatge, entre espelmes i vins.





Visita: 09/03/2014 | Preu: 7€ (Visita guiada 75m + degustació vi blanc + degustació vi negre)

El Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès

El 24 d'octubre del 2013, amb la visita d'Ana Pastor, ministra de Fomento, a Sant Cugat del Vallès, es donaven per finalitzades les obres de remodelació del seu Celler Cooperatiu, que s'han allargat més de 10 anys, molts d'ells aturades, per diversos problemes administratius. D'aquesta manera, el municipi vallesà recupera una de les seves joies arquitectòniques més preuades: una obra del 1921 de l'arquitecte Cèsar Martinell, corresponent al modernisme tardà, i que a principis del segle passat va servir a la comunitat vitivinícola de la zona per a fer vi embotellat i engarrafat.

I gairebé dos mesos després, el 13 de desembre, s'obrí al públic -passant a formar part del Museu de Sant Cugat, juntament amb la Casa Aymat i el Monestir- l'exposició permanent del Celler, on s'explica els trets essencials de l'edifici i recorda la importància de la indústria del vi en la ciutat a principis del segle XX.

Foto: Artur Ribera
Ubicada en l'antiga sala d'elaboració del vi, l'exposició permanent està estructurada en tres eixos temàtics:

1) En una introducció s'explica el context històric en el qual es va fundar la cooperativa Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir i es va construir el celler. Els temes centrals d'aquest part són la crisi al voltant del cultiu del raïm i l'elaboració del vi a finals del segle XIX, el cooperativisme i la innovació industrial i arquitectònica, entre altres.

La cooperativa va ser fundada el 1921 i estava formada per 51 homes, sobretot petits propietaris i parcers o arrendataris més alguns hisendats. Aquesta entitat va ser creada amb l'objectiu de dur a terme conjuntament l'adquisició del material de viticultura, l'elaboració i venda del vi i dels derivats de la vinificació, i la construcció d'un celler cooperatiu. El primer president fou Joaquim Prou Margenat, propietari de can Volpelleres, i els inicis no van ser fàcils i repetides desavinences amb alguns dels hisendats vam comportar la seva retirada del projecte i de la seva aportació econòmica, i només van poder construir aleshores una petita part del celler encarregat a Cèsar Martinell, la sala d'elaboració, i s'acordà construir les tines al ritme de les necessitats.

El celler des de la Rambla del Celler, anys 1930 (Foto arxiu TOT Sant Cugat)

El 1922, amb el celler en marxa, ja es vinificava col·lectivament, i la cooperativa es consolidà amb nous socis que accentuen el seu perfil de pagesia de base i una participació més democràtica a través del vot per persona. Amb la Guerra Civil i el franquisme, es va portar a perdre part d'autonomia, confiscacions, repressió i control, però el vi es continuà elaborant. El 1946, l'entitat, sota el nom de Cooperativa Vitícola de Sant Cugat del Vallès, comença a reviure i a finals dels anys 40 la collita fou tant important que, com que no va poder encabir en totes les seves tines, s'hagué de vendre most sense fermentar, tal com explica Tomàs Grau Garriga al llibre La vinya i el blat a Sant Cugat (1996), el qual narra amb profusió de detalls l'activitat que hi havia:

Els dies més intensos de la verema era normal trobar una llarga cua de carros que anaven a buidar el raïm. Hi havia moments, tant al migdia com al vespre, en què al carrer de Balmes, que era per on entraven, s'hi formava una cua fins al carrer de Santiago Rusiñol, per la part de dalt, i fins a l'actual rambla del Celler, per la part de baix. Un carro de cada cua entrava a descarregar al pati de les andanes de descàrrega. Se seguia aquesta ordre de manera estricta, ja que els retards dels viatges dels carros feien anar malament les colles de veremadors a les vinyes, i aquest fet havia provocat més d'una discussió en la qual s'intercanviaven paraules molt gruixudes. Aquests embussos es van produit, sobretot, a finals dels anys cinquanta i primers dels seixanta, motivats per les noves plantacions que es van fer en acabar la guerra. Aleshores les vinyes es trobaven en ple rendiment i la producció era òptima.

Foto: Arxiu TOT Sant cugat

Durant la dècada del 1950, amb les obres de construcció del celler acabades i millores a la sala d'elaboració, la producció de vi arriba a la seva màxima quota amb 1.297.500 litres l'any 1960. Una nova crísi vinícola i, sobretot la reconversió del sòl agrícola en residencial en un Sant Cugat que estava esdevenint ciutat, van reduir els ceps i el vi fins que el 1988 se n'elaborà el darrer. Poc després la cooperativa es dissolia, i el celler es diluïa al nou entramat urbà.


2) La segona part tracta sobre l'elaboració del vi i mostra el procés de vinificació seguit en la bodega, des de la verema fins a l'obtenció del vi preparat per a comercialitzar. Així, a partir de 1952, la data de veremar es decidia en l'assamblea d'inicis de setembre segons la maduració dels raïms, i es comprovava sobre el terreny la seva qualitat. Els primers vins del celler reposaven uns sis mesos, però després s'optà per un vi més jove, que sortia a la venda a partir de desembre de l'any de la verema.

Temps de veremar el 1910. Foto Arxiu Tomàs Grau



També es pot veure la maquinària i la infraestructura conservada, com les premses, vagonetes, bàscules... així com el sistema de transmisió d'energia a través d'embarrats i politges.




3) La última part, titulada Un edifici calculat, ofereix l'evolució i l'adaptació de la bodega a nivell arquitectònic. Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, dissenyà un edifici totalment inserit en la seva arquitectura agrària i que recull l'experiència adquirida als seus cellers previs. Construït el 1921, és un dels darrers dels 24 que construí a l'intens període entre 1918 i 1922. L'edifici consisteix en un conjunt d'arcs parabòlics, construïts amb maó vermell vist, que sustenten una coberta amb voltes catalanes tensades per tirants de ferro. Acollia els molls de descàrrega del raïm i la sala de tractament inicial del raïm i del most.

Havia de ser un celler de gran extensió i de capacitat mitjana. El projecte preveia la construcció de quatre naus paral·leles d'obra homogènia, arcs equilibrats fets amb totxo de plantilla i voltes de maó de pla. A cada nau s'hi situaven dues fileres de dipòsits amb un pas central. A la part posterior, aprofitant un lleuger pendent del terreny hi anava la nau d'elaboració, transversalment, unint les quatre anteriors, també realitzada amb arcs equilibrats i voltes de maó de pla a diferent alçada. Aprofitant la llargada de la nau d'elaboració, es preveia duplicar la zona de recepció de raïm, amb dues parelles de tremuges, dues bàscules i els seus corresponents dipòsits. Aquest fet és inusual als cellers de Martinell, i només es dóna als dos últims que projectà, el de Sant Cugat i el de Rubí.

El projecte original


Els problemes econòmics van dificultar l'execució del projecte, i l'extensió es va reduir a dues terceres parts del previst. Només se'n va arribar a construir poc més de la meitat de la sala d'elaboració, la marquesina de recepció i la base d'un dels dipòsits d'aigua. També es construïren algunes de les tines, que van quedar-se sense cobrir.



Què es va fer?


Si s'hagués acabat totalment, aquest celler, hauria estat un dels més grans construïts per Martinell. L'edifici acabat hauria tingut un aspecte exterior semblant al del celler de Gandesa, cobert amb voltes de maó de pla a diferent alçada i il·luminat a partir dels espais que queden vuits entre les voltes. La seva distribució interior és però, més pròxima a la del Pinell de Brai.


Què en queda?



La fi de l'activitat agrícola de l'antiga cooperativa motivà l'enderroc de la sala de tines i el traspàs de la sala d'elaboració a la ciutat, l'any 1992.