La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Els Jardins Artigas

A principis del segle XX Eusebi Güell i Bacigulapi va fundar al Clot del Moro, Asland, la primera fàbrica de ciment pòrtland de Catalunya. El carbó que s'usava per alimentar els forns, s'extreia de les mines del Catllaràs. La distància que hi havia entre l'explotació minera i la Pobla de Lillet va portar a Eusebi Güell a encarregar, a l'arquitecte Antoni Gaudí, la projecció del Xalet d'en Catllaràs com a habitatge pels treballadors i enginyers de les mines. Durant una de les seves visites a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a la casa de la família d'en Joan Artigas i Alart, un dels més pròspers empresaris de l'època i amic de Güell. En agraïment a l'hospitalitat rebuda, o segons altres fonts el mateix Joan Artigas que li va demanar, Gaudí els va dissenyar un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica textil, a la vora del riu Llobregat. D'aquí van néixer els Jardins Artigas, conegut també com el Parc de la Magnèsia, un jardí humit on es pot veure algun dels elements característics de l'obra gaudiniana com l'arc parabòlic, el trencadís o les cariàtides.

Gaudí, no només va realitzar els esbossos, sinó que va enviar dos paletes dels que treballaven al Parc Güell perquè ajudessin en la construcció dels jardins i formessin els treballadors que havien de continuar les obres una vegada ells tornessin a Barcelona, cosa que van fer durant un període de dos mesos, fins que van traspassar la responsabilitat als paletes i mà d’obra poblencs. Les obres es van prolongar des de 1903 fins a 1910.

La Guerra Civil, amb l'incendi de la fàbrica tèxtil, el trasl·lat de la família Artigas a Barcelona en els anys 50 i la crítica de les obres de Gaudí i en general del modernisme durant aquells anys, van provocar l'abandó i oblit del lloc. El 1971, un reportatge en el diari El Correo Catalán recollia les obres de Gaudí en la Pobla de Lillet, donant lloc a l'inici d'un nou interès per aquestes obres. Anys després, la Càtedra Gaudí, l'Escola Superior d'Arquitectura i la Universitat Politècnica de Catalunya van començar les investigacions i confirmar la paternitat d'aquestes obres. Finalment, a partir de l'any 1992, es van iniciar els treballs de restauració, respectant les idees de Gaudí, refent totes les escultures i aplicant noves tècniques a on era necessari, i el desembre de l'any 1997 s'obre al públic.

Els jardins es troben a 1km del nucli de la Pobla de Lillet, i es pot arribar a peu, en cotxe o amb el Tren del Ciment. Si es va en cotxe, s'ha de seguir la mateixa via del tren, i passar per un pont de ferro que fou construït l'any 1904 per La Maquinista Terrestre i Maritima, testimoni conservat de l'enginyeria del ferro aplicada a la millora de les comunicacions. No hi ha perill en que es pugui trobar-se el tren, doncs hi ha senyals i semàfors en aquesta part del trajecte, i el cotxe es deixa en un petit aparcament metres abans d'arribar a l'entrada dels jardins. Al costat de la parada del tren, hi ha la guixeta on comprar les entrades (4€).


L'entrada pel qual s'endinsa als jardins no estava contemplat dins del projecte de Gaudí. Amb el procés de restauració s'habilità aquest nou accés. Tenint en compte que les entrades al recinte es troben en propietats privades, aquest accés era la via més efectiva pensant en la recuperació també del tren industrial de la Fàbrica Asland, convertit des del 2005 en ferrocarril turístic.




Baixant les escales, s'arriba al nivell inferior dels jardins, i seguint l'itinerari cicular, que està assenyalat, es va per l'esquerra, per un passeig que voreja el riu amb baranes i jardineres de pedra, fins arribar a la cascada.




La Font de la Cascada

Aquest brollador natural d'aigua està constituït per un eix central de pedra tosca i amb una forma arquejada de còdols de riu. En el projecte inicial, en un petit forat entre pedres, s'hi trobava ubicada la figura d'un àngel, simbolitzant Sant Mateu, un dels quatre evangelistes que es troben en els jardins. Actualment no es visible, però s'ha de tenir present per ubicar la creu dels 4 evangelistes.

Al costat hi ha un mural de natura format per una ànima de ferro, recoberta de ciment i amb un bany de diòxid de ferro per aconseguir la tonalitat desitjada de les formes arbòries. L'entorn, amb una barana de trencadís de pedra punxent, està determinada per una petita plaça encerclada amb plàtans i una palmera central, que va venir del Parc Güell, per encàrrec de Gaudí, juntament amb altres plantes tropicals.



La Font del Bou



En aquest espai de pi roig es troba el segon evangelista, Sant Lluc, representat en la figura del bou. Des d'aquí es pot veure reflectit el caràcter religiós de Gaudí. Centrats en el bosquet es configura la creu evangelista format pel bou (Sant Lluc), en línia recta enfilant les escales, l'àliga (Sant Joan), a mà esquerra el lleó (Sant Marc), a la pèrgola i el desaparegut àngel (Sant Mateu) a la cascada que hem acabat de visitar, definint els quatre punts de la creu.



Observant l'entorn, es pot veure la combinació de pedres i la vegetació creada per personalitzar cada espai dels Jardins. La barana amb trencadís és de còdol o pedra de riu, diferenciant-la de la pedra punxent de la cascada, el primer espai visitat.




La Gruta

El següent espai és un conjunt de grans pedres sense polir, al mig de les quals queda suspesa la pedra clau, constituïnt la gruta fent un arc catenari, una de les senyals d'identitat en l'obra de Gaudí. En aquest entorn, es troben les baranes d'imitació a la fusta. La cova està formada per dues entrades i dues obertures des de les que es veu el riu. Un banc de la mateixa pedra recorre les parets sinuoses de l'estructura, des d'on es pot gaudir la fresca i la remor de l'aigua, sobretot a l'estiu.


Com hem dit abans, els Jardins es coneixen com el Parc de la Magnèsia, pel brollador d'aigua medicinal que els vilatans entraven a buscar tot passant per l'accés des de la fàbrica (l'actual porta de ferro que es troba a l'esquerra). Un cop a la gruta, hi ha dues portes de ferro que tanquen l'accés a les altres zones del jardí. La família Artigas donava permís per accedir a la font i recollir-ne l'aigua, però reservant la resta del recinte privat.



El Pont d'Arc Coix i l'Aliga


Passada la gruta, des d'una passarel·la, es pot veure una idea de l'estructura del pont format per un arc catenari o parabòlic, traçant una perpendicular des de l'eix central configurant sobre la base dos angles de 90º; cadascun d'ells és l'arc coix o d'escala.



Adalt del pont hi ha la figura de l'àliga que simbolitza Sant Joan. Aquest pont, també conegut com de la Glorieta, és el primer pas per creuar el riu Llobregat, unint les dues vessants del pedregós curs del riu al seu pas per aquest indret.



La Pèrgola i la Font del Lleó

Seguim l'itinerari, i abans d'arribar al pont, hi ha una pèrgola on trobem el lleó, que representa l'evangelista Sant Marc. En aquest entorn ja es veu un canvi en les formes. Es deixa el trencadís de calcària i ens trobem amb les formes d'imitació a la fusta, com un collage de branques d'arbre. L'estructura de la pèrgola és la unió de diversos arcs (arcs coixos) que convergeixen tots en un punt central (semblants a les golfes de la Pedrera, fets amb maons).


La Glorieta

Es puja al nivell superior dels jardins pel pont d'arc coix, per una escala emmarcada per dues grans jardineres de pedra, pujant una successió de petites plataformes amb baranes de ciment imitant troncs, en les quals es troba un mirador, amb l'estàtua de l'àliga. I una mica més amunt, presidint els Jardins, enlairat en un pronunciat tallant de roca i fent de mirador, es troba la glorieta, de forma circular amb una coberta de cúpula cònica. El trencadís i pedra característica de la zona queda aglutinada en aquest petit espai.

Des del seu interior es poden veure com les finestres descriuen una curvatura parabòlica, l'arc catenari i els empits serveixen com a seients. Presideix l'espai un taula on es pot distingir els anells com si es tractés d'un tall de tronc, i inclús les vores són rugoses definint l'escorça de l'arbre. El peu de la taula és un arbre amb els braços oberts (les branques) on sustentar-hi el tronc.



L'entrada original

Seguim per l'única entrada del projecte de Gaudí. Des de la casa de la família Artigas s'accedia per un recinte privat a un petit turó des d'on es divisa tot l'entorn. Aquesta gran porticada d'ànima de ferro i cos de ciment ens permet entrar a la part alta dels Jardins. Descendeix per un pont fins arribar a la Glorieta. A cadascun dels dos costats d'aquest pont tenim quatre estructures: les dues primeres i més pròximes a la porta són serps recargolades i amb la boca oberta, i a continuació formes naturals representades pels cactus.


El berenador

En el berenador, la família Artigas passava les tardes. Hi ha un gran banc amb un altre mural de natura: un gran arbre central i als seus costats, altres formes naturals, en aquest cas les canyes de bambú. Al lateral es troba, el banc petit per a la mainada fet amb trencadís. La disposició de la taula, les seves dues cadires, en forma de bolets, i el banc, amb una considerable separació permet veure el caràcter burgès de l'època, on la família disposava de servei que els servien el te o pastes de la tarda. La vestimenta voluptuosa de les senyores de l'època era un fet a tenir en compte en l'època, requerint de cert espai.

Unes escales baixen cap al riu i permeten arribar al Racó del Pescador, on hi ha un petit banc.

El Pont dels Arcs


L'últim espai que forma els Jardins i que comunica amb l'accés pel qual hem entrat inicialment, és el Pont dels Arcs format per una successió d'arcs en tot el recorregut amb dues cariàtides, les figures de pedra d'un home i d'una dona, presidint el pont.




Les cariàtides simbolitzaven la servitud en aquest entorn familiar i burgès. Representen a dues figures de l'època: l'home amb la vestimenta que el defineix, els pantalons, i la dona amb la faldilla, sense marcar cap línia (semblant a la bugadera que es pot trobar en el Parc Güell).





Els arcs que formen aquesta estructura són arcs de mig punt i no parabòlics, però si que, en cadascun d'ells tan els centrals com els laterals, contenen una pedra clau que és la que descriu un arc parabòlic.

La Pobla de Lillet

Entre les valls de Lillet i de l'Arija, en el nordest del Berguedà, es troba el terme municipal de la Pobla de Lillet, que a més del seu interessant paratge natural, amaga dues joies no gaire conegudes del genial arquitecte Antoni Gaudí, com el xalet de Catllaràs i els Jardins Artigas. L'únic nucli de població és la vila de la Pobla de Lillet, amb una mica més de 1.300 habitants, a la confluència del riu Arija i el torrent del Regatell amb el Llobregat. La vila està formada per quatre barris separats pels rius esmentats i units per quatre ponts, tret característic del poble.

L'any 833 surt esmentat per primer cop el topònim de "Lillet", que vol dir camp de lliris, en el document de la consagració de l'església del castell, Santa Maria de Lillet. L'any 921 consta que el terme pertanyia al comtat de Cerdanya, i diversos documents desmostren que Emma de Barcelona, la filla de Guifre el Pelós, tenia extenses possessions que governava des del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. A començaments del segle XII resideix al castell una família anomenada Ponç, feudatària dels Mataplana, que acabaran cognomenant-se Lillet. A final del segle XIII, Lillet es va veure involucrada en els plans de Ramon d'Urtx i del seu fill Hug de Mataplana, que volien repoblar la zona i reforçar-ne les defenses; per aixó aquests nobles atorgaren la Carta de Franquesa a la Pobla, amb data del 13 d'abril de 1297, i establiren els fonaments d'una població nova amb una fortalesa, uns 2km més avall del primitiu castell, en l'actual Pobla.

Arribat el segle XVII, la indústria tèxtil féu de la Pobla de Lillet el tercer centre de Catalunya en aquest ram; la introducció de la indústria cotonera tornà la vitalitat a la Pobla. Amb la construcció l'any 1903 de la fàbrica de ciment del Clot del Moro es donà a la Pobla el definitiu rellançament econòmic i demogràfic.

El nucli històric amb els seus carrers empedrats i estrets conserva el seu encant amb les seves cases de pedra, especialment significatiu en el Verger i tota la part del redós de l'església, el carrer Castell i la rectoria vell, que era el lloc on hi havia el castell.


L'origen del carrer Verger prové de la funció que en l'edat mitjana aquest espai complia: l'hort o verger particular de la baronia dels Mataplana. Es en aquest carrer on la configuració d'algunes cases, altes i estretes, recorden èpoques passades. Antigament a la planta baixa hi havia el celler, l'estable i l'obrador, i a les plantes superiors és trobaven la cuina i els dormitoris.


Al costat de l'actual església, enmig de la fortalesa, s'hi construí el castell. Per la part de ponent es tancava amb unes grosses muralles i la seva entrada era pel portal de Sant Antoni. Es diu que també existia una segona entrada, per un segon arc del Pont Vell que es remuntava fins al fort. Just al costat del castell, la baronessa de Mataplana es feu construí durant la primera meitat del segle XIV una capella dedicada a Sant Antoni Abat, per orar tant sols la seva família i els nobles cavallers de la baronia, mentre que els veins de la vila havien de seguir anant a resar al Monestir de Santa Maria de Lillet.

A conseqüència del desenvolupament que tingué el municipi al segle XVII i degut a la incomoditat que suposava el fet de desplaçar-se a l'església del monestir a orar, es substituí la primitiva capella per l'església de Santa Maria de Lillet. D'estil barroc, està formada per una sola nau amb volta de canó, amb quatre capelles laterals per banda. En l'altar major destaquen l'escultura de l'Assumpció de la Verge de Frederic Marés i la imatge, de fusta tallada i policromada, del Crist en Majestat, que antigament es trobava al Monestir.


El Pont Vell, del segle XIV, éra en temps passats la principal i única via de pas per creuar el Llobregat. Era camí ral de vianants i cavalleries provinents de les comarques de la Cerdanya, els quals havien de pagar drets d'usatge al recaptador. Amb una magnífica arcada de mig punt, amb la volta de pedra, es creu que antigament comptava amb una segona arcada.



Al costat del Pont Vell, en la Plaça Molí de la Vila hi havia un dels molins més importants de la vila. D'aquest molí procedeix la tradició poblatana de ballar el ball dels moliners per carnesoltes, representant l'escarni que la gent del poble va fer al moliner que els hi va vendre una barreja de farina amb cendra.



Altres indrets del terme

Al faldar d'una muntanya, envoltada de prats i conreus i a uns dos quilòmetres del nucli de la Pobla, es troba el Monestir de Santa Maria de Lillet, visitable demanant les claus a l'oficina de turisme que es pot trobar en l'estació inicial del Tren del Ciment. A prop hi ha una masia i la capella romànica de Sant Miquel. El conjunt del monestir és un creuament de diferents estils i està format per l'antiga església parroquial i el seu claustre de planta quadrada. Va tenir el seu origen en el segle IX, i va ser a finals del segle XIX, quan el rector és obligat a anar a viure a la Pobla.

Seguint la mateixa línia ascendent, des del monestir, s'arriba a la roca del Castell de la Vila, on hi havia ubicat el castell, del qual no queda gairebé res.



A 1km del poble, seguint la línia del tren turístic, es troben els Jardins Artigas, dissenyats per l'arquitecte Gaudí per encàrrec de la família de Joan Artigas, i dels quals parlarem en l'entrada propera.



A la banda oest del terme, a l'esquerra de la carretera que de la Pobla porta a Guardiola de Berguedà, hi ha una carretera que porta al Santuari de Santa Maria de Falgars, situat a 1.280 metres i enmig de la Serra del Catllaràs. El lloc és esmentat ja l'any 894, i l'església primitiva fou substituida per un edifici romànic al segle XII. L'edifici actual, d'una sola nau amb un presbiteri quadrat, és del segle XVII, i només se'n conserva de l'anterior construcció la pedra clau a la porta d'entrada, restes de parets i una porta romànica ferrada dintre de les dependències del santuari. El 1739 es va construir l'Altar Major, d'estil barroc, així com els dos altars laterals.


El cambril està presidit per la Mere de Déu de Falgars, una imatge gòtica esculpida en alabastre. La llegenda diu que fou un pastor i el seu bou els que la trobaren enmig d'unes falgueres en una cova molt a prop del lloc.





Per la mateixa carretera que s'arriba al Santuari, i seguint per un camí bastant dolent (si es vol anar, recomanat totalment anar amb un vehicle tot terreny), es pot arribar al Xalet del Catllaràs, un encàrrec del comte Güell va fer a Antoni Gaudí per allotjar els enginyers i facultatius de les mines de carbó que a la serra del Catllaràs explotava la companyia Asland, fabricant del ciment pòrtland.


Enllaços recomanats i més informació en:
Ajuntament de la Pobla de Lillet. Guia de turisme
Pieraedicions. La Pobla de Lillet
Viatges amb cartabó. El xalet de Catllaràs
Gaudí i el Modernisme a Catalunya. El xalet del Catllaràs

El Tren del Ciment

El Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat, més conegut com el Tren del Ciment, uneix la Pobla de Lillet amb la zona del Clot de Moro, tocant a l'antiga fàbrica de ciment Asland, en el terme municipal de Castellar de n'Hug. Per un recorregut de 3,5km, i amb quatre estacions (La Pobla de Lillet, La Pobla centre, els Jardins Artigas i el Museu del Ciment), ens permet descobrir diferents espais d'interés turístic per la comarca del Berguedà, i que permet veure el riu Llobregat en molts trams.


Va ser construït per la Companyia General d'Asfalts i Pòrtland Asland pel transport de ciment de la fàbrica del Clot de Moro, i començava a la mateixa fàbrica i anava fins a Guardiola de Berguedà, des d'on es partia la línia de ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa, enllaçant amb els Ferrocarrils Catalans. Durant aquests primers anys, el ferrocarril només transportava ciment i carbó, i a partir de l'any 1914, també passatgers. En aquella època, el recorregut era d'11 quilòmetres -la major part de la via discorria al costat de la carretera de La Pobla a Guardiola- i contava amb cinc estacions: Guardiola, Riutort-Gabarrós, la Pobla-Apartador, la Pobla de Lillet i Clot del Moro. La seva amplada de via només era de 60cm.

Els vagons del tren es carregaven a mà, a l'apartador, al costat de la fàbrica. Durant el viatge des de la fàbrica fins a la seva destinació, els sacs de jute, que més tard serien substituïts per sacs de paper podien perdre fins el 10-20% del seu contingut. El 1963, el tren va fer el seu últim viatge, i el transport del ciment va passar a fer-se amb camió.

L'any 2005 els Ferrocarrils Catalans de la Generalitat va recuperar aquesta línia, reconstruint una part de l'antic traçat del ferrocarril enmig d'un recorregut de gran bellesa. El trajecte actual dura uns 20 minuts, i el realitza una locomotora dièsel amb varis cotxes que tenen una capacitat per a 25 passatgers cadascun. Es pot baixar en qualsevol de les estacions, i visitar els diferents indrets, i seguir el recorregut en la propera pasada del tren. Els horaris i preus es poden trobar en la seva pàgina web. Cal tenir en compte que durant l'hivern, no hi ha servei, i si es vol veure tot el que ens ofereix aquesta zona, anar en cotxe és el millor.


Primera estació: La Pobla de Lillet

A la carretera de Guardiola de Berguedà, un quilòmetre abans de la Pobla de Lillet, es troba la primera estació. Amb el mateix bitllet es pot visitar l'exposició permanent Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat que permet tenir una presa de contacte amb elements representatius de l'època dels carrilets i dels trens miners i industrials de la vall.


Segona estació: La Pobla Centre



Aquesta segona aturada ens deixa en el centre històric de La Pobla de Lillet, amb el Pont Vell, el més antic que travessa el riu Llobregat.





Tercera estació: els Jardins Artigas


Una joia no gaire coneguda d'Antoni Gaudí: els Jardins Artigas, un jardí humit on l'aigua és una de les protagonistes. Dissenyats a principis del segle XX, en un terreny de la família Artigas tenia just davant la seva casa i fàbrica tèxtil, va ser un regal que Gaudí va fer als Artigas en agraïment a l'hospitalitat rebuda durant la seva estada a la Vall de Lillet.


Quarta estació: el Museu del Ciment


La última estació està en el paratge del Clot del Moro, on es pot visitar la fàbrica de ciment Asland, convertit en el Museu del Ciment i que Eusebi Güell i altres socis van impulsar a partir de l'any 1901, un impressionant edifici modernista amb voltes catalanes i estructures de ferro forjat, i construït de forma esglaonada per aprofitar la força de la gravetat.



Estant tan a prop del poble Castellar de n'Hug, no es pot deixar de visitar aquest petit i bonic poble, així com les Fonts del Llobregat.


Més informació en:
Web oficial El Tren del Ciment
Trens de Catalunya

Hem rebut el Premio Dardos

(19/11/2012) Per una vegada, no parlarem d'un lloc, ciutat o pais del món, sino d'un premi que hem rebut. Vam començar a escriure aquest bloc amb l'idea de mostrar a la família i als amics més propers les sortides fetes, començant amb sortida de quatre dies per Brusel·les, Bruixes i Gante. Poc a poc, hem incrementat les entrades (369 fins ara), per diferents païssos del món (uns 20), les visites també han anat creixent i també ens hem ficat a les xarxes socials, tant a Facebook com al Twitter.

Fa un dies vam saber que ens havien reconegut amb el Premio Dardos, que ha vingut de la mà d'un altre bloc de viatges, els amics dels Quaderns de bitàcola. Abans de tot, donar-los les gràcies per considerar-nos que ens ho mereixiem. Es tracta d'un permi honorífic, l'origen del qual es desconeix, i que donen els mateixos bloguers a altres-

Les regles d'aquest premi, a l'acceptar-lo, són les següents:

1. Publicar una entrada al teu bloc incloent la imatge del premi.
2. Fer esment i enllaçar el/s bloc/s que t'han atorgat el premi.
3. Atorgar el premi a 15 blocs més.


Es complicat triar 15 blocs, doncs hi ha de tota mena i molt bons, però com hem de seleccionar-ne quinze, allà anem, per ordre alfabètic:

1. Barcelona pixel a pixel: un bloc senzill i entretingut que et permet jugar a endevinar, a partir d'una foto i una breu pista, racons, edificis, fonts i altres llocs de la ciutat de Barcelona.
2. Chavetas: viatges arreu del món de la família chavetas amb moltes fotos, explicacions, llocs i un bonic disseny del bloc.
3. Conèixer Catalunya: aquí trobareu centenars d'entrades amb explicacions d'edificis, monuments i qualsevol cosa interessant a veure en qualsevol lloc dels territoris de parla catalana.
4. Donant un voltet: els viatges d'una jove bloggera de Barcelona.
5. El bloc dels viatges: un esplèndid recull de blocs, experiències i narracions en català per arreu del món, i que et permet coneixer un munt de blocs de viatges interessants.
6. Els viatges d'en Xavi i la Txell: recull de llocs visitats per una parella d'Arbúcies amb volta al món inclosa.
7. Equipatge de mà: bloc de consells, experiències i curiositats sobre viatges.
8. La catosfera viatgera: tot un directori de blocs de viatges en català amb més de 500 blocs i 2.000 destinacions per descobrir.
9. Living to travel: viatges i llocs d'Espanya i arreu del món.
10. madaboutravel: un dels blocs que fa poc que he conegut i molt interessant, amb llocs diversos per tot el món.
11. Malviatge: records i experìencies dels viatges i petites escapades d'una parella per Catalunya, i amb protagonisme pel món del ví.
12. Mi patría son mis zapatos: les experiències i llocs de Victor del Pozo.
13. Petits grans viatges: relats i experiències de viatges per Europa i rutes per Catalunya.
14. Sombras de tinta: viatges i història dels llocs d'alhambrarum.
15. Viatges amb cartabó: bloc de viatges que fa pocs mesos que ha aparegut, però que m'ha agradat des del principi, on apart de llocs per descobrir, també podem saber de la seva arquitectura.


(06/12/2012) Dies després, dos blocs més ens van atorgar el Premi Dardos. En concret, van ser els amics de Donant un voltet i Apunts de Viatge. Gràcies als dos.

El Conflent. El monestir de Sant Miquel de Cuixà


El conjunt actual de Sant Miquel de Cuixà és un dels monuments més interessants de l'arquitectura preromànica o del romànic inicial. Està format per l'església i un dels dos campanars, la meitat del claustre, uns fonaments davant l'església, resta de la capella de la Trinitat, i la cripta subterrània del Pessebre.



Història del monestir

Cap al 840, una comunitat de monjos benedictins van fundar l'abadia de Sant Andreu d'Eixalada, en una gorja del riu Tet prop de l'actual Oleta i Èvol (Olette-et-Évol). Prop es van agrupar a Cuixà un altre grup de religiosos al voltant d'un tal Protasi, utilitzant una església dedicada a Sant Germà d'Auxerre. Les dues comunitats estaven relacionades, quan el 878 un aiguat va destruir totalment Eixalada. Els supervivents es reagruparen a Cuixà, i l'any següent es fundà el monestir de Sant Germà de Cuixà, sent nomenat Protasi abat.

Sota la protecció dels comtes de Cerdanya-Conflent, el monestir es va desenvolupar ràpidament, i el lloc es comença a esmentar-se com a Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà. El comte Sunifred II de Cerdanya va obtenir del papa Agapit II una confirmació de bens, a més del previlegi d'exempció, que indicava que no depenia de cap seu episcopal. Alhora impulsà la construcció d'una nova església, consagrada el 953.

L'afluència de nombrosos fidels va fer que immediatament es procedís a la construcció d’una nova església (956-974), la tercera i actual més gran que l’anterior. Durant aquesta època, l'abat Garí, que va venir de Cluny, era qui governava, i va acollir a Pere Orsèol, el Dux de Venècia, que hi va morir l'any 988 i que va ser reconegut sant, i la seva tomba encara es conserva en el claustre.



Oliba, fill del comte Oliba Cabreta, va heretar els comtats de Berga i Ripoll, però el 1002 va ingressar com a monjo de Ripoll deixant els afers comtals als seus germans. El 1008 fou elegit abat de Ripoll i Cuixà, esdevenint més endavant bisbe de Vic i fundador de Montserrat. Durant el seu govern, va reforçar el prestigi de l'abadia, esdevenit un centre destacat de peregrinatge, i el recinte s'amplià amb més construccions. El 1046 va morir a Cuixà.


L'època de puixança va tenir continuïtat fins a finals del segle XII, quan la mala administració de l'abadia va portar-lo a la seva decadència. Cuixà va viure les vicissituds del Rosselló, primer depenenent del comte de Barcelona, i durant alguns anys sota dominació francesa. A l'època dels abats comandataris va haver d'aguantar les extorsions de les grans famílies i amb el Tractat dels Pirineus, va passar a França.

Durant la Revolució Francesa, es va decretar la nacionalització dels bens del clergat, sent els últims monjos expulsats i l'abadia va ser posat a la venda com a bé nacional i comprat per Antoni Laverou, comerciant de Prada. Aixo va provocar la degradació arquitectònica del recinte, amb l'esfonsament primer de la coberta de l'església i després s'ensorrà el campanar nord. Una part del claustre va ser venuda als Estats Units, i es pot veure en el Metropolitan Museum of Art de Nova York.

El 1919, Sant Miquel de Cuixà va renéixer de les cendres, és recomprat i posat a disposició dels monjos cistercencs de Fontfroide. Després va venir l'època de l'estudi i la recuperacio arquitectònica, en bona part gràcies a la intervenció de Puig i Cadafalch i posteriorment amb l'ajuda i sota la direcció del Ministeri de Cultura francès. A partir de 1965, s'establiren una nova comunitat benedictina vinguda de Montserrat.


Visita del monestir

La visita es comença per les criptes del segle XI, construïdes durant el mandat de l'abat Oliba, on es troba la Capella de la Mare de Déu del Pessebre, amb la finalitat de venerar les relíquies del pessebre i que està formada per una volta de mig punt anellada que s'enrotlla entorn d'un pilar central. L'estàtua de la Mare de Déu és una rèplica de l'original que data del segle XV i que es troba en l'església de Cornellà de Conflent. En els laterals, es troben les capelles de Sant Gabriel i Sant Rafael.


El claustre, de marbre rosa de Vilafranca de Conflent, va ser el primer esculpit a Catalunya. Totalment destruït i dispersat amb la Revolució Francesa, el que es veu avui és una reconstrucció del 1954 amb els elements que es van poder recuperar. D'estil romànic, està construït en forma de quadrilàter irregular i és un dels més grans de la zona, amb uns 29m per 37m.



Disposa d'un total de 35 capitells, dels quals 27 són originaris del claustre construït en el segle XI, mentre que els vuits restants, més petits, formaven part de la tribuna interior de l'església, i que van ser recol·locats en la seva reconstrucció.




Donant un tomb pel claustre, es pot entrar a una sala d'exposició on es descriu la història de l'abadia, amb fotos i escrits.


La portalada de l'església que dóna a la galeria sud del claustre està ornamentada pels vestigis de la tribuna. Originalment, en el segle XII, estava construïda a l'oest, en la nau de l'església, es va desmuntar al segle XVI, i només va quedar una de les arcades de la façana oriental i algun dels capitells. El vestigi que es va resituar aquí està format per un frontal a mode d'arc de triomf, amb un arc de mig punt format per dovedes decorades amb una cinta perlada ondulada en què s'inscriuen animals com lleons i àguiles. En els laterals, apareixen dos quadrants en què s'inscriuen la figura d'un lleó rampant sobre un fons estriat en diagonal, portant un llibre que identifica la figura com la de l'evangelista Sant Marc i la d'un toro amb l'evangeli que el identifica com a Sant Lluc. Sota les dues figures, dos àngels i sengles mènsules amb la forma d'un simi i un rostre monstruós.



Sota l'arc, dos grans blocs de pedra provinents també de la tribuna, servirien abans de muntant laterals de la porta d'entrada a l'interior de la tribuna, apareixen en ells la imatge de Sant Pere i Sant Pau, així com medallons amb figuració animal i vegetal en el que seria l'intradós d'aquesta porta. Aquestes dues peces s'han recol · locat sota les restes de la tribuna, a banda i banda de la porta d'entrada a l'església.




L'església està formada per tres naus separades per murs gruixuts amb obertures amb arcs ultrapassats. Dedicada a l'arcàngel Sant Miquel, és una de les grans esglésies preromàniques més ben conservades. Les naus laterals són més curtes. Aquest conjunt és rematat per un creuer. Als costats del presbiteri, de planta quadrada, hi havien unes obertures que portaven a l’exterior, seguides per dues parelles d’absidioles, una de les quals s’ha perdut. El presbiteri fou modificat en època gòtica.




Al segle XI es van aixecar els campanars, uns dels més antics d’aquesta mena i que més endavant serviren de model per d’altres. Ocuparen els extrems del transsepte, tancant les absidioles exteriors. El campanar que roman en peu té 38m d'alçada i quatre pisos. El seu estil llombard del segle XI es caracteritza per un decorat a base de petites arcuacions i de faixes verticals.

A l'oest de l'església, hi ha la reconstrucció de la casa del sagristà major, edificiada al segle XVII sobre el lloc de la capella de la Trinitat que ara s'ha refet per tal de protegir les restes descobertes el 1950. Aquesta capella fou edificada al segle XI sobre la de la Mare de Déu del Pessebre i probablement va ser destruida pel terratrèmol del 1428. Les restes retrobades demostren la construcció d'un pla complexe i únic format per tres cercles que s'entrellacen a l'interior d'un quadrat formant el símbol de la Trinitat.



Fotos i informació en:
Monestirs de Catalunya
El romànic català


Tornar a: Tres dies pel Vallespir i pel Conflent