La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Berlín (X): més coses a veure

Durant el 2001, dels dies 5 al 14 de gener, va ser la primera vegada que vaig estar a Berlín. Respecte el viatge d'enguany, coses que també vaig veure i que són recomanables:

Topografia del terror: una exposició fotogràfica a l'aire lliure al voltant de ruïnes, en l'antiga seu de la Gestapo, la policia secreta de Hitler, que explica la història del terror nazi, des de la seva ascenció al poder fins a la seva caiguda. Està aprop del Checkpoint Charlie. Més dades, en la web oficial: http://www.topographie.de/

En el Treptower Park, es troba un memorial als soldats soviètics que van morir durant la II Guerra Mundial. Es un conjunt inmens i típic comunista, que es realitzà anys després de la guerra. L'entrada al parc la marcan dues menes de portals, dissenyat segons les banderes soviètiques. En dues línies paralel·les es troben diferents sarcòfags de pedra on descanses restes dels caiguts. Al mig del parc, un soldat soviètic de 12 metres d'alçada, obra de Vuchetich, té un nen en els seus braços, i aixafa una esvàstica, símbol del terror nazi. Sota de l'escultura, es troba una petita capella.

Baixant en el metro Dahlem-Dorf, hi ha aprop l'Ethnologisches Museum, el Museu Etnològic fondat l'any 1873. Les seves col·leccions conten amb milers d'objectes etnogràfics, arqueològics i històrics-culturats dels cinc continents, afegint-se col·leccions de documents fotogràfics, gravacions i pel·lícules.

Les exposicions permanents són les dedicades a l'arqueologia de Mesoamèrica, Centremèrica i Sudamèrica (important la col·lecció d'art pre-colombí, principalment de Mèxic i el Perú), els indis nordamericans, les cultures d'Oceania (destaquen la secció de vaixells i llars indigenes) i Austràlia, l'art i cultura d'Africa, cultura material de l'Africa Oocidental, etnologia musical i museu per a joves i cecs.


Aprop de la Ku'damm, tocant el parc Tiergarten, es troba el parc zoològic de Berlín, un dels més grans i més diversos del món. També disposa d'un aquari, on es pot trobar des de taurons tropicals a cocodrils de l'Amazonia. Més informació en http://www.zoo-berlin.de/

Berlín (IX): Del Tiergarten a la Postdamer Platz

El Tiergarten

El Tiergarten (jardí d'animals en alemany) és un inmens parc d'una mica més de 200ha, en ple centre de Berlín. Va ser en el passat un vedat de caça per a la noblesa prussiana. El parc va ser traçat per Peter Joseph Lenné, al voltant de l'any 1830. Pels seus voltants, també hi ha el parc zoològic.



Passejant pel parc, ens trobem amb el Schloss Bellevue (1785), la residència oficial actual del president de la República Federal. Va ser construïda per allotjar al germà de Frederic II, el príncep August Ferran. Aquest palau neoclàssic està rodejat d'un parc dissenyat per la Shropshire Horticultural Society de Gran Bretanya

Al mig del parc, hi ha la Siegessäule, la columna de la victòria, que estava ubicada originalment en el Reichstag. Erigida l'any 1873 per a conmemorar les victòries de Prússia sobre França (1814), Dinamarca (1864) i Aústria (1866). Al voltant d'aquesta plaça es troben els herois de les guerres d'unificació alemanyes: Otto von Bismark i els generals von Moltke i von Roon.



Creada per Heinrich Strack i Friedrich Drake, aquesta columna de 67 metres està coronada per la Daurada Else, la deesa de la victòria, que agita en la seva mà dreta la seva corona de llaurers envers París.



Voltants de la Postdamer Platz

Camí cap a la Potsdamer Platz, molt aprop d'ella, hi ha el Kulturforum, un conjunt de galeries, museus i auditoris concebuts a mitjans del segle XX per Hans Scharoun: la Gemäldegalerie (Galeria de Pintura) que allotja pintura europea d'entre els segles XIII al XVIII, la Neue Nationalgalerie (Nova Galeria Nacional) on es concentra l'art modern internacional, el Musikinstrumenten-Museum (Museu d'Instruments Musicals)...

La Potsdamer Platz és un dels llocs més importants de Berlín. Va passar per tres períodes: fins els anys 40, era el centre neuràlgic de Berlín, on es creuaven carrers importants, instal·lant-se el primer semàfor d'Alemanya, en 1924. Més tard es convertí en terra de ningú a causa del mur, i finalment després de la reunificació alemana tornà a ocupar el càrrec de centre important de la vida econòmica de Berlín.

Avui en dia es troben edificis de grans empreses com el DaymlerCity i el Beisheim Centeri seus d'importants empreses com la Sony amb el seu conjunt d'edificis formant el Sony Center i la companyia de trens alemana DB (torre de vidre).



També hi ha el Sony Center (2000) per a donar cabuda a la seu en Europa de la Sony. El conjunt arquitectònic està format per set edificis. Apart de les oficines, hi ha una pròpia botiga de l'empresa nipona, un multicinemes, una sala IMAX i una àmplia oferta gastronòmica. També es trova el Filmmuseum, un museu dedicat a la història de la cinematografia alemana.

L'atracció principal del complexe és el seu espectacular sostre d'açer, vidre i tela, en forma de paraigues. Més de dos anys es va tardar en construir-se, estant la màxima elevació del mateix a 67 metres. Per la nit, una tria de colors il·lumina el sostre: colors que simulen una posta de sol, una perllongació del dia i el canvi del capvespre. Una seqüència d'aquesta interacció es deriva en els canvis de colors, que dura uns 21 segons, i que tota la nit canvia sense interrupció.















En un dels extrems del Sony Center es troba part de l'hotel Esplanade. Va ser un dels únics edificis del barri que va sobreviure al bombardeig de la II Guerra Mundial. Va ser desmontat i desplaçat alguns metres per tal quedés bé dins dels nous projectes d'edificació.

En els seus voltants, es celebra la Berlinale, el famòs Festival Internacional de Cine de Berlín.



Per acabar el dia, anem cap a Mehringdamm Platz, a la festa que es celebra en el carrer arrel del Karneval der Kulturen, el Carnaval de les Cultures, que es celebrava durant aquest cap de setmana, i que coincideix amb el dilluns de la segona pasqua. Aquest mateix dia es feia el Carnaval Infantil i a l'endemà la desfilada de carrosses.

La festa es celebra, des de l'any 1996, al voltant dels següents carrers: Blücherplatz, Blücher Str., Zossener Str. i Waterlooufer, i ens trobem amb diferents escenaris amb la seva música, dança, percusió i actuacions interactives. Pel carrer també veiem acròbates, adivinadors, comerciants d'artesanies, menjars i beures de tot el món.

I a l'endemà, tornem cap a Barcelona...

Berlín (VIII): Del mur a Spandau

El mur de Berlín

(10/05) Què queda del mur? Doncs poca cosa. El troç més gran està en Mühlenstrasse, en el barri de Friedrichshain, entre el pont d'Oberbaum i la Ostbahnhof, amb uns 1.300 metres, que s'han convertit en l'East Side Gallery, transformat en una mena de galeria d'art que presenta murals pintats durant els anys 90 per artistes de tot el món

A llarg d'aquest troç de mur, de quasi quatre metres d'alçada, està totalment decorat per pintures, de diferents artistes, que fan referència a la divisió de Berlín i la seva posterior reunificació: escenes satíriques, reivindicatives, d'alegria davant la caiguda del mur...

Al final del mur, una botiga de souvenirs, on pots comprar troços ben petits del mur (si són reals o no, això es un altra cosa). Des d'aqui, es té una magnífica vista de l'Oberbaumbrücke, el pont Oberbaum, que creua el riu Spree i que separava durant la guerra freda els dos sectors de Berlín. Les dues torres estan basades en la torre gòtica de maón de Mitteltorturm en Prenzlau.

Spandau

D'aqui agafem el S-Bahn en Warschauer, i anem cap a Spandau, un dels districtes de Berlín. L'atractiu més interesant és la seva Zitadelle, un castell transformat en ciutadella sobre una illa en el riu Havel, que data del segle XII. La part més antigua que es conserva, després de les transformacions diverses, és la Juliusturm, una torre de 36 metres.

La majoria d'edificis i dependències que es conserven són del segle XIX, i en ells podem trobar diferentes col·leccions com el Museu d'Història de la ciutat i una exposició de canons, entre altres. El castell va ser famòs per la seva fundició de canons, i l'últim servei en actiu va ser durant les Guerres Napoleòniques.


Tornem al centre peatonal de Spandau, on dinem aprop de l'església de St. Nicholai. Després, cap al centre de Berlín, de nou.

Potsdam (III): El Park Babelsberg

Passem pel Glienicker Brücke, un pont d'açer que creua el riu Havel, i divideix Berlín i Potsdam. En la guerra freda, dividia el sector occidental de l'oriental i aqui es realitzava els intercanvis d'espies i presoners.

D'aqui podem veure el Casino Glienicke (1824-25). Karl Friedrich Schinkel convertí un antic edifici en un casino/club, amb una sèrie d'apartaments per a convidats en el primer pis i una elegant sala en la planta baixa. Les habitacions ofereixen una àmplia vista del Havel.

El Park Babelsberg

Creat sobre un turó anomenat Babelsberg, aquest parc de 124ha va ser encarregat pels prínceps Guillem (el posterior kaiser Guillem I) i Augusta. Basat en models anglesos, va ser planificat per Peter Joseph Lenné, l'any 1833, i redissenyat posteriorment per von Pückler-Muskau, durant els anys 1842-67.


El primer edifici que veiem és el Maschinenhaus, un edifici neogòtic fet de maons amb almenes, torreons i finestrals, que allotja la sala de màquines pel sistema de rec del parc i del Schloss Babelberg.




El Schloss Babelsberg va ser la residència d'estiu de Guillem I, durant més de 50 anys. El 1833, comença a construir-se aquest palau d'estil gòtic anglès, per Schinkel. A la mort d'aquest, anys després continuà la construcció en Johann Heinrich Strack.



Baixem del turó, cap al voltant del llac Tiefer, un dels llacs més profunds de la zona, hi ha el Kleines Schloss (1840-42), El Palau Petit, va ser utilitzat com a casa d'hostes i invitats de la família reial. Avui en dia, es ocupat per un restaurant i cafeteria.



Tornem a pujar per un dels turons, on hi ha el Matrosenhaus (1842), la casa dels mariners. L'ajuntament medieval de Stendal, va servir com a model per aquest edifici.



Un camí a ma esquerra et condueix a la Gerichtslaube, una espècie de pèrgola original de Berlín d'on estava l'ajuntament i tribunal, que va ser trasl·ladat l'any 1872 quan es va construir el Rotes Rathaus (Ajuntament Vermell).

A mà dreta, el Flatowturm (1853-56), dissenyada per Johann Heinrich Strack amb pedres de l'antiga finca reial de Flatow (en la Prússia Occidental). El Eschenheimer Torturm (porta de la torre) de Frankfurt/Main va ser usada com a model. La torre de 46 metres està almig d'una piscina, que s'usava com a rec del parc. En determinats moments, també va ser usada com a hospedatge de convidats.

De camí cap a l'estació de trens, podem veure des del mateix parc una panoràmica, a la vora del Havel, del Kulturstandort Schiffbauergasse, el centre cultural més important de la ciutat, format principalment pel teatre Hans Otto, un edifici futurista.

Amb això, acabem la visita a Potsdam, tornant cap a la Potsdam Bahnof, una estació de tren relativament nova, plena de galeries comercials i retornem a Berlín, on sopem i donem com acabat el dia.

Apart de tot el comentat, dir que encara hi ha més atractius a veure com el Filmpark Babelsberg, un inmens estudi de rodatge de sèries de televisió i films (aqui rodaren entre altres el director Fritz Lang i l'actiu Marlene Dietrich), diferents esglésies i mercats...

Potsdam (II): el centre històric i Der Neuer Garten

El centre històric

La Brandenburg Tor (Porta de Brandenburg) ens dóna la benvinguda al centre de la ciutat. Construïda l'any 1770, per ordre de Frederic el Gran per a celebrar la victòria de la Guerra dels set anys, es va prendre com a referència l'Arc de Constantí de Roma. La porta dóna accés al carrer Brandenburger on es troben nombrossos comerços i paissatges en vells patis interiors.

Aprop, hi ha el Holländische Viertel, el barri holandès, que data de mitjans del segle XVIII, i que està formada per unes 130 cases de maons amb frontos lleugerament arquejats, construïts típicament en estil holandès. Va ser iniciativa del rei Frederic Guillem I per tal d'atreure a artesans holandesos.


La Nauen Tor (1755), Porta Nova en alemany, és un altra de les portes que es conserven de la ciutat. Obra de Johann Gottfried Büring, segons un esbós de Frederic II. Una via de tramvia traspassa la porta.


Passant per la porta i cap al nord hi ha la colònia rusa Alexandrowka, un conjunt de cases de fusta, de troncs blockhaus, construïdes entre els anys 1826-27, en les quals s'allotjaren els membres d'un cor de soldats russos durant les guerres napoleòniques. En l'anomenada casa dos, es va instal·lar des de l'any 2005, el Museu Alexandrowka, que dóna a coneixer la història d'aquesta colònia. Al nord de la colònia, sobre un pujol, es trova la capella Alexander-Newski, pintada de rosa i blanc, coronada amb la característica cúpula dels temples ortodoxes.



Der Neuer Garten

Seguim tirant cap al nord, i entrem en el Neuer Garten, el Parc Nou, un parc de menors dimensions, que va ser encarregat pel rei Frederic Guillem II, enclavat entre els llacs Heiliger i el Jungfernsee, després de l'any 1787, sent el primer parc paissatjístic anglès dels reis prussians.

Primer visitem el Belverede de Pfingstberg (1847-63). Construït com a un palau amb vistes, d'acord amb dibuixos dissenyats per Frederic Guillem IV. De notable influència italiana, es va començar a construïr l'any 1847, preveient fer una gran finca palatina amb vistes, escales al cel obert i fonts d'aigua. S'acabà l'any 1863, de forma significament menor, i després de la II Guerra Mundial, va caure en molt mal estat. Avui en dia, gran part d'ell està restaurat, podent-se visitar pel preu de 3,5€. Així, es pot admirar les dues torres besones i tindre una panoràmica de tot Potsdam: el parc Sanssouci, el parc Babelsberg i les seves edificacions, els diferents llacs que rodejen la ciutat... També es ben visible la Fernsehturm de Berlín.





Ens adentrem més en aquest parc i visitem per fora el Schloss Cecilienhof (1913-17), l'últim palau construït per la dinastia Hohenzollern, per ordres del kaiser Guillem II, destinat al príncep hereu Guillem i la princesa Cecília. L'arquitecte Paul Schultze-Naumburg, emulà l'estil tudor anglès, en sintonia amb el seu entorn mitjançant l'ús de materials tradicionals com la fusta i el maó.

El lloc es va fer famòs arrel de la celebració de la Conferència de Potsdam, del 17 de juliol al 2 d'agost de l'any 1945, entre els caps de govern de les potències aliades guanyadores de la guerra: en Truman, per part dels Estats Units, en Churchill, de Gran Bretanya, i en Stalin, per part de la Unió Soviètica. Si s’entra es poden veure la sala de conferències i les sales d'estudi i recepció de les diferentes delegacions. Avui en dia, es pot hospedar en ell, degut a què és un hotel de luxe.

Seguim per la vora del llac Heiliger, i al fons veiem el Marmorpalais (1787-93), el Palau de Marbre, construït com a residència d'estiu pel rei Frederic Guillem II, i que s'estava restaurant o fent-se obres de conservació. Anem rodejant el llac per a anar al parc Babelsberg.