Els romans ja havien valorat les propietats curatives de les aigües de l'actual Caldes de Malavella i hi havien construït unes termes. Però no va ser fins el segle XIX, amb l'auge dels grans hotels-balnearis termals i dels corrents d'higienisme i la hidroteràpia a Europa, que l'empresari Joan Balarí va començar a explotar-les (concretament va ser a partir del 1840 quan va establir un negoci a la font del Puig de les Ànimes). L'arribada de la burgesia al poble atreta per les propietats curatives de les aigües termals fan que Caldes es transformi. Els petits establiment i banys amb el temps s'aniran consolidant i la gran construcció dels grals balnearis consoliden el poble com a lloc d'estiueig. El modernisme i el fenomen termal van agafats de la mà. Quan s'han de construir balnearis es fan seguint aquest estil, encara que sovint barrejat amb elements d'altres estils. A Caldes de Malavella podem trobar dos bons exemples: els balnearis Prats i Vichy Catalan.
El Balneari Prats (Plaça Sant Esteve, 7)
Cap el 1840, la família Prats comença a canalitzar l'aigua de la font de la Mina i construeix l'establiment Banys Prats, una modesta casa de banys, amb una clientela d'unes 400 persones a l'any. Amb els anys, l'establiment es transforma en balneari i a finals del segle XIX es construeix l'edifici neoclàssic que coneixem com a Balneari Prats, el cos principal del qual presenta dues plantes de línies sòbries, amb elements que recorden el classicisme com les columnetes adossades a les obertures de la planta baixa.
La primera data en què es té constància que la gent anava a prendre les aigües termals al Balneari Prats és l’any 1849. En aquella època hi havia un conjunt patrimonial amb dues o tres cases al mig de les quals hi havia les termes.
A principis del segle XX es va produir el gran boom al Balneari Prats i el 1912 Eusebi Bona i Puig va fer possible la restauració i ampliació de l’edifici, que va adquirir característiques formals pròpies del modernisme que ens han arribat fins l’actualitat, com són les ornamentacions florals dels trencaaigües de les obertures del pis superior, les rosasses de la façana i alguns salons i menjadors, que reflecteixen l’elegància i el gust de l’època.
També es va afegir la monumental porta d'entrada (per vehicles, però també per persones), que dona entrada als jardins i a les instal·lacions del balneari, d'arc carpanell rebaixat i rematat per un frontó i una antefixa. Decorada amb garlandes, es troba pintat les lletres de l'establiment 'Balneario Prats'.
A més, es van construir tres xalets totalment equipats destinats a allotjar a les famílies que arribaven per passar les vacances. El balneari acollia famílies senceres, pares, fills, avis i el personal del servei, que hi passaven gairebé els tres mesos d'estiu. Aquesta part va ser substituïda a començaments de la dècada del 1960 per una nova construcció de quatre plantes, projectat per Duixans i Masramon.
Des de finals de la guerra civil el balneari està regentat per la família Quintana, que el 1987 el va comprar.
El Balneari Vichy Catalan (Avinguda del Doctor Furest, 32)
Al Puig de les Animes, proper a les instal·lacions actuals, existí una piscina romana. A mitjans del segle XIX (1840) es va explotar la font amb una petita casa de banys (Banys Nous) i un establiment (origen de l'actual) on s'embotellava l'aigua. La història del balneari, un dels més grans de Catalunya, està estretament lligada a la figura del doctor Modest Furest i Roca. L'exercici de la professió a Girona i a les localitats pròximes va dur el jove doctor Furest a conèixer l'aigua de Caldes de Malavella. Els anys 1880 i 1881 va adquirir les propietats del Puig de les Ànimes que incloïen les deus d'aigua termal del puig i els terrenys adjacents, a fi de construir-hi un establiment balneari per aprofitar aquesta aigua i el seu embotellament comercialitzada amb el nom d'"Agua del Puig de las Animas", fins que l'any 1891, adoptà el nom de "Vichy Catalan". Aquell mateix any, Modest Furest va consolidar el projecte amb la construcció d'un balneari, encarregat a l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monrabà.
La primera secció del balneari, d'estil neomudèjar, es va inaugurar el 12 de juny del 1898. Les obres del balneari requerien grans inversions econòmiques i el doctor Furest va buscar socis per impulsar el seu projecte, aconseguint l'aportació de capital de quatre prohoms que havien fet fortuna gràcies als negocis que tenien a Cuba: Bonaventura Blay i Milà, Josep Ferrer i Torralbas, Josep Serradell i Amich i Josep Vias i Camps, i van fundar juntament amb Modest Furest i Roca la societat anònima Vichy Catalán , el 16 de juny del 1900. La nova empresa va establir la raó social a Barcelona, a la rambla de les Flors, número 18. Un any més tard s'hi va afegir el també indià Antoni Serra i Ferret .
Una de les primeres iniciatives que va emprendre la nova societat va ser l'ampliació del balneari sota la direcció del mateix arquitecte Gaietà Buigas, que a partir del 1901 va ser continuada per l'arquitecte Manuel Almeda. Al començament de la temporada del 1904 el balneari es trobava pràcticament acabat.
Les dependències històriques del balneari es divideixen en dos cossos d’edifici juxtaposats en forma de T, corresponent la pota d’aquesta T a la primera secció inaugurada el 1898, que malgrat ser de característiques neomudèjars, aquestes són molt més sòbries i menys decoratives que les del segon cos d’edifici. En el primer cos l’element més destacat és la galeria porxada d’arcs de ferradura que presideix la façana, de la que sobresurt en forma de torre prismàtica l’entrada a l’edifici. Tot el cos d’edifici presenta dos pisos, essent les obertures del segon pis de factura molt més simple.
Ja entrat el segle XX i dins el corrent modernista historicista s’afegeix el segon cos d’edifici, perpendicular amb el primer, amb quatre grans torres cantoneres, amb merlets de maó i punxes als vèrtexs, sobresortint de la resta de l’edifici de planta rectangular. Dues torres de les mateixes característiques flanquegen l’entrada d’arc rebaixat amb escalinata frontal. L’edifici presenta dos pisos amb obertures d’arc de ferradura on les dovelles que formen l’arc es dibuixen amb estucat que alterna els colors groc i vermell. La mateixa tècnica s’utilitza als murs. Les obertures d’ambdós pisos de les dues torres de l’entrada formen una balconada amb balustrada de pedra, igual que l’obertura trigeminada d’arcs de ferradura del segon pis que s’obre damunt la porta. Totes les torres sobrepugen el segon pis de l’edifici, utilitzant en aquesta part alta el maó de color vinós com a element decoratiu.
A la dreta de la façana de migdia s'hi troba la planta embotelladora de l'aigua. És més antiga que el balneari ja que va començar a envasar el 1883, tan bon punt el govern espanyol va declarar d'ús públic les llavors encara 'Aguas del Puig de las Ánimas'. Les ampolles s'omplien a mà -unes 30.000 al mes- fins que al 1907, després que dos dels consellers la companyia viatgessin per tota Europa estudiant la maquinària més adient, es va automatitzar la planta. Al 1927 es va completar l'automatització amb innovadores màquines de rentar i de posar taps.
Des que el doctor Modest Furest va reconèixer les propietats terapèutiques de les aigües del balneari Vichy Catalán, aquestes no han deixat de brollar dels seus sortidors. La font dels Lleons, situada a la dreta de l'entrada principal de l'edifici, és la imatge característica de la marca. Les aigües termals bicarbonatades i sòdiques del brollador emergeixen a 60 graus, després d'haver absorbit dins la terra tots els minerals que les fan indicades per a usos medicinals.
A partir del 1904 el Gran Hotel-Balneari Vichy Catalán ja era una moda entre els estiuejants que hi acudien atrets per les propietats medicinals de l'aigua i per la modernitat de les instal·lacions. A banda i banda de la recepció, el corredor principal està decorat amb imatges antigues que reflecteixen els usos i costums dels antics banyistes que prenien les aigües tres vegades al dia i gaudien del seu lleure la resta d'hores.
Els arcs de ferradura són un element característic de la branca mudèjar del modernisme català i singularitzen l'edifici del balneari. A l'exterior donen forma a les obertures de la façana -finestres i balcons-mentre que a l'interior separen els espais de la planta baixa. En aquest tipus d'arc s'aprecia la inspiració que l'arquitecte Buïgas va rebre de la mesquita de Còrdova. Pels laterals de l'escala s'accedeix a la zona del brollador i Centre Termal.
En les seves instal·lacions també es troba una petita capella dedicada a Sant Josep i a Sant Esteve. El conseller sitgetà Bonaventura Blay va adquirir l'any 1903 l'altar de la capella del palau indià de la Plana Novella, obra de l'escultor Rafael Atxé, autor de l'escultura del monument de Colom a Barcelona per instal·lar-ho a la capella del balneari. Així a partir del 1904 ja s'hi va poder dir missa. La magnífica porta de fusta treballada i vitrall és obra de l'ebenista sitgetà Antoni Cartró.
Per gaudir del seu lleure, els clients del balneari disposen al seus exteriors d'instal·lacions esportives com una pista de tennis i una piscina coberta. Antigament es jugava al cricket i es feien excursions a ermites i boscos veïns.
Fins al 1936 paral·lelament al prestigi que va adquirir el balneari també va créixer la producció i la distribució de les aigües embotellades, creixement que es va interrompre en esclatar la guerra civil, quan es va confiscar la societat anònima Vichy Catalán i el balneari es va convertir en hospital militar per als soldats republicans, i més endavant , en plena guerra mundial, juntament amb els altres dos balnearis de la població, el Prats i el Soler, aquest últim ja desaparegut, va acollir refugiats d’arreu.
El Balneari Prats (Plaça Sant Esteve, 7)
Cap el 1840, la família Prats comença a canalitzar l'aigua de la font de la Mina i construeix l'establiment Banys Prats, una modesta casa de banys, amb una clientela d'unes 400 persones a l'any. Amb els anys, l'establiment es transforma en balneari i a finals del segle XIX es construeix l'edifici neoclàssic que coneixem com a Balneari Prats, el cos principal del qual presenta dues plantes de línies sòbries, amb elements que recorden el classicisme com les columnetes adossades a les obertures de la planta baixa.
La primera data en què es té constància que la gent anava a prendre les aigües termals al Balneari Prats és l’any 1849. En aquella època hi havia un conjunt patrimonial amb dues o tres cases al mig de les quals hi havia les termes.
A principis del segle XX es va produir el gran boom al Balneari Prats i el 1912 Eusebi Bona i Puig va fer possible la restauració i ampliació de l’edifici, que va adquirir característiques formals pròpies del modernisme que ens han arribat fins l’actualitat, com són les ornamentacions florals dels trencaaigües de les obertures del pis superior, les rosasses de la façana i alguns salons i menjadors, que reflecteixen l’elegància i el gust de l’època.
També es va afegir la monumental porta d'entrada (per vehicles, però també per persones), que dona entrada als jardins i a les instal·lacions del balneari, d'arc carpanell rebaixat i rematat per un frontó i una antefixa. Decorada amb garlandes, es troba pintat les lletres de l'establiment 'Balneario Prats'.
A més, es van construir tres xalets totalment equipats destinats a allotjar a les famílies que arribaven per passar les vacances. El balneari acollia famílies senceres, pares, fills, avis i el personal del servei, que hi passaven gairebé els tres mesos d'estiu. Aquesta part va ser substituïda a començaments de la dècada del 1960 per una nova construcció de quatre plantes, projectat per Duixans i Masramon.
Des de finals de la guerra civil el balneari està regentat per la família Quintana, que el 1987 el va comprar.
El Balneari Vichy Catalan (Avinguda del Doctor Furest, 32)
Al Puig de les Animes, proper a les instal·lacions actuals, existí una piscina romana. A mitjans del segle XIX (1840) es va explotar la font amb una petita casa de banys (Banys Nous) i un establiment (origen de l'actual) on s'embotellava l'aigua. La història del balneari, un dels més grans de Catalunya, està estretament lligada a la figura del doctor Modest Furest i Roca. L'exercici de la professió a Girona i a les localitats pròximes va dur el jove doctor Furest a conèixer l'aigua de Caldes de Malavella. Els anys 1880 i 1881 va adquirir les propietats del Puig de les Ànimes que incloïen les deus d'aigua termal del puig i els terrenys adjacents, a fi de construir-hi un establiment balneari per aprofitar aquesta aigua i el seu embotellament comercialitzada amb el nom d'"Agua del Puig de las Animas", fins que l'any 1891, adoptà el nom de "Vichy Catalan". Aquell mateix any, Modest Furest va consolidar el projecte amb la construcció d'un balneari, encarregat a l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monrabà.
 |
| Panorama general de la façana de migdia del balneari |
La primera secció del balneari, d'estil neomudèjar, es va inaugurar el 12 de juny del 1898. Les obres del balneari requerien grans inversions econòmiques i el doctor Furest va buscar socis per impulsar el seu projecte, aconseguint l'aportació de capital de quatre prohoms que havien fet fortuna gràcies als negocis que tenien a Cuba: Bonaventura Blay i Milà, Josep Ferrer i Torralbas, Josep Serradell i Amich i Josep Vias i Camps, i van fundar juntament amb Modest Furest i Roca la societat anònima Vichy Catalán , el 16 de juny del 1900. La nova empresa va establir la raó social a Barcelona, a la rambla de les Flors, número 18. Un any més tard s'hi va afegir el també indià Antoni Serra i Ferret .
Una de les primeres iniciatives que va emprendre la nova societat va ser l'ampliació del balneari sota la direcció del mateix arquitecte Gaietà Buigas, que a partir del 1901 va ser continuada per l'arquitecte Manuel Almeda. Al començament de la temporada del 1904 el balneari es trobava pràcticament acabat.
Les dependències històriques del balneari es divideixen en dos cossos d’edifici juxtaposats en forma de T, corresponent la pota d’aquesta T a la primera secció inaugurada el 1898, que malgrat ser de característiques neomudèjars, aquestes són molt més sòbries i menys decoratives que les del segon cos d’edifici. En el primer cos l’element més destacat és la galeria porxada d’arcs de ferradura que presideix la façana, de la que sobresurt en forma de torre prismàtica l’entrada a l’edifici. Tot el cos d’edifici presenta dos pisos, essent les obertures del segon pis de factura molt més simple.
Ja entrat el segle XX i dins el corrent modernista historicista s’afegeix el segon cos d’edifici, perpendicular amb el primer, amb quatre grans torres cantoneres, amb merlets de maó i punxes als vèrtexs, sobresortint de la resta de l’edifici de planta rectangular. Dues torres de les mateixes característiques flanquegen l’entrada d’arc rebaixat amb escalinata frontal. L’edifici presenta dos pisos amb obertures d’arc de ferradura on les dovelles que formen l’arc es dibuixen amb estucat que alterna els colors groc i vermell. La mateixa tècnica s’utilitza als murs. Les obertures d’ambdós pisos de les dues torres de l’entrada formen una balconada amb balustrada de pedra, igual que l’obertura trigeminada d’arcs de ferradura del segon pis que s’obre damunt la porta. Totes les torres sobrepugen el segon pis de l’edifici, utilitzant en aquesta part alta el maó de color vinós com a element decoratiu.
 |
| La façana de migdia, oberta al parc i a l'avinguda del Migdia amb les seves dues torres i l'escalinata que s'insereix dins un gran arc rebaixat, en constitueix la visió més espectacular. |
A la dreta de la façana de migdia s'hi troba la planta embotelladora de l'aigua. És més antiga que el balneari ja que va començar a envasar el 1883, tan bon punt el govern espanyol va declarar d'ús públic les llavors encara 'Aguas del Puig de las Ánimas'. Les ampolles s'omplien a mà -unes 30.000 al mes- fins que al 1907, després que dos dels consellers la companyia viatgessin per tota Europa estudiant la maquinària més adient, es va automatitzar la planta. Al 1927 es va completar l'automatització amb innovadores màquines de rentar i de posar taps.
Des que el doctor Modest Furest va reconèixer les propietats terapèutiques de les aigües del balneari Vichy Catalán, aquestes no han deixat de brollar dels seus sortidors. La font dels Lleons, situada a la dreta de l'entrada principal de l'edifici, és la imatge característica de la marca. Les aigües termals bicarbonatades i sòdiques del brollador emergeixen a 60 graus, després d'haver absorbit dins la terra tots els minerals que les fan indicades per a usos medicinals.
A partir del 1904 el Gran Hotel-Balneari Vichy Catalán ja era una moda entre els estiuejants que hi acudien atrets per les propietats medicinals de l'aigua i per la modernitat de les instal·lacions. A banda i banda de la recepció, el corredor principal està decorat amb imatges antigues que reflecteixen els usos i costums dels antics banyistes que prenien les aigües tres vegades al dia i gaudien del seu lleure la resta d'hores.
Els arcs de ferradura són un element característic de la branca mudèjar del modernisme català i singularitzen l'edifici del balneari. A l'exterior donen forma a les obertures de la façana -finestres i balcons-mentre que a l'interior separen els espais de la planta baixa. En aquest tipus d'arc s'aprecia la inspiració que l'arquitecte Buïgas va rebre de la mesquita de Còrdova. Pels laterals de l'escala s'accedeix a la zona del brollador i Centre Termal.
En les seves instal·lacions també es troba una petita capella dedicada a Sant Josep i a Sant Esteve. El conseller sitgetà Bonaventura Blay va adquirir l'any 1903 l'altar de la capella del palau indià de la Plana Novella, obra de l'escultor Rafael Atxé, autor de l'escultura del monument de Colom a Barcelona per instal·lar-ho a la capella del balneari. Així a partir del 1904 ja s'hi va poder dir missa. La magnífica porta de fusta treballada i vitrall és obra de l'ebenista sitgetà Antoni Cartró.
Per gaudir del seu lleure, els clients del balneari disposen al seus exteriors d'instal·lacions esportives com una pista de tennis i una piscina coberta. Antigament es jugava al cricket i es feien excursions a ermites i boscos veïns.
Fins al 1936 paral·lelament al prestigi que va adquirir el balneari també va créixer la producció i la distribució de les aigües embotellades, creixement que es va interrompre en esclatar la guerra civil, quan es va confiscar la societat anònima Vichy Catalán i el balneari es va convertir en hospital militar per als soldats republicans, i més endavant , en plena guerra mundial, juntament amb els altres dos balnearis de la població, el Prats i el Soler, aquest últim ja desaparegut, va acollir refugiats d’arreu.
