La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

El monestir de Ripoll

El monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll fou fundat vers el 879 pel comte Guifré el Pelós. L'any 888 es va consagrar la primera església monàstica, la de Santa Maria en presència dels propis comtes. Dos anys després es faria el propi amb l'església de Sant Pere, adjacent al monestir. Mentre la primera església era utilitzada per la comunitat del monestir, la segona s'utilitzava per a la població que s'havia aplegat als voltants.



L'època més esplendorosa del monestir va ser amb l'abat Oliba (971-1046), que va impular l'scriptorium, la sala on es copiaven els manuscrits. Aquesta tasca cultural del monestir va originar la creació de la primitiva historiografia catalana.





El més destacat del monestir és la seva portalada romànica, del segle XII. Es un dels elements romànics més importants del món. El seu deteriorament, per la polució, va fer que l'entrada al monestir estigui tapada per un vidre, el que fa que no podem tenir una panoràmica de tot el conjunt en el seu esplendor.




Conté una plasmació inconogràfica de la Bíblia, tallada en pedra, dividida en en diverses franjes horizontals, on es combinen representacions d'escenes històriques i al·legòriques. En la part superior està el Pantocrator, acompanyat de quatre àngels adoradors i 24 ancians, que representen als 24 llibres de l'Antic Testament. En la part central del conjunt hi ha les figures dels apòstols i dels sants així com dos cicles d'escenes relatives a David i Salomó i de Moisès i l'èxode dels israelites. Finalment, en la part inferior es representen les figures humanes, divines i animals com grius i lleons.

L'arc d'entrada està format per set arquivoltes, dedicades a diferents escenes de personatges bíbliques. En la part més interna, dotze escenes representen als dotze mesos de l'any, segons les feines de pagesia del camperol que hi ha en elles. Més informació es pot trobar en aquesta pàgina web dedicat al Romànic català on s'explica amb detall cadascú de les figures que formen part d'aquesta portalada.


Abans d'entrar a l'església, ens dirigim cap al claustre, abans que el tanquin. Està situat a la zona sud de l'església. Té forma trapezoïdal i és de dues plantes, format per 112 arcs de mig punt recolçats en 252 columnes amb capitells decorats amb motius religiosos i mitològics.





La construcció del mateix es va iniciar en el segle XII durant l'abadiat de Ramon de Berga, i no es va acabar fins el segles XIV-XV quan s'acabaren totes les galeries. El pis superior es va acabar en el segle XVI.







En els capitells, ricament adornats poden trobar-se motius vegetals, figures animals o bé d'éssers fantàstics.







Des del claustre podem veure un dels dos campanaris existents. El més petit i que no podem veure des d'aquí, és original, mentre que el que estem observant va ser reconstruït en el segle XIX, després que hi hagués un enfonsament després d'un terratremol del segle XV.






També tenim visió del cimbori situat entre la nau principal i el transsepte. Després de passejar per les dues plantes del claustre, ens anem cap a l'església.



Consagrada diverses vegades, l'església era d'estil romànic llombard, amb una planta basilical de cinc naus coronada per set absis. Les desgràcies de la història i del temps, van fer que hagués de ser resconstruïda durant el segle XIX per Elies Rogent, havent-se de fer de nou les voltes de les cinc naus, columnes, pilars, el cimbori i bona part del claustre.



A la part dreta de l'església, es poden veure unes pintures a l'oli d'Eduard Llorens i Masdéu, amb escenes com Sant Carles Barromeo en la pesta de Milà i El martiri de Santa Margarida.




En el creuer i en els murs interiors de la nau central es troben les tombes comtals de molts dels comtes de Besalú, de la Cerdanya i de Barcelona, i a l'extrem dret del creuer, hi ha la tomba de Ramon Berenguer III el Gran, formada per una gran urna del segle XII, amb relleus que representen la mort i les exèquies del comte, i situada dins un gran arc de mig punt sostingut per capitells del segle X que corresponen a l'anomenat estil califal; el relleu del comte a cavall a la part superior és una obra moderna de Josep Llimona.

A l'altre costat, al braç esquerre del creuer, hi ha el cenotafi del comte Ramon Berenguer IV amb la llegenda en llatí i traduïda per Miquel Sitjar i Serra: "En aquest venerable monestir de Santa Maria de Ripoll, durant set segles hi ha reposat en pau el cos incorrupte de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, anomenat el Sant, al qual tot el Capítol de l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem i també l'Ordre del Sant Hospital i la venerable milícia del temple varen concedir a 16 de les calendes d'octubre de l'any del senyor de 1140, el regne d'Aragó atorgat a elles per Alfons I en el seu testament. Certament aquest cos fou profanat pels invasors francesos l'any 1794, després que l'any 1835 fou sacrílegament consumit per un horrorós incendi. Però l'any 1893, havent estat aixecada feliçment una basílica gràcies a la generositat i eficàcia de l'Il·lustríssim Senyor Doctor Josep Morgades i Gili, bisbe de Vic, els cavallers del Sant Sepulcre, reunits a Barcelona en record d'un Príncep tan gran i confrare seu hi han posat aquest record."

Al costat, tenim la tomba de Guifré el Pelós (840-897), fundador de la nació catalana i al qual una llegenda li atribueix l'origen de les quatre barres de l'escut de Catalunya: "Guifré jeia ferit i el rei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sang del comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat".





Per tota l'esglèsia, en els seus passadissos laterals, podrem trobar escenes del Via Crucis.






Més informació del monestir en:
Ripoll. Monasterio de Santa María de Ripoll
Monestirs de Catalunya - Santa María de Ripoll
Art Medieval


Visita que es pot complimentar amb la vila de Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses

(16/04/2011) De Sant Joan de les Abadesses ja n'havia parlat en una entrada temps enrera. Aprofitant que havíem passat el dia al Santuari de Núria, i que gairebé passem pel costat carretera avall, vam fer una aturada i visitar una mica més d'aquesta antiga vila medieval.



La història de la Vila està lligada al Monestir, fondat per Guifré el Pelós per reorganitzar la vall l'any 887, sent la primera abadessa la seva filla Emma. Les abadesses van ser expulsades a l'any 1017 per una butlla papal per raons poc clares, i van ser subsituïdes per una comunitat de monjos agustinians i benedictins. Destaca la seva decoració exterior amb arquacions llombardes, columnes i capitells.


Ponç de Monells, abat de Sant Joan i bisbe de Tortosa, va ser qui va consagrar l'actual església del monestir, l'any 1150. A un costat del porxo, podem veure una escultura de l'abat aguantant una reproducció de l'església.




Al costat, hi ha el Palau de l'Abadia (segle XV), i on hi ha l'oficina de turisme. Va ser la residència dels abats i destaca el petit claustre de dos pisos. En molt dels capitells, es pot veure l'escut de l'Abat de Vilalba, que va ser qui va ampliar el Palau.



I davant de l'església i del Palau, tenim la Plaça Abadessa Emma, amb una font monumental al mig dedicada pel poble mexicà a Jaume Nunó i Roca, fill del poble que va neixer el 1824 i que va ser autor de la música de l'himne nacional mexicà. La lletra és obra del poeta mexicà Francisco González Bocanegra, fill de San Luís Potosí. D'aqui, que les dues viles estiguin agermanades.


Seguim la ruta de descoberta, d'acord amb l'itinerari que ens han donat a l'oficina de turisme, i arribem a Sant Miquel de la Infermeria, del qual ni queda gairebé els fonaments de la capella, del segle XII, de la infermeria del monestir, que estava al servei dels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa.


La Plaça Major, com en moltes viles medievals, està voltada per cases porxades. Jaume I el Conqueridor va ser qui va donar permís de fer-hi el mercat setmanal. D'aqui parteixen els principals carrers de la Vila Vella, entre ells el Carrer Major, al capdamunt del qual es trobava el Portal Major.




La Muralla envoltava tota la Vila Vella i van ser construïdes al segle XII. Constava de 24 torres i 6 portals d'entrada, entre ells el Portal Major, l'entrada principal de la vila.




La Vila Vella es va crear a principis del segle XIII i va creixer sota un esquema propi de les ciutats romanes amb carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal. Els carrers tenien assignades de forma alterna dues funcions: pas de vianants, amb les façanes més boniques, i entrada d'animals i activitats insalubres. També hi ha carrers d'oficis, que es poden anar descobrint mentre es passeja pels seus carrers.


Sortim del nucli vell i arribem al Pont Vell (segle XII), que originalment era d'estil romànic i donava entrada a la vila. Malmès per un terratremol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta i un perfil característic d'esquena d'ase.




Al final de la Guerra Civil, les forces militars fidels a la República el van dinaminar, quan marxaven en retirada vers França. El 1976 es va reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del pont romànic original.



Després del pont continuava el camí que s’endinsava a la vall, i a la seva vora va aparèixer el primer nucli urbà i l'Església de Sant Pol, en aquell temps parròquia dels vilatans. Dedicada a Sant Joan i Sant Pau, els quals estan representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta, data del segle XII.

Al costat, hi ha la Plaça Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell, amb l’expansió de la vila. La font que ornamenta la plaça és obra de Josep Camps i està coronada per una estàtua que representa el Comte Arnau, un dels mites de la cultura catalana, al qual es presentat tant com un hero noble i just defensor dels seus vasalls com ens parlen d'una mena de monstre cruel i despietat.




El següent i últim punt de l'itinerari que fem ens durà a la Casa Maragall, on va estieujar el poeta Joan Maragall, i trobà a Sant Joan diferents motius d'inspiració d'on sorgirien poemes com La Vaca Cega, Els Goigs de la Mare de Déu de Núria o El comte Arnau.





I després d'aquesta visita ràpida, ens apropem a Ripoll a visitar el Monestir de Santa Maria.