Dublin (VIII): Trinity College

Després del castell, ens toca visitar Trinity College, la universitat més antiga d'Irlanda, fondada en 1592 per la reina Isabel I i una de les més famoses del món. Per aqui van passar alumnes com Samuel Beckett, Bram Stoker, Oscar Wilde o Edmund Burke. Les seves instal·lacions i campus ocupen gairebé 190.000 metres quadrats.


L'accés al campus és lliure, i per a visitar l'Antiga Biblioteca s'ha de pagar entrada. Hi ha dues maneres de fer-ho: una és anant a l'entrada principal de la mateixa i entrar-hi o l'altra, la que fem, es agafar una visita guiada que comença des de la porta principal on un estudiant de la Universitat, et farà una breu explicació del lloc on estem, i accedir posteriorment a la biblioteca.




L'entrada principal és per College Green, i l'edifici d'ingrés va ser construït entre 1752 i 1759, sent qustodiat per les estàtues de l'escriptor Oliver Goldsmith i l'orador Edmund Burke.



Passada l'entrada, tenim el pati empedrat que forma la Parliament Square, o Plaça del Parlament, on tenim a mà esquerra una capella i davant d'ella el teatre. La capella va ser dissenyada per William Chambers, i destaca per les seves columnes jòniques i finestrals de vidre pintat.




Enfront, el Campanile (1852-53) de 30m, dissenyat per Edward Lanyion. Els supersticiosos no passen per sota quan sona les campanes, per tal de no suspendre els examens.




A un costat, l'estàtua de George Salmon, prebost de la universitat durant els anys 1886-1904 que va lluitar vehementment per a mantenir a les dones fora de la universitat.



Darrera del Campanile, tenim la Library Square, Plaça de la Biblioteca. En l'extrem est de la plaça, un edifici de maó vermell que data de finals del segle XVII i es considera l'edifici més antic de la Universitat.





La visita, amb l'estudiant, acaba davant de la Biblioteca Berkeley, on al davant hi ha l'escultura Sphere with Sphere d'Arnaldo Pomodoro. Una obra molt semblant la podem trobar visitant els museus vaticans a Roma.





De cara a la Fellows Square, es troba l'edifici de l'Old Library. Entrem per la planta baixa on hi ha la botiga i el poder comprar les entrades per accedir a les joies de la universitat: el llibre de Kells i la Gran Sala.

La Biblioteca, repartit en diversos edificis, disposa de la major col·lecció de manuscrits i llibres impresos d'Irlanda. Des del 1801 té el previlegi de rebre un exemplar de qualsevol obra publicada en Irlanda o Gran Bretanya. L'edifici de l'Antiga Biblioteca (1712-32) és el més antic dels quals es conserven.

A partir d'aqui ja no podem fer fotografies a l'interior. Entrem en l'exposició Baratant en clara llum la foscor, que ens explica els origens del Llibre de Kells. Què conté aquest llibre? Doncs és un text en llatí dels quatre evangelis escrits amb una caligrafia molt ornamentada i on s'ha usat imaginativament figures i ornaments complexes per a resaltar la primera lletra de cada pàgina.

Es creu que el van escriure els monjos d'Iona a inicis del segle IX. Després de l'atac viking a Iona, l'any 806 d.C., els monjos que van sobreviure es van trasl·ladar a Kells, i segles després s'envià el llibre a Dublin, arribant a mans del Trinity College en 1661. El llibre està exposat amb altres evangelis medievals irlandesos, com són el Llibre d'Armagh o el Llibre de Durrow.


Pugem per unes escales a la planta principal per a veure la gran sala, coneguda com la Long Room, amb 65 metres de llargària i amb 200.000 dels llibres més antics de la Biblioteca. En una de les vitrines, podem veure l'arpa, símbol del pais i la més antiga que es conserva d'Irlanda, realitzada en roure i salze amb cordes de bronze, i que es creu que és del segle XV. També tenim una de les escases còpies de la Proclamació de la República d'Irlanda de 1916, que Patrick Pearse llegí en veu alta davant de l'edifici principal de Correus. I baixem per unes escales situades al mig, per tornar a la botiga, i acabar així la nostra visita a la Trinity College.


Anem cap a Grafton Street, i veiem una de les estàtues més famoses de Dublin. Es tracta de Molly Malone, una venedora ambulant ataviada amb el seu vestit i el seu carro venent marisc. Molly Mallone és famosa per una cançó tradicional irlandesa de finals del segle XIX que va compondre James Yorkston.


Al final, arribem al parc de St. Stephen's Green, un dels parcs públics més antics d'Irlanda, creat en 1664. Fins llavors, la zona es trobava a les afores de la ciutat i s'usava per a la pastura del bestiar, fins que es va decidir construir un parc, i construint-se al voltant edificis d'estil georgià.



Els jardins van ser redissenyats en el segle XIX, amb un estil victorià, i podem trobar un estanc, una font central, monuments en honor a importants personatges irlandesos...



Després de dinar per la zona, tornem cap a l'hotel, passant per últim cop per O'Connell Bridge, i veure a pocs metres, a la riba nord, la Custom House, un grandiós edifici neoclàssic del segle XVIII dissenyat per James Gandon, per ser la duana del port de Dublin. Avui en dia, allotja edificis governamentals.

Agafem les maletes a l'hotel, i tornem a baixar a O'Connell Street, on agafarem l'Aircoach que ens portarà a l'aeroport... i amb això acabem quatre dies intensos d'estada per Dublin.



** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VII): El castell de Dublin

Llegir més

Dublin (VII): el castell de Dublin

(07/03) Ultim dia d'estar a Dublin. Els dos objectius marcats del dia són visitar el Castell de Dublin i el Trinity College. Així, després d'esmorçar, fer el check-out i deixar les maletes en la consigna de l'hotel, anem cap al primer d'ells...



El Dublin Castle (DP) és un gran complex fortificat que va ser la seu del govern britànic a Irlanda fins el 1922, i un dels símbols més odiats pels irlandesos. Aqui vivien els diferents representants reials, amb títols diversos com virreis, senyors tinents... Amb la creació de l'Estat Lliure d'Irlanda, i la retirada britànica de la illa, va deixar d'usar-se com a seu governamental, i dia d'avui s'utilitza en actes protocolaris o cerimònies d'estat.

El Castell de Dublin es va contruïr com una gran obra defensiva, per ordre del rei Joan d'Anglaterra en 1204, poc després de la invasió normanda d'Irlanda en 1169. El Castell te una plaça central, limitat per alts murs defensius i protegida en cada cantonada per una torre circular, de la qual només queda en peu una d'elles, la del sudest, coneguda com la Norman Tower. El castell va formar una de les cantonades del perímetre exterior de la ciutat, utilitzant el riu com a medi natural de defensa al llarg de dos dels seus costats.


La visita guiada ens permetrà accedir a les Cambres d'Estat i al subsòl medieval del castell. Per a fer temps, anem a veure els jardins Dubhlinn del castell, que es troben darrera del cos principal del castell. Aqui estava antigament la llacuna de Dubh Linn (estanc negre) que va donar el nom a la ciutat.



Des d'aqui podem veure els diversos edificis que formen part del castell, com la façana de pedra gòtica de la Coach House (1833), que connecta per un pas subterrani amb les Cambres estatals. Allotjava part de la cort del Virrei com l'entrenador dels cavalls.




A mà esquerra el Chester Beatty Library i a mà dreta la seu de la Garda, la policia irlandesa. Al mig, els apartaments estatals amb els seus colors llampants.





La Norman Tower (1226) també es visible des d'aqui, i la part més antiga del castell que roman en peu. Actualment allotja el museu de la Garda.




Tornant cap al pati central, entrem en la Chapel Royal (1807-14) és un edifici neogòtic dissenyat per Francis Johnston, que conté un dels millors interiors gòtics d'Irlanda. Les voltes i columnes són de guix sobre fusta i van ser pintades per a donar l'efecte que es tracta de pedra.


En el seu interior també podem veure els escuts d'armes dels Lord Lieutenant, que eren els representants personals del rei britànic en el territori. Cada vegada que un Senyor Tinent deixava el càrrec, es penjava el seu escut d'armes en alguna de les finestres de la capella.





Finalment, entrem en les State Apartments (1680-1830), les cambres d'estat que eren les antigues habitacions de residència i oficines de la cort dels Virreis, i on s'exercia el poder executiu del pais.






Pugem per unes escales que accedeixen al primer pis que s'acaben en la zona de Battleaxe Landing, on en les parets hi ha els escuts personals dels que han sigut presidents de la República d'Irlanda, inclos l'actual.






A mà dreta hi ha una sèrie de sales i habitacions conegudes com els State Bedrooms. Eren les cambres privades del Lord Lieutenant i són cinc habitacions intercomunicades entre elles.




En una d'elles, va estar presoner i greument ferit James Connolly, un dels cabdills rebelds de la revolta de Pàsqua, i que va ser executat dies més tard en Kilmaninham Gaol.






En un altra, podem veure sostres esgrafiats amb simbologia diversa a les arts i a les ciències...







Passem per un passadís conegut com State Corridor que data del 1758, d'acord amb els dissenys del Agrimensor General, Thomas Eyre i que es basava en un passadís d'inicis del segle XVIII de l'antiga Casa del Parlament de College Green.




Seguim i entrem en la State Drawing Room (1830), construït com la sala principal de recepció del Lord Lieutenant i la seva família. Avui en dia, s'usa per a rebre dignataris estrangers.




La següent sala és la Throne Room, on conté un tron construït per a la visita del rei Jordi IV a Irlanda, el 1821.





A continuació, entrem en la State Dining Room, que també es coneguda com la Picture Gallery, la Galeria de pintures. Es l'habitació més antiga de les que veurem. El seu ús original era com a sala de menjar al costat de la Sala de Sant Patrici i com a menjador personal. En les parets, hi ha retrats de diferents Lords Lieutenants del segle XIX. Si et fixes, l'alfombra i el sostre de llums tenen el mateix disseny, a efecte de mirall.

La última sala que veurem i la més espectacular és la St. Patrick's Hall, amb un dels interiors decoratius més importants d'Irlanda. Anteriorment, era el saló de ball de l'administració del Lord Lieutenant, usant-se avui en dia per a les preses de possessió presidencials.


El sostre està pintat per Vincenzo Valdrà i està format per tres panells: la coronació del rei Jordi III, Sant Patrici introduïnt el cristianisme a Irlanda i el rei Enric II rebent la submissió dels irlandesos Chieftains.




Sortim al pati principal d'estil georgià, on podem veure la Bedford Tower (1761), franquejada per les estàtues de la Fortalesa i de la Justícia.



La última part de la visita ens porta als soterranis, The Undercroft, que s'entra pel pati del castell que es troba davant de la Capella Reial. En les excavacions que s'han fet s'han trobat part de les defenses vikinges de l'època; les restes de la torre nordest del castell (coneguda com la Powder Tower, o Torre de la Pòlvora); part del fossat del castell; una porta petita en la paret que dóna accés al fossat i el punt on s'unia la muralla medieval amb el castell.




(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass


** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VIII): Trinity College

Llegir més

Irlanda. Kilkenny

Arribem a Kilkenny, una de les ciutats més petites d'Irlanda que és la capital del comtat homònim de Kilkenny, a la vora del riu Nore. La ciutat es coneguda com la ciutat de marbre (Marble City) per la distintiva pedra negra que cobreix molts dels seus edificis, que s'extreia de la Black Quarry (cantera negra) situada a poca distància del sud de la ciutat.


L'autobus ens deixa davant mateix del Caisleán Chill Chainnigh, el Castell de Kilkenny, que té els seus origens als finals del segle XII, quan el normand Strongbow va construir una torre de fusta en aquest promontori. Anys després, es va construir un primer castell de pedra, sent adquirit per la família Butler, comtes i després ducs d'Ormond, que el varen ocupar des de finals del segle XIV fins el 1935. Finalment, l'any 1967, Arthur Butler el va vendre per un preu simbòlic al Comité de Restauració de Castells.



Es tracta d'un castell d'aparença magnífica, però que no podem visitar-lo degut als horaris de visita i que ha de ser guiat, i temps no en tenim. Al menys, podem gaudir una mica dels seus exemplars jardins...








Davant del castell, es troba el Kilkenny Design Center, un edifici on es pot comprar productes de diversos tipus i restaurant. Va ser construït al voltant del 1780 i formava part de les extenses cavallerisses del castell.





Al voltant d'uns jardins, trobem la Butler House, la residència familiar dels Butler que avui en dia és un hotel.





Després de dinar, passegem pel carrer principal de Kilkenny, Watergate Parliament Street. A mig carrer, després de passar per un centre comercial, davant per davant trobem a mà esquerra Rothe House, que era la casa familiar d'un comerciant del segle XVI. Actualment conté el museu d'història de Kilkenny.



Davant, el Palau de Justícia; es tracta d'una fortalesa original del segle XIII, que durant el segle XVI es va convertir en presó.





Gairebé al final del carrer, a mà dreta, veiem les restes d'una església dins d'una fàbrica, que és la cervesseria Smithwicks. Es tracta de la torre i el cor de St. Francis Abbey, una antiga abadia franciscana fundada el 1231, on s'elaborava cervesa, fins a la dissolució dels monestirs, el 1540. Es tractava de la cerversseria més antiga d'Irlanda.



Pugem per unes escales i arribem a St. Canice's Cathedral. Els origens de l'actual catedral, la segona més gran d'Irlanda, venen del segle VI. Cill Channigh és el nom gaèlic de l'església de Canice, l'església que originalment es va fondar aqui. La Catedral té vitralls de colors que inclouen dues finestres de l'estudi Harry Clarke de Dublin. Mestres locals de la pedra, els O'Tooneys, van escolpir algunes de les làpides que són uniques en la catedral i en Kilkenny.



La porta oest, que es considera la millor portada gòtica de tota Irlanda, està rodejada d'escultures diverses, creades pel mestre Gowran. Dins de l'església, que trobem tancada, es troben tombes de la família Butler.




Un altre element característic d'aquest edifici és la Round Tower, la torre rodona de 31 metres, i una de les dues existents de tota Irlanda, on la gent pot pujar. Com ja haviem vist anteriorment en Glendalough, les torres rodones es construien en els centres religiosos com a llocs de refugi, en l'època dels atacs vikings. Així, és l'element més antic de Kilkenny que es conserva en peu, i s'ha de tenir en compte que va ser construït sobre terra on hi havia hagut enterraments recents i que els fonaments no són molt profunds.

L'Abbey of the Most Holy Trinity és més coneguda com la Black Abbey, l'abadia negra. Es l'única construcció fondada pels dominics, concretament l'any 1225, de les illes que encara estan en ús després de gairebé 800 anys. El nom popular se li va donar per la capa negra que portaven els dominics sobre el seu habit blanc.



La torre va ser construïda en 1507. En 1543, es va concedir l'ús a la Corporació Municipal que el va usar com a Palau de Justícia, però finalment va caure en ruines. A inicis del segle XIX, l'ordre dels dominics va recuperar la possessió i van restaurar la nau i el transepte pel culte.






Kilkenny té una segona catedral, encara que aquesta es catòlica. Es tracta de St. Mary's Cathedral (1843-57), d'estil gòtic primerenc anglés i feta en pedra calcària del lloc.




I a l'hora convinguda, tornem a l'autobus, i ens tornem cap a Dublin. Ha sigut una visita molt curta i ràpida, però el temps és el temps...

Llegir més