La ruta del modernisme de Barcelona

La Ruta del Modernisme de Barcelona és un itinerari per la Barcelona de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, que, juntament amb altres arquitectes van fer de Barcelona la capital mundial del Modernisme. Amb aquesta ruta es pot conèixer a fons impressionants palaus, cases sorprenents, el temple símbol de la ciutat com és la Sagrada Família i un immens hospital, el de Sant Pere i Sant Pau, i també obres més populars i quotidianes com ara farmàcies, comerços, botigues, fanals o bancs, fins a més d'un centenar d'obres que demostren que el Modernisme va arrelar amb força a Barcelona i que encara avui és un art viu i viscut.

Les obres que formen part de la ruta i de les quals hem parlat en el blog són:

(12) L'Hotel Espanya
(21) L'Ateneu barcelonès
(83) El Park Güell 
(88) Les Cases Ramos
(90) Els Pavellons Güell


Més informació i bibliografia a: Ruta del modernisme

Llegir més

Joan Rubió i Bellver

| Reus, 1871 - Barcelona, 1952 |

Arquitecte reusenc que forma part de la generació final del Modernisme. Deixeble i col·laborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, va ser un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques de Gaudí. Poc conegut del gran públic, va contribuir a l'arquitectura de l'època amb la projecció del nou tipus de cases torre de famílies benestants, grans obres institucionals i diversos projectes.

Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecte de la Diputació, des d'on va realitzar obres al Palau de la Generalitat de Catalunya, on destaca la construcció del pont neogòtic que uneix el Palau amb la casa dels Canonges, al carrer del Bisbe.

Gelida
Casa Delgado (1910)

Reus
Casa Serra (1924)
Dispensari antituberculós (1926)
Xalet Serra (1911)

Ripoll 
Capella de Sant Miquel de la Roqueta (1912)
Casa Bonada (1912)
Casa Siquès (1916)

Sant Feliu de Codines
Cal Trinxet (1920-1924)
Can Puigdomènech

Santa Coloma de Cervelló
Ca l'Espinal (1900)
Ca l'Ordal (1894)

Llegir més

Monaco: luxe i glamour

(25/08) Finalment, arribem a la última etapa del viatge: Monaco. El Principat, de 2 quilòmetres quadrats, està assentat sobre un promontori rocós sobre el qual s'alça la ciutat i una zona de pujols situada en l'interior. Està dividit en quatre parts ben diferenciades: Monte Carlo, ciutat moderna del joc amb refinades botigues i elegants hotels; la Roca o el "vell Monaco", que és on viu la família reial Grimaldi; La Condamine, on es troba el port comercial, apartaments i empreses de negocis i finalment Fontievieille, el districte industrial, ubicat en 8 hectàrees de terra recuperada del mar.

Monaco ha sigut lloc de oci pels rics i famosos, degut a la bellesa del seu port, la fama dels seus casinos i el no haver de pagar impost sobre la renda. El principat, es regentat per la casa reial dels Grimaldi. Actualment és independent de França.













El Casino de Montecarlo (1878) està construït entre jardins. Va ser dissenyat per Charles Garnier, arquitecte de la Opera de Paris. Les Salles Privées són pels grans jugadors. Tot el mon pot jugar en les màquines escurabutxaques de la Salle Balnche o a la ruleta en la Salle Europa. Si només vols entrar a donar-hi una ullada, també es pot fer, prèvi pagament d'uns 10€.











La plaça del Casino és un anar i venir de l'èlit social amb els seus cotxes luxosos. Una delícia pels ulls... Al costat, l'exclussiu Hotel Paris.

Passejant per aquesta zona, podem veure part del circuit de F1, que es celebra anualment. Després d'aturar-nos a fer un entrepà, ens dirigim cap al vell Monaco, on hi ha la residència dels Grimaldi: el Palais du Prince. Antigament va ser una fortaleza, i encara es conserven les seves estructures militars. Es pot visitar l'interior. A pocs centenars de metres, hi ha la Catedral, construcció neo-romànica (1875-84), on hi ha les tombes de personatges com la princessa Grace Kelly i el príncep Rainier III.

Llegir més

Saint-Tropez i Cannes: luxe en la Costa Blava

(24/08) Deixem la Provença i ens dirigim cap a la Costa Blava, començant per a visitar un petit poble, però ple de glamour i de turisme de luxe: Saint-Troppez. Segons la llegenda, el nom sorgeix en honor a un oficial romà de la cort de l'emperador Nerò, Caïus Silvius Torpetius, nascut en Pisa. Convertit per Sant Pau, provoca la ira de l'emperador, qui manà decapitar-lo en l'any 68 d.C. El seu cos es dipositat en una barca, i el vent de l'est va empenyer la barca cap a la ribera del futur Saint-Tropez. Podeu trobar més informació en http://www.ot-saint-tropez.com/

Després de dinar, seguint la ruta per la carretera de la costa, cap al nord, s'arriba a la villa de Cannes, coneguda mundialment pel seu festival de cine, que data des de l'any 1939. El seu patrimoni es variat: el castell de la Castre, en Suquet, el cementiri del Grand Jas, l'ajuntament del segle XIX... Es poden fer també vàries excursions a diferentes illes. En el seu port, veurem diferents iots, el que ens donarà una idea del turisme de luxe que també hi ha en aquesta ciutat.











Més informació en http://www.cannes-on-line.com/

Llegir més

Marsella

(23/08) La segona ciutat més gran de França, amb una població al voltant de 800.000 habitants, és on hi ha el port comercial més gran del pais. La ciutat ha anat creixent al voltant de l'antic port grec, Le vieux port. Al voltant, trobem la oficina de turisme, els edificis de la Borsa i de la Opera, entre altres coses.












Després de caminar durant una bona estona, i costa amunt, arribem a la basílica de Notre-Dame de la Garde, d'estil romà-bizantí, que fou construïdaper Henry Espérandieu entre els anys 1853 i 1870. Visible des de nombrossos llocs, ens ofereix unes vistes magnífiques del port, de la ciutat i de la illa d'If, famosa en la novel·la d'Alejandro Dumas "El conde de montecristo".







Després de dinar al port vell, anem cap a la Catedral de Marsella (1856), obra de Leon Vaudoyer. Destaca la policromia de l'exterior, on s'alterna pedres de colors blanc i verd.

Llegir més