Sant Cugat: el camí de Sant Medir

(06/12/2010) Des de Sant Cugat, a deu minuts del centre, hi ha el camí de Sant Medir. El seu origen és molt antic i creua la Torre Negra i porta a Barcelona. Al llarg del seu recorregut per les valls de Gausac i Sant Medir, es poden trobar testimonis de la seva història.

Sortint de la plaça Rotary International, el primer que trobem és el Pi d'en Xandri, un pi pinyoner (pinus pinea) de 23 metres que va ser plantat a finals del segle XVIII per marcar els límits de la propietat de can Xandrí. Al seu costat, s'hi ha sembrat durant segles cereal i, sobretot al segle XIX, vinya. El 1997 va patir un atac molt greu amb una serra mecànica, i des d'aleshores està sostingut, i ha esdevingut el símbol de la preservació de l'àrea de la Torre Negra, enfront les especulacions urbanístiques de la zona.

A la dreta, la Torre Negra, una fortalesa encarregada per l'abat Armengol, a causa de la devastació ocasionada pels sarraïns, l'any 1145. Amb el temps, la fortalesa va esdevenir en un imponent edifici que administrava les masies del seu entorn. D'aspecte massís i de color fosc -d'aquí el seu nom-, era propietat del Monestir de Sant Cugat, i al segle XIX, va passar a mans privades.

Seguim caminant, i al cap d'uns minuts, passem per la masia d'origen medieval Can Borrell, coneguda aleshores com a Mas Martorell. Formava part dels dominis de la Torre Negra. Com a lloc de pas, en aquest camí, el mas es convertí en lloc obligat de parada, primer pels pagesos de la contrada que portaven els seus productes a Barcelona, i més tard pels excurionistes i romeus de Sant Medir.

El dia d'aquesta celebració la casa obria les portes del davant i del darrera i es convertia en una part mes del camí. A la tornada, s'hi feia ball i es dansava l'última sardana de l'Aplec. El pas d'excursionistes i gent va fer que es comencessin a servir esmorzars i begudes i, en vistes de l'èxit es convertí en la casa restaurant que és avui, i un lloc recomanat per a menjar.

Tirem endavant, i en una bifuració es troba en un primer moment el Sant Adjutori. Es creu que aquesta petita església/ermita de planta circular havia estat al principi una torre de vigilància. Al segle XII era ja una església dedicada a la Mare de Déu del Bosc i és al segle XVII quan la devoció que genera Sant Adjutori li fa canviar el nom.

Es una de les escasses esglésies de planta rodona en tot Catalunya, en un estil d'inspiració bizantina. No té absis, i està coberta amb una volta semiesfèrica. Té només una finestra rodona, i una altra amb arc, de pedra treballada. La resta de pedres estan sense desbastar.

A pocs metres, seguint el camí, un forn de l'època romana, on es coïa teules i maons, encara que la seva datació no ha estat definitivament establerta.

Abans d'arribat a Sant Medir, es troba a mà dreta Can Janer, també d'origen medieval i sota els dominis de la Torre Negra. Era nomenada mas Verdaguer i avui en dia allotja un restaurant.

I finalment arribem a l'ermita de Sant Medir, una antiga església parroquial, coneguda des del segle X. Pertanyia al monestir de Sant Cugat i donava servei religiós a les masies dels voltants. Era una de les cinc parròquies del terme. L'edifici actual és d'estil romànic, de planta rectangular i amb un campanar de doble espadanya. Damunt del portal de punt rodó a la façana principal, hi ha un relleu gòtic que representa a la Santíssima Trinitat.

Cada 3 de març s'hi celebra un aplec, dia del sant. Segons la llegenda, Medir era un pagès a la zona empresonat pels romans quan, amb un miracle de les faves que plantava, va intentar ajudar al bisbe Sever a escapar de la persecució contra els cristians.

(entrada actualitzada el dia 02/04/2014)

Des del febrer del 2014, s'ha recuperat l'espai del Pantà de Can Borrell, que es pot accedir per una pista paralel·la, des de la masia de Can Borrell, o més endavant per altres camins. El pantà és un petit embassament construït a principis del segle XX per emmagatzemar aigua del torren de les Monelles (o de la Rabassada) i poder-ne disposar per a regar els camps de conreu que envolten la masia. De gran valor ambiental, constitueix un ambien aquàtic de més de 2.20 m2, una mica més petit que el pantà de Vallvidrera, que aporta molta diversitat al Parc Natural, tant mancat d'espais aquàtics.

Excursions per Collserola:
El camí de Sant Medir | De Vallvidrera a Sant Cugat

Llegir més

Breda: vila històrica, industrial i artesana

(20/11/2010) Al peu del vessant oriental del Montseny, en la comarca de La Selva, i entre Barcelona i Girona, podem trobar el petit nucli de Breda, amb una població d'uns 3500 habitants i que presenta, apart de l'entorn natural, un ric patrimoni històric, cultural i artesanal. Darrerament ha tingut un increment turístic i conegut, per ser el poble on es rodà una de les sèries de TV3 més exitoses que ha tingut: Ventdelplà.

Deixem el vehicle aprop del centre, on presidint la Plaça de l'Església hi ha el monestir de Sant Salvador, fundat l'any 1038, pels vescomtes de Girona, en Guerau de Cabrera i la seva esposa Ermessenda, i donat a l'orde benedictina. L'església, d'estil gòtic, amb el campanar són coneguts com la Catedral de la Selva.

En la zona presbiteral de l'església hi trobem un absis amb cinc capelles, cada una d'elles amb un finestral. Abans d'arribar al presbiteri, a la banda esquerra, hi ha la Capella del Sant Crist i la porta d'entrada al campanar, i a la banda dreta, la sagristia.



El campanar, del segle XI, és l'element més primitiu del monestir que es conserva. De forma quadrada, té 32m d'altura, té cabuda 5 pisos, i per l'exterior es poden veure les típiques línies d'arcuacions llombardes (uns 214) i els frisos amb dents de serra. El campanar acaba coronat per una línia de marlets.




Adossada a la nau de l'església, es conserva restes del claustre (dels segles XIII-XIV) i concretament l'ala nord, amb set arcs de mig punt recolzats cada un d'ells en dues columnes. Els capitells són iguals, amb quatre grans fulles de lliri agrupades en cimerol.



Al costat un bell pati medieval i gòtic, anomentat Pati de l'Abadia, del segle XV. Formava part i estava al mig del que era el monestir. Es pot veure l'escala que pujava a les dependències públiques i privades de l'abat, i un pou que donava l'aigua a les necessitats de la comunitat.







Darrera del que era el monestir, l'ajuntament, situada en el que era l'església parroqual de Santa Maria. Amb llei de desamortització de 1935 de Mendizabal, l'església del monestir va ser traspassada a la parròquia a canvi d'aquesta església, convertint-se així en casa de la vila.






La primitiva església romànica tenia una nau i un absis semicircular, que podem veure, decorat amb un fris d'arcuacions cegues llombardes.




Breda ofereix també una rica indústria artesanal amb tot tipus de ceràmica i terrisa. L'origen arrenca al final del segle XVI amb intensa activitat, a mitjans del segle XX la producció ultrapassava les 40.000 peces setmanals. En el centre cultural i actual oficina de turisme Els Forns, es pot veure una exposició permanent d'objectes fets en ceràmica i veure l'antic forn i xemeneia on es fabricaven.



Des del poble, es pot veure com a pocs km la silueta del Castell de Montsoriu. I per si es vol veure més coses d'aquesta comarca, podeu visitar llocs com Hostalric, Tossa de Mar...

Llegir més

Manresa: ciutat mil·lenària

Des de Sant Fruitós, arribem a la capital del Bages, Manresa, una ciutat mil·lenària que ha conservat, en els seus carrers i monuments, l'empremta i esplendor d'èpoques pasades.

Només entrar, es poden veure els seus tres monuments més representatius: el Pont Vell, la Cova i la Seu, al capdamunt d'un turonet, que és per on començarem a fer la nostra ruta. La Seu rep el nom de la Col·legiata Basílica de Santa Maria. L'església gòtica que es pot veure a dia d'avui va ser dissenyada per Berenguer de Montagut, que projectà entre altres obres com l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona, i construïda en el mateix indret que l'antiga església romànica de Santa Maria que s'havia fet petita per a la ciutat.

Les obres van iniciar-se el 1325, però no va ser fins al final del segle XV quan s'acabà el temple. La façana, d'estil neogòtic, va ser dissenyat per Alexandre Soler i March, assessorat per Antoni Gaudí, aconseguint donar un aire de monumentalitat a la portalada.



Dins del recinte, una sola nau, d'una gran amplada, vorejada per capelles laterals més baixes, i que allotja grans retaules gòtics.

Abaix, la cripta barroca, construïda al segle XVI.

Accedint per un antic portal romànic, afora de la seu, hi ha la capella de la Puríssima (o dels Favets), d'estil neoclàssic, del 1803, que pertanyia a la popular confraria de la Puríssima Concepció coneguts popularment com els Favets. I a un costat, el primitiu claustre romànic del segle XI, on es conserva una columnata romànica i les tombes d'una necròpolis, al subsòl.

Passejant al voltant de la Catedral, podrem observar una vista del pont vell i de la Cova, últims punts del trajecte que fèrem aquell dia...



Anem cap al centre, i en la Plaça Major hi ha l'Ajuntament (1739-1777), projectat per Joan Garrido. Amb un pati interior que disposa d'una escultura del rei Pere III, a la façana, composta per dos pisos sobreposats damunt d'un pòrtic d'arcs, hi ha l'escut de la ciutat escolpit en alabastre, còpia de l'original de Jacint Miquel i Sorts.




Com qualsevol ciutat medieval important, Manresa estava totalment enmurallada. Un dels seus vestigis és la Torre del Portal de Sobrerroca. Amb un altre torre, formava el portal que protegia l'entrada a la ciutatpel camí que venia de Vic fins a la plaça del Mercat de la ciutat. Com indica el seu nom, el portal va ser construït sobre una roca.

Anem cap a la Cova, i passem primer per davant de la Capella del Rapte, d'estil neogòtic, reconstruïda l'any 1952, que conmmemora un episodide l'estada de Sant Ignasi a Manresa. En aquest indret, llavors era l'hospital de Santa Llúcia, el sant va tenir un defalliment i va romandre vuit diesi vuit nits inmòbil.

Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Xesus, va estar a Manresa, durant un any (1522), i aqui va descobrir la seva vocació religiosa, on vivia en una cova on meditava i feia dejú, i va escriure els seus Exercicis Espirituals. Així, apropant-nos al monumental edifici, conegut com la Cova, podem veure que dins hi ha la cova on va estar Sant Ignasi.

El colosal edifici neoclàssic i d'estil barroc, és la Casa d'Exercicis (1894-96), que acull als peregrins de tot el món que venen aqui a practicar els Exercicis Espirituals. També és la residència d'una comunitat de jesuites. Entrem per l'església (1750-63), un dels exemples més notables d'arquitectura jesuística. La decoració interior, d'estil rococó, és del segle XIX.

Passem a l'avantcova, un passadís dissenyat, a principis del segle XX, pel jesuïta Martí Coronas. Quatre vitralls de colors mostren pergamins amb pensaments del sants. El sostre recorda l'estil e la Renaixença catalana, i com a guardians de la cova, dos àngels de bronze, símbols de l'oracio i penitència de Sant Ginasi, obra de Josep Llimona.

Entrem en la coveta, presidit per un retaule del segle XVII d'en Joan Grau. Conté també una sèrie de medallons, obra de Josep Sunyer.





I per últim, anem cap al Pont Vell, que travessa el riu Cardener. D'origen romà i que ha sofert diverses destruccions, l'actual es una reconstrucció fidel del pont medieval del segle XII, del qual només es conserven les bases de l'arc central. L'alçada màxima és de 25m sobre el riu.


Si voleu coneixer més de la ciutat i la seva història, podeu visitar el següent bloc: http://historiesmanresanes.blogspot.com/

Llegir més

El Monestir de Sant Benet de Bages

(06/11/2010) El Monestir de Sant Benet de Bages es troba dins dels límits del municipi de Sant Fruitós de Bages, aprop de la capital de la comarca, Manresa. Aquesta abadia benedictina va ser fundada cap a l'any 960, a iniciativa del noble Sal·la i la seva muller Ricarda. El mateix fondador va obtindre en un viatge a Roma la tutela papal, portant a la vegada les relíquies de Sant Valentí, ja venerat en la zona. A inicis del segle XII una incursió musulmana arrasà el monestir, obligant a construir-se de nou l'església que l'acabaren al voltant del 1212, i el claustre, que l'iniciaren a continuació.

La Pesta Negra del segle XIV portà la gairebé desaparició del monestir, i a finals del segle XVI, segons una bula papal de Climent VIII, Sant Benet perdé la seva independència i passà a mans del monestir de Montserrat que el transformà en escola d’arts i més endavant en residència de monjos ancians. D’aquesta època es conserven part de la decoració barroca de l’església i l’edifici de cel·les de l’ala de migdia, construït damunt d’un impressionant celler gòtic.

L’any 1835, amb la Llei de Desamortització, es produí l’exclaustració definitiva dels monjos i s’encetà un període d’abandó i deteriorament del monestir. Finalment, el 1907 el cenobi fou adquirit per la família del pintor Ramon Casas, que el restaurà sota l’assessorament de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i el transformà en residència d’estiueig familiar. Aquesta restauració va fer desapareixer edificis i estances de la part est del claustre, degut al seu estat de total ruina, entre les quals hi havia l'antiga sala capitular.

Actualment el monestir forma part de l’obra social de Caixa Manresa, que l’adquirí l’any 2000, en portà a terme una restauració exhaustiva i l’integrà en l’actual conjunt de Món St Benet; un projecte cultural, turístic i de lleure d’una gran singularitat inaugurat el novembre de 2007. El complexe està format per diferents edificis i es poden fer 3 visites diferents:

- Mil anys d'història d'un monestir: una visita a l'espai monumental del monestir, que dura al voltant d'uns 75m.
- Un dia en la vida de Ramon Casas: visita a les estances del sobreclaustre del monestir (45m), on la família del pintor català va viure, convertint-la en una residència d'estiu modernista, i on es poden veure una col·lecció d'arts decoratives, i reviure aquella època.
- El sentit dels sentits: una visita a la Fundació Alícia (60m), un espai de recerca i experiment de les percepcions i com funcionen els sentits en el moment de menjar...




Agafem la primera visita (9,60€), que combinarà les explicacions d'un/a guia amb l'ús de la tecnologia amb projeccions, música i llum, per a submegir-se dins del món espiritual del monestir. La visita es comença davant de la porta de l'església,




L'església és de planta de creu llatina , amb una nau de 25 metres de llarg per 7,5 d'ample, coberta per una volta lleugerament apuntada i dividida per tres arcs torals.




Sota l'altar major hi ha una cripta, molt transformada en època barroca, que guardava les relíquies de Sant Valentí. Després de veure-la, ens seiem per a veure la primera projecció, en la qual Bernat Garrich, l'últim abat del monestir, ens explica una mica més sobre Sant Benet. La projecció està enriquida amb efectes de llum i so distribuides per diverses zones de l'església, multiprojeccions i l'imatge tridimensional d'un bisbe sobre un altar, també virtual, exercint la consagració...


Passem al claustre que constitueix l'element central del conjunt. Es format per quatre galeries de sis arcs cada una, amb 64 capitells amb decoració vegetal, geomèrica i també de figuratius amb motius d'inspiració mitològica, d'inspiració cristiana o amb escenes humanes i d'animals.




En una de les cantonades de les parets, una finestra molt gran, fet inhabitual en un claustre. Donava a la sala capitular, que no veiem. Tot va ser fruit de la restauració que va fer la família Cases, quedant d'aquesta manera.










Seguidament, passem al celler, on ens tornem a seure, i veiem un altre explicació de fets històrics que varen pasar... Després anem cap a les antigues cel·les dels monjos, en la primera planta de l'edifici, on podem veure diverses obres d'art, així com una última projecció...




Sortim cap a una impressionant galeria/terrassa modernista, on podem disfrutar de la vista i dels jardins...











Ens dirigim cap a la sortida, i des d'un pati, podem veure el Palauet, un edifici del segle XIV, de dues plantes, que es construí per substituir l'antiga sala capitular romànica, i que presenten uns arcs apuntats que sustenten l'estructura.




Hora de dinar, i un bon lloc per anar, és en el mateix municipi, a la masia de Les Brucardes, un lloc especialitzat en carns a la brasa.






Davant mateix, es troba l'ermita de Sant Sebastià, una capella de nau única i àbsis semicircular. El portal, localitzat a la façana principal, és un simple arc adovellat semicircular. A mitjan segle XVIII es féu una reforma total. Fa uns anys es va restaurar de nou, i fou novament consagrada al culte l'any 1982.


Després de dinar, Manresa ens espera...

Llegir més