Dia #1 (Divendres 31/08/2012)
El vol que ens ha de portar a Madrid surt amb gairebé una hora de retard. La causa? Quatre passatgers no apareixen, i per tant, les seves maletes les han de treure de l'avió per motius de seguretat. Això fa que quan arribem a la capital, haguem d'anar a correcuita a buscar l'altre avió, que es troba en una terminal diferent, i sense temps per a fer un mos. Embarquem quan la resta ja estan als seus llocs; només quedavem els que veníem de Barcelona. Amb trenta minuts de retard, sortim en direcció a Cancún.
El vol va ser molt tranquil, amb el típic menjar que et donen en aquestes companyies i 3 pel·lícules. Ens trobem que per accedir als auriculars havies de pagar 3€, i que te'ls podies quedar per aprofitar-los a la tornada. Això ja ho havíem llegit en algun foro, i ja anavem preparats amb els nostres propis.
Abans d'aterrar, les hostesses reparteixen la documentació a omplir i que has d'entregar a a l'aeroport: un corresponent a la immigració, format per dos resguards, un d'entrada i l'altre que l'has de mantenir fins a la sortida, i un segon formulari per a duanes on declares si portes productes especials i/o una suma elevada de divises. Passat el control de passaports, amb el corresponent segell d'entrada, es passa a buscar les maletes i abans de sortir a la recepció de l'aeroport, es passa un últim control, on has de prèmer un botó, conegut popularment com a semàfor. Si surt vermell, el teu equipatge serà revisat; en cas que surti verd, com a nosaltres ens va passar, podem passar sense aturar-nos.
A l'entrada de l'aeroport esperen les diverses agències de viatges, entre elles Travelplan. Allà, un autobus ens durà a l'hotel, una vegada tots els passatgers han entrat. Durant el camí, el representant de l'empresa majorista dóna la benvinguda a tots nosaltres i ens comunica la importància d'assistir a una reunió a l'endemà, en el Teatre de l'hotel Riviera, per tal de confirmar el vol de tornada, l'hora de recollida de l'últim dia, indicar-nos on es pot trobar un millor canvi i sobretot vendre les excursions que ofereixen. Després de passar per un parell d'hotels, i una hora de camí, arribem al Grand Palladium Kantenah.
Un còctel de benvinguda ens trobem a l'arribar a la recepció, mentre fem el check-in. Amb l'entrega de les claus (unes targetes) rebem un sobre amb un mapa de tot el complex, documentació diversa i les targetes de les tovalloles que s'han de tornar abans de deixar l'hotel.
Després de deixar les maletes i veure l'habitació, ja són les 22h, i anem a sopar al primer bufet que trobem, abans que tanquin (al voltant de les 22:30h), que resulta ser
La Hacienda. Després de menjar, i de passar gairebé un dia sencer desperts, anem a dormir.
Dia #2 (Dissabte 01/09/2012)
El primer esmorzar el fem en el bufet
Tikal. No anem a la reunió de l'agència, ja que com ens confirmà després una família que van arribar amb nosaltres el dia anterior i havíem llegit en els foros, l'objectiu principal de la reunió es vendre't les excursions, les quals moltes d'elles les pots fer pel teu compte o organitzant-ho amb algun grup i taxista, com hem comentat en la primera entrada del viatge.
Envoltant els lobbys, hi ha una sèrie de canals amb peixos, i repartit pels mateixos unes menjadores amb menjar per tal de donar-los als peixos. Davant del Tikal, hi ha una de les dues instal·lacions amb cocodrils.
Seguidament anem a la platja, passant per la piscina principal i agafar les tovalloles. Recorrem la platja, d'uns 800 metres, i a mà esquerre hi ha una zona protegida on hi ha la constància de les tortugues que han deixat els seus ous, i a mà dreta hi ha una glorieta al final de la mateixa. També provem els primers combinats, que agafem del
Beach Bar.
Després ens dirigim a la piscina principal del Kantenah/Colonial fins a l'hora de dinar, on provarem el bufet
El Gran Azul que es troba al costat de la piscina. Amb el banyador i la camiseta es pot entrar sense cap impediment. La varietat de plats no es tant gran com en els altres bufets, però no hi ha problema en menjar bé, i sentats sota una palapa, al costat de la piscina, mengem.
Un cop dinats, decidim trasl·ladar-nos cap a l'altre part del complexe, el White Sand/Riviera, agafant el trenet. Si fa no fa, la distribució dels lobbys/teatre/restaurants/botigues és similar al del Kantenah/Colonial. La gran diferència és un llac que ho envolta, i que també per aquí es pot accedir a les Royal Suites. Caminant per allà, un relacions públiques del Palladium ens ofereix la possibilitat de ver una visita, precissament, a les Royal Suites, una volta pel llac i l'opció de guanyar una setmana en algun dels Palladium repartits pel món, entrant en un sorteig. En principi, acceptem per quedar dimarts al migdia amb altres parelles.
Ens dirigim cap a la piscina principal d'aquesta part del complex, on hi ha molt poca gent. La profunditat màxima d'aquesta piscina és d'uns 1,20cm contra els 1,60cm de l'altra gran piscina.
Després de passar mitja tarda aquí, tornem cap a les habitacions, on canviarem una part dels diners a pesos, per tal de poder pagar l'excursió de l'endemà. Després de descansar i canviar-nos de roba, ens dirigim cap al primer restaurant temàtic a sopar. Triem el
Rodizio, el restaurant brasiler, que ens decep bastant, i sobretot després d'haver provat autèntics rodizios en Brasil. Fem una copa en el Bar Riviera i cap a dormir, que a l'endemà ens aixecavem ben aviat.
Dia #3 (Diumenge 02/09/2012)
Ens aixequem passades les 4:30h de la matinada. A les 5:25h ens ha de passar a recollir pel lobby del Colonial, el taxista amb la seva van, amb capacitat per a 14 persones, que ens ha de dur a
Ek' Balam,
Chichén Itzá i per últim al
cenote Ik Kil. Agafem unes pastes del bar Colonial i les emboliquem com podem en tovallons de paper, per a menjar-ne-les després. El taxista és puntual, i ja ve amb gent del grup d'altres hotels. Del Palladium sortim sis persones, i només queda recollir una parella que es troba en un hotel a prop, el Bahía Príncipe Cobá. Recollits tots, seguim la carretera federal cap a Tulúm, on el taxista para per a comprar gel i poder tenir les begudes fresques que cadascú ha agafat dels seus respectius minibars.
Arribem al
jaciment arqueològic d'Ek' Balam una mica abans de les 8h del matí, que aprofitem per esmorzar fins a l'hora d'apertura del recinte. Abonades les entrades, començem a passajar pel sender, fins que ens trobem amb les muralles, i al fons, una de les famoses piràmides maies. Després d'una hora pel recinte tornem cap a la van, per anar cap a Chichén Itzá.
Al voltant de les 10h estem a l'aparcament de
Chichén Itzá, una de les set noves meravelles del món. A l'entrada, el guia que té contacte amb el taxista ens espera a les portes. Comprem les entrades i els serveis del guia en les guixetes corresponents, i durant uns 50 minuts, el guia ens explica les particularitats d'aquesta ciutat maia amb explicacions de la piràmide de Kukulkan, el camp gran del Joc de Pilota i l'Observatori. Després, tenim una mica de temps lliure per passejar pel jaciment, i ens apropem al Temple de les Mil Columnes, i no ens dóna temps a veure el
cenote sagrat.
En principi, aquí és el lloc on surt millor de preu comprar artesania local. Això si, en cap lloc s'indica el preu i s'ha de regatejar a fons amb els venedors ambulants que omplen l'índret, distribuits pels diferents senders, i que contínuament t'insisteixen en adquirir algun dels seus productes.
El restaurant que ens porta el taxista, a pocs minuts de Chichén Itzá, és el
Restaurant-Bar Sac-Be (camí sagrat en maia), de tipus bufet, i que disposa d'una
alberca (piscina) on pots banyar-te. El menjar va ser molt fluix, i durant l'apat, vilatans del lloc ens ofereixen balls típics de la regió.
Després de dinar, ens anem cap al
cenote Ik-Kil, que es troba a prop. Què és un
cenote? doncs són com una mena de cavernes/coves on s'ajuntes aigües subterrànies, formant un estany més o menys profund. Hi ha diversos tipus de cenotes: a cel obert, semioberts i subterranis o en gruta. Pels maies eren sagrats i s'acostumaven a fer-hi sacrificis humans. En el que ens trobem s'anomena el
Cenote Sagrat Blau. Avui en dia són utilitzats pels turistes i per la gent oriunda per a donar-se un bany en les seves aigues fredes.
Les instal·lacions disposen de vestuaris on canviar-se de roba i taquilles on poder deixar les coses, passant per caixa. S'han de baixar per unes escales de pedra bastant pronunciades fins arribar a la base del cenote i poder-te banyar. Durant la baixada hi ha petits balcons per admirar el cenote des de diversos punts. Inclús es van fer competicions de salts acrobàtics aquí, el que dóna idea de la profunditat del lloc. Gairebé no es veu res de l'aigua, i et trobes literalment envoltat de grans peixos de color negre. Atapaït de gent, pot ser una mica agobiant, fent cua per a tirar-te i/o baixar i pujar per les escales de fusta.
Després d'una hora, tornem a la van, per tornar als respectius hotels. Després de descansar una mica, anem cap a sopar aviat, i poder anar a dormir aviat donada l'hora que ens vam aixecar aquell dia. Escollim el
Portofino, el restaurant italià. Si volíem sopar adins, haviem d'esperar-nos 45 minuts... en canvi, a la terrassa, a la vora del llac artificial, només eren 5 minuts d'espera. Decidim per la terrassa, i sopem molt bé agafant com a plat principal pasta. L'únic negatiu va ser el temps d'espera, a l'hora del servei, a l'hora d'agafar nota i el temps entre plat i plat... Després d'una copeta ràpida, cap a dormir.
Dia #4 (Dilluns 03/09/2012)
Passem tot el matí en l'hotel, i esmorçem en el bufet Tikal. Després toca platja i piscina, fins a l'hora de dinar. La visita que havíem concertat per anar a veure les Royal Suite no l'hem feta... hem desistit d'anar-hi per mandra i gaudir del descans i de l'hotel. Ens anem cap al White Sand/Riviera a dinar en el bufet
Kabah. Abans d'agafar el trenet, que ens han de dur cap allà, passem per la
capella de Nuestra Señora de las Nieves, un edifici senzill i maco on fan cerimonies religioses, per als clients dels hotels.
Després de dinar, anem cap a
Playa del Carmen, a uns 31km. Sortim del complex hoteler per anar a la carretera federal, i un transport col·lectiu que ens ha vist sortint, ens espera per portar-nos al lloc. Per $35 pesos mexicans, ens porten. La van està ocupada per gent de la zona i que treballen pels diferents hotels que hi ha al voltant de la carretera. Després de 30-40 minuts i diverses aturades pel camí, arribem a aquesta antiga villa de pescadors, coneguda com
Xama Há (Aigua del Nord).
Aquesta ciutat ha sofert durant els últims anys una transformació total, acompanyat del creixement exponencial del turisme en la Riviera Maia. La
Quinta Avenida, res a veure amb l'avínguda mítica de Nova York, és el centre d'aquesta multicultural i cosmopolita ciutat. Botigues de souvenirs, roba, restaurants, bars... pots trobar-te en aquest carrer. Tantes botigues fan que els venedors insisteixin constantment en entrar en elles i fer alguna compra. També hi ha diverses oficines de canvi, i aquí es pot trobar millor canvi que en els hotels o aeroport.
Baixant per qualsevol dels carrers verticals d'aquest carrer, arribes a la platja. No hi ha un passeig marítim per on poder caminar per ella sense passar per l'arena. Tot està plè d'edificacions diverses. A uns 18km es troba la
illa de Cozumel, que es pot arribar en ferry, des d'un port.
Cozumel, l'antiga
Cuzamil que vol dir la Terra de les Orenetes, té una longitut que no arriba a 50km de nord a sud i gairebé 15km d'est a oest. Disposava del principal santuari de la deesa
Ix Chel, deesa maia de la lluna, les marees i de la fertilitat. Així, des de
Xcaret sortien comerciants i peregrins, en canoes, cap a Cozumel per a rendir culte a la deesa. Apart de les restes arqueològiques que encara es conserven, Cozumel es conegut avui en dia per la pràctica del submarinisme i del snorkel en les seves aigües amb l'escull de Palancar, el segon més gran del món.
Tornem cap a l'hotel en un altre transport col·lectiu. S'agafen en el mateix lloc on ens han deixat a l'anada. El preu és el mateix, i una vegada arribats a l'hotel, i canviar-nos de roba, anem a sopar en
El Dorado. Gairebé ens hem d'esperar una hora per poder assaborir les seves delicioses carns. El bufet és una mica mins, però ho compensa la carn amb els seus acompanyaments i salses. Un cop sopats, ens quedem a prendre una copa en el bar Colonial, acompanyats de música en viu.
Dia #5 (Dimarts 04/09/2012)
Jornada en el qual ens quedem tot el dia en l'hotel. Anem a esmorzar, per variar, en el complex del Whitesand/Riviera, en el bufet
Kabah. Esmorçats, anem cap a la piscina d'aigua salada
Las Rocas, que s'alimenta directament del mar Carib. No hi ha molta gent, i gairebé es neda en solitari, acompanyat de diversos peixets.
Passada una estona, anem cap a una de les piscines d'adults que hi ha al mig de les villes de l'hotel Colonial, per algun dels nombrossos senders. Es com una reproducció a escala més petita de les piscines principals amb tombones dins de l'aigua i un jacuzzi... disposa també d'un bar en una de les entrades al recinte, on poder prendre alguna beguda o combinat.
Dinem a
La Hacienda, i passem la tarda a la platja. Ens arribem al Punta Emilia on es pot veure com transformen les taules del bar en restaurant per la nit, cuidant tot els detalls. Sopem posteriorment en el el restaurant de cuina mediterrània
Mare Nostrum, on ens hem d'esperar uns 45m. A l'igual que la nit abans, es sopa molt bé... Després, la rutina de prendre una copeta i digerir el sopar, i cap a dormir, que a l'endemà ens tocava excursió.
Dia #6 (Dimecres 05/09/2012)
Dia dedicat a veure els jaciments arqueològics de Cobá i Tulum, el Gran Cenote i per últim Playa Paraíso. Com tot està més a prop, no hem de matinar tant com el dia que vam anar a veure Chichén Itzá. A les 6:20h ens passà a buscar el taxista, que per casualitat és el mateix que havíem tingut en l'excursió anterior. Passem pel bar Colonial, per agafar pastes i esperem en el lobby. Després de recollir tots els passatgers, ens aturem a Tulum per agafar gel per a les begudes. D'aquí agafem la desviació cap al poblat de
Cobá, que es troba en el municipi de Solidaridad i d'aquí cap a la zona arqueològica, arribant una mica abans de les 8h, i amb una mica de pluja, que per sort s'atura a l'hora de fer la visita.
Comprades les entrades i contractat al guia, entrem al jaciment, on començen les explicacions del mateix. Veiem les restes dels primers edificis i el primer dels dos Jocs de Pilota que veurem. A partir d'aquí, el guia acaba la seva feina i ens indica el camí i el que hem de veure. Tenim tres opcions per a veure la resta: a peu (el que triem i fa la majoria del grup), en bicicleta (per uns pesos) o en tricicle (per uns pesos més, on no has de pedelajear, ja que ho fa un vilatà).
Passant per un dels senders sagrats (els
sacbe) arribem al segon Joc de Pilota i minuts després a la gran piràmide de Cobá, la més alta de la Península del Yucatán. Una corda al mig et permet tenir una mica més de seguretat, per a la gent que no ho tingui tant clar de pujar adalt, des d'on veus les puntes d'altres edificis i la selva que envolta tot aquest jaciment, juntament amb llacs
Cobá i
Macanxoc. Dir que només es veu una ínfima part del que era aquesta ciutat. La selva amaga molts més edificis, que en un futur podríen sortir i tornar-se a descobrir.
La següent etapa del dia ens porta al
Gran Cenote, a uns 3,5km de Tulum. Ens trobarem amb poca gent, i conta amb una gran quantitat de llum natural, podent nedar tranquilament, amb peixos i també tortugues. En el seu interior podem veure estalactites i estalagmites, i arriba a una profunditat màxima de 10 metres.
Passada l'hora, anem cap a
Tulum al costat mateix del mar Carib, el tercer jaciment arqueològic més visitat de Mèxic, després de Teotihuacán i Chichén Itzá. A les afores, es compra el bitllet d'anada i tornada en un trenet que et porta a l'entrada de les ruines. Allà mateix, hi ha l'espectacle dels
voladors de Papantla, un ritual originari de Mesoamèrica i que va ser inscrita per l'UNESCO, el 2009, a la llista de Patrimonis Inmaterials de la Humanitat.
Hi ha un pal d'uns 30 metres d'alçada, clavat en el sòl i coronat per una plataforma de fusta i giratori, anomenat
tecomate, en el qual es recolcen els voladors i des del qual es llançen al buit mitjançant cordes amarrats i enrotllats als ganxos del pal. La cerimonia comença quan el caporal o músic, comença una melodia amb un petit tambor i una flauta. Quatre voladors, que simbolitzen als quatre punts cardinals, pugen a continuació pel pal fins al tecomate, seguit del caporal.
Els voladors es tiren, donant voltes i baixant poc a poc fins arran de terra. En total giren 13 vegades cadascú d'ells, que multiplicat per les quatre persones, dóna el resultat de 52, número que simbolitza el cicle de 52 anys del calendari maia (cada 52 anys es forma un cicle solar i cada any està format per 52 setmanes, després de les quals neix un nou sol).
El grup agafa finalment un guia, quan el taxista no ens ho havia recomanat, degut a un malentés amb el preu de les entrades, creient que havíen sortit més barates quan no va ser així. Això va fer que tinguessim poc temps per a veure tranquilament el jaciment. Un dels grans atractius que té pels turistes és la seva platja, i el meravellós paissatge que es pot veure.
Anem a dinar en el
restaurant Oscar & Lalos, que es troba en la mateixa carretera federal de Tulum a Cancún. El restaurant és de carta, i el que demanem està molt bo, res a veure amb el bufet que ens havia portat dies abans el mateix taxista.
Després de dinar, anem cap a
Playa Paraíso, una de les platges més maques de la Riviera Maia i de tot Mèxic, o això diuen. Es troba a prop de les ruines maies de Tulum.
On accedim és propietat de l'hotel que hi ha al costat, i el conductor ens demana no anar amb begudes pròpies. Es el tracte que té amb l'hotel, i haver de consumir en el bar, si es vol veure quelcom. La platja és d'arena blanca i el mar de color turquesa. Ens estem aquí al voltant d'una hora.
Anem cap a l'hotel i arribem a mitja tarda. Aquesta nit sopem en el restaurant
Ribs & More, on tornem a menjar de meravella un altra nit. No ens fa falta esperar, i hi accedim a l'acte.
Dia #7 (Dijous 06/09/2012)
Penúltim dia en l'hotel. Després d'esmorzar en el
Tikal, passem el matí en la plata i en la piscina principal del White Sand/Riviera, i dinem en el
Kabah. Després de menjar, agafem el vaixell que ens donarà una volta pel llac. Per la tarda, la passem en la platja.
L'últim restaurant temàtic en el qual sopem és el d'esti mexicà
La Adelita. Un altre cop, els plats principals no ens decep, i sopem molt bé.
Dia #8 (Divendres 07/09/2012)
Es l'últim dia de l'estada, i l'habitació s'ha de deixar a les 12h. Com la villa es troba a prop de la recepció, portem les maletes nosaltres mateixos cap al lobby. Allà són alineades per agències, fins a l'hora que vingui a buscar-nos l'autocar. Passem la resta del matí a la platja i a la piscina, i abans de dinar ens anem a dutxar. Al costat dels lobbys, hi ha unes dutxes de cortesia, on poder-te canviar.
A les 16h l'autocar de Travelplan ens ve a buscar per portar-nos cap a l'aeroport. Durant la cua per facturar les maletes, pagues a un funcionari la tasa de sortida, que són 55€ o $1000 pesos mexicans per persona. Arribat al mostrador, entregues el resguard de la tasa i el paper d'immigració. A l'hora prevista, el vol surt cap a Madrid...
Dia #9 (Dissabte 08/09/2012)
El vol de tornada és més curt que el d'anada. Arribats a Madrid, hem de tornar a correr d'una terminal a altra a agafar el vol cap a Barcelona. Durant el trasl·lat, s'ha de passar per un arc de seguretat intern, abans d'agafar un autobus que et porti cap a la terminal. Per tant, no és aconsellable comprar begudes en l'aeroport de Cancún, ja que sino, l'hauràs de deixar, com li va passar a algun passatger que venia amb nosaltres. Arribem a Barcelona sense problemes, i amb això acabem aquest viatge.
Què es pot veure més?
La Riviera Maia ofereix molts llocs més i activitats a fer, si es va en un viatge del tipus que vam fer, i tot recomanable, que un dia si es torna, segurament farem alguna d'elles:
Xcaret: significa en maia
cala petita, i punt de partida cap a la illa de Cozumel. Avui en dia és un parc eco-arqueològic, on pots trobar des de ruines maies (originals), un cementiri, rius subterranis per on baixar, un zoològic, nedar amb dofins i moltes coses mes. El seu espectacle de nit és mundialment conegut i es divideix en dues parts: la pre-hispànica, on es representa el Joc de Pilota maia, i l'altra amb danses tradicionals del pais. Hi ha diverses tipus d'entrada, i el preu no es barat. Després de pensar-ho si anar o no, ho vam deixar per una propera oportunitat.
Xel-Ha: l'altre gran parc ecològic de la regió. Si t'agrada l'aigua i fer snorkel, aquest és el teu lloc. Caracteritzar per una gran caleta on el riu va a parar al mar Carib, permet descendre per les aigües del riu, fent snorke. Es una mica més barat que Xcaret.
Xplor: l'últim parc ecològic que s'ha obert en la Riviera Maia, i que ofereix activitats diverses con tirolines, anar amb vehicles anfivis...
Platja d'Akumal: molt recomanat per a fer snorkel i submarinisme i nedar al costat de tortugues, a pocs metres de la platja.
Isla Mujeres: a poca distància de Cancún, com Cozumel, aquesta illa estava consagrada a la deesa
Ix Chel, que rebia ofrenes amb formes femenines que els creients dipositaven en les seves platges. A l'arribar els conqueridors espanyols i veure les figures, la van batejar amb el seu actual nom. Actualment es recomanable per les seves platges i el submarinisme.
Sian Ka'an: al sud de Tulum es troba aquesta Reserva de la Biosfera, que en maia vol dir
Porta del Cel, i que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, als anys 80. Es un ecosistema on es pot passejar per manglars, rius i veure animals de tot tipus.
Tornar a
entrada inicial
