La zona més turística de Praga és
Staré Město, la Ciutat Vella, que es va desenvolupar al voltant de la
Staromestské námestí, una de les places més maques d'Europa. Durant el segle XI, els assentaments que envoltaven el castell es van extendre per l'orilla dreta del riu Moldava. En 1091 es menciona per primer cop un mercat en l'actual
Plaça de la Ciutat Vella, i aviat es van erigir cases i esglésies al voltant, formant una intricada xarxa de carrerons i patis amb arcades, que constitueixen avui en dia la zona més medieval de Praga. En el segle XIII va obtenir la distinció de ciutat i en 1338 va ser dotada d'un Ajuntament.
Partint de la
Plaça de la República (
Náměstí Republiky), on es troben la Casa Municipal i la Torre de la Pòlvora, s'arriba a la
Plaça de la Ciutat Vella, a través del carrer Celetná, on hi ha tot un conjunt de cases d'estil renaixentista i barroc.
La
Casa Municipal (l'
Obecní Dům) és el més destacat dels edificis
art nouveau de Praga i situat en l'antic emplaçament de la Cort Reial, que va fixar el rei Wenceslau IV. Va ser residència de la noblesa entre el 1383 i 1485, quan el rei Vladislav II va trasl·ladar la cort al Castell de Praga. Posteriorment va ser abandonat, fins que el cardenal Harrach comprà l'edifici el 1631 per instal·lar un seminari, i més endavant passà a ser acadèmia militar.
A principis del segle XX, va ser finalment demolit i es projectà aquest nou edifici amb la finalitat d'organitzar activitats oficials i culturals. Obra d'Antonin Balsanek i Osvald Polívka, va ser construït entre 1905 i 1911. El 1918 va ser l'escenari de la històrica proclamació de la independència de Txecoslovàquia.
La seva façana està adornada amb estucs i estàtues al·legòriques. Sobre l'entrada principal, hi ha un enorme mosaic semicircular de Karel Špillar anomenat
Homenatge a Praga. En el seu interior, coronada per una impressionant cúpula de cristall, es troba la
Sala Smetana, una sala de concerts amb capacitat per més de 1200 espectadors. A més, l'edifici disposa de nombrosos salons, per a diferents events, una cafeteria i un restaurant.
Comunicant amb la Casa Municipal a través d'un pont cobert, la
Torre de la Pòlvora (
Prašná brána) és una de les imatges més representatives de Praga. Aquesta ennegrida torre gòtica de 65 metres era una de les 13 portes de la muralla fortificada de la ciutat. Durant segles va ser el punt d'inici del Camí Reial, recorregut que feien els reis i reines de Bohèmia en la cerimònia de coronació que, travessant la Ciutat Vella, el Pont de Carles i Malá Strana, acabava en el Castell de Praga. Els burgesos i les autoritats importants de la ciutat es reunien a cavall en aquest punt per acollir al nou rei abans d'acompanyar-lo a traves de les multituts que l'aclamaven des del carrer Celetná.
El rei Vladislav II va ficar la primera pedra en 1475, regal del Consell Municipal. El seu disseny recorda a la Torre de la Ciutat Vella que es troba en el Pont de Carles i construïda un segle abans. Ambdues torres són tot el que queda de l'antiga fortificació que protegia la Ciutat Vella. Tenia escàs valor defensiu i la comesa de la seva rica ornamentació escultòrica era donar prestigi al proper palau de la Cort Reial. Durant el segle XVII, la torre va usar-se com a magatzem de pòlvora, que donà el seu actual nom.
El primer pis està adornat amb estàtues de reis de Bohèmia i escuts i emblemes de les regions que van governar. Des de la Plaça de la República es poden veure als reis Premysl Otakar II i Carles V, i des del carrer Celetná, a Jordi Poděbrady i Vladislav II.
A nivell del segon pis, hi ha estàtues de Crist i de la Verge Maria en la part central, franquejats per Sants bohemis. També hi ha escultures d'àngels i al·legories de les virtuts.
Passant per sota la Torre de la Pòlvora, tenim un dels carrers més antics i transitats de Praga: el
carrer Celetná. El seu nom prové del pa en forma de trena que es coïa aquí durant l'Edat Mitjana.
En alguns dels soterranis es poden veure els fonaments romànics i gòtics, però la majoria de cases, amb les seves pintoresques ensenyes, són reconstruccions barroques. Aquests símbols, que representes objectes i animals amb diferents colors, eren un antic sistema d'ubicació que tenien en l'Edat Mitjana a falta de numeració en les cases.
Seguint el carrer, a mà dreta, hi ha l'Old Town Praha que està ocupat avui en dia per l'hotel Barceló, de quatre estrelles. Conegut com la
Casa de l'Àngel Daurat, és un elegant palauet del segle XVII amb una façana neogòtica. Al capdamunt de la porta, penja l'angel daurat que dóna nom a la casa. Amb els anys es va convertir en un hotel de luxe i entre els seus clients va passar-hi el mateix Mozart i reis i alts mandataris.
En el costat esquerre, en el número 36, hi ha l'edifici de la
Nova Casa de la Moneda. Durant el segle XV havia un edifici independent d'èstil gòtic que formava part de la Cort Reial, convertint-se després en la Casa de la Moneda de la Ciutat Vella i posteriorment en la comandància de la guarnició d'aquest districte. L'edifici actual, d'estil barroc, va ser construït en 1755, encarregat pel Comte Pachta. Les monumentals escultures de la seva façana (miners i soldats) fan referència als seus anteriors usos i fan de columnes del balcó.
En el número 34, hi ha la
Casa de la Verge Negra, un edifici cubista dissenyat per l'arquitecte Josef Gočár, entre 1911 y 1912, per al comerciant FJ Herbst. El nom prové de la imatge de la Verge negra que hi a en una de les cantonades de la façana, darrera d'una reixa daurada. En el seu interior hi ha una petita col·lecció de cubisme txec que inclou pintures, escultures, mobles i altres objectes.
En aquesta cruïlla, si s'agafa el carrer de l'esquerre, s'accedeix a
Ovocny Trh, l'antic Mercat de Fruites que formà d'una ampliació de la Ciutat Vella realitzada a mitjan segle XIII. Envoltada d'elegants edificis, es pot veure al fons el Teatre dels Estats.
En un dels edificis es pot veure una curiosa porta adornada amb desenes de rostres...
El
Teatre dels Estats, el
Stavovské divadlo, va ser el lloc on Mozart, el 29 d'octubre de 1787, va estrenar la seva òpera
Don Giovanni, amb ell al piano i dirigint l'orquestra. Aquí també va ser on va sonar per primer cop, el 1834, la cançó
Kde domov můj? (On és la meva llar?), lletra de Josef Kajetán Tyl i música de František Škroup, que és l'actual himne nacional de la República Txeca. També ho va ser de Txecoslovàquia, la qual formava la primera part del himne txecoslovac, juntament amb l'himne eslovac que formava la segona part.
El teatre, d'estil neoclàssic, s'ha mantingut sense canvis significatius des dels seus primers dies. Construït pel Comte Nostitz-Rieneck, va ser inaugurat en 1783, amb la representació de la tragedia
Emilia Galotti. Durant uns anys va ser conegut com a Teatre Nostitz i s'oferien especialment òperes en alemany i italià. En 1786 va fer-se la primera representació en txec.
Durant els anys, el teatre va canviar diferents cops de nom i propietaris seguint els vaivens polítics; en 1798 va ser adquirit pels Estats Txecs de la Bohèmia i passà a anomenar-se Teatre Real dels Estats, però va ser rebatejat més vegades durant els anys veniders, fins que el 1990, va recuperar el seu nom actual.
En 1984, el teatre va ser un set de rodatge quan el director txec Miloš Forman va decidir rodar escenes de la pel·lícula
Amadeus, guanyadora de 8 Oscars.
Al costat del Teatre dels Estats hi ha la
Universitat de Carles, el
Karolinum, el nucli de la Universitat més antiga de Centreeuropa, fondada per Carles IV en el segle XIV. En el seu origen, no es disposava d'un espai físic propi i les clases, inicialment d'art, lleis, medicina i teologia, s'impartien en esglésies i monestirs de la ciutat. L'any 1366 va ser fondat el Col·legi Carles en el Barri Jueu i en 1388, Wenceslau IV, fill de Carles OV, va donar els edificis en el lloc actual, que amb el temps es van ampliant per a centralitzar tota la activitat de la Universitat en un mateix lloc, anomenat Carolinum, a inicis del segle XV.
A partir del segle XVIII es van fer modificacions al conjunt d'edificis original per a unificar el seu aspecte sota una façana barroca, conservant-se només l'anomenada Porta Hus, l'Aula Magna (una gran sala cerimonial) i una finestra-mirador gòtica en la façana sud.
A pocs metres, s'arriba al lloc més bonic de Praga: la
Plaça de la Ciutat Vella. Una gran plaça delimitada per elegants edificis pintats amb amb tons rosats, ocres, verdosos, grisos i altres colors; una església d'estil austro-imperial; el Palau rococó de Goltz-Kinsky, la Casa de la Campana de Pedra, l'església de Tyn amb les seves dues torres punxegudes i l'edifici més famós de la plaça: l'
Ajuntament amb la Torre del Rellotge Astronòmic.
En la cerimònia de coronació dels reis bohemis, com a part del Camí Reial, la processó s'aturava aquí per escoltar les declaracions de lleialtat del rector de la Universitat, de l'alcalde i dels regidors de l'Ajuntament.
Darrere de l'església de Tyn, es troba el pati de Tyn, conegut com
Ungelt, envoltat d'edificis de diverses edats i estils arquitectònics. Originalment era un pati fortificat amb fossat i muralles, aïllat de la resta de la ciutat, en el qual els comerciants extrangers declaraven les mercaderies que entraven en la ciutat. Per entrar, s'havia de pagar i a canvi s'obtenia allotjament, un lloc on guardar els béns i la protecció del rei. Aquest pagament es va convertir en duana i l'antiga paraula alemanya per a la duana era
ungelt, que va donar nom al pati.
L'edifici més interessant del pati és el
Palau Granovsky, d'estil renaixentista, que data del 1558 decorat amb esgrafiats i pintures murals i amb una galeria, en el primer pis, formada per arcades. Les pintures mostren escenes de la mitologia grega i de la Bíblia.
Darrera de l'edifici de l'Ajuntament i la casa U Minuty, formant un espai triangular, hi ha la
Plaça Petita, la
Malé náměstí, envoltada d'edificis de façanes barroques de múltiples colors, el centre de la qual hi ha una font envoltada d'una reixa de ferro que data del segle XVI, rematada a la part superior amb un lleó daurat, l'emblema de Bohèmia.
Les cases pertanyien a rics comerciants i nobles; les de la cara sud conserven símbols que les identificaven abans que hagués un sistema de numeració. Ocupant el número 3, hi ha la
Casa Rott (
Dům U Rotta), que va adquirir Vincenc Josef Rott en 1855 i va decidir redissenyar la façana, tasca que s'encarregà en Mikoláš Aleš. Les pintures, realizades per Ladislav Novák i Arnost Hofbauer, representen eines de metall i al·legories de diferents treballs manuals (ferreria, carpinteria, jardineria...), combinades amb detalls florals i escenes mitològiques. En el centre destaca el nom del seu propietari
VJRott. L'any 2002, va obrir en les seves portes, un hotel de categoria.
A pocs metres de la Carrer Karlova i la
Plaça de la Ciutat Vella, en direcció cap al Pont de Carles, hi ha la
Plaça Marianské (
Marianské Namesti), envoltada de grans edificis. A l'est, l'edifici del Nou Ajuntament; al nord, la uniforme façana de la Biblioteca Municipal; a l'oest, una de les entrades del Clementinum, i tancant al sud les parets del Palau Clam-Gallas. La
Biblioteca Municipal presenta una façana molt ombrívola, amb una ornamentació que consisteix en una sèrie d'estàtues sobre l'entrada.
El
Nou Ajuntament (
Nová Radnice) va ser construït l'any 1911 per Osvald Polívka, reemplaçant les funcions administratives de l'històric ajuntament de la Ciutat Vella. Ombrívol i simètric, està construït en l'anomenat estil Secessió amb una façana barroca adornada amb el rostre de Josep II i al·legories de les Arts i les Ciències. A les cantonades, hi ha dues estàtues, obra de Ladislav Saloun. Una representa a l'
Home de Ferro, que segons les llegendes seria un fantasma condemnat a rondar per la Ciutat Vella per haver matat a la seva amant. L'altra representa al
Rabí Loew que troba la mort, al·ludint a una llegenda que explica que el rabí utilitzava els seus poders màgics per allargar la seva vida.
Entre els carrers de Karlova i Seminarská, es troba l'
Hotel U Zlaté Studny, que vol dir
La Casa dels Pous d'Or. Es un hotem familiar instal·lat en un edifici històric del segle XVI amb una façana decorada amb sants de Bohèmia.
El
carrer Karlova va a parar a la Plaça dels Cavallers de la Creu, on es troba el Pont de Carles. Durant el seu traçat contorna la façana sud del Clementinum, el complex d'edificis més gran de la Ciutat Vella i el segon de la ciutat, després del Castell de Praga.
El
Klementinum té el seu origen en el segle XI, quan va ser construïda la Capella de Sant Climent, d'on deriva el seu nom. En les rodalies els dominics van establir un monestir l'any 1232. Tres segles després, l'emperador Ferran I invità als jesuites a Praga amb la missió d'expandir la fe catòlica. Van adquirir l'antic monestir i terrenys dels voltant, començant la construcció d'un enorme complex d'edificis. Els nous espais es van organitzar al voltant de cinc patis i es va construir una nova església de Sant Climent, l'església de Sant Salvador, habitacions conventuals i el gran col·legi jesuita.
La creixent riquesa i influència dels jesuites va fer que aviat rivalitzés amb l'altre Universitat de la ciutat, el Carolinum. El 1616, els protestants van expulsar als jesuites, retornant dos anys després i el 1622 es van unir les dues universitats i trasl·ladant la biblioteca del Carolinum al Clementinum. Així, els jesuites van obtenir el monopoli de l'educació superior en Praga, encara que dos terços de la població eren heretges ocults. En 1773, el Papa va disoldre la seva ordre, i els jesuites van haver d'abandonar Praga i l'educació es va secularitzar. El Clementinum va passar a convertir-se en la biblioteca de la Universitat de Praga, avui en dia la Biblioteca Nacional. Mitjançant visita guiada es pot visitar algunes de les seves sales com la Sala de la Biblioteca Barroca, la Torre Astronòmica, la Capella dels Miralls...
Mirant a la Plaça dels Cavallers de la Creu, hi ha una de les tres esglésies del complex, la
Kostel sver Salvátora (
Sant Salvador), que va començar a construir-se el 1578, amb un estil renaixentista, però les reformes de 1640 li donarén el seu aspecte barroc actual. Les torres s'afegiren en 1714, i les estàtues, de sants, les va realitzar l'escultor Jan Bendl.
La
Plaça dels Cavallers de la Creu (
Krizovnicke namesti) és la petita plaça que es troba abans de traspassar la Torre de Carles, que dóna accés al magnífic
Pont de Carles. L'ordre dels Cavallers de la Creu amb Estrella Vermella va ser creada als voltants del segle XIII per Santa Inés de Bohèmia, sent la única ordre masculina creada per una dona i la única original de la Bohèmia. Inicialment eren simples voluntaris que es dedicaven a donar ajuda hospitalària, però amb el temps i responent a la necessitat de
curar l'alma la integraren especialment sacerdots.
En el centre, es troba l'estàtua neogòtica de l'emperador Carles IV, realitzada en 1848 per a conmemorar els 500 anys de la creació del Carolinum. Dissenyada per Arnost J. Hähnel, l'estàtua mideix 4 metres i es pot veure el rei portant en la mà dreta la carta de creació. El peu de l'estàtua es troba ornamentat amb al·legories de quatre facultats de la Universitat: Lleis, Teologia, Medicina i Filosofia, així com estàtues de personalitats importants d'aquella època: Arnost de Pardubice, primer arquebisbe de Praga, i el seu succesor, Jan Ocko de Vlasim, Benes de Kolovraty, qui va acompanyar a Carles a la seva coronació com a emperador en Roma, i Matthias d'Arras, primer arquitecte de la Catedral de San Vito en el Castell de Praga.
Donant a la plaça, també es troba l'
església de Sant Francesc. Els Cavallers de la Creu es van instal·lar en el llavors pont Judith, predecesor del Pont de Carles, ocupant-se del seu manteniment mitjançant el cobrament de peatges. Així, construiren una església gòtica, un monestir i un hospital. En el segle XVII, l'església original va ser reconstruïda en estil barroc, segons el disseny de l'arquitecte francés Jean Baptiste Mathey, que es va inspirar en la Basílica de Sant Pere de Roma al dissenyar la gran cúpula. Cobrint l'interior de la cúpula, hi ha una pintura del Judici Final de Vaclav Reiner. En la façana es poden veure estàtues de sants de Bohèmia. En l'antic hospital del monestir adjacent es pot visitar una exhibició d'objectes de l'ordre així com restes de l'antic pont Judith.
Quan els reis bohemis passaven per davant d'aquesta església, com a part del Camí Reial, eren saludats per l'ordre dels Cavallers de la Creu amb l'Estrella Vermella.
Al costat del riu, en un edifici neorrenaixentista que va ser una antiga depuradora, es troba el
Museu Smetana, dedicat a la vida i obra del compositor Bedřich Smetana (1824-1884), considerat el pare de la música nacionalista txeca. Amb una façana que no passa desapercebuda, està decorada amb abundants esgrafiats que representen la resistència de la Ciutat Vella envers els suecs en 1648, en una batalla que va suposar la última acció de la Guerra dels Trenta Anys. Dissenyat per Antonin Wiehl y acabat en 1887, era propiedat de la Companyia d'Aigua de Praga i disposava de tota la maquinària que bombejava l'aigua del riu i la distribuia en la ciutat. Posteriorment va ser transformat en oficines i l'any 1936, la ciutat donà l'edifici a la Fundació Bedřich Smetana, sent des de llavors seu del museu.
Anar a:
La Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí) |
L'Ajuntament de la Ciutat Vella i el seu rellotge astronòmic |
El Pont Carles |
El Barri Jueu |
Index de Praga
