La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Descobrint Villefranche de Rouergue

Villefranche de Rouergue. Col·legiata de Notre Dame
L'antic recinte fortificat de Villefranche, amb les seves cases apinyades als peus de la imponent torre de l'església de Notre Dame, i la cartoixa de Saint-Sauveur, són atractius més que suficients per fer una visita a aquesta ciutat situada en els límits de les antigues províncies de Rouergue i del Quercy.

Sabíeu que

Fundada en 1099 per Raimon IV de Saint-Gilles, comte de Toulouse, en el marge esquerre del riu Aveyron, Villefranche es va desenvolupar encara més en 1252, quan Alfons de Poitiers, germà del rei Sant Lluís, va decidir crear una ciutat nova en el marge dret del riu. La seva construcció, que seguia un planol de recinte fortificat, va acabar en 1256. La seva situació geogràfica, en l'encreuament de vies de comunicació existents des de l'Antiguitat, van fer de Villefranche un important centre comercial des de l'Edat Mitjana, fet que contribuí també que fos una etapa del Camí de Sant Jaume.

Villefranche de Rouergue. Plaça de Notre Dame

La seva prosperitat es va veure afectada per diverses raons al llarg de la seva història. La seva adhesió a la Reforma durant les Guerres de Religió van paralitzar la seva expansió i en 1628, una plaga de la pesta va causar una gran mortandat en la població. Vint anys més tard, la ciutat va ser devastada durant la revolta dels croquants (camperols).

Villefranche de Rouergue

Passejant

Encara que Villefranche ha perdut part del seu aspecte medieval amb la destrucció de les fosses, muralles i portes fortificades, la ciutat presenta a gran escala el plànol, en forma de damer, característic de les ciutats noves d'aquella època: una sèrie de carrers amb una plaça central, centre neuràlgic de la vida religiosa i pública.

Villefranche de Rouergue

Situada en el centre de la ciutat, la plaça de Notre-Dame està envoltada de cases amb porxades. En un dels seus costats s'aixeca l'alta i imponent figura de l'antiga col·legiata.

Villefranche de Rouergue. Plaça de Notre Dame

Passejant sota les porxades es pot observar les arcades i les antigues portes esculpides. Davant de la terrassa que domina la plaça al nord s'erigeix un gran Crist de ferro forjat.

Villefranche de Rouergue. Plaça de Notre Dame

Villefranche de Rouergue. Col·legiata de Notre Dame
La construcció de la col·legiata de Notre Dame, que s'inicià el 1260 per l'absis, es va perllongar durant tres segles a partir de diverses fortunes. Amb els seus imponents contraforts d'angle decorats amb pinacles, el campanar porxat té aspecte de fortalesa. De 59m d'altura, representa la rivalitat entre Villefranche de Rouergue i Rodez: les dues ciutats volien demostrar la seva superioritat mitjançant l'altura de la torre de la catedral. Pel que es pot deduir dels grans fonaments de la torre de Villefranche, aquesta tenia grans ambicions, però les guerres i la penúria van impedir la construcció desitjada i, en 1585, es va cobrir el campanar amb el teulat actual.

Un pòrtic coronat per un gablet calat permet l'accés a l'àmplia i única nau de l'església envoltada de capelles obertes entre els contraforts interiors, a la manera de l'estil gòtic meridional.

Pels carrers medievals dels voltants es trobaven les cases dels rics comerciants, amb les seves portes i torres que simbolitzaven la posició social dels seus habitants en el segle XV.

Visitar

Dins de l'antic recinte fortificat, a pocs carrers de la plaça de Notre Dame, trobem en la Place Hôpital St. Jacques, la Capella dels Penitents Negres. Darrere de la seva façana clàssica, sòbria i elegant, la capella sorprèn i disposa d¡una abundant decoració interior, on destaca la volta de fusta pintada amb colors molt vius i un retaule de fusta esculpit i daurat. Aquesta antiga capella es va construir durant el segle XVII per a servir d'oratori a la germandat dels Penitents Negres, que devien el seu nom a l'hàbit de color negre amb el qual es vestien per a les processons. La fundació de la seva germandat, en 1609, traduïa el renaixement del fervor que va seguir a les Guerres de Religió. La germandat contava amb 200 membres, entre laics i eclesiàstics, i la seva misió consistia en donar ajut als malalts i enterrar als morts.

Villefranche de Rouergue. Capella dels Penitents Negres

La capella adopta un disseny central amb forma de creu grega, amb una volta circular limitada per tres absis, dels quals, el més profund, serveix de cor. Fortament influenciada per la capella dels Penitents Blaus de Toulouse, el projecte s'inspirà en les més antigues esglésies d'Orient.

En l'absis del cor es troba un retaule barroc de fusta policromada del segle XVIII. Està enterament esculpit, pintat i recobert de pa d'or. En quatre grans panells, es troben representats escenes de la Passió.
Villefranche de Rouergue. Capella dels Penitents Negres

El sostre, de fusta, forma una mena de volta celestial. Obra del taller de Guy, forma una impressionant i complexa estructura enteixinada, coberta totalment de pintures, on es pot trobar les figures de l'emperador Constantí, la seva mare Santa Elena, entre altres personatges i símbols diversos.

Villefranche de Rouergue. Capella dels Penitents Negres

A l'altre vora del riu Aveyron, tenim la Cartoixa de Saint-Sauveur fundada a mitjan segle XV per iniciativa de Vézian-Valette, un ric comerciant de la ciutat que va deixar la seva fortuna per a la construcció d'un monestir de cartoixans. Les obres d'aquesta cartoixa gòtica van iniciar-se en 1452 per finalitzar-les en 1528..

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

La visita s'inicia per la capella conventual, on els monjos es trobaven, en silenci, per als nombrossos oficis. Presidida per un ampli pòrtic consta amb una única nau de tres trams i un presbiteri amb absis poligonal. La porta de fusta, original, està esculpida i representa a dos cartoixans amb les armes dels fundadors.

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

Una galeria de fusta del segle XVIII separa l'espai dels llecs del dels monjos. Els monjos s'asseien en un cadirat de finals de segle XV, on destaca la originalitat de les misericòrdies. En un panteó d'estil flamíger es troben les tombes del fundador i de la seva esposa.

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

A través d'un vestíbul s'accedeix al claustre menor, l'únic claustre autèntic en el sentit monàstic del terme (galeria a la qual s'obrien les estances de la vida comunitària). Amb la seva volta de creueria, és una obra mestra d'estil flamíger, amb les seves claus de volta molt treballades.

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

En el refectori, una àmplia sala rectangular de tres trams amb volta de crueria, els monjos es reunien pel dinar dels diumenges i dies festius. Pegat al mur es troba el púlpit del lector, de pedra, amb la seva balustrada d'estil flamíger.

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

El claustre major, un dels més amplis de França (66x44m), crida l'atenció per l'harmonia de les seves perspectives. En els seus costats s'obrien les 13 cases dels cartoixans: cada una d'elles formada per quatre habitacions, dos en la planta baixa (el dipòsit de fusta i el taller) i dos en el pis superior (l'oratori i l'habitació), i estava envoltada d'un petit jardí.

Villefranche de Rouergue. Cartoixa de Saint-Sauveur

Fora del recinte, i que no vam poder visitar per motiu de restauracions, es troba la capella dels estrangers. Aquí es rebia als pelegrins que es dirigien a Santiago de Compostela, així com als fidels per a la celebració dels oficis.


Aparcament: a les afores de l'antic recinte fortificat hi ha diversos aparcaments gratuïts.
No et perdis: la plaça i col·legiata de Notre Dame, la Capella dels Petinents Negres i la Cartoixa de Saint-Sauveur.
Durada de la visita: 6-7 hores.
Als voltants: Najac
Més informació i bibliografia en: Mairie de Villefranche de Rouergue | Tourisme Villefranche de Rouergue-Najac | Turisme en l'Aveyron

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Rodez, capital de l'Aveyron

Emplaçada en un turó es troba la ciutat de Rodez, capital del departament de l'Aveyron, amb el seu casc antic a 120 metres d'altura per damunt de la conca del riu Aveyron. Amb aquesta visió, arribant a la ciutat, es pot pensar de trobar-se amb una ciutat molt bonica, però després de visitar el seu centre, on es troba la seva espectacular catedral, ens va decepcionar una mica.

Catedral de Rodez

Descobriu...
La catedral de Notre-Dame, de gres rosa, es va construir en 1277 després d'enfonsar-se un any abans el presbiteri i campanar de l'església precedent. Mig segle després acabaren l'absis i dos trams del presbiteri i en el segle XIV el creuer i dos trams de la nau, acabant-se l'obra en el segle XV. La façana oest, que dóna a la plaça d'Armes, crida l'atenció pel seu aspecte de fortalesa. Edificada fora del recinte emmurallat de la ciutat, feia el paper de bastió per a la defensa de la ciutat.

Portada nord i campanar de la catedral de Rodez

La portada nord, anomenada la Porta del Bisbat, s'obre sote tres files d'arquivoltes i un perfil afilat. En la llinda, les escultures mutilades representen la Nativitat, l'Adoració dels pastors i dels Reis Mags, la presentació en el Temple i, en el timpà, la coronació de la Verge.

El magnífic campanar, edificat sobre una imponent torre del segle XIV, arriba als 87 metres d'altura i té sis pisos. En el tercer pis es poden veure grans apertures amb motllures. En el quart pis, de planta octogonal, es troben unes estàtues dels apòstols en les fornícules que es troben al costat de les obertures. En el cinquè, unes petites torres amb arcs flamígers i pinacles contribueixen a enriquir encara més la decoració. La part superior, amb la seva terrassa amb balustrada, la seva cúpula i la seva llanterna, conte amb una estàtua de la verge.

Interior de la catedral de Rodez



L'elegància del gòtic de la catedral es fa patent en la verticalitat del presbiteri amb fins arcs enllaçats, en la lleugeresa dels pilars de la nau, amb capitells apenes esculpits, i en l'elevació de grans arcades coronades per un trifori la disposició del qual segueix la de les altes finestres.

Del cadirat del presbiteri, del segle XV, amb 62 cadires altes en el cor, destaca la cadira del bisbe, coronada amb un piramidó i un àngel i que presenta l'escut d'armes de Bertrand de Chalençon, bisbe de Rodez.





Passejant...
Al voltant de la catedral es troba el barri antic de la ciutat, antigament propietat dels bisbes. Al costat mateix de la catedral es troba el palau episcopal que destaca per la seva façana de maó, la seva gran escala doble i les seves terrasses fortificades.

Palau episcopal de Rodez
Palau episcopal (s. XVII)

Encara es troben diverses cases i palauets medievals i d'estil renaixentistes, que formen un circuit a peu que es pot seguir a través d'un plànol que es pot aconseguir a l'Oficina de Turisme, com la casa de Benoit o la casa dels canonges.

Rodez. Maison de Benoit
Casa de Benoit (s. XV) - Casa renaixentista amb una galeria gòtica que ocupa dos dels costats del seu pati.

Casa dels canonges (Rodez)
Casa dels canonges (s. XV) - casa d'estil gòtic que allotjava als canonges, i on destaca en el pati un pou de gres decorat amb petxines del Camí de Sant Jaume.

Rodez. Maison de l'Annonciation
Casa de l'Anunciació (s. XVI) - Casa d'un ric mercader, la planta baixa estava destinada al negoci i a l'habitatge en els nivells superiors. En una torreta es troba un baixrrelleu que representa una escena de l'Anunciació

Rodez. Hôtel de Bonald
Palauet de Bonald (s. XVI) - Casa senyorial amb una torre del segle XVI que es pot veure des del pati interior

En la zona del burg, antic domini del comte de Rodez, s'han conservat també bells habitatges del segle XVI, com la casa d'Armagnac o de l'Anunciació, edificis renaixentistes que testimonien l'opulència dels comerciants que van fer fortuna gràcies a les fires de la ciutat.

Rodez. Maison d'Armagnac
Casa d'Armagnac (s. XVI) - Casa d'un ric comerciant i banquer, els estils gòtics i renaixentistes es mesclen en la seva façana

Rodez. Hôtel de Lauro
Palauet de Lauro (s. XVI) - Antiga residència d'un canonge

Aparcament: un conjunt de bulevards envolten el casc antic i està tot plé d'aparcaments de pagament on poder deixar el cotxer i passejar tranquil·lament pel centre de la ciutat.
No et perdis: la catedral
Durada de la visita: si no es visita cap dels seus museus, amb 3-4 hores és suficient.
Més informació i bibliografia en: Office de Tourisme Rodez
Als voltants: Conques

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Conques, un dels pobles més bonics de França

Amb un traçat original que data de l'Edat Mitjana i conservant la seva autenticitat, Conques és sense cap mena de dubte un dels pobles més macos de tota França. La naturalesa i la història s'han aliat en aquest petit poble que disposa d'una gran acumulació de riqueses: l'església abacial romànica i el seu famós timpà del Judici Final, les restes del claustre amb una gran font de serpentina, el tresor d'orfebreria i el mateix poble. Tot això en un emplaçament admirable, en el més alt de les escarpades gorgues de l'Ouche, en forma de conque (del llatí concha i de l'occità conca), que dóna nom a aquesta localitat i que forma part del Camí de Sant Jaume.

Conques

Sabíeu que

Conques. Església de Sainte-Foy
Un monjo de Conques sentia predilecció per les relíquies de santa Foy, una jove cristiana que va ser martiritzada en Agen als 13 anys d'edat. Des de llavors, les relíquies eren guardades en Agen amb gran zel i el monjo fent-se passar per un pelegrí s'introduí en la comunitat de Sainte-Foy. Al cap d'uns anys, un cop guanyada la confiança dels monjos, robà les relíquies portant-les a Conques.

En el segle XI s'inicia la construcció de l'església actual, que per la seva arquitectura s'assembla a santuaris il·lustres com els de Santiago de Compostela o la basílica de Saint-Sernin de Toulouse. Entre Le Puy i Moissac, Conques era una de les etapes més concurregudes dels pelegrins que feien el camí cap a Santiago, per l'anomenada Via Podiensis, gràcies sobretot a les relíquies de la santa. La època daurada de Conques va ser durant els segles XI i XIII. Després de les Guerres de Religió i d'un incendi, l'església abacial, caiguda en l'oblit i l'abandonament, amenaçava amb venir-se avall davant la indiferència general. Llavors, Prosper Mérimée, que estava realitzant una inspecció itinerant dels monuments històrics, la va descobrir i va redactà un informe tant emotiu que es va decidir que s'havia de salvar.

Mapa de Conques

Visitant l'església de Sainte-Foy

Les obres de construcció del temple romànic van iniciar-se a mitjan segle XI, encara que gran part de l'edifici data del segle següent. Està coronat per dues torres reconstruïdes en el segle XIX i per un cimbori octogonal sobre el creuer.


En la portada occidental es troba el seu famós timpà, una obra mestra de l'escultura romànica del segle XII. Es tracta d'una representació del Judici Final, en la qual 124 personatges donen testimoni del drama mencionat en l'Evangeli de Sant Mateu. El conjunt esculpit en pedra calcària groga, es disposa al voltant de la figura de Crist. En moltes pàgines es poden trobar una descripció detallada del timpà per si esteu més interessats: Monestirs. Abadía de Conques.Tímpano del Juicio Final, Arte románico de Conques: el tímpano, Turismo de Conques. El Tímpano del Juicio Final.


L'interior, de 22 metres, és sobri i auster. Com en totes les esglésies de peregrinació, el presbisteri, de grans dimensions, està envoltada per una "girola" que permetia als fidels veure de prop les relíquies de Santa Fe.  En les parets de la sagristia hi ha restes de frescos del segle XV que narren el martiri de la santa. Per sota del pas que comunica les tribunes, en tram central del braç nord del creuer, un bell conjunt escultural representa l'Anunciació.

Conques. Interior de l'església de Sainte-Foy

Del claustre només es conserva una sèrie d'arcs que donaven a l'antic refectori i un preciós estanc de serpentina, antiga font del monestir.

Conques. Claustre de l'església de Sainte-Foy

Per les arcades del claustre s'entra a les sales del tresor on estan exposades l'altre gran joia de l'abadia: el seu Tresor, que és la mostra més completa de la història de l'orfebreria religiosa de França, del segle IX al XVI. La peça més preuada és l'estàtua-reliquiari de Santa Fe, del segle IX, recoberta totalment d'or, plata i joies de diverses èpoques, sobre una carcassa de fusta.

Conques

Un passeig pel poble

Els escarpats carrerons del poble discorre entre cases antigues, les pedres vermelles de les quals conviuen en plena harmonia amb les teulades de lleixa.

Conques

Conques s'estén per sota de l'església al llarg del carrer Charlemagne, per on passaven els pelegrins per arribar fins a l'abadia. Des d'aquest carrer es pot agafar un camí empedrat cap a una petita lloma en la qual s'erigeixen la capella de Saint-Roch i un calvari.

Conques. Capella de Saint-Roch

Des d'aquí, es tenen unes magnífiques vistes de Conques, apinyada al voltant de la seva església.

Conques

Per damunt de l'església, altres carrers condueixen a restes d'antigues fortificacions. A la plaça del Château es troba el castell d'Humières (segles XV-XVI) amb les seves mènsules esculpides i la seva alta torre d'escala.

Conques. Castell d'Humières

Més endavant s'alça la porta de La Vinzelle, construïda en el segle XII, que creuaven els pelegrins al sortir de Conques per anar-se'n a l'aldea de La Vinzelle, en la vall del Lot.

Conques
A l'esquerra, l'església de Sainte-Foy | A la dreta, la porta de La Vinzelle

Aparcament: s'ha de deixar el cotxe a les afores de Conques en un dels seus diversos aparcaments de pagament.
No et perdis: El timpà de la porta oest de l'església de Sainte-Foy i el seu tresor.
Durada de la visita: amb 3 hores és suficient visitar el poble, podent-te quedar més temps per gaudir de l'entorn.
Més informació i bibliografia en: Web oficial de turisme en l'Aveyron | Web oficial de turisme de Conques-Marcillac


Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Cahors. El Pont Valantré i la Catedral de Saint-Etienne

La ciutat de Cahors, capital del departament de Lot, està situada sobre una península, a les vores del riu Lot. Els dos monuments més importants estan inscrits per la UNESCO en la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat en el marc dels camins de Sant Jaume (Cahors és ciutat de pas de la Via Podiensis, la principal ruta jacobea de França): el pont Valentré i la Catedral de Saint-Etienne.

Cahors. El pont fortificat de Valentré
El Pont Valentré

A mesura que s'apropa a Cahors, el riu Lot discorre per amplis meandres molt ben perfilats, i en un de les seves corbes neix Cahors en la època romana. En la Edat Mitjana la ciutat es converteix en un nucli comercial i financer de dimensió europea, aconseguint una edat d'or que es pot reviure en el seu casc antic, intacte i intensament ple de vitalitat.

Cahors. El Boulevard Gambetta
Boulevard Gambetta. A la dreta, l'Oficina de Turisme

El recorregut per la ciutat es pot iniciar pel pont Valentré, que franqueja el Lot amb les seves tres torres fortificades. La visita pot continuar després cap al casc històric i recórrer els petits carrerons medievals, amb les seves placetes reformades. A l'ombra dels plataners, el boulevard Gambetta, herència del segle XIX, convida al passeig...

Els dies de mercat, al voltant de la catedral, és inevitable passar-s'hi on podrem comprar especialitats boníssimes com formatges de Rocamadour, nous del Périgord, foie gras i vins de la denominació d'origen de Cahors, entre altres productes. I és que Cahors està situada en el centre de la zona vinícola a la qual dóna nom. És terra de tradició vinícola, en la qual té el seu origen el Malbec, el cep principal de la denominació.

Cahors

El poc temps que vam destinar a Cahors els vam dedicar a visitar els seus dos monuments més emblemàtics:

El Pont Valentré
En 1306, els cònsols de la ciutat van decidir construir un pont en la part oest del meandre de Cahors. En aquella època ja existien dos ponts: el pont vell al sud i el pont nou a l'est. La seva construcció s'inicià en 1308 i va dur gairebé setanta anys. En 1345 ja es podia circular pel pis del pont, però hauria d'esperar-se als voltants de l'any 1380 per a què s'acabessin les seves tres torres.

Cahors. El Pont Valentré

Cahors. El Pont Valentré

El pont va ser restaurant a finals del segle XIX per l'arquitecte Paul Gout, qui encarregà a l'artista local Cyprien-Antoine Calmon que esculpís un petit diable en la torre central. I és que la llegenda explica que l'arquitecte original, no podent acabar la seva obra va fer un pacte amb el diable que es comprometia a ajudar-lo per tots els mitjans possibles. Acabat el treball, el preu acordat era l'ànima de l'arquitecte, i si el diable es negava a acabar l'obra, perdria tot dret sobre el preu pactat. De tal manera, les tasques de construcció van avançar ràpidament. Quan al pont estava gairebé acabat, l'arquitecte va canviar el pacte amb el diable donant-li una última tasca: "agafa aquest cub -que estava mig perforat-, deixa-la tal qual i utilitza-la per treure aigua que has de portar als albanyils per diluir la cal". Per molt que ho va intentar, el diable va fracasar en tots els seus intents. Avergonyit, va confessar la seva derrota, però va jurar venjar-se. I així va ser com temps després, un cop acabat de construir la torre central, van trobar l'angle superior nord-oest enderrocat i els li va ser impossible acabar-la.


Cahors. El Pont Valentré

D'una longitud de 172 metres, el pont té vuit arcs, i tres torres, de les quals les dos situades a les vores es trobaven fortificades amb matacans i sageteres. Cada extrem estava originalment protegit per un castellet, elements que pràcticament han desaparegut avui en dia.

Cahors. El Pont Valentré


La Catedral de Saint-Etienne.
La seva fundació s'atribueix tradicionalment a un bisbe del segle VII, Saint Didier. L'ampli edifici va ser reconstruït a inicis del segle XII: en 1119, el seu altar major va ser consagrat pel Papa, al costat d'un altar especial dedicat a la relíquia de la Santa Còfia que hauria utilitzat Jesucrist.

Cahors. La Catedral de Saint-Etienne

El seu pòrtic romànic, amb el seu notable timpà esculpit, es troba en la línia dels que es poden trobar en Saint-Cernin de Toulouse, Conques i Moissac.

Cahors. La Catedral de Saint-Etienne

La nau està recoberta per dues cúpules, les més grans del sudoest de França. Des de finals del segle XIII, l'absis i el massís occidental van completar aquesta nau en l'estil gòtic. L'arquitectura interior es completa amb una decoració pintada, els rics vestigis dels quals de finals del segle XIII subsisteixen sota la cúpula oest i el massís occidental.

Cahors. La Catedral de Saint-Etienne

Cahors. La Catedral de Saint-Etienne

Més informació i bibliografia en: Office de tourisme du Grand Cahors

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Rocamadour, un paratge vertiginós

Rocamadour, ciutat medieval excavada a l'escarpada paret d'una muntanya, a la vora del riu Alzou, és un dels indrets més espectaculars de la regió dels Midi-Pyrénées i per extensió de França, amb els seus tres nivells: el poble, des del qual s'accedeix al santuari de capdamunt amb les seves esglésies i a dalt de tot, el castell.

El poble, el santuari i el castell

La seva importància rau, apart de les relíquies de Sant Amador que és un dels possibles orígens del nom de la ciutat, en la veneració de la seva Verge Negra. Des de l'època medieval molts pelegrins venien al seu santuari, i molts d'ells de gran fama, com Sant Antoni de Pàdua, Ramon Llull, els reis Enric II d'Anglaterra i Lluís IX de França o Blanca de Castella. El santuari, format actualment per set esglésies -encara que va arribar a haver-hi una dotzena-, és el segon més visitat del país, després del Mont-Saint-Michel, i com a part del camí de Sant Jaume, tenim que l'Església de Saint-Sauveur i la Cripta de Sant Amador formen part de la llista de monuments declarats patrimoni mundial de la humanitat.


S'accedeix a la ciutat, ja sigui caminant o pel trenet turístic que s'agafa més avall, a prop dels parkings inferiors, per la Porte du Figuier que dóna al carrer principal, totalment per a vianants. Totalment orientat al turisme, trobem el poble tot ple de restaurants i botigues diverses (de souvenirs, geladeries, de formatges...). Una mica més endanvant es troba la següent porta, la Porte Salmon, gairebé al costat d'un dels dos ascensors que es pot utilitzar en Rocamadour i que permet accedir al nivell del santuari.

Ciutat de Rocamadour

Es passa per davant de l'Ajuntament i de l'Oficina de Turisme, i abans de creuar la Porte Hugon, a mà dreta es troben la gran escala dels pelegrins, amb 216 esglaons, pels quals pujaven els pelegrins de genolls fins arribar al santuari.

Santuari de Rocamadour

Santuari de Rocamadour

Santuari de Rocamadour

De les set esglésies actuals, la més important és l'església de Notre-Dame on es troba la Verge Negra, venerada durant més d'un mil·lenni i que les llegendes atribueixen que va ser el mateix Sant Amador qui la va fer. A l'exterior, es pot veure una espasa clavada en la pedra, de la qual es diu que és Durandal, l'espasa de Roland, un dels herois medievals francesos de l'època de Carlemany.

Església de Notre-Dame de Rocamadour

Al costat, l'església de Saint-Sauveur és el recinte més gran del santuari, que conté la cripta de Sant Amador i pintures de l'Anunciació i la Visitació del segle XII. Porta el nom de Sant Salvador, que és la traducció del nom de Jesús, "que significa el Senyor salva per què ell salvarà al seu poble dels seus pecats".

Església de Sant Salvador de Rocamadour

Passat el santuari, es pot accedir al castell, per l'ascensor o pel camí del Via Crucis, decorat amb escenes del mateix i amb una capella dins d'una cova adornada amb columnes.

Rocamadour. Camí del Via Crucis

Rocamadour. Camí del Via Crucis

Un cop dalt, podem entrar en el castell, que no és d'època medieval, al qual només es pot accedir a les seves muralles, i gaudir d'una vertiginosa vista de la ciutat i el santuari, així com la vall del voltant.

Castell de Rocamadour

Entre les botigues que trobem per la ciutat, un dels productes estrella és el formatge de cabra. De fet, Rocamadour té la seva pròpia denominació d'origen.

Un cop visitada la ciutat, val la pena apropar-se a Hospitalet, un petit llogaret, que s'arriba per la mateixa carretera i des d'on tenim una visió magnífica dels tres nivells arquitectònics que conformen Rocamadour.

Rocamadour i l'Hospitalet
Des del castell: Rocamadour i al fons l'Hospitalet

No et perdis: tot el poble
Aparcament: es pot aparcar de forma gratuïta tant a l'entrada de Rocamadour, com accedint a la part superior, al costat del castell (nosaltres vam deixar el cotxe a l'entrada i vam agafar el trenet que ens va portar fins al poble, vam pujar al santuari per les escales i vam arribar al castell per l'ascensor, baixant al poble pel camí del Via Crucis i de nou per les escales un cop arribats al santuari. I cap a l'aparcament, un altre cop amb el trenet).
Durada de la visita: passant un matí o una tarda és suficient.
Al voltant: Sarlat-la-Caneda

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées