(31/12/2010-04/01/2011) Segona visita a Portugal i cap d'any que passem en la segona ciutat més important del pais, Porto. Situada a la dreta del riu Douro, la ciutat s'amontona en els turons a prop de la desembocadura. Enfront, es troba Vila Nova de Gaia, coneguda per les bodegues i caves de vi que ha donat a coneixer internacionalment la ciutat, el porto o vi d'Oporto.
En la dominació romana de la Hispània, els romans donaren el nom de Portus al marge dret i Cale a l'esquerre. Així, el Portus-Cale o Portucale, donà origen posteriorment al topònim de Portugal.
(31/12) Viatgem a l'anada amb Ryanair, i després d'un parell d'hores, i estar bombordejats de productes que intenten vendre't, arribem amb puntualitat a l'Aeroport Francisco de Sá Carneiro. S'ha de baixar abaix de tot, per passar pel parking fins trobar els tramvies que t'apropen al centre. El bitllet s'ha de comprar en una de les màquines que hi ha. Al ser el primer cop, la tarjeta també s'ha de comprar... posteriorment es pot recarregar en funció dels viatges i zones que es volgui fer. El nostre hotel, situat al costat de l'estació de Trindade, és el Porto Trindade Hotel, un establiment amb una decoració modernista i diferent dels hotels típics als quals estem habituats a estar.
Després de deixar les maletes, començem ruta, anant cap al centre històric. El primer que ens trobem és una de les múltiples esglésies que veurem en aquests dies: l'Igreja da Trindade, una de les més grans de la ciutat, i integrat en el complexe hospitalari de la Orden Terceira de la Santísima Trindade. Erigida a principi del segle XIX per l'enginyer Carlos Amarante, és d'estil neoclàssic, amb influències barroques, amb una portada precedira per un pòrtic amb tres arcs, sobre el qual s'aixeca la torre, amb les campanes, i el rellotge.
D'aqui ja podem observar la part de darrera d'un altre imponent edifici. Al capdamunt de l'Avenida dos Aliados, l'ajuntament de la ciutat, els Paços do Concelho (1920-57), on destaca la torre de 70m d'alçada amb el seu rellotge.
Aquesta avinguda, d'uns 250-300 metres, és un ampli boulevard que s'alinia amb grans edificis, de finals del segle XIX i principis del XX, que allotjen a hotels, seus de bancs, cafès. Diverses estàtues també es poden observar. Al final, darrera d'un escenari que s'està montant per la festa de cap d'any, la estàtua eqüestre del rei Pedro IV, i arribem a la Plaça da Libertade. En aquesta cruilla, podem veure al fons, a mà dreta l'església i la Torre dels Clèrics, i a mà esquerra, al fons també, l'església de St. Ildefonso.
Gairebé al mig d'aquestes dues esglésies, i presidint un altre carrer ampli, en trobem un altra, l'Igreja dos Congregados, amb una façana característica coberta de rajoles, obra de Jorge Colaço, que descriuen la vida de Sant Antoni.
Camí abaix, a pocs metres, a l'esquerra, la Estaçao de Sao Bento (1916), estació de tren que agafarem dies després per anar a Guimaraes i Braga. Anteriorment hi havia el Monestir de Sao Bento, però es va decidir tirar a terra, degut a les necessitats de tenir una estació. D'aquest edifici destaca el vestíbul decorat amb rajoles, obra també de Jorge Colaço, que representen fets històrics i escenes etnogràfiques, com l'entrada de Joao I a la ciutat, la conquesta de Ceuta...
Dinem una mica pels voltants i enlloc de tirar camí abaix, ens adreçem cap a la part de darrera de l'estació, on hi ha el Teatro Nacional de S. João. Va ser reconstruït l'any 1911, després d'un incendi que va passar 3 anys abans. Apart del seu color groguenc, destaca la decoració de l'exterior amb les quatre figures al·legòriques de la Bondat, el Dolor, l'Amor i l'Odi, obres de Diogo de Macedo i Sousa Caldas, i de les màscares laterals, dissenyades per Joaquim Gonçalves da Silva.
Ens adrecem camí avall, i abans d'arribar a les antigues muralles, a mà esquerra veiem la Capela dos Alfaiates (sastres), o de Nª Sª de Agosto. Va ser reconstruïda en aquest lloc, en 1953. Anteriorment quedava just enfront de la porta principal de la Catedral, fins l'any 1940, data en la qual es va tirar a terra.
La Muralha Fernandina va ser iniciada en temps de D. Alfonso IV, el 1336, fins 40 anys després amb el regnat de D. Fernando, del qual ve el nom de les muralles. Amb el pas del temps, les seves funcions defensivas van anar perdent pes, alterant el seu perfil i enderrocant gran part de la muralla.
Dins de la muralla, una plaça dóna lloc a una porta on hi ha mig amagada l'Igreja de Santa Clara. Aquesta església i Convent femení de Santa Clara data de la primera meitat del segle XV. Destaca per fora els dos pòrtics: el de la església, renaixentista, i el del convent, d'estil barroc.
Seguim endavant i arribem al Ponte Luis I, una de les icones de la ciutat i del qual parlarem més endavant. Tancat al tràfic de vehicles, només circulen persones i tramvies, i es té meravelloses vistes del barri de la Ribeira, de les bodegues de Vila Nova de Gaia, el Mosterio da Serra do Pilar, de la mateixa muralla...
També veiem con circula el Funicular dos Guindais, que uneix els barris de Batalha, on estem, a la part alta, amb el de la Ribeira, arran del riu, en dos minuts. Va ser construït en 1891, i va ser totalment recuperat després de més d'un segle d'inactivitat.
Tirem enrera i ens dirigim cap a l'esplanada de la Sé, on hi ha la Catedral, la Casa del Cabildo i el Palau Episcopal. Les demolicions dels anys 40, van alterar aquesta zona, no tenint a veure res amb el que hi havia des de l'època medieval. D'aqui també podem observar belles vistes de la resta de la ciutat.
En el centre d'aquest conjunt van ficar, l'any 1945, el Pelourinho, la versió portuguesa de les picotes medievals castellanes, símbol de la justícia, d'on es penjaven els lladres i altres.
La Catedral (Sé) és del segle XII, d'estil romànic. D'aquella època conserva les dues torres, d'estil defensiu, i el rossetó. L'exterior de la seu va ser molt canviada durant la època barroca.
L'arquitecte italià Nicolau Nasoni va afegir una loggia barroca a la façana lateral.
Davant, la estàtua del Comte Vilmara Peres, que va conquerir als musulmans, l'any 868, Portucale. La obra, de l'escultor Barata Feyo, va ser inaugurada el 1968.
El seu interior és molt senzill, amb grans columnes que fan que s'incrementi la sensació d'estretot i alçada de la nau central. Es tracta d'una decoració sòbria i parets despullades, amb les excepcions de l'altar major i algunes capelles barroques.
Per accedir als claustres i a la Casa do Cabildo, paguem una entrada de 3€. El claustre és d'èstil gòtic, construït en granit. Els seus capitells estan decorats amb temes vegetals senzills, i les parets ricament adornats per rajoles blaves que reflexen escenes religioses.
Passejant pel claustre es pot accedir a diferents capelles com la capella de Sant Joan Evangelista, que allotja la tomba funerària (1333) de João Gordo, cavaller de la Orde dels Hospitalaris de Malta.
En la capella de Sant Viçens, podem destacar deu escenes tretes de la Bíblia, pertanyents a l'Antic i al Nou Testament.
Pugem a la part superior del claustre, a l'aire lliure, i després de donar la volta, accedim a...
... la Casa do Cabildo, on hi ha la Sala capitular, amb el sostre cobert amb pintures de Giovanni Battista Pichini, on es representen catorze alegories al voltant de Sant Miquel. Els sòcols de rajoles són de Lisboa i en ells es representen escenes de caça.
Baixant un pis, s'accedeix a diverses sales on està instal·lat el Tresor de la Catedral, amb diversos objectes de joieria, ornaments i altres relatius al culte catedralici.
Al costat del pelourinho, una casa-torre medieval que va ser descoberta el 1940 i que es va col·locar aquí. En la paret nord, podem veure un balcó de pedra d'estil gòtic.
A l'altre costat de la plaça, el Paço Episcopal, que destaca per les seves proporcions, poc habituals en la ciutat. Durant un temps, durant els anys 1916-56, es va establir aqui els Paços do Concelho, fins que va ser retornat a la Diòcesi de Porto.
Baixem per unes escales fins al Barri de la Ribeira, del qual parlarem en la següent entrada, i després de prendre un cafè per la zona, tornem a pujar cap amunt, cap a la Praça da Batalha, de traçat irregular. El nom ve d'un violent combat que va tenir lloc aqui entre cristians i musulmans.
A prop, hi ha la Igreja de Santo Ildefonso (1730-37), que ja haviem vist anteriorment des de lluny. L'accés es realitza per una escalinata i destaca en l'exterior per les seves dues torres que franquejen la façana principal. Decorada amb les típiques rajoles blavenques, que representen escenes de la vida de Sant Ildefons i alegories de la Eucaristia, obra de Jorge Colaço.
Seguim per la Rua de Santa Catarina, un dels carrers comercials més animats de la zona, plens de cafès, botigues, llocs ambulants. En un carrer adjacent, veiem el Coliseu do Porto (teatre), un exemple de l'arquitectura moderna i d'Art Deco de la ciutat.
Aprop, el Cafè Majestic, un cafè elegant d'inicis del segle XX, que conserva el seu encant original, i on es trobaven l'aristocràcia de la ciutat. Es pot menjar també, encara que és més car que altres llocs.
Més amunt, la Capela das Almas, un altre edifici religiós amb revestiment exterior de rajoles en blanc i blau. Obra del ceramista Eduardo Leite, les escenes representen escenes de la vida de Santa Catalina d'Alexandria i de Sant Francesc d'Asis. Més de 15900 rajoles cobreixen una superfície de 360 metres quadrats.
A pocs metres, el Mercado do Bolhao. Ocupa tota una illa, i des del 1914 es ven carn, peix, fruita, flors i altres productes. Té vàries plantes en les quals els comerços es distribueixen al voltant d'un gran pati central. Entrem per una de les portes laterals, i observem aquest lloc decadent i vell, però que t'apropa a la vida diària de la gent de la ciutat.
Ja en l'hotel, ens dutxem i ens canviem per passar el cap d'any. Després de força estona, i inclús agafar un tramvia per anar a una zona llunyana del centre, i guiat pel recepcionista de l'hotel, no aconseguim trobar cap lloc on poder sopar. Finalment, en un restaurant brasileny, aconseguim taula. El que hi havia no era gran cosa per aquesta nit, però vam fer, i abans de les dotze, estavem a l'Avinguda dels Aliats, centre neuràlgic de la celebració, disposats a donar la benvinguda a l'any 2011. Abans i després, diferents grups animaven, amunt d'un escenari, la revetlla amb música diversa...
En la dominació romana de la Hispània, els romans donaren el nom de Portus al marge dret i Cale a l'esquerre. Així, el Portus-Cale o Portucale, donà origen posteriorment al topònim de Portugal.
(31/12) Viatgem a l'anada amb Ryanair, i després d'un parell d'hores, i estar bombordejats de productes que intenten vendre't, arribem amb puntualitat a l'Aeroport Francisco de Sá Carneiro. S'ha de baixar abaix de tot, per passar pel parking fins trobar els tramvies que t'apropen al centre. El bitllet s'ha de comprar en una de les màquines que hi ha. Al ser el primer cop, la tarjeta també s'ha de comprar... posteriorment es pot recarregar en funció dels viatges i zones que es volgui fer. El nostre hotel, situat al costat de l'estació de Trindade, és el Porto Trindade Hotel, un establiment amb una decoració modernista i diferent dels hotels típics als quals estem habituats a estar.
Després de deixar les maletes, començem ruta, anant cap al centre històric. El primer que ens trobem és una de les múltiples esglésies que veurem en aquests dies: l'Igreja da Trindade, una de les més grans de la ciutat, i integrat en el complexe hospitalari de la Orden Terceira de la Santísima Trindade. Erigida a principi del segle XIX per l'enginyer Carlos Amarante, és d'estil neoclàssic, amb influències barroques, amb una portada precedira per un pòrtic amb tres arcs, sobre el qual s'aixeca la torre, amb les campanes, i el rellotge.
D'aqui ja podem observar la part de darrera d'un altre imponent edifici. Al capdamunt de l'Avenida dos Aliados, l'ajuntament de la ciutat, els Paços do Concelho (1920-57), on destaca la torre de 70m d'alçada amb el seu rellotge.
Gairebé al mig d'aquestes dues esglésies, i presidint un altre carrer ampli, en trobem un altra, l'Igreja dos Congregados, amb una façana característica coberta de rajoles, obra de Jorge Colaço, que descriuen la vida de Sant Antoni.
Camí abaix, a pocs metres, a l'esquerra, la Estaçao de Sao Bento (1916), estació de tren que agafarem dies després per anar a Guimaraes i Braga. Anteriorment hi havia el Monestir de Sao Bento, però es va decidir tirar a terra, degut a les necessitats de tenir una estació. D'aquest edifici destaca el vestíbul decorat amb rajoles, obra també de Jorge Colaço, que representen fets històrics i escenes etnogràfiques, com l'entrada de Joao I a la ciutat, la conquesta de Ceuta...
Ens adrecem camí avall, i abans d'arribar a les antigues muralles, a mà esquerra veiem la Capela dos Alfaiates (sastres), o de Nª Sª de Agosto. Va ser reconstruïda en aquest lloc, en 1953. Anteriorment quedava just enfront de la porta principal de la Catedral, fins l'any 1940, data en la qual es va tirar a terra.
La Muralha Fernandina va ser iniciada en temps de D. Alfonso IV, el 1336, fins 40 anys després amb el regnat de D. Fernando, del qual ve el nom de les muralles. Amb el pas del temps, les seves funcions defensivas van anar perdent pes, alterant el seu perfil i enderrocant gran part de la muralla.
Dins de la muralla, una plaça dóna lloc a una porta on hi ha mig amagada l'Igreja de Santa Clara. Aquesta església i Convent femení de Santa Clara data de la primera meitat del segle XV. Destaca per fora els dos pòrtics: el de la església, renaixentista, i el del convent, d'estil barroc.
Seguim endavant i arribem al Ponte Luis I, una de les icones de la ciutat i del qual parlarem més endavant. Tancat al tràfic de vehicles, només circulen persones i tramvies, i es té meravelloses vistes del barri de la Ribeira, de les bodegues de Vila Nova de Gaia, el Mosterio da Serra do Pilar, de la mateixa muralla...
També veiem con circula el Funicular dos Guindais, que uneix els barris de Batalha, on estem, a la part alta, amb el de la Ribeira, arran del riu, en dos minuts. Va ser construït en 1891, i va ser totalment recuperat després de més d'un segle d'inactivitat.
Tirem enrera i ens dirigim cap a l'esplanada de la Sé, on hi ha la Catedral, la Casa del Cabildo i el Palau Episcopal. Les demolicions dels anys 40, van alterar aquesta zona, no tenint a veure res amb el que hi havia des de l'època medieval. D'aqui també podem observar belles vistes de la resta de la ciutat.
En el centre d'aquest conjunt van ficar, l'any 1945, el Pelourinho, la versió portuguesa de les picotes medievals castellanes, símbol de la justícia, d'on es penjaven els lladres i altres.
La Catedral (Sé) és del segle XII, d'estil romànic. D'aquella època conserva les dues torres, d'estil defensiu, i el rossetó. L'exterior de la seu va ser molt canviada durant la època barroca.
L'arquitecte italià Nicolau Nasoni va afegir una loggia barroca a la façana lateral.
Davant, la estàtua del Comte Vilmara Peres, que va conquerir als musulmans, l'any 868, Portucale. La obra, de l'escultor Barata Feyo, va ser inaugurada el 1968.
El seu interior és molt senzill, amb grans columnes que fan que s'incrementi la sensació d'estretot i alçada de la nau central. Es tracta d'una decoració sòbria i parets despullades, amb les excepcions de l'altar major i algunes capelles barroques.
Per accedir als claustres i a la Casa do Cabildo, paguem una entrada de 3€. El claustre és d'èstil gòtic, construït en granit. Els seus capitells estan decorats amb temes vegetals senzills, i les parets ricament adornats per rajoles blaves que reflexen escenes religioses.
Passejant pel claustre es pot accedir a diferents capelles com la capella de Sant Joan Evangelista, que allotja la tomba funerària (1333) de João Gordo, cavaller de la Orde dels Hospitalaris de Malta.
En la capella de Sant Viçens, podem destacar deu escenes tretes de la Bíblia, pertanyents a l'Antic i al Nou Testament.
Pugem a la part superior del claustre, a l'aire lliure, i després de donar la volta, accedim a...
... la Casa do Cabildo, on hi ha la Sala capitular, amb el sostre cobert amb pintures de Giovanni Battista Pichini, on es representen catorze alegories al voltant de Sant Miquel. Els sòcols de rajoles són de Lisboa i en ells es representen escenes de caça.
Baixant un pis, s'accedeix a diverses sales on està instal·lat el Tresor de la Catedral, amb diversos objectes de joieria, ornaments i altres relatius al culte catedralici.
Al costat del pelourinho, una casa-torre medieval que va ser descoberta el 1940 i que es va col·locar aquí. En la paret nord, podem veure un balcó de pedra d'estil gòtic.
A l'altre costat de la plaça, el Paço Episcopal, que destaca per les seves proporcions, poc habituals en la ciutat. Durant un temps, durant els anys 1916-56, es va establir aqui els Paços do Concelho, fins que va ser retornat a la Diòcesi de Porto.
Baixem per unes escales fins al Barri de la Ribeira, del qual parlarem en la següent entrada, i després de prendre un cafè per la zona, tornem a pujar cap amunt, cap a la Praça da Batalha, de traçat irregular. El nom ve d'un violent combat que va tenir lloc aqui entre cristians i musulmans.
Seguim per la Rua de Santa Catarina, un dels carrers comercials més animats de la zona, plens de cafès, botigues, llocs ambulants. En un carrer adjacent, veiem el Coliseu do Porto (teatre), un exemple de l'arquitectura moderna i d'Art Deco de la ciutat.
Aprop, el Cafè Majestic, un cafè elegant d'inicis del segle XX, que conserva el seu encant original, i on es trobaven l'aristocràcia de la ciutat. Es pot menjar també, encara que és més car que altres llocs.
A pocs metres, el Mercado do Bolhao. Ocupa tota una illa, i des del 1914 es ven carn, peix, fruita, flors i altres productes. Té vàries plantes en les quals els comerços es distribueixen al voltant d'un gran pati central. Entrem per una de les portes laterals, i observem aquest lloc decadent i vell, però que t'apropa a la vida diària de la gent de la ciutat.
Ja en l'hotel, ens dutxem i ens canviem per passar el cap d'any. Després de força estona, i inclús agafar un tramvia per anar a una zona llunyana del centre, i guiat pel recepcionista de l'hotel, no aconseguim trobar cap lloc on poder sopar. Finalment, en un restaurant brasileny, aconseguim taula. El que hi havia no era gran cosa per aquesta nit, però vam fer, i abans de les dotze, estavem a l'Avinguda dels Aliats, centre neuràlgic de la celebració, disposats a donar la benvinguda a l'any 2011. Abans i després, diferents grups animaven, amunt d'un escenari, la revetlla amb música diversa...
