Mèxic. Cobá

A prop dels llacs Cobá i Macanxoc, es troben les restes visibles de l'antiga ciutat maia de Cobá. Amb una superfície de 70km2, es tracta de l'assentament més important del nordest de la península del Yucatán, comparable a Chichén Itzá, encara que només es visible una ínfima part, estant amagat la resta en la selva que envolta el jaciment.

L'origen del nom es creu que es deu a Kinchíl Cobá, una deïtat solar maia i al lloc on es va fondar la ciutat, al voltant de diferents llacs. Cobá es traduiria com aigua tèrbola, que vindria dels vocables Cob, o Kob (tèrbola) i Ha (aigua).

Té una important xarxa de camins (sacbeob) que la uneixen amb altres grups d'edificis i altres ciutats maies. El més important és l'anomenat sacbe 1, de 100km de llarg, que arriba fins al jaciment de Yaxuná, a uns 25km al sudest de Chichén Itzá. Un altra característica important que s'ha trobat en Cobá són les esteles on s'esculpien escenes de la vida quotidiana, així com nombrosses dades de collites, naixements, morts, guerres...

Durant els anys 200 i 600 d.C., Cobá va tenir el seu apogeu, amb un ampli control territorial sobre el nord de l'actual estat de Quintana Roo i zones orientals del Yucatán, i domini sobre alguns ports d'importància com Xelhá. Després, l'enfortiment d'altres ciutats veines i l'aparició de Chichén Itzá va significar canvis importants en l'estructura de poder de Cobá i el seu domini territorial. En els segles posteriors, Cobá va perdre la seva importància política, encara que va conservar la seva importància simbòlica i ritual. Quan arribaren els conqueridors espanyols, la ciutat ja es trobava abandonada.

El recorregut s'inicia en el GRUP COBÁ, el primer grup de monuments i el de major tamany i concentració d'edificis de tot el jaciment. Conte més d'una cinquantena d'estructures, diferents patis, cambres amb voltes, una gran plaça, un joc de pilota i diverses esteles. D'aquest grup, en surten sis sacbeob.

L'estructura coneguda com l'Església té una base formada per nou plantes amb les cantonades arrodonides, de 24m d'alçada (el segon edifici més alt del lloc) i orientada cap al llac de Cobá. El primer pis no es pot veure, ja que el pati el cobreix per complet. Del segon només s'observa una part, i sobre ell es troben dos cambres amb volta i una escalinata que condueix als dos costats d'ella.

Al peu de l'Església, davant de l'escalinata, es troba l'Estela 11, envoltada d'un petit altar circular al davant. No es pot veure gairebé res, només podent-se distingir alguns signes. Els habitants del lloc encara veneren aquesta estela, i d'aquí pot haver-se donat el nom d'església a l'estructura posterior.

Cap al sud de l'Església, es varen aixecar un grup d'edificis palatins i residencials al voltant d'un pati elevat. Tenen llargs recintes paral·lels, amb entrades en costats oposats i separats per un mur central sobre el qual es recolzaven les voltes que els cobrien. Entre ells es destaca l'Estructura 4, que en un principi va ser una llarga cambra, decorat massivament amb murals, al qual van sobreposar una àmplia escalinata sota la qual creua una volta.

El Joc de Pilota està format per dos edificis paral·lels entre els quals es forma un passadís que constitueix la pista de joc. L'edifici de l'est té dues escalinates, una en la part posterior i l'altra en el costat nord, que condueixen a una construcció superior que van estar amb voltes. El de l'oest no té una escalinata formal per pujar al recinte superior. En la pista es pot veure representacions de captius, a més d'una base adornada amb representacions de cranis humans i incripcions jeroglífiques.

Les següents estructures que es veuen són les del GRUP D i està format per una sèrie d'estructures disposades en places i un altre joc de pilota, molt semblant al que hem vist anteriorment, en el Grup Cobá.

Una gran làpida jeroglífica es va ficar en el centre del talús nord; té 74 signes que registren diferents successos històrics com la construcció d'aquest mateix joc de pilota en Kob'a, antic topònim del lloc.

On convergeixen els sacbeob 1, 5, 6 i 8 es troba el Xaibé, que vol dir precisament encreuament de camins. Està format per cinc plantes arrodonides amb murs en talús que rematen en una cornisa. No se sap quina funció tenia aquest edifici.

El GRUP NOHOCH MUL disposa de l'estructura més important de Cobá: la piràmide de Nohoch Mul (format pels vocables nohoch, gran i mul, monticle), el més alt de la península del Yucatán, amb 42m d'alçada. Està formada per set plantes de cantonades arrodonides, amb una àmplia escalinata central, que permet accedit a la plataforma de dalt on es troba un temple, on hi ha una representació, damunt de la porta, del Déu Descendent.

A un costat de l'escalinata principal, es troba un altra que porta a una cambra amb volta, en l'interial del qual es va trobar un fragment d'estela esculpida per les dues cares. A l'altre costat de l'escalinata central, es construiren dues cambres adossades a diferents nivells de la base; una es troba arran de la plaça i l'altre a l'alçada de la primera planta.

En la plaça es troben dues estructures més: la primera és l'Estructura 10 i consisteix en una plataforma baixa amb cantonades arrodonides que serveis de base a un recinte de dues cambres amb voltes. La primera cambra conté 7 entrades i és l'únic accés al segon. En el centre de l'escalinata d'accés es troba l'Estela 20, la més ben conservada del jaciment, on està representant un governant ricament abillat que sosté un gran ceptre, parat sobre les esquenes de dos captius ajupits i lligats amb cordes; altres dos es troben també lligats i agenollats a cadascun dels seus costats.


Davant de l'Estructura 10, hi ha l'Estructura 12 amb murs en talús. Dins es va trobar un petit recinte, tal vegada preparat com a tomba, encara que només es va trobar una petita ofrena sense restes humanes. En una segona etapa d'ocupació es va col·locar l'Estela 21 bloquejant l'entrada principal, i on s'han desgastat els motius esculpits i només és possible reconèixer alguns detalls en la part inferior.


El jaciment també està format per un últim grup d'estructures, conegut com el GRUP MACANXOC, que no visitem per manca de temps, i que sembla ser la zona cerimonial i funerària de la ciutat, on sobre una gran terrassa artificial es troben diverses plataformes baixes, així com diverses esteles i altars.

Enllaços i bibliografia:

Pueblos originarios. Cobá, sitio arqueológico maya
Luxurious Mexico. Zona arqueológica de Cobá
Buen Viaje (diario turístico). Cobá
Instituto Nacional de Antropología e Historia. Zona Arqueològica Cobá


Tornar a entrada inicial