La Vall de Boí. Santa Maria de Taüll

El poble de Taüll, situat a 1.482 metres d'altura a l'antic camí de Cabdella, consta de dos nuclis, el principal al voltant de l’església de Santa Maria, i un segon, en forma de carrer allargassat, prop de l'església de Sant Climent. Aquestes esglésies, junt amb la de Sant Martí, han fet pensar que podrien tenir relació amb un intent dels senyors de la vall de crear un conjunt monàstic.

Sant Climent de Taüll (esquerra) i Santa Maria de Taüll (dreta)

Les restes de l'església de Sant Martí van ser descobertes l'any 1970, durant la restauració de l'edifici de Taüll que feia d'escola. Es creu que era la primitiva església parroquial, anteriorment a la construcció de les altres dues. Hom hi descobrí dos absis romànics, i sembla que aquesta església s'esfondrà per una allau al segle XIX.

Apart de les esglésies esmentades, dins del terme parroquial de Taüll, es troba la capella de Sant Quirze, una construcció molt senzilla capçada per un absis semicircular romànic i situada a prop de la urbanització turística de Pla de l'Ermita.

Com molts altres noms de la vall, el topònim de Taüll s’explica pel basc ata (‘portella’) més uri (‘poble’) i significa "poble de la portella (de muntanya)".

L'església de Santa Maria de Taüll la trobem en el centre històric del poble, i és l'única església de la vall que sembla generar l'assentament de la població al seu voltant. Molt semblant a la de Sant Climent, fou construïda al mateix temps, i consagrada un dia després que aquesta, l'11 de desembre de 1123, pel mateix bisbe Ramon Guillem de Roda d'Isàvena. Sembla probable que la construcció de l’església va aprofitar el campanar que ja existia i que pertanyia a una església més antiga, probablement de la segona meitat del segle XI.

De planta basilical, és un edifici de tres naus, separades per columnes cilíndriques, amb tres absis semicirculars amb una decoració d'estil llombard, i amb amb una teulada de doble vessant. Al segle XVIII, fou molt reformada en un estil totalment barroc, però una restauració recent va eliminar les modificacions i decoracions sobreposades, tornant-li l'aspecte del segle XII.

Els murs exteriors són totalment llisos, excepte els dels absis, que presenten arcuacions i lesenes sota un fris de dents de serra. A la façana oest hi ha un finestral de dimensions considerables, a més de l’accés principal, constituït per un arc de mig punt sense ornamentació. La torre del campanar, alta i esvelta, es dreça sobre la nau de l'epístola i és del mateix model que la de Sant climent, amb diversos pisos amb finestres geminades sota arcuacions.

L'església estava decorada tota ella -en els absis, als murs i a les columnes- amb pintures murals que van anar resistint en part el pas del temps, fins que finalment la major part d'aquest conjunt es van arrencar i traslladar a Barcelona entre els anys 1919 i 1923, com les de la resta de la vall, i actualment es poden veure en les sales del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Destaquen les pintures de l'absis central -a l'església es pot veure una reproducció- presidides per l´escena de l´Epifania, amb el Nen Jesús assegut a la falda de la Mare de Déu i els tres Reis Mags en actitud d´oferir. En el registre inferior, es representen diversos apòstols: sant Andreu, sant Pere, sant Pau i sant Joan Evangelista.

Obra d'un segon mestre són les pintures que cobrien el mur meridional i el de ponent, on destaca l'escena del judici final, i una versió de la lluita entre David i Goliat que representa la lluita del bé contra el mal.

Al MNAC es conserva un frontal d’altar tallat de fusta i policromat d'una elevada qualitat, que cal situar-lo a final del segle XII, amb la figura de Crist en Majestat, en el registre central, envoltat dels símbols dels evangelistes. A banda i banda es distribueixen en dos nivells les figures dels 12 apòstols (Foto extreta de la web del MNAC).

També s'exposen quatre figures de fusta recuperades l’any 1907 que pertanyen a un Davallament de la creu: la imatge de Crist, de la Verge, de Josep d’Arimatea i d’un dels lladres. Les talles s’han atribuït a un taller d’escultors de la Ribagorça i es daten al segle XII o la primera meitat del segle XIII (Foto extreta de la web del MNAC).



Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí |Sant Climent de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Sant Feliu de Barruera | Nativitat de Durro | Santa Maria de Cardet | Assumpció de Cóll | Capella de Sant Quirc de Durro

Llegir més

La Vall de Boí. Sant Quirc de Durro

Des del mateix poble de Durro, surt una carretera cap al sud-oest, i a l'altra banda del riuet de Durro, es troba la capella de Sant Quirc. Es tracta d'una església molt senzilla arquitectònicament, i la que impactarà menys a la gent que la vegi, però la seva situació solitària i les panoràmiques que es poden veure des dels seus voltants són impressionants, tant del mateix poble de Durro com de Barruera i de la resta de la vall.

La Vall de Boí. Barruera

La capella, d'una nau sobrealçada, està capçada per un absis semicircular. El presbiteri presenta una certa elevació respecte a la nau. L’accés, situat el mur meridional, és de dimensions reduïdes, amb un arc de mig punt amb dovelles.

Els murs de l’església estan construïts amb blocs de pedra ben escairats, dels quals destaquen els de la base, per les seves grans dimensions. L’església té molt poques obertures a l’exterior, només una finestra a l’absis, un petit òcul al damunt i una obertura a la façana oest, per la qual cosa la il·luminació de l'edifici és molt limitada.

Sembla que l'església, originalment del segle XII, va patir reformes en la coberta de la nau, que apareix sobrealçada. En formava part el campanar, amb la seva espadanya de dos ulls.

En el seu interior es trobava un frontal d'altar, de mitjan segle XII, que representa els martiris de Sant Quirc i Santa Julita, i que avui dia es pot veure en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Dins d'una màndora central es representa sant Quirze, nen, i santa Julita, mare, tal com es mostren normalment la Mare de Déu i el nen Jesús, amb unes inscripcions que les identifiquen. Els quatre registres que rodegen l’escena central mostren de forma molt expressiva els martiris que van patir (Foto obtinguda de la web del MNAC).

La Vall de Boí. Embassament de Cavallers

Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Sant Climent de Taüll | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Sant Feliu de Barruera | Nativitat de Durro | Santa Maria de Cardet | Assumpció de Cóll

Llegir més

La Vall de Boí. La Nativitat de Durro

L'antic terme municipal de Durro va ser independent fins l'any 1965 que va ser unit a Barruera, i, ja en la nova unitat administrativa, canvià el nom el 1996 pel de la Vall de Boí. El municipi de Durro s'estenia a l'esquerra de la Noguera de Tor, riu que era el límit amb Barruera i comprenia, bàsicament, la vall del riuet del seu nom i, també, la del barranc de Saraís. Comprenia el poble de Saraís.

Es esmentat per primera vegada el 1064, en convenis i pactes feudals fets entre les dues branques comtals del vescomtat de Pallars, i pertanyé als barons, i després comtes, d'Erill. Durro és un topònim d'origen basc, amb un element romànic: ad urru en seria l'origen. La proposició llatina expressa direcció, més el mot basc urru, que vol dir lluny. Així, Durro significaria cap a lluny, possiblement fent referència a l'apartat que queda Durro de les vies de comunicació del fons de la vall.

Durro es troba enlairat a 1.386 metres, sota el tossal del Castell (1.608 metres), del qual no en queda cap rastre. S'hi arriba per una carretera asfaltada que surt de Barruera, creua el riu i es va enfilant de forma serpentina. El poble s'esglaona pel pendent, i les seves cases són d’una a tres plantes i són freqüents les balconades i els ràfecs volats de fusta treballada, coberts amb lloses de llicorella; els murs són de pedra.

Tocant a les cases del nucli antic, es troba l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, construïda probablement durant la segona meitat del segle XII. L'edifici tenia originalment una sola nau estreta i allargassada i una capçalera amb un absis, però molt aviat va ser transformat. Se li va afegir un gran porxo al costat sud, després un transepte i dos absis laterals, i finalment un campanar de torre que anul·lava l'absis nord.

El temple també va sofrir una remodelació important entre els segles XVI i XVII, en què es van obrir al costat nord dues capelles.

Al segle XVIII el temple va ser reformat novament amb l'afegit d'un gran espai al costat sud que ocupava part del porxo. En el presbiteri s'hi instal·là un gran retaule major, i al seu darrera s'enderrocaren els absis per construir una sagristia.

El portal, de mig punt, és més ample i massís que els de la resta de la vall i està format per arquivoltes en degradació sobre un doble joc de columnes i extradossat per un guardapols escacat. Aquesta part de la façana està aixoplugada per un porxo d'arcs de mig punt que es va agegir posteriorment, tal com s'ha comentat anteriorment.

El campanar, de torre quadrada i adossat al mur nord, té diversos pisos separats per un fris de dents de serra i arcuacions cegues. Les seves obertures, algunes d'elles tapiades, foren transformades de finestres geminades en finestrals d'arc apuntat (En la foto, es pot veure darrere del campanar, la capella de Sant Quirc).

Procedeix de l’església una imatge de la Mare de Déu, romànica, tallada en fusta de til·ler, del segle XII, que es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, i en el cor del temple es conserva una imatge de Nicodem, la persona que va desclavar a Crist amb unes estenalles mentre li sostenia el braç (Foto: Mare de Déu, obtinguda de la web del MNAC).

Totes dues peces formaven part del Davallament de Durro i l'estil i similitud d'aquestes talles amb les del Devallament d'Erill-la-Vall han portat a la conclusió que provenen del mateix taller d'escultors que va treballar a les valls pirinenques a final del segle XII o inici del segle XIII (Foto: Nicodem).



Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Sant Climent de Taüll | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Sant Feliu de Barruera | Santa Maria de Cardet | Assumpció de Cóll | Capella de Sant Quirc de Durro

Llegir més

La Vall de Boí. Sant Feliu de Barruera

El poble de Barruera, cap del municipi de la Vall de Boí, s'assenta al marge dret de la Noguera de Tor, a 1.096m d'altitud. La població antiga és a banda i banda del carrer Major, antic camí que pel port de Gelada duia a Senet (poble del nord del terme municipal de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça). Hom hi troba cases, pallers i bordes; les primeres, d’un a tres pisos, tenen balconades de fusta treballada, protegides per teulats volats; tenen, així mateix, llindes i rebranques de pedra i coberta exterior, de lloses de llicorella del país, amb doble vessant. Modernament s’ha edificat també a la banda de ponent de la carretera principal. Hi ha edificis d’apartaments i algun hotel i, a la part més sud-occidental, les cases de l’ENHER.

El topònim Barruera és esmentat als documents medievals com a Varorzera, és a dir, vallis ursaria (vall d’óssos), interpretació que presenta dificultats des del punt de vista filològic, que tanmateix sembla que es podrien explicar per una evolució local arcaica.

L’església parroquial de Sant Feliu de Barruera és situada a llevant de la carretera, fora del nucli antic, a la vora de camí que enllaçava amb altres pobles de la vall i comunicava amb les valls veïnes.

El temple, que va iniciar la seva construcció a finals del segle XI o inicis del XII, ha sofert modificacions importants al llarg del temps, algunes d’elles en època medieval, i la seva història constructiva és molt complexa i difícil de desgranar, atesa la variació del programa originari i la seva continuació amb un projecte completament diferent. A més, cap a la dècada de 1970 l’edifici va ser objecte d’una restauració exhaustiva que va produir nombroses alteracions, sense deixar-ne cap registre. Raó per la qual a hores d’ara resulta força complicada l’anàlisi completa de la seva evolució.

És possible que, en origen, fos un edifici basilical de tres naus, com les que hi ha a Taüll. Actualment, però, és una edificació d’una sola nau coberta amb una volta de canó, capçat per un absis amb arcuacions llombardes del segle XI; a migdia té adossada una capella capçada per un absis semicircular sense arcuacions, del segle XII.

El portal, amb un arc adovellat de mig punt, té motllures a l’intradós i un guardapols a l’extradós; és protegit per un porxo amb coberta de dues vessants.

L’església tenia una sagristia, avui desapareguda. El campanar, situat a l'angle sud-oest de l'edifici, és una torre de planta quadrada, que s'aparta del model dels campanars d'Erill la Vall, Boí i Taüll. Tota la decoració que hi ha són unes motllures molt senzilles que marquen els nivells de la construcció. És de tres pisos i a cada façana dels dos nivells superiors hi ha una única finestra de mig punt. La teulada a quatre vessants descansa sobre una estructura piramidal de fusta.



Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Sant Climent de Taüll | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Nativitat de Durro | Santa Maria de Cardet | Assumpció de Cóll | Capella de Sant Quirc de Durro

Llegir més

La Vall de Boí. Santa Maria de Cardet

El lloc de Cardet és esmentat el 1096. El 1157 el castell de Cardet fou donat al monestir de Lavaix (actualment en ruïnes que, la major part de l'any, són negades pel pantà d'Escales, al Pont de Suert de la comarca de l'Alta Ribagorça) per Bernat d’Erill. En endavant, i fins a la fi de l’Antic Règim, Lavaix detingué la jurisdicció del lloc. Segons el lingüista Joan Coromines, Cardet prové de carduetum (camp de cards). Es tracta, per tant, d'un topònim romànic de caràcter descriptiu.

Situat sobre un fort pendent de la muntanya, es troba l’església parroquial de Santa Maria. Construïda al segle XI, va ser transformada en el segle XII. Es tracta d’un edifici senzill, de petites dimensions i estructurat per una única nau completada per un absis semicircular de dos nivells: l’església i la cripta, l'única de tot el conjunt de la Vall, que es va construir aprofitant el desnivell del terreny.

A excepció de l’absis, amb algunes figures d’animals esculpides, els murs exteriors de l’església no presenten cap motiu decoratiu, i consisteix en el comú en la zona, a base d'arquacions cegues sota una franja de dents de serra.

La porta de l'església, aixoplugada per un porxo simple, consisteix en un arc de mig punt. Es pot observar la decoració d’un crismó i d’una creu. El forrellat està format pel pany i el pasador decorat amb una cara, semblant al que es troba en la veïna església de l'Assumpció de Cóll.

La façana d’accés està rematada amb un campanar d’espadanya, a diferència de la resta d'esglésies de la vall, fruit de les transformacions barroques que tingué el tempe durant els segles XVII i XVIII i que li donaren el seu aspecte actual.




A l’estructura original de l’església es va afegir una sagristia situada a la zona sud-est de la nau, així com una petita capella en el mur nord.

De l’església de Santa Maria de Cardet es va recuperar un frontal d’altar i una biga de fusta amb decoració pictòrica amb figures d'animals, avui dipositats al Museu Nacional d’Art de Catalunya

El frontal d'altar, en el qual es combina la pintura i el baix relleu d’estuc, està datada de la segona meitat del segle XIII i se li atribueix a Iohannes, del Taller de la Ribagorça. S’hi representen diferents escenes: en la part central, figura la Verge coronada i el Nen. En els laterals es representen l’Anunciació i la Visitació en el registre superior esquerre; a sota, l’Epifania; la Nativitat i l’Anunciació dels pastors en la part superior dreta; i el Martiri dels Innocents i la Fugida d’Egipte just a sota.


Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Sant Climent de Taüll | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Sant Feliu de Barruera | Nativitat de Durro | Assumpció de Cóll | Capella de Sant Quirc de Durro

Llegir més

La Vall de Boí. L'Assumpció de Cóll

Abans d'arribar a Cóll, petit poble situat prop de la riba de la Noguera de Tor, trobem l'església de Santa Maria, modernament advocada a l'Assumpció, la primera de les esglésies romàniques de la Vall de Boí. Cóll va ser adquirida pel rei Ramir I d'Aragó l'any 1054 formant part del terme de Castelló de Tor, passant després a la seu de Roda d'Isàvena i ja a la baixa Edat Mitjana a la Seu de Lleida, per la qual cosa és la única església del terme que no pertany al Bisbat d'Urgell.

L’esment més antic de l’església correspon a una llosa descoberta a l’altar durant unes obres, que porta una inscripció que fa referència a l’any 1110, cosa que fa pensar pel lloc on va ser trobada, que podria ser la data de la seva consagració, encara que la seva construcció se situa en el segon quart del segle XII. Aquesta església té característiques pròpies que la diferencien de les altres esglésies de la vall com els materials de construcció, la mida dels carreus o els elements decoratius de la portada, considerada la part més interessant del temple.

L’edificació és d’una única nau amb un absis semicircular. L’església disposa de dos ulls de bou, un a cada extrem de l'edifici, i dues finestres per a l’entrada de llum. Els murs exteriors presenten un simple fris i una ornamentació figurativa, com un cap humà i un cap de bòvid. Posteriorment, es va afegir una petita capella de planta quadrada oberta al mur nord i un campanar d'estil gòtic, que consta de dos nivells i s’obre com una capella coberta a l’interior de la nau. En els murs laterals s’hi van incorporar dos altars moderns, així com un cor en la part de ponent que disposa d’un barana d’època gòtica, i al qual s’accedeix per una escala de cargol.

L’accés s’efectua per la façana de ponent, amb una porta d’arc de mig punt, amb dues arquivoltes sostingudes per dues columnes a cada costat amb capitells decorats amb elements vegetals, animals i humans. D'esquerra a dreta, i començant des de l'exterior, podem veure unes fulles de palmell, dos lleons amb un home vençut, la lluita de l'home amb els dos lleons i finalment unes fulles amb flors.

Sobre l’arc se situa un Crismó, un relleu on s’hi representa l’anagrama de Crist, i en els angles es poden veure dos coloms i dos caps humans, un d'ells tocant una banya de caça. El cercle que envolta el crismó disposa d'una sanefa amb motius vegetals i als dos costats s'inscriuen dos flors de quatre pètals.



El crismó estava format per les dues lletres X (khi) i P (ro) superposades, una abreviació del terme grec ΧΡΙΣΤΟΣ (Crist). Fins a l'Edat Mitjana, la inscripció XPISTUS on es barregen lletres gregues i llatines, era usual. Així, també es representa a Crist amb les inicials XPS. El pal vertical de la P esta creuat per un pal horitzontal, tot recordant el patíbul de la Creu on Jesús va esser crucificat. Aquest Crismó també es representa acompanyat per les lletres 'Α' i 'Ω', penjades a la 'X', una a cada costat, recordant la frase de l’Apocalipsi: 'Jo soc l’Alfa i l’Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi'. També sovint es troba el Crismó inscrit dins d'una corona de llorer, o un simple cercle, com a símbol de victòria de Crist sobre la mort.

Com en d'altres esglésies de la vall, custodiant l'entrada al temple trobem en la porta de fusta, un forrellat de ferro de tradició romànica, decorat amb incisions de línies i motius d’enreixats, amb el passador acabat en cap d'animal.

A l’interior de l’església encara es conserven les tres piques romàniques: la pica baptismal, la pica de l’aigua beneïda i la pica de l’oli.


Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Sant Climent de Taüll | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Sant Feliu de Barruera | Nativitat de Durro | Santa Maria de Cardet | Capella de Sant Quirc de Durro

Llegir més