El parc del castell de Campagne

Campagne, encreuament de camins de les valls de la Dordogne i del Vézère, és un petit poble on podem trobar cases antigues restaurades, una església d'estils variats i sobretot el seu magnífic castell, restaurat en el segle XIX, envoltat per un gran parc dominat per un massís rocós. Al costat d'aquest penya-segat resten encara les restes d'una fortalesa i un poble troglodita.

Des de la prehistòria el lloc de Campagne era ocupat per l'home, trobant-se restes d'ossos i utensilis. El nom de Campagne apareix per primer cop en 1160 en un manuscrit de l'abadia de St-Sauveur, on es menciona a una tal Pétronelle de Campanha. El nom es transformaria al voltant del 1360 en Campania, després en Campanya i finalment en 1687, en Campagne.

Tocant al parc es troba l'església de Campagne, estretament relacionada amb el primer castell construït durant el segle XII i del qual no queda cap rastre. Els senyors de Campagne es feren enterrar en el cor de l'església.

Durant la Guerra dels Cent Anys, el castell passà per mans franceses i angleses, segons les aliances del moment. En 1427 es cremat parcialment pels anglesos i l'església parcialment destruïda. A la fi de la Guerra, el castell es reconstruït i fan construir una capella funerària al costat sud de l'església, esdevenint la capella del castell, amb la porta d'entrada particular donant al parc.

El parc, redissenyat entre 1852 i 1862 sota les influències dels jardins d'estil anglès, és travessat per un corrent amb estanys, cascades i petits ponts amb balustrades. L'entorn boscós presenta exemplars remarcables que estaven en voga durant aquell segle com cedres, sequoies o plàtans, entre altres.

Els grans terratinents van ser sovint impulsors del desenvolupament de l'agricultura. Un d'ells va ser Raoul de la Borie (1821-1882), marquès de Campagne. La gent que treballava per a ell vivien en les comunes, un edifici amb una llarga façana lineal. La seva arquitectura destaca per les seves proporcions, la funcionalitat dels seus espais i la sobrietat de les decoracions limitades amb claraboies en els alerons del cos central.

Per les escales del Camí de les Dames, format per 139 esglaons i 22 metres de desnivell, s'arriba a unes coves amb les restes d'una fortalesa i d'un poble troglodites.

Anar a: El Perigord