La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Brasil

Quan s'esmenta Brasil, tothom pensa automàticament en futbol, samba, carnaval, platges... i en una ciutat, Rio de Janeiro, però el país brasiler ofereix moltes més coses. En aquests entrada farem un resum dels llocs i ciutats que hem visitat en aquest pais que és un dels més grans i poblats del món amb una superfície total de 8.514.876 km2 i més de 200 milions d'habitants.

Rio de Janeiro

Sense cap dubte, Rio de Janeiro és la ciutat més coneguda de Brasil i anomenada pels seus habitants com la cidade maravilhosa (ciutat meravellosa), encara que no és la seva capital, que es va traslladar a Brasilia, l'any 1960, amb l'objectiu de desenvolupar el territori intern del país, i estar més a prop dels altres estats que formen part de Brasil.

Rio, la segona ciutat més gran i poblada de Brasil a la vora de la Bahia de Guanabara, disposa d'una geografia variada formada per mar, muntanyes, rius i llacunes, i contrastos com els gratacels i les faveles, uns als costats dels altres. La ciutat es troba en la bahia de Guanabara, assentada en un pla, encara que envoltada dels morros, com anomenen els cariocas als penyals, coberts d'una exhuberant vegetació que completen el paisatge.

Copacabana i Ipanema són sinònims de Rio, i és que són les platges més conegudes internacionalment, pràcticament, del món. Es troben en els barris, que duen els mateixos noms, i mentre Copacabana destaca pel seu passeig marítim, amb el seu mosaic de pedres blanques i negres, que formen onades, Ipanema, menys massificada que l'altra i més preferida pels brasilers, va dónar nom a la cançó mítica d'Antonio Carlos Jobim: La garota de Ipanema.


Com alternativa a aquestes platges, tenim en la zona de Barra da Tijuca la platja de Barra, una de les més recomanables, i amb més de 18km d'extensió. Seguint per la carretera de les platges i una vegada passat Recreio, s'arriba a la Bahia de Grumarí. Situat en una Area de Protecció Ambiental, ens trobem amb una zona de gran bellesa amb un contrast entre la mar blava de l'Oceà Atlàntic i el verd de la Mata Atlàntica. Destaca la platja Prainha, una petita platja molt maca, ideal pels amants del surf.

Els mencionats morros són una de les característiques de la orografia de Rio, sent els més famosos els del Corcovado i el Pão de Açúcar. Es gairebé un pecat no pujar al capdamunt d'elles, i en dies assolellats i sense núvols, per gaudir de les magnífiques vistes que ofereixen. Al Corcovado, que es pot pujar en vehicle o per un tren cremallera, tenim el Cristo Redentor, la gran icona de la ciutat i una de les noves set meravalles del món modern, en un concurs publicitari que es va donar a conéixer el 2007. Així, per arribar al Pão de Açúcar, s'ha de pujar primer en un bondinho (telefèric) que condueix al Morro d'Urca, i d'aquí s'agafa un altre similiar que ens porta al seu cim.


Un altra de les belleses naturals de la ciutat carioca és el Parc Nacional de Tijuca, un dels parcs urbans més grans del món, amb més de 3300ha, i una mescla de floresta, muntanya i platges realment única.

El Jardim Botânico és un dels més importants, del seu gènere, del món. Inaugurat per l'emperador Dom Pedro II a principis del segle XIX, compta amb 83ha de boscos i 54ha de zones cultivades que mostren més de 40.000 plantes i 6.000 espècies diferents. A l'entrada, un dels seus principals atractius: les Palmeiras Imperiais, plantades l'any 1809.

Per descomptat, Rio de Janeiro és tot un paradís natural, però també pressumeix, malgrat ser una ciutat relativament jove, de tenir un important patrimoni històric, arquitectònic i cultural, ja sigui de temps enrere com de més moderns. Del poc que queda de l'època imperial de Rio de Janeiro es troba en el centre. Cinelândia és l'epicentre, i pels voltants trobem l'antic Palau Imperial, el Teatre Municipal, la Biblioteca Nacional, l'Església de la Nostra Senyora de la Candelària, els Arcs de Lapa, la Catedral metropolitana...

Altres icones i símbols de la ciutat, del segle XX, són el Sambòdrom, per on desfilen anualment les escoles de samba durant el carnaval, i Maracaná, l'estadi de futbol més gran en el seu moment, i reformat els últims anys per allotjar els jocs panamericans i el mundial de futbol.

De barris tradicionals i populars podem destacar Lapa, conegut com la Montmartre carioca, un barri bohemi i pobre on es mesclen totes les clases socials i una agitada vida nocturna. Pels Arcs de Lapa passa el bondinho fins Santa Teresa, un dels barris més pintoresc de la ciutat. De més categoria i nivell social, tenim el barri de Lagoa, que envolta el llac Rodrigo de Freitas, amb una pista asfaltada de més de 7km, que la circumda, per on es pot passejar tranquilament i realitzar diversos esports.

Com s'ha comentat anteriorment, Rio de Janeiro està situada en la Bahia de Guanabara, que té una àrea de gairebé 380km2, i amb més d'un cenetenar d'illes, entre les quals destaquem dues. La primera és l'Ilha Fiscal, una illa molt petita a prop de Rio on hi havia antigament una duana. El seu atractiu és el seu palauet on es va celebrar un ball que va resultar ser la última gran festa de l'Imperi brasiler abans de la proclamació de la República, en novembre de 1889.

Quan a l'altra illa, es tracta de Paquetá, a 17km de Rio de Janeiro, i que té la consideració de barri. Es la segona illa més gran de la bahia, després de l'Ilha do Governador, quant a extensió (té un perímetre de 8km) i població (7000 habitants). Les seves atraccions són els seus paissatges i tranquilitat, on es pot caminar tranquilament pels seus carrers, on està prohibit el tràfic de cotxes.


Niteroi

Enfront de Rio de Janeiro, i també a la vora de la Bahia de Guanabara, trobem Niteroi, connectada pel Pont Rio-Niteroi, una espectacular estructura que s'exten al llarg de 14km. També es pot arribar des de Rio pels vaixells que surten de la Praça XV. Abans de la construcció del pont, s'havia de donar un tomb per les serres de Rio si es volia arribar en vehicle. El símbol de la ciutat és el Museu d'Art Contemporani, construït sobre un promontori al costat de la bahia en forma d'un platet volador, obra de l'arquitecte Oscar Niemeyer.

Niteroi també disposa de vàries fortaleses colonials, entre les quals destaca la Fortaleza de Santa Cruz de Barra, que va constituir la principal estructura defensiva de la bahia de Guanabara, i que té els seus origens en l'any 1555.


Armação de Búzios (a 180km de Rio de Janeiro)

En la dècada del 1960, Búzios es va convertir en un dels destins turístics més importants del pais, frequentat per l'alta societat brasilera i la visita de l'actriu francesa Brigitte Bardot, amb els seus paisatges i platges com a màxim atractiu. En l'actualitat, continua sent visitat per una gran quantitat de turistes i hi ha arrelada una forta colònia argentina.


Penedo (a 170km de Rio de Janeiro)

Atípic, i que remet a una petita ciutat nòrdica amb cases de fusta, trobem Penedo, en la Sierra de la Mantiqueira, una colònia d'arrels finlandeses, on es pot passar un parell o tres de dies entre montanyes i natura. Diverses cachoeiras (cascades) s'amaguen als voltants de la ciutat, i la gran atracció del centre urbà és el parc temàtic de la Casa do Papa Noel, en el Shopping Pequena Finlândia. La xocolata és el producte estrella del lloc.


Petrópolis (a 66km de Rio de Janeiro)

En la zona anomenada regiao serrana, es troba la ciutat de Petrópolis, la ciutat imperial. Els seus origens es remunten quan l'emperador Dom Pedro I passà una nit en una hisenda de la zona, i entusiasmat amb el clima molt més amè que Rio de Janeiro, va decidir construir un palau d'estiu, però no va poder-se materialitzar degut a l'abdicació del mateix anys després. Anys després, el seu fill, Dom Pedro II decideix fer realitat el palau, i acompanyat d'un decret de l'any 1843, es funda la ciutat.

Evidentment, el seu gran atractiu és el Palau Imperial, una construcció neoclàssica senzilla de colors blanc i rosa. També destaquen la Catedral de São Pedro de Alcântara - on hi ha les tombes de l'emperador Pedro II, l'emperadriu Teresa Cristina, la seva filla, la princesa Isabel i el seu marit -, el Palacio de Cristal, de ferro i vidre, i la casa-museu de Santos Dumont, un xalet de tipus alpi-francés que el dissenyà el mateix Alberto Santos Dumont, un dels pioners mundials de l'aviació.

Hi ha autocars diaris, que surten des de la terminal central d'autocars (Rodoviario) de Rio de Janeiro, i si és té algun dia lliure, es pot anar-hi i disfrutar una mica del paisatge que ofereix l'interior de l'estat de Rio.


Paraty (a 260km de Rio de Janeiro)

Als peus de la Serra do Mar, es troba Paraty, un magnífic exponent de la història colonial brasilenya declarada Patrimoni Històric Nacional. La ciutat atrau als turistes pel seu ric patrimoni cultural i natural, en un entorn natural amb bahies, illes i una gran quantitat de platjes, i amb un barri històric construït durant els segles XVIII-XIX, que conserva la seva arquitectura colonial, amb carrers empedrats, i disposats en forma de quadrícula, i diverses esglésies d'aquest període.

A 25km de Paraty, es troba el petit poble de Trindade, entre la frontera dels estats de Rio de Janeiro i Sao Paulo. Es tracta d'una villa de pescadors que destaca pel seu encant natural. En la època colonial, era el port usat pels pirates per atacar les naus de Paraty. Està plena de platges salvatges, molt freqüentades pels amants del surf.


Natal

En l'estat de Rio Grande do Norte, i més concretament en el punt més oriental del continent americà, i per tant el més proper a l'Àfrica, trobem Natal, coneguda com la ciutat del sol, ja que l'astre rei fa presència més de 300 dies a l'any. En els últims anys, ha crescut moltíssim com a destí turístic, que ofereix moltes excursions amb buggis pels seus litorals, i moltes platges on bronzejar-se i banyar-se, sent la més popular la platja de Ponta Negra, amb la icona de la ciutat: el Morro do Careca, una duna d'arena blanca de gran pendent de més de 120m, envoltada per una espesa vegetació.

El litoral nord de Natal ens permet descobrir meravelles com les platges de Genipabu, de Jacumá, el llac de Pitangui, creuar el riu Ceará Mirim en balses, les dunes daurades on es van rodar escenes de Star Wars II L'atac dels clons...

Pel litoral sud, igual d'espectacular, ens permet apropar a meravelles com la platja de Pirangi do Norte, on es troba el cajueiro més gran del món, amb una copa de més de 8500m2, platges llarguíssimes i desèrtiques, i finalment Pipa, l'altre gran destí turístic de la zona.

Del centre urbà de Natal, l'únic monument històric a destacar és la Fortalesa dels Reis Mags, construïda pels portuguesos el 1598, i que va donar llum, un any després a la fundació de la ciutat.


Fortaleza

Al nordest de Brasil, tenim la capital de l'estat de Ceará, Fortaleza. És una de les ciutats més grans del pais, amb més de 2.300.000 habitants i un altre important centre turístic que ofereix platges i excursions per tot el litoral cearenc, el seu gran atractiu, i contrasta amb els gratacels que et trobes en la ciutat.

A 160km, a l'est de Fortaleza, es troba Canoa Quebrada, un petit paradís amb sol pràcticament tot l'any amb una mar tranquila i transparent, alcantilats de pedra vermells i dunes diverses, que es va convertir en un important destí turístic popularitzada pels moviments hippies durant la dècada del 1970.


I a 85km, tenim Morro Blanco coneguda per les seves dunes i falésias (alcantilats de tall vertical) de diferentes tonalitats de colors naturals, que és la matèria que utilitzen per a fabricar els seus populars records artesanals, que dipositen en contenidors de vidre.


Relació d'entrades

Rio de Janeiro: El Corcovado | El Pão de Açúcar | Copacabana i Ipanema | Grumarí i la Floresta de Tijuca | Barris tradicionals | Edificis històrics | Maracaná, el Jardí Botànic i Lagoa | L'Ilha Fiscal | L'Illa de Paquetá | Últimes dades

Estat de Rio de Janeiro: Niteroi | Búzios | Penedo | Petrópolis | Paraty | Trindade

Natal: La ciutat del sol | El litoral nord | El litoral sud | La Fortalesa dels Reis Mags

Fortaleza: La ciutat | Excursions

El Palau de Can Mercader

Al bell mig del parc de Can Mercader, a Cornellà de Llobregat, trobem el palau homònim, que fou construït entre 1865 i 1870, per l'arquitecte Josep Domínguez Valls, per encàrrec del comte Joaquim de Mercader. Es tracta d'un gran edifici amb aire d'antic castell i envoltat de jardins, l'aspecte senyorívol del qual ens remet a l'arquitectura romantica vuitcentista que tant agradava a la burgesia de final del segle XIX, i que té el seu origen en les restauracions historicistes propugnades per l'arquitecte francès Viollet le Duc.


El palau és de planta rectangular i simètrica. Als angles exteriors s'aixequen quatre torres poligonals, coronades amb merlets iguals que les façanes. Una doble escala amb balaustrada uneix la façana davantera amb l'entrada posterior.


Consta de dues plantes principals i una tercera per al servei, distribuïdes a l'entorn d'un pati interior. Les sales de les plantes, d'un seguit d'estils diferents, disposen de decoració, mobles i obres d'art de gran riquesa.


A la planta baixa hi ha el vestíbul, per on entraven antigament els carruatges, i els accessos a la planta principal; les estances destinades en el seu origen a sales d'estar i d'exhibició de les col·leccions de zoologia i d'objectes artístics de la família; la sala del billar; les cavallerisses i altres de pendencies de servei.


La planta noble l'ocupaven els propietaris amb espais d'ús cotidià, privats i d'altres amb una clara voluntat representativa. Aquí es troben les dependencies familiars, que s'articulen a partir del pati central i del passadís que l'envolta, des del qual s'accedeix als salons de la casa, decorats en estils diferents (sala Lluís XIV, Lluís XV, Lluís XVI, Saló Isabelí, Sala arab). Les habitacions privades estaven als braços curts del rectangle i a les torres. El segon pis estava ocupat en part per les habitacions del servei, la cuina i el rebost i, en part, per les golfes i un terrat.


Després de la mort de Joaquim de Mercader l'any 1904, la propietat va passar a mans del seu fill Arnau, casat amb la italiana Lina Pozzali. Del seu temps són, probablement, les pintures murals que van amagar els estucs originals, planxats al foc, del pati central i de l'escala noble, i les que decoren els sostres i parets d'algunes sales de la planta baixa.

Planta noble del Palau Mercader

Prèvia inscripció, cada diumenge a les 12h, la planta noble del Museu Palau Mercader, a Cornellà de Llobregat, està oberta, de forma gratuïta, a la gent que vol descobrir tant la història de la finca com la vida d'una família aristocràtica de finals del segle XIX. La planta noble l'ocupaven els propietaris amb espais d'ús cotidià, privats i d'altres amb una clara voluntat representativa.

L'escala noble



La primera habitació que es veu és la Sala dels retrats, amb alguns personatges rellevants de la història famíliar, com el matrimoni format per Arnau de Mercader i Paulina Pozzali.



A continuació ve el Saló principal, d'estil barroc, que recorda a les sales miralls dels palaus europeus.



A les parets pengen dos tapissos flamencs de finals del segle XVI, principi del XVII que mostren les dues cares d'un enfrontament bèl·lic: la celebració de la victòria i la fugida després de la derrota.


La següent sala és la Sala Àrab, anomenada així evidentment per la seva decoració, s'utilitzava en tot tipus d'acte social i que feia les funcions de sala de ball. La sala contava amb un espai annex que servia de zona de descans amb un conjunt isabeli de cadires, sofas, consoles i un tapís francès del segle XVII.



I arribem a una de les torres de la cantonada, la sala Lluis XV...




A través d'una porta petita disimulada en la paret trobem el bany on es pot veure una dutxa amb una màmpara de vidre i una pica de granit artificial, tot un luxe en aquella època.




Seguidament, passem a un dels dormitoris, conegut com el saló rosa i que era la cambra destinada als convidats.



Sembla que hi havia un altra habitació en la torre sudoest a l'actual saló isabelí decorat amb un conjunt de cadiratge i un gran quadre d'un militar, un ajudant del qual era família del Mercader.


El saló de pas (fosc, amb quadres i enteixinat) es troba decorat amb un cojunt de pintures murals atribuïdes a Pere Pau Muntanya, pintor de la segona meitat del segle XVIII i alguns mobles del segle XVI i XVII. Els fals enteixinat del sostre recupera el motiu decoratiu del pinyonet que decora l'arquilla catalana del segle XVI.



Enteixinat del sostre


La decoració de la cambra següent evoca el neoclassicisme de l'estil Lluis XVI i es conegut com el Saló dels Aústries. Aquest espai conserva l'únic quadre original de l'arxiduc Carles d'Austria a Espanya, i amb el del Belverede de Viena, els únics d'Europa. Al costat, hi ha un altre amb la seva esposa, Elisabet Cristina de Brunswick, i que han estat atribuïts al pintor napolità Andrea Vaccaro.


Són unes pintures al oli sobre tela, emmarcada amb marc daurat amb relleus decoratius, que Joaquim de Mercader va trobar l'any 1868, en unes obres de restauració de la capella de Sant Pere del castell de Bell·lloc. Es creu que va ser un regal personal que l'arxiduc Carles va fer a Ramon de Bell·lloc i Masip (1664-1716), fervent partidari de l'aspiració de l'arxiduc a la corona espanyola. També, en prova d’agraïment i consideració, l’arxiduc va concedir a Ramon de Bell·lloc el títol de comte de Bell·lloc, tot erigint el terme del seu castell en comtat.


L'arxiduc es representa de mig cos amb perruca i mirant frontalment mentre la resta del cos es troba girat cap a l’esquerra. El seu braç dret s’estén tapant la major part del cos, sostenint un bastó de comandament situat a l’angle inferior dret de la composició, al costat de la corona reial sobre un coixí. Va vestit gipó noble vermell i al damunt el cos de l’armadura. Una tela vermella i un marró acaben d’omplir la composició. Al marge del seu valor artístic i històric, l’originalitat d’aquests quadres rau en que són un dels pocs retrats que es conserven a l’estat espanyol de l’arxiduc i la seva muller i, juntament amb al del Belvedere de Viena, els únics d’Europa. Degut a aquesta originalitat aquests retrats han estat exposats diverses vegades i reproduïts en diferents catàlegs.

El Saló dels pianos era un espai principalment femení. Els dos instruments mecànics permetien reproduir la música dels rodets de pianola sense necessitat de saber tocar el piano.


Arribem al menjador on trobem jocs de vaixella i cristalleria marcats amb les inicials i escut de la família. A les parets es poden veure obres de pintors catalans del segle XIX com el conjunt de les quatre estacions de Francesc Masriera.


D'aquí pasem a la galeria per la qual es pot anar accedint a cadascuna de les sales anteriors, on hi ha les antigues vitrines del museu particular que Joaquim de Mercader havia heretat del seu pare i que ell va ampliar, inventariar i exposar primer a la seva residència del Passeig de Gràcia i després aquí a Cornellà, formant el que es va arribar a conéixer com el Museu del Comte de Bell·lloc.


En destaquen les col·leccions de quadres, ceràmiques, armes i altres objectes d'arts traslladats al palau de Cornellà a les darreries del segle XIX. Entre les pintures destaquen les de Francesc Masriera i Josep Cusachs, a més del retrat de l'Arxiduc Carles d'Àustria, obra d'Andreu Vaccaro. La col·lecció pictòrica arrenca al segle XVII.


L'interès de la col·lecció d'armes, a més de la seva diversitat cronològica, rau en el fet d'haver estat utilitzades per les diverses generacions dels Mercader i els Bell-lloc. També cal destacar la col·lecció de ceràmiques, amb peces italianes dels segles XV i XVI.




Per últim, abans de tornar a baixar per les escales es passa per la capella neogòtica, que està tota fosca, i de la qual pràcticament no es veu res.


Anar a: El Parc de Can Mercader

El Parc de Can Mercader

Totes les ciutats tenen indrets a descobrir i el parc de Can Mercader és la joia verda que amaga Cornellà de Llobregat. Al bell mig d'un extens jardí, s'aixeca el Palau de Can Mercader, una gran residència senyorial d'una família burguesa de finals del segle XIX, que conserva en part l'ordenació clàssica i romàntica alhora, que tenia originalment, amb un aspecte senyorivol que ens remet a l'arquitectura romàntica vuitcentista inspirada en els castells medievals. El Palau està situat al parc que porta el mateix nom, i està envoltada dels jardins que formaven part de la finca que s'extenia des d'Almeda fins a la torre de la Miranda.

Al nord-est del municipi de Cornellà i al peu del desnivell que separa el barri de Sant Ildefons del barri d’Almeda, a la plana del delta del Llobregat, Can Mercader és una gran zona verda i el pulmó verd de la ciutat, que limita pel nord amb el Reial Canal de la Infanta Carlota (*), pel sud amb la carretera de l'Hospitalet, per l'est amb la ronda de Dalt i per l'oest amb l'avinguda de Can Mercader.


(*) El Canal va ser construït el 1819, comportant gran avenços en la producció agrícola i industrial de segle XIX. Les terres més baixes es transformaren en regadiu, mentre que l'energia generada pels salts era aprofitada per molins fariners i indústries tèxtils de nova creació. Amb més de 17km, canalitzava aigua del riu Llobregat, i s'estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d'Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l'Hospitalet i Sants.


LA HISTÒRIA

Però abans de parlar del palau, al qual li dedicarem la següent entrada del bloc, endinsem-nos una mica en la història de l'edifici i la finca que l'envolta. Al segle XVIII, una família burgesa va convertir uns terrenys agrícoles en l'embrió del futur parc de Can Mercarder de Cornellà de Llobregat. L’arxiu històric de la ciutat conserva documents que donen fe de l’evolució d’aquesta antiga hisenda agrícola que fins a mitjans del segle XVIII va pertànyer al Mas Oriol de l’Empedrat, del qual es tenen notícies documentals des de finals de l'edat mitjana.

Masoveria de Can Mercader

L'any 1748, la família Sadurní va comprar el Mas Oriol i les 48 hectàrees que en aquell moment formaven part de la finca. Pocs anys després, el 1764, mitjançant un enllaç matrimonial, es va integrar al patrimoni dels Mercader, una família burgesa de Barcelona. L'any 1814, Josep Ignasi de Mercader va fixar la residència aquí, per motius de salut. I és en aquest moment, es va engegar el primer canvi important: part dels conreus van ser substituïts per uns bells jardins. El seu fill, Ramon Mercader es va casar, l'any 1824, amb Maria Mercè de Bell·lloc, hereva d'un llinatge nobiliari que es remunta al segle XI, el dels comtes de Bell·lloc.

Palau de Can Mercader

Joaquim de Mercader i Bell·lloc (1824-1904) va ser qui va manar edificar el palau Mercader i amplià els jardins per tal d'instal·lar-hi definitivament la residència familiar i el museu a finals del segle XIX. Joaquim era el clàssic prototip de burgès terratinent, incorporat recentment a la noblesa. També va ser un home culte i de gran esperit científic, i membre de nombrosses associacions de caire artístic i cultural.

Torre de la Miranda
El seu fill i hereu, Arnau de Mercader (1852-1932) va ser el darrer comte de la branca primogènita, i com el seu pare s'interessà en temes culturals, amb una gran afició per la metereologia, l'astronomia, l'observació dels ocells i la navegació, que el portaren a la construcció de la torre-observatori de la Miranda, de planta hexagonal i estil neo-mudèjar, a la part més alta de la finca, en un punt previlegiat com a mirador del delta.

Arnau de Mercader i Paulina Pozzali

En morir sense descendència, l'hereva universal va ser la seva muller, Paulina Pozzali, una cantant d'òpera d'origen italià, d'una família no noble, que fou propietària de la finca fins a la seva mort l'any 1953. Si bé sembla que el comte havia manifestat la voluntat de cedir els seus bens al municipi, Pozzali va optar, el 1932, per cedir el patrimoni dels Mercader i dels Bell·lloc a la fundació Bell·lloc-Pozzali, adscrita al bisbat de Barcelona. El president de la fundació era Albert Bonet, canonge de Barcelona i confessor de la comtessa, i que vivia al mateix Palau de Can Mercader.

La fundació tenia la intenció de crear una institució eclesiàstica destinada a l'acolliment d'estudiants. Amb constants estira i arronsa, intentà pertinaçment que es canviés la qualificació urbanística de la finca per tal d'urbanitzar-la de forma semiintensiva. D'aquesta època, és un edifici situat a l'est del palau i que no té res a veure amb el conjunt de Can Mercader.

L'any 1961, la fundació decideix finalment tirar endavant el projecte de centre d'acollida, però les presions dels veïns d'Almeda, per tal que la totalitat dels terrenys sigui zona verda, es fa sentir de forma contundent, i el projecte quedà finalment aturat. A la mort d'Albert Bonet, la fundació s'incorpora al Seminari de Barcelona i els seus bens són venuts a institucions públiques i privades. L’any 1974, l’Ajuntament de Cornellà va fer-se càrrec del llegat, en pèssim estat de conservació , i va iniciar el projecte de recuperació i el va obrir al públic, renovat, l’11 de setembre del 1989. Can Mercader es convertia en el primer parc públic de la ciutat.


EL PARC

L’avinguda dels plàtans centenaris, n’és l’eix principal, travessant el parc de nord a sud. Amb diversos camins que la creuen, es configura diversos espais i ambients que fan la funció d'un parc públic. A la part baixa hi ha una esplanada amb el trenet, i més amunt, el llac, els jardins amb glorietes i miradors, els camins i la piscina, ocupant l'antic espai de conreu de la finca. A la part central, s'ha mantingut l'antiga estructura de terrasses i jardins que inclou el palau i la plataneda. Els platans de can Mercader, plantats l'any 1866, són un dels elements més emblemàtics del parc, i acompanyen a la gent com a sentinelles majestuosos fins a les portes del palau.




Un altre gran passeig aixecat sobre l'esplanada uneix el palau amb dues edificacions auxiliars, la casa dels masovers i una de més petita, tocant a la tanca de ponent.

A racer del palau, hi ha una petita mostra del que va ser l'antic jardí familiar construït el 1814 i ampliat poc abans de la construcció del palau. Una bassa oval envoltada de vegetació n'és la peça central, i al seu entorn hi ha terrasses, ocupades més o menys per palmeres de Canàries. Una mica més amunt hi ha la Plaça de la Mina amb immensos plàtans inclinats. La mina, construïda el 1913, ve de Collserola i fins fa pocs anys proporcionava tota l'aigua necessària per al manteniment de la finca. Actualment, no té prou cabal i s'utilitza també aigua de la xarxa general.


En l'esplanada del parc, tots els caps de setmana, la canalla pot divertir-se pujant-se a un seguit de trenets, del Club d'Amics del Ferrocarril de Cornellà, que realitza un circuit que travessa el parc de banda a banda, a través de 1.500 metres de vies.



A ponent del palau, trobem el llac, tancat dins d'un anell arbori que formen el jardí romàntic, els plàtans, les palmeres dels camins de baix i de ponent, i l'arbrada del talús superior.


I a l'altra punta del parc, es troba la piscina municipal, en un sector enjardinat més tranquil i que inclou un grup de palmeres washingtònies, les quals tenen el seu hàbitat principal en els àrids territoris del nord-est de Mèxic i de l'oest dels Estats Units.



El seu nom és un homenatge al pare de la nació americana, George Washington. Envoltant la piscina, també podem trobar amb, al costat d'una filera de washingtònies, belles palmeres de Canàries.




Anar a: El Palau Mercader

Resum de viatges i sortides durant el 2013

Hem deixat l'any 2013, i és un bon moment per a fer el resum del què hem vist i els llocs per on hem estat, molts dels quals encara no hem publicat i que estan en llista d'espera per a explicar-vos-ho. Ha sigut un any bastant tranquil, amb uns primers i últims mesos sense grans sortides, on hem visitat principalment diverses bodegues i cellers de Catalunya i de la Rioja, així com redescobrir el modernisme català.

Viatges i sortides mes a mes

Gener - L'any el van iniciar fent una ruta a peu per Graugés, en la comarca del Berguedà, per a cremar els torrons i els menjars del Nadal.


Febrer - Un mes amb diverses excursions a peu pels voltants de Barcelona, com al Castell de la Pera, per la Roca del Vallés i Llinars del Vallés.


Març - El cap de setmana del 15 al 17 de març, tingué lloc a l'Espluga de Francolí la XVII edició de la Trobada d'Armats de les Comarques de Tarragona, que aplegà fins a 19 colles arribades de diferents indrets. El diumenge, 17, vam poder veure la desfilada de les diverses agrupacions, amb més de 600 armats i les seves bandes de música.

Abans d'acabar el mes, vam marxar cap a Milà, on vam visitar la capital de la Llombardia, així com Bergamo i la zona del llac de Como.


Abril - A mitjan mes d'abril, ens arribarem a Sitges per visitar la Casa Bacardí, que es pot trobar en l'històric Mercat Vell, en el casc antic de Sitges, al costat de l'Ajuntament.

I per Sant Jordi, aprofitant la jornada de portes obertes, entrem en la Casa de la Ciutat, l'ajuntament de Barcelona.


Maig - Com cada any, Girona acull durant el maig el Festival Girona, Temps de Flors, l'esdeveniment més internacional de la ciutat. Aprofitant que l'Alta Velocitat havia arribat fa poc a Girona, va ser una bona excusa per aprofitar aquesta circumstància i visitar un cop més el patrimoni monumental i històric de Girona, i aquest cop, a través de les flors i de l'art.

Coincidint amb la Segona Pàsqua, vam visitar durant un cap de setmana llarg a La Rioja Alta, on es concentra una gran quantitat de bodegues vinícoles i un important patrimoni cultural, al ser durant l'època medieval un lloc fronterís entre els regnes de Navarra i de Castella, i formar part del Camí de Sant Jaume.

I encara vam tenir temps, abans d'acabar el mes per a fer una excursió a peu pels voltants de Castellcir, on vam visitar les restes del Castell de Popa.


Juny - Cada primer dissabte de mes, Mataró i Argentona organitzen la Ruta Puig i Cadafalch. Així, el dia 1, vam fer aquesta ruta que compren la visita guiada a bona part de l'obra arquitectònica, sobretot dels primers anys, de Josep Puig i Cadafalch va realitzar en la seva ciutat natal, Mataró, i a la població veïna on estiuejava, Argentona.

A mitjan mes, vam fer una nova excursió per Bigues i Riells, en la comarca del Vallès Oriental, on vam fer la ruta de Sant Miquel del Fai, que ens portà per la vall de Riells, fins a l'estret replà del Fai i la gran cascada del Tenes.


Juliol - Es un mes on vam dedicar algun dels caps de setmana a la platja, i aprofitant algun dels llocs, visitem la Vil·la Romana dels Ametllers, de Tossa de Mar, i el jardí botànic de Marimurtra, a Blanes.


Agost - Va arribar les vacances d'estiu i abans de fer el gran viatge de l'any, vam aprofitar uns dies per fer una mica més d'enoturisme, i concretament per la comarca del Priorat, i visitar entre altres els cellers de Capçanes, de Falset i de Buil&Giné. També vam apropar-nos al Castell-monestir d'Escornalbou, que ja el coneixiem, però que va tenir l'afegitó aquest cop de visitar la seva planta noble, espai que estava tancat anys enrere.

El gran viatge de l'any el vam fer per quatre països - Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània -, durant deu dies, a través de les seves capitals respectives: Helsinki, Tallinn, Riga i Vilnius.


Setembre - El novè mes de l'any va estar dedicat gairebé al modernisme amb les visites a l'Institut Pere Mata de Reus, l'Hotel Espanya de Barcelona, la Casa Batlló i un petit itinerari pels carrers de Figaró-Montmany, on vam veure les torres modernistes i noucentistes que la burgesia catalana va construir, al triar el Figaró com a lloc d'estiueig a principis del segle XX.

I aprofitant les jornades de portes obertes, durant les festes de la Mercè de Barcelona, vam entrar en el Palau de la Mercè, actual seu de la Capitania General de Catalunya, el Born Centre Cultural, amb les restes descobertes, sota l'antic mercat del Born, de la Barcelona del 1714, i per últim, la planta basilical de la Sagrada Família.

El dia 28 vam acudir a l'entrega dels Premis Bloc Catalunya 2013, que es va celebrar a Granollers. Vam participar per primer cop aquest any en aquests premis que organitza anualment l'associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement), en la categoria de Turisme i Viatges, i gràcies als vots de la gent que ens segueix, vam aconseguir ser un dels cinc finalistes. Finalment, el premi el va guanyar el bloc R@conets.

I per acabar el mes, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, visitem la Casa Alegre de Sagrera de Terrassa.


Octubre - Durant aquest mes, visitem únicament el Palau de Cal Mercader, ubicat en el Parc que porta el mateix nom, en Cornellà de Llobregat. Els diumenges es poden visitar gratuïtament, amb reserva prèvia, la seva planta noble, un conjunt harmònic d'espais decorats segons tendències i estils diferents, des del menjador familiar fins al saló de ball decorat amb motius àrabs, que ens permet traslladar a la forma on vivia la burgesia catalana a finals del segle XIX i inicis del segle XX.


Novembre -


Desembre - I en plenes festes nadalenques, visitem el celler modernista de Sant Cugat del Vallès, obra de César Martinell, i obert des de fa poc al públic, i acabem l'any, el dia 31, visitant un altre celler; aquest cop el de l'Espluga de Francolí, que l'escriptor Àngel Guimerà el denominà com la Catedral del Vi, i que acull el Museu del Vi, i les restes del castell dels Llorac de Solivella.


Sobre el bloc

Fins a 63 entrades vam escriure finalment durant el 2013, una mica més d'una per setmana. Segons les dades que proporciona Google Analytics, hem rebut gairebé 11.000 visites, concretament 10.987, de les quals han visitat 20.462 pàgines del bloc.

L'entrada més vista ha sigut la dedicada al Monestir de Sant Martí del Canigó, que vam publicar el 2012, amb 474 visites. I de les publicades durant el 2013, ha sigut l'entrada general de Praga, amb 240 visites.