Viena. Schönbrunn

Schönbrunn era la residencia d'estiu dels Habsburg, i des del 1996 és Patrimoni de la Humanitat. El nom ve de Schöne Brunnen, el Bell Manantial, que segons la llegenda va descobrir l'emperador Maties durant una caçera en 1612. Durant l'Edat Mitjana, era una finca envoltada d'un vedat. El 1569, l'emperador Maximilià II es va convertir en el propietari de la finca, sentant així les bases de la futura residència de la cort imperial.

El parc està concebut a imatge del Palau de Versalles. El recinte està format per l'Orangerie al nordest, els jardins als flancs del palau, un gran jardí d'estil francés amb un parterre en el centre, un jardí zoològic i un parc anglés que s'estén per les pendents i pel cim del turó de Schönbrunn. Totes les parts del parc estan connectades entre elles per una xarxa simètrica d'alberedes que condueixen a diverses fonts, pavellons i edificacions en el jardí.

Entrem als terrenys de Schönbrunn pel Maxingpark, al capdamunt del turó, on es troba una espectacular Glorieta (1775), un edifici de columnes d'estil neoclàssic dissenyats per Ferdinand von Hobenberg. La construcció té forma d'arc de triomf amb ales laterals previstes d'arcades i amb escales adornades de trofeus.

Anem baixant, deixant a mà esquerre el Parc Zoològic, el més antic del món, fondat el 1752 per Franz Stephan, fins arribar a la Font de Neptú (1780), que va ser realitzada per encàrrec per Maria Teresa, formada per pedres artificials amb les estàtues de Neptú, rei dels mars, en un carro amb forma de petxina, i el seu seguici.

Una mica més avall, hi ha l'entrada al laberint, a la part de zoològic, i a l'altra banda una voliere per a coloms en forma de pagoda de cantonades arrodonides.

Ens apropem cap a la façana principal del darrere del palau. Les restauracions de Schönbrunn durant els anys 1817 i 1819 van donar el característic color groc a les façanes del palau.

Pugem les escales, per a tenir una panoràmica dels jardins, per on hem anat baixant, i al lluny podem veure la Font de l'Obelisc, al capdamunt de la cova de la Sibil·la, envoltada per una cascada. L'obelisc està recobert de falsos jerogrífics, i conté el símbol de l'emperador.

Anem cap a la part de davant de l'edifici, on hi ha el Pati d'Honor i l'entrada principal, i poder veure part de l'interior del palau. Amb el Sisi Ticket, que haviem comprat en el Hoffburg, tenim dret a fer el Grand Tour, on apart de les sales de representació i les estances privades de la parella imperial Francesc Josep i Sisi (que es poden visitar amb l'Imperial Tour), es poden veure els recintes més sumptuosos del segle XVIII que daten de l'època de Maria Teresa. Agafem una audioguia en espanyol i començem a fer el tour...

El palau de Schönbrunn disposa de més de 1400 habitacions de tot tipus. Estan decorades amb un estil rococó, i els salons oficials destaquen per la seva suntuositat, mentre que les habitacions que van pertanyer a Francesc Josep i Sisi, són d'un estil més senzill. Destaca la Gran Galeria, on es celebraven els banquets imperials, el Saló Xinés Circular, on Maria Teresa mantenia conversacions privades amb el seu canciller o el Saló Xinés Blau, on Carles I va firmar la seva abdicació, i amb això s'acabà el final de la monarquia austrohongara.

Després de Schönbrunn, anem cap a la zona del Grinzing.


Tornar a Viena