Els Pirineus. El Tren Groc

El Tren Groc (en francès Train Jaune) recorre la vessant nord dels Pirineus, enllaçant Vilafranca de Conflent amb La Tor de Querol via Font-Romeu. Es va construir amb la finalitat d'apropar l'Alta Cerdanya amb Perpinyà amb una longitut total de 62km i resseguint el curs del riu Tet. Com que no era posible un tren de via ampla, es va construir un tren de via mètrica (una via estreta d'un metre d'ample), amb tracció elèctrica, proveïda per un tercer carril que genera un corrent continu de 850 volts, que prové de generadors hidroelèctrics del Tet (foto: estació de Vilafranca, des del camí d'ascens cap al Fort Libèria).

La línia es va posar en servei el 1910 entre Vilafranca de Conflent i Montlluís, prolongada fins a La Guingueta el 1911 i La Tor el 1927. els primers 28km es desenvolupen pel Conflent, superant un desnivell de més de 1100 metres, pujant des dels 427m d'alçada a Vilafranca fins als 1593m a Bolquera-Eina, al coll de la Perxa, que és l'estació ferroviària més alta de la xarxa dels ferrocarrils francesos (i també de la península ibèrica si descomptem el cremallera de Núria). Això fa que les rampes al voltant d'aquest coll tinguin un desnivell sostingut d'un 6%. El seu recorregut comprèn diferents túnels i ponts, com el pont de Gisclard o el viaducte de Séjourné. Els altres 34km són per la comarca de la Cerdanya, en els que la línia ha de fer un munt de voltes per tal d'evitar les fronteres administratives i l'enclavament de Llívia, que pertany a Espanya (foto: línia del tren, entre Vilafranca i el passadís soterrani).

Els trens són de color groc i poden circular a una velocitat màxima de 55km/h. Avui en dia, el seu ús és gairebé turístic, amb un recorregut d'interès cultural (pels diferents pobles on es pot baixar com la mateixa Vilafranca o Montlluís, dos llocs considerats Patrimoni de la Humanitat), paisatgístic i un dels més espectaculars que es poden fer sobre ferrocarril als Pirineus.

En el punt quilomètric 24 de la línia hi ha el pont penjant de Gisclard, al terme municipal de Sautó. Construït amb un innovador sistema de tirants, està suportat per dues pilastres de 28 i 32 metres, separades per 156 metres, té una altura de 80m sobre el riu. Va ser dissenyat per l'enginyer Albert Gisclard, comandant del cos d'enginyers de l'exèrcit, amb la col·laboració del també enginyer Jules Lax i de l'empresari Ferdinand Arnodin. Va ser construït de 1905 a 1908, però la inauguració es va endarrerir fins el 1910 a causa d'un accident que es va produir l'any anterior, durant les proves del pont, i que va provocar la mort de sis persones, entre elles la de Gisclard, quan el tren que circulava es va desfrenar.

Un monument situat a la carretera RN 116, per sobre del pont, obra de l'escultor Jean-André Rixens, commemora l'accident.

El viaducte de Séjourné, obra de l'enginyer Paul Séjourné, salva a través d'un únic pont a la vegada el riu profund i estret i el conjunt del vall. Es tracta d'una construcció de pedra de més de 226 metres de llarg, per 65 metres d'altura sobre el riu, amb una pendent constant de 60 mm/m. Concebut en dos pisos, el pis inferior franqueja el riu i el pis superior, tota la vall.

El pis inferior del viaducte està formada per un arc ogival de 30 metres d'apertura i 18 metres d'altura. Aquest arc es recolça directament en la pedra del llit del riu, que encara té altres 17 metres d'altura, el que vol dir que la part superior de l'ogiva es troba a 35 metres sobre el nivell de les aigües del riu.

D'altra banda, el pis superior està dividit en tres parts diferenciades amb dos viaductes d'aproximació, un a cada costat de la vall i un viaducte central que descansa sobre el pis inferior. Sobre la volta de l'ogiva descansa un pilar de 25 metres d'altura del qual parteixen als seus costats arcs de 17 metres d'apertura, que reposen sobre altres dos pilars que es recolzen directament sobre el llit pedregós del riu.


Fotos i més informació en les pàgines El Tren Groc de la Cerdanya i iGuadix

Tornar a: Tres dies pel Vallespir i pel Conflent