La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Cerdanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Cerdanya. Mostrar tots els missatges

Cerdanya. Per Llívia, Bajande i Estevar

Llívia

Llívia (1.224m), a pocs minuts de Puigcerdà, té la particularitat de ser un enclavament en territori francès. Antiga capital de la Cerdanya, té un ric patrimoni amb una de les farmàcies més antigues d'Europa, un nucli vell ben conservat, l'església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels, d'estil gòtic tardà, i les restes de l'antic castell, el més antic de la comarca, a les afores del poble i que va ser enderrocat per les tropes franceses del rei Lluís XI a la fi del segle XV.


Llívia

El rei Carles I, l'any 1528, va concedir a Llívia la condició de vila, fet que va resultar cabdal pel que passà posteriorment a gran part de la comarca. Després de la Guerra dels 30 anys, el 1659 es signà el tractat dels Pirineus que portarà la pau entre les monarquies espanyola i francesa. La corona hispànica perd el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i 33 pobles de la Cerdanya. Les negociacions s'eternitzen i l'any següent, es signa el tractat de Llívia en el que es decidiren quins havien de ser aquests 33 pobles. Llívia, al tenir condició de vila, va passar a ser un enclavament dins de França. Malgrat això, no va ser fins el 1866, amb el tractat de Baiona, quan es va determinar definitivament la frontera entre Espanya i França. El municipi comprèn la vila de Llívia, el poblet de Gorguja i el llogaret de Cereja.


El barri vell, declarat d'interès cultural, està format per cases típiques cerdanes, moltes d'elles restaurades. Algunes d’elles són de la típica arquitectura cerdana, amb teulada de pissarra, portals amb clau granítica, façana de pedra picada i balconades i porticons de fusta. Trobem també edificis interessants.

Llívia

Al capdamunt del nucli antic es troben l'església parroquial i la Torre Bernat de So (1584-1585). Després de la destrucció del castell, es va construir aquesta torre de planta circular que, juntament amb l'església, es convertiren en la nova fortificació de Llívia, amb la intenció de fer prevaldre drets antics i privilegis, motius sempre de disputa amb Puigcerdà, que li arravatà la capitalitat de la Cerdanya.

Creu de Toret de Llívia
La Torre Bernat de So i la Creu de Toret

Al llarg de la seva existència, la torre ha tingut vàries funcions: la de presó real, a partir del 1834. El 1835 s'hi trasllada la Casa Consistorial que hi perdurarà fins la dècada del 1950; la de museu, després de la compra, el 1965, de tot el utillatge de l'antiga farmàcia Esteva; o la de seu del Patronat del Museu Municipal.

L'església de Nostra Senyora dels Àngels inicià la seva construcció a finals del segle XVI, a partir de les pedres d'una primera església que hi havia en el mateix lloc i les de l'enderrocat castell. Externament, podem veure tres torres amb els trets típics d'una fortalesa, fet no massa habitual en aquesta mena d'edificis. Amb dues entrades, una d'orientada a migdia i més petita, i la principal, d'estil renaixentista amb una portalada decorada amb ferro forjat.

Església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia

Està formada per una sola nau central amb cinc capelles a cada lateral, i es recolza sobre una nervadura gòtica i a les seves claus hi figuren la Mare de Déu dels Àngels, l'escut dels Descatllar, el de Catalunya i una referència al Castell.

Entre l'església i la torre Bernat de Só hi ha la Creu de Toret, una creu de terme que pertanyia als Toret, grans terratinents de Llívia i Estevar. Originalment es trobava al peu del Camí de Toret i s'utilitzava com a referència en aquella època per als rituals religiosos des d’on s’hi feia la benedicció del terme i les seves terres de cultiu.

Davant mateix de l'antiga fortificació, en el mateix edifici de l'actual ajuntament, el 1981 s'obre al públic el Museu Municipal de Llívia, l'origen del qual l'hem d'anar a buscar en el mobiliari i instrumental procedent de l'antiga Farmàcia Esteva. La Farmàcia de Llívia existia ja el 1415. El 1439 era dirigida per l’apotecari Jaume Esteva, el llinatge del qual, d’apotecaris, mantingué la farmàcia al llarg de vint-i-tres generacions, fins que el 1942 Lleó Antoni Esteve tancà la botiga i es traslladà a Puigcerdà. El 1958 el seu propietari confià la custòdia de l’antiga farmàcia a l’ajuntament, i el 1965 la Diputació de Girona l'adquireix per 300.000 pessetes. Els hereus Esteva van estipular per a la seva venda que el material de la farmàcia no sortís mai de Llívia.

Casa de la Vila de Llívia

Abans d'entrar a l'espai de la farmàcia, peça clau del Museu, es fa un passeig per la història sense interrupció des del neolític fins als nostres dies de la Vila de Llívia a través de les peces arqueològiques i documentals que s'han conservat. Aquí podem trobar una col·lecció arqueològica amb destrals del Neolític, monedes i ceràmiques romanes, i altres objectes històrics com capitells de l'antiga església, terrissa medieval...

A l'espai dedicat a la Farmàcia Esteva, una de les més antigues i de més renom internacional d'Europa, els seus materials ens transporten a les apotecaries dels segles XVII, XVIII, XIX i principis del XX i ens permeten conèixer, de la seva mà, l'evolució d'aquestes oficines de farmàcia.

Museu Municipal de Llívia
Al mig, un cordialer, un moble policromat del segle XVIII on es guardava els productes més preuats o perillosos. El moble està coronat amb una imatge de la Verge del Rosari.

Però abans de veure el que es conserva hi ha un documental on es parla de les plantes medicinals de la zona i la història de la farmàcia. Acabat el documental, darrere d'unes cortines s'il·lumina dues vitrines que allotja la col·lecció.

Museu Municipal de Llívia

Entre el conjunt d'estris, pots, llibres i altres objectes de la farmàcia es destaquen unes caixes de fusta amb els retrats, pintats, de savis apotecaris i doctors, obra potser del segle XVII; també són notables, i han tingut una major difusió, els pots de farmàcia de ceràmica decorada amb blau de cobalt, vidrada, etc.

Museu Municipal de Llívia
Acabada la visita, un dels millors llocs per menjar a Llívia i de la comarca és sens dubte 'La formatgeria de Llívia', un restaurant ubicat en una antiga fàbrica de formatges, camí de Gorguja, on es pot gaudir d'excel·lents fondues i raclettes i carns cuinades a la pedra, entre moltes altres coses.

La Formatgeria de Llívia

I després de menjar, es pot tornar a Llívia veient algun dels petits pobles francesos que l'envolta...

Des de La Formatgeria de Llívia

com  el proper Bajande (1.325m) amb l'església de Sant Bartomeu, romànica del segle XI o...

Bajande

... Estavar (1.218m) amb diverses cases cerdanes i l'església de Sant Julià, romànica del segle XII. En el seu interior es troben unes pintures murals que daten del segle XII.

Estavar

Més informació i bibliografia en: Ajuntament de Llívia | Enciclopèdia catalana | Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.)

Anar a: Uns dies per la Cerdanya

Un passeig per Puigcerdà

Capital de la Cerdanya i lloc fronterer amb França, la vila de Puigcerdà va ser fundada a final del segle XII pel rei Alfons I, amb l'objectiu d'incentivar el desenvolupament de les poblacions de frontera, primers baluards defensius del reialme. Malgrat això, ja es té notícies que ja hi havia una vila aquí i en documents antics ja es parla del castell de 'Mont Cerdà'.  Puigcerdà va créixer ràpidament i va viure els moments de màxima esplendor al llarg dels segles XIII i XIV. És en aquesta època quan es configura l'estructura urbana del centre de Puigcerdà.


Aparquem als voltants de l'estany de Puigcerdà, una de les imatges icòniques de la població. Es desconeix si l'estany té un origen natural o és un espai creat per l'home. Es tenen referències del mateix en documentació del segle XIII. Des de llavors, s'ha utilitzat com a dipòsit d'aigua contra incendis, per regar els horts de la vila, per criar i extraure peix, per produir glaç -que s'emmagatzemava en un pou construït el 1642, electricitat i com espai de lleure.

Estany i parc Schierbeck de Puigcerdà

A final del segle XIX Puigcerdà i Cerdanya es van posar de moda com a lloc d'estiueig  entre la burgesia catalana. D'aquesta època daten les grans torres que podeu observar al voltant del llac,
pensades per allotjar les famílies benestants. La seva arquitectura es caracteritza per l'eclecticisme de formes i la sumptuositat dels espais. Aquestes construccions van canviar totalment la fesomia de la vila de Puigcerdà i van impulsar la urbanització dels vorals de l'estany: l'obertura del passeig de la Sèquia (1884), la construcció d'una casa de banys (edifici que podeu veure dins el parc, inaugurat l'any 1885) i finalment la creació del parc Schierbeck al principi del segle XX. Aquest té l'origen en la donació que el cònsol de Dinamarca, German Schierbeck (1842-1912), estiuejant de Puigcerdà, va fer d'uns prats de la seva propietat per a la construcció d'un parc públic. Morí sense veure acabat el projecte, i va ser la seva filla Maria qui inaugurà l'avinguda del seu nom l'any 1924.

Estany i parc Schierbeck de Puigcerdà

Les cases, abans esmentades i anomenades quintas per la premsa local de l'època, es caracteritzen per una arquitectura d'inspiració pal·ladiana i tocs pintoresquistes, acabats amb una torre central o lateral. El farmacèutic Salvador Andreu i Grau -creador de les populars 'pastilles del doctor Andreu' per a la tos- fou un dels grans impulsors d'una urbanització senyorial en aquesta zona, amb torres tan representatives com la Vil·la Margarita, la Vil·la Paulita o Torre Volart, i la Torre del Rellotge, d'estil eclèctic.

Torre Volart
Vil·la Paulita

Torre Volart
Vil·la Paulita

Al voltant de l'estany es conserven altres edificacions, també d'estil eclèctic, com l'Hotel Internacional, i més al nordest de l'estany la Torre del Cònsol o Ro de Rigolisa, que va pertànyer a German Schierbeck.


Avui algunes de les torres han transformat el seu ús en apartaments, hotels o equipaments públics. L'Escola Municipal de Música Issi Fabra ocupa l'antiga Casa Font, i la primera torre d'estiueig construïda a Puigcerdà l'any 1867, la Casa Fabra, és avui la seu del Consell Comarcal de la Cerdanya.

Puigcerdà. Casa Font
Antiga Casa Font

Puigcerdà

Seguim cap al centre i a la plaça Barcelona, en la mateixa línia constructiva trobem l´edifici del Casino Ceretà, inaugurat l'any 1983 i construït per l'arquitecte Calixte Freixa. Al Casino s'hi organitzaven vetllades musicals, teatre i concerts i als estius era el lloc de trobada de la colònia d'estiuejants i dels prohoms locals. Aquest singular edifici, enllaça el nucli antic de Puigcerdà amb la zona de l'estany.

Consta bàsicament, de dos grans blocs, separats per una glorieta al centre. D'una banda, el teatre, que té la seva entrada a la plaça Barcelona. De l'altra, el casino destinat a seu social. La façana integra rostres i màscares que representen diversos personatges del món de la faràndula.

Puigcerdà

Des d'aquí ens podem arribar a la plaça del Call, que com el seu nom indica, es trobava la comunitat jueva. Poques restes en queden, amb la construcció primer d'un convent franciscà a mitjan segle XIV i després d'una fortalesa, en el segle XVIII, per part dels francesos.

Plaça del Call de Puigcerdà

Ja en el carrer Major, arribem a la plaça de Santa Maria, al bell mig de la vila, on s'alça el campanar de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà. Aquesta imponent torre octogonal de 35 metres d'alçada va ser construïda a mitjan segle XVII. 

Campanar de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà
A la base del campanar, es troba l'Oficina de Turisme
A la base es pot contemplar el portal gòtic de marbre vermell, un dels accessos al temple de Santa Maria que ocupava l'espai de la plaça. L'església va ser enderrocada l'any 1936 pels milicians anarquistes.

Restes de l'esglésa de Santa Maria de Puigcerdà

El carrer Major és un dels més antics de la població i enllaçava l'església parroquial amb la magnífica plaça porxada de forma rectangular avui coneguda com a Plaça Cabrinetty (antiga Plaça Major).

Abans d'arribar a aquesta plaça, a mà dreta es troba la plaça de l'Ajuntament, amb un gran mirador que gaudeix d'una gran vista de ponent de la Cerdanya. El poeta Joan Maragall l'anomenà 'el balcó gran de la muralla' en el seu poema A muntanya.

I en un dels punts d'entrada de l'antiga població, hi ha l'Ajuntament. L'edifici original, seu de l'antic consolat d'època medieval, va ser destruït durant la Guerra Civil per un incendi. L'edifici actual, és una reconstrucció que es va fer durant els anys 50 per l'arquitecte Josep Mª Ros Vila.

Plaça de l'Ajuntament de Puigcerdà

Arribem a la Plaça Cabrinetty, presidida per l'estàtua del militar liberal Josep Cabrinetty (1822-1873), alliberador de Puigcerdà durant el setge carlí dels dies 10 i 11 d'abril de 1873. Els porxos -l'origen dels quals es creu que es remunten al segle XVI- sostenen la part sortint de les cases, i destaquen alguns balcons amb baranes de ferro treballat. Uns tenen el pis de pedra, uns altres de fusta. També son curiosos els esgrafiats decoratius de les façanes.

Antiga Plaça Major de Puigcerdà

Seguim caminant pel nucli antic, camí avall i ens trobem amb l'antic convent de les Carmelites Descalces o de Clausura, alçat entre 1880 i el 1897, i seu actual del Museu Cerdà.

Antic convent de les Carmelites Descalces o de Clausura de Puigcerdà

Abans d'agafar un ascensor, que ens elevarà uns metres a dalt, passem pel costat de la petita Capella de la Mare de Déu de Gràcia, d'estil gòtic amb una nau única i absis poligonal.

Capella de la Mare de Déu de Gràcia de Puigcerdà

D'aquí ens anem al Passeig del 10 d'Abril on es troba l'antic convent de Sant Domènec, avui convertit en església parroquial. Fundat pels dominics al voltant del 1290, es composava d'església, edifici conventual, claustre i cementiri. Amb la desamortització de Mendizabal, el 1835, el convent pròpiament dit va desaparèixer.

Antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà

D´ell en queda una part del claustre. En aquests espais avui hi ha la Biblioteca Comtat de Cerdanya i l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. La resta del claustre va ser destruït durant l'ocupació napoleònica.

Claustre de l'antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà

El temple és d'una sola nau i té la capçalera escapçada. Va ser reconstruït després de la Guerra Civil per l'arquitecte Josep Danés i restaurat l'any 2014. En una de les capelles laterals s'hi conserva un dels conjunts de pintura mural gòtica més importants de Catalunya.

Església de l'antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà

I per acabar, deixem un mapa del nucli de Puigcerdà, per a orientar-vos:

Mapa de Puigcerdà

Més informació i bibliografia en: Terres de Girona. Puigcerdà | Puigcerdà Turisme | Història de Villa Paulita | Enciclopèdia catalana | Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.)

Anar a: Uns dies per la Cerdanya

La Cerdanya. Urús, Das i Alp

Sortint del Túnel del Cadí, una desviació condueix a la carretera E-9 on trobem Urús, Das i Alp.

Cerdanya. Urús
Església de Sant Climent d'Urús

Abans d'arribar a Urús es troba a l'esquerra la Torre d'Urús, una masia fortificada dels segles XVI-XVIII. Urús (1.263m), pronunciat Grus per la gent de la comarca, és un petit poble amb menys de 200 habitants, on destaca en el seu centre, l'església de Sant Climent, un temple d'origen romànic que conserva l'absis semicircular ja que la resta fou modificat i engrandit al segle XVII. Al costat nord, tocant a la façana principal s'aixeca el campanar.

Cerdanya. Urús

A Urús vam venir especialment per anar a dinar a la Fonda Cobadana, que havia participat temps enrere en el reeixit programa de TV3 Joc de Cartes i ens va venir de gust provar-lo. Vam dinar bé, però esperàvem quelcom més pel preu que vam pagar. 

Cerdanya. Urús

Das (1.219m) és un dels pobles més freds de Catalunya i sovint surt a les notícies del temps de la televisió de Catalunya. En el seu terme es troba gran part de les instal·lacions d'esquí de l'estació de Masella i les instal·lacions i pista d'aterratge de l'Aeròdrom de la Cerdanya.

Cerdanya. La Masella

El nom de Das prové del segle X on diferents documents escrits en llatí denominaven al lloc com a Villa Adatio, i al llarg del temps va quedar el nom final de Das.

El seu edifici més emblemàtic és la Casa del Comú (1891), de línia neoclàssica i que s'inscriu en l'estil eclèctic de les grans cases d'estiueig que es construïren a la Cerdanya en aquells moments. La Casa acull en el seu interior una col·lecció-museu entorn de la vida pagesa. La construcció va ser pagada per Rossend Arús i construït per Eduard Fontserè. Inicialment es va destinar a ser la seu de l'Ajuntament i escola. Arús, la mare del qual era filla de Das, va ser un reconegut periodista i dramaturg i va ser un gran impulsor del turisme en el poble de Das.

Cerdanya. Das

Com a curiositat, l'edifici té algunes referències maçòniques, ja que tant el promotor com l'arquitecte pertanyien a una lògia. Així, la planta de l'edifici, en forma triangular i el campanar al mig, o el terra a quadres blanc i negres, o algunes de les sanefes, símbols comuns a les lògies maçòniques, estan presents a la Casa del Comú (1)

Cerdanya. Das

L'altre gran edifici característic de Das és l'església de Sant Llorenç, Es tracta d'un temple modern d'estil neogòtic, dels segles XIX-XX, caracteritzat per la seva torre-campanar de planta quadrada sobre la seva porta d'entrada.

Cerdanya. Das

Emplaçat a la plana i als peus de la Tosa d'Alp, trobem Alp (1.158m), un dels pobles més turístics de la comarca, amb la proximitat de les estacions d'esquí de la Molina i Masella. 

Dins del seu nucli tenim l'església de Sant Pere, del segle XI encara que s'han fet moltes modificacions posteriors. És l'únic exemplar romànic de la comarca que presenta una planta basilical, de tres naus.

Cerdanya. Alp

Passejant pel seu nucli antic podem descobrir alguna casa cerdana interessant i el Casino, que allotja el teatre municipal.

Cerdanya. Alp

A les afores es troba el singular edifici de la Torre de Riu, un mas fortificat d'origen medieval que a finals del segle XIX va ser transformat en castell d'inspiració romàntica amb ressonàncies neogòtiques.

Cerdanya. Alp

El conjunt arquitectònic inclou la petita Capella de la Divina Pastora, adossada a l'edifici principal, on es venera la imatge de la Mare de Déu d'Ovella, patrona dels pastors. Durant la Guerra Civil, tant la capella com el castell es van cremar i no van tornar a recuperar l'opulència d'altres èpoques.

Cerdanya. Alp

Anar a: Uns dies per la Cerdanya

Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.) | (1) Article de la Vanguardia del dia 20/07/2016: Das commemora els 125 anys de la Casa del Comú

La Cerdanya. De Bolvir a Guils

Seguim per la carretera N-260, i passat Bellver, es troba Bolvir (1.145m), un dels municipis de la Cerdanya on s'ha construït més segones residències, amb gent molt famosa i de renom que hi viu. El terme es distribueix en dues parts clarament diferenciades pel seu relleu geogràfic: la plana del sud és Talltorta i el mateix Bolvir, al nord, força més accidentat.

Bolvir de Cerdanya

En l'anomenat barri del Castell es troba la Torre de Bolvir, una antiga torre defensiva que es va tornar a edificar com a habitatge entre els segles XVI-XVII després d'haver estat destruïda. És una alta torre de planta quadrangular de quatre pisos i golfes i avui en dia es troba en molt males condicions. Al costat de la torre, es troba una pallissa i altres dependències.

La Cerdanya. Torre de Bolvir

Seguim per la part nord de Bolvir, i agafant el cotxe en menys de 2-3 minuts, pel camí del Remei, s'arriba al Santuari de Nostra Senyora del Remei, edificat a la fi del segle XIX, d'estil historicista. Presenta una esvelta cúpula poligonal que el corona i uns bells esgrafiats.

Santuari de Nostra Senyora del Remei de Bolvir

Substitueix una antiga capella on s'hi aturaven els pelegrins del camí de Sant Jaume. Va ser aixecada per la família Manaut, al costat de la seva torre-castell, que veurem a continuació.

Santuari de Nostra Senyora del Remei de Bolvir

I seguidament, aixecat al mig d'un parc de sequoies i avets, tenim la Torre del Remei, construïda al 1910, una barreja de castell gòtic i chateau francès del segle XVIII que s'aconseguí mitjançant la combinació d'elements del neoclàssic francès i del modernisme català.

Torre del Remei de Bolvir

El banquer Agustí Manau i Taberner va manar la construcció de la Torre que la va regalar a la seva filla, Blanca. El projecte i construcció va ser encarregat a Calixt Freixa Pla, deixeble d'Antoni Gaudí, home reconegut en la comarca, on es pot trobar obres com el Casino Ceretà de Puigcerdà i la Torre de Riu a Alp. Inicialment van viure deu dones, incloent el servei, i després d'uns anys de prestigi, l'esclat de la Guerra Civil va portar als seus ocupants a ser traslladades a Barcelona i la casa confiscada pel govern republicà, que la va destinar primer a escola i després a hospital. Amb la fi de la guerra, la finca va ser restituïda als seus antics propietaris, però no va poder reviure passades glòries, fins a que a finals dels anys 90 es va formalitzar la compra del recinte per tal de fer un hotel de gran luxe, amb només onze habitacions, que va ser inaugurat a la primavera del 1991.

Torre del Remei de Bolvir

Deixem Bolvir, deixant de veure altres llocs interessants com les esglésies de Santa Cecília o de Sant Climent de Talltorta, i pugem fins a Saneja (1.214m), que forma part del municipi de Guils, on destaca l'església parroquial de Sant Vicenç, del segle XI, exemple del romànic llombard amb un campanar format de tres cossos. Formada per una única nau, una magnífica Mare de Déu romànica de fusta es conservava dins de l'església fins que el 1936 desaparegué.

Església de Sant Vicenç de Saneja

Continuem més amunt per la carretera i arribem a Guils de Cerdanya (1.385m), on es troba l'església parroquial de Sant Esteve, romànica del segle XII, amb una portalada extraordinària, la qual no vam poder veure, ja que l'accés estava tancat i només vam poder veure l'església des de l'altra banda.

Guils de Cerdanya. Església de Sant Esteve

L'esvelt campanar d'espadanya, que s'aixeca als peus de l'església, confereix a l'edifici una àgil figura que contraresta el volum propi dels monuments romànics.

Guils de Cerdanya. Església de Sant Esteve

El frontal de l'altar, del segle XII, es troba al Museu del Prado de Madrid, i presenta l'imatge de Crist assegut en Majestat envoltat dels símbols dels evangelistes.

Anar a: Uns dies per la Cerdanya

Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.) | Ajuntament de Bolvir