Riga. El casc antic (Vecriga)

A la vora del mar Bàltic, a prop de la desembocadura del riu Daugava, es troba Riga, la capital de Letònia i la ciutat més gran i cosmopolita de les repúbliques bàltiques. També és la que té un major desenvolupament polític, econòmic i cultural de la regió. Quan el bisbe alemany Albert von Buxhoeveden va establir-se aquí per a cristianitzar Livònia, la zona ja estava habitada per tribus que comerciaven amb mercaders russos i escandinaus. Amb l'ajuda de mercaders de Gotland, Albert va fundar la ciutat de Riga en 1201, i va establir aquí la seu episcopal.

L'assentament alemany va esdevenir el centre de la submissió de la regió i va prosperar com a membre de la lliga hanseàtica. Abans de passar a mans sueques, de 1621 a 1710, la ciutat passà a Polònia. Amb el tractat de Nystad, que enfrontà bàsicament el regne de Suècia amb Rússia, la ciutat tornà a canviar de mans i Riga va experimentar un auge en el segle XIX sota el domini rus. Nous barris van ser construïts, el port va ser ampliar, una sèrie de bulevards es van construir, enderrocant les antigues fortificacions, donant lloc a impressionants exemples d'arquitectura art nouveau d'Europa.

Capital de la independent Letònia entre les dues Guerres Mundials, Riga va sofrir molt en els dos conflictes. El 1940 fou incorporada a la Unió Soviètica, els alemanys l'ocuparen (1941-44) sofrint greus danys i l'alliberament de Riga per l'Exèrcit Vermell en 1944 va marcar el començament de gairebé cinc dècades de domini comunista, i encara avui l'ètnia russa és més nombrosa que els propis letons. Finalment, el 1991, Letònia tornà a aconseguir la seva independència.

Durant molts segles Riga estava concentrat en gran part dins de les muralles de la ciutat, en el marge dret del riu Daugava. Aquesta àrea original i format pels límits històrics de la ciutat abans que aquesta s'ampliés es coneguda com Vecrīga, el casc antic. En els vells temps, Vecrīga estava protegida per una muralla, excepte pel costat adjacent a la vora del riu Daugava, Quan el mur va ser enderrocat, les aigües del Daugava va omplir l'espai creant el Canal de la ciutat de Riga.

A la vora del riu, es pot veure una escultura de fusta que explica la llegenda sobre la fundació de Riga: hi havia una vegada, fa molt de temps, un home alt i fort anomenat Lielais Kristaps (el gran Christopher) transportava la gent a través del riu Daugava. Kristaps vivia en una cabanya en la riba dreta del riu. Una nit, mentre estava dormint, Kristaps va sentir un nen petit a l'altra riba del riu. Immediatament, s'aixecà per anar a buscar el nen i començà a portar-lo a través del riu. A mig camí, el nen se li va fer tant pesat portar-lo que Kristaps amb prou feines va aconseguir arribar a l'altra riba. Exhaust, deixà al nen dormir en la seva cabanya, i ell mateix s'adormí. Al despertar-se, va trobar un gran cofre de monedes d'or on el nen havia estat. A la seva mort, els diners van utilitzar-se per a la fundació de la ciutat de Riga, i el primer edifici que es va construir va ser en el lloc on la cabanya de Kristaps havia estat. (l'escultura original, de 1683, es pot trobar en el Museu d'Història i Navegació)

El casc antic està molt concentrat i es pot veure sense problemes a peu. Dins d'aquesta àrea, no hi ha transport públic, i els vehicles requereixen un permís per a poder circular.


Al voltant de la plaça de l'Ajuntament

La plaça de l'Ajuntament era el centre administratiu de Riga. L'ajuntament, construït en 1334, era un dels tres poders juntament amb la Catedral i el Castell de Riga, i representaven als interessos dels ciutadans de la ciutat. La plaça va funcionar com a mercat, el lloc on es duien a terme els festivals i on es produïen les execucions. La impressionant Casa dels Caps Negres ha estat completament reconstruïda, recentment, mentre que l'Ajuntament és un edifici modern darrere d'una façana neoclàssica. Fora de lloc, a la vora de la plaça, l'actual Museu de la Ocupació de Letònia, un edifici de l'època soviètica.

Al mig de la plaça, mirant cap a la direcció de l'ajuntament, l'estàtua de Roland (1896), una llegenda medieval que era un dels cavallers de l'emperador Carlemany, i que era el símbol de la lliga hanseàtica. Roland se li ha considerat un jutge just, defensor dels febles i executor just de les sentències.

L'actual Casa dels Caps Negres (Melngalvju nams), amb l'adjacent Casa Schwab és una reconstrucció que es portà a terme entre els anys 1995 i 1999, després que el conjunt fos bombardejat pels alemanys en 1941 i les restes enderrocades pels soviètics en 1948.

La Verge i Sant Maurici

La casa original es va construir en 1334 com a seu dels gremis de la ciutat, després que l'Orde de Livònia (1330-1353) acaparés els edificis gremials existents. Amb el temps, els Caps Negres (els mateixos que ja havíem vist en Tallinn), un gremi de comerciants estrangers i solters, es van convertir en els seus únics ocupants. El seu nom deriva del seu patró, Maurici, un sant africà, i eren coneguts per les seves festes desenfrenades.

La façana amb la teulada a dues vessants, d'estil renaixentista holandès s'afegí a finals del segle XVI. El rellotge astronòmic és de 1622 i els emblemes de la lliga hanseàtica i les quatre figures (Neptú, déu del mar, el déu Mercuri, símbol del comerç de la ciutat i les al·legories de la Unitat i de la Pau) són de 1896. La Casa Schwab es va erigir en 1891 com a complement.

Els Caps Negres es van dissoldre quan Hitler va sol·licitar als ciutadans d'origen alemany que retornessin a la seva pàtria a inicis de la Segona Guerra Mundial. En la planta baixa de la Casa Schwab es troba la principal oficina de turisme de Riga.

Durant l'època soviètica, es va construir una construcció cúbica en pedra, en la mateixa plaça, per a què fos la seu del museu dels Fusellers Letons, però des de 1993 mostra el sofriment letó a mans de l'Alemanya Nazi i més tard durant l'ocupació soviètica. El Museu de l'Ocupació de Letònia (Latvijas Okupācijas muzejs) inclou fotografies i testimonis de les deportacions i repressió política. La rèplica d'una habitació del gulag ofereix una idea de la dificultat experimentada pels que eren deportats.

I qui eren els fusellers letons? doncs una unitat de l'exèrcit rus formada per a defendre la seva pàtria dels alemanys en 1914. Les baixes que van sofrir durant els enfrontaments van radicalitzar la seva postura i els va empènyer a ajudar a Lenin en la revolució de 1917. Alguns van tornar a Letònia, però altres es convertiren en les tropes més fidels de Lenin. La gent del lloc tenen sentiments oposats respecte a ells i mentre alguns els consideren herois militars letons, per altres és un record de la repressiva era comunista. Tocant al museu, trobem una escultura de granit que representa a tres fusellers letons.

L'Ajuntament és un elegant edifici de tres plantes d'estil classicista amb una torre i un rellotge en ella. Sobre l'entrada principal hi ha un frontó triangular decorat amb l'escut d'armes de la ciutat i de la deessa de la Justícia. Va ser destruït en la Segona Guerra Mundial, i després de la guerra, s'inicià la seva reconstrucció.

La torre de 123m de l'església de Sant Pere (Pēterbaznīca) sembla vigilar la plaça de l'ajuntament. D'estil gòtic i dedicada al patró de la ciutat, aquest edifici de maó ha tingut vàries reconstruccions al llarg de la història. Se la menciona per primer cop l'any 1209, i a diferència d'altres temples que van ser construïts per estrangers, en aquesta hi van participar majoritàriament els livs, una tribu que es van assentar per la zona, abans que els mateixos letons. L'agulla de fusta va ser destruïda pels bombardejos alemanys, i la seva rèplica, de metall, s'acabà en 1973.

Darrera de l'església, es troba un monument amb quatre animals, un al capdamunt de l'altre: es tracta de l'homenatge commemoratiu als Músics de Bremen (Brēmenes muzikanti), un dels contes dels germans Grimm amb el ruc, gos, gat i gall formant una torre de bronze. Obra de l'escultora Krista Baumgaertel, va ser un regal que la ciutat de Bremen va fer, en 1990, a la comunitat westfaliana que agermana Riga amb la ciutat alemanya d'Ense, en la Westfalia del Nord (Més informació en el bloc Transeúnte en pos del Norte).

Davant d'aquest curiós monument, es troba un altre temple, l'església de Sant Joan (Jāņa baznīca). Es va construir en 1234 com a capella del claustre d'un monestir dominic i va quedar devastada durant les lluites del segle XV entre l'Orde Livonià i la ciutat. La porta principal i el pòrtic són els únics elements originals, amb la resta reconstruïda en estil gòtic. L'any 1582, el rei polonès Stefan Bathory va entregar l'església als luterans, ampliant-se en estil manierista.

Al costat mateix de l'Ajuntament, en una plaça situada entre els carrers Tirgoņu i Kaļķu, es troba una plaça ocupada totalment per botigues artesanals i terrasses de bars i restaurants, un lloc òptim per prendre una cervesa i sentir música en viu a mitja tarda i vespre, a l'estiu.




Més enllà de la plaça de l'Ajuntament

En la Plaça de la Catedral (Dome Laukums), una de les més grans de Riga, està envoltada, apart de la mateixa catedral, per oficines i edificis oficials, destacant entre tots ells l'antic edifici de la Borsa, que va construir-se entre els anys 1852 i 1855 seguint les formes del renaixement venecià, simbolitzant la riquesa i l'abundància. Dissenyat per l'arquitecte d'origen alemany Harald Julius von Bosse, actualment és la seu del Museu d'Art de Riga Bourse.

Fundada en 1211 pel bisbe Albert von Buxhoevden amb el nom de Santa Maria, la Catedral (Doma baznīca) és el major lloc de culte dels països bàltics (originalment catòlica i actualment luterana). Al llarg dels anys la catedral ha sofert diverses reconstruccions i transformacions, exhibint una gran varietat d'estils. En el segle XVIII, el frontó oriental i la cúpula de l'església es van reconstruir en un estil barroc. A inicis del segle XX, s'introduí l'estil jugendstil en el vestíbul de l'entrada oest de la catedral.

La major part de la decoració interior va ser destruïda durant la Reforma, i ara és més senzilla, amb l'excepció dels blasons, que pengen de les parets de la catedral, que van donar els mercaders de la ciutat i les vidrieres del segle XIX.

En el centre destaca el púlpit de fusta propi del culte luterà.

L'orgue, amb més de 6.700 tubs, va ser en el moment de la seva construcció (1884) el més gran del món.

També es possible visitar el claustre romànic adjacent, on destaca la decoració dels seus capitells i les peces que s'exhibeixen dins com l'antic penell del campanar de la catedral, una còpia en guix d'una estàtua del rei Pere I...

En el pati trobem l'estàtua del bisbe Albert von Buxhoeveden, fundador de la ciutat i de la catedral, una rèplica de l'escultura original que es va erigir en 1897 en el curs de les preparacions dels 700 anys d'aniversari de la fundació de Riga. L'original es va perdre en el transcurs de la Segona Guerra Mundial.

Ocupant l'antic cabildo de la catedral, es troba el Museu d'Història i Navegació de Riga (Rīgas vēstures un kuģniecības muzejs) amb una col·lecció principal que recorre la vida marítima de la ciutat fins a la Primera Guerra Mundial, incloent maquetes de vaixells.

La petita església de Sant Salvador (Anglikāņu baznīca) d'estil neogòtic va construir-se el 1857 i va ser finançada pels comerciants britànics. És l'únic lloc de culte anglicà de la ciutat. Els maons anglesos van ser portats com a llast en vaixells mercants, i fins i tot l'església va construir-se sobre una capa de terra britànic. Durant l'època soviètica, va ser utilitzada pels estudiants com una discoteca i un estudi d'enregistrament, però des de la segona independència, el 1991, va tornar a obrir al culte.

El Castell de Riga (Rīgas pils) és la residència del president de Letònia, i és la seu de dos museus: el Museu d'Art Estranger (Ārzemju mākslas muzejs) conté rèpliques d'estàtues de l'Antic Egipte i de l'Antiga Grècia i una col·lecció de pintures. En el Museu d'Història de Letònia (Latvijas Nacionālais Vēstures muzejs) exposa escultures religioses, tradicionals vestits regionals i articles de consum del primer període d'independència del pais. També inclou sales decorades en estils com l'art nouveau i el Biedermeier (estil que es desenvolupà en l'època de la Restauració (segle XIX) en l'Imperi Austríac i la resta de l'Europa Central).

El castell que l'Ordre de Livònia tenia en la ciutat va ser destruït pels habitants de Riga durant la guerra que lliuraren contra l'Ordre entre 1297 i 1330. Després de perdre, els ciutadans de la ciutat van ser obligats a aixecar un nou castell en l'emplaçament de l'actual. Baralles contínues portaren al Mestre de l'Orde a deixar Riga, i el castell va ser destruït un cop més pels habitants de la ciutat en 1484. Foren de nou derrotats i de nou van haver de construir un nou castell, que constitueix el nucli de l'estructura actual i va ser la seu de l'Ordre Livonià fins el 1561.

Els Tres Germans (Trīs brāļi) és un conjunt de tres cases contigües situades en el carrer Maza Pils, de diferents estils arquitectònics. La casa més antiga és la del número 17, del segle XV, amb una façana a dues aigües i fornícules gòtiques, i està considerada com la construcció per a habitatge més antiga de Riga. Tant els registres antics com les espigues de blat que decoren la pedra al costat de la porta, indiquen que era propietat d'un forner. La casa groga del número 19, del segle XVII, amb l'interior de fusta, allotja el Museu d'Arquitectura. La casa verda del número 21 va adquirir el seu aspecte actual a final del segle XVII, on mitjançant una escala de fusta va conduint a les petites habitacions ubicades en cada pis de la casa.

El Parlament (Latvijas Republikas Saeima, 1863-1867) és un edifici bastant impersonal amb un estil característic del Renaixement Florentí, i que ha sigut renovat diversos cops des de llavors. Originalment s'utilitzava per a les reunions dels terratinents locals. De 1919 a 1934, com avui, va ser la seu del Parlament de la República de Letònia, mentre que durant la Segona Guerra Mundial va ser el quarter general de Friedrich Jeckeln, l'oficial de les SS que va supervisar la matança, en el pais, de jueus, gitanos i altres éssers indesitjables. Més tard, va ser la seu del Soviet Suprem de Letònia.

De les vuit portes que tenia l'antiga ciutat, només es conserva una, la Porta Sueca (Zviedru varti, 1698) construïda durant el domini suec en Riga. Una llegenda diu que va la porta la va construir de forma il·legal per un ric comerciant per aconseguir accés directe al seu magatzem, encara que el més probable va ser que la seva construcció l'utilitzessin els soldats que estaven emplaçats en els barracons de Sant Jacob. Les parelles de nuvis inclouen aquesta porta en el seu recorregut per la ciutat, ja que diuen que traspassar-la, dóna bona sort.

Els barracons de Sant Jacob (Jēkaba kazarmas, s. XVII) s'erigiren per allotjar als soldats suecs, i ara aquests edificis grocs estan ocupats per botigues diverses i restaurants. Aquests barracons també van participar en el desenvolupament cultural de la nació com a seu d'una comuna d'artistes, oberta el 1917, molts dels quarls s'uniren al grup d'Artistes de Riga de les dècades de 1920 i 1930.

Enfront es troba el tram més antic que es conserva de la muralla que data dels segles XIII-XVI i que es va restaurar durant l'època soviètica.

Al costat d'aquest tram de la muralla hi ha la Torre de la Pòlvora (Pulvertornis), una de les 18 torres que en el seu moment formaven part de la defensa de la ciutat. Els seus fonaments del segle XIV són una de les estructures més antigues de Riga, però la resta de la torre data de 1650, doncs va haver de reconstruir-se després que fons enderrocada per l'exèrcit suec en 1621. Els gruixuts murs de 2,5 metres tenien l'objectiu de protegir la pólvora emmagatzemada a l'interior. Bales de canó rus estan incrustades en les parets com a prova de la fortalesa de la torre.

La torre va ser comprada per una germandat d'estudiants alemanys a finals del segle XIX i en 1919 es va convertir en la seu del Museu Letó de la Guerra (Latvijas Kara muzejs), dedicat a la lluita per la independència del país i la Primera Guerra Mundial. Un edifici annex es va construir entre 1937 i 1940, però l'ocupació soviètica va impedir el seu ús fins dècades després. Des de 1957, la torre era la seu del Museu de la Revolució en la República Socialista de Letònia. El museu actual ocupa tant la torre com l'edifici annex i es concentra en els conflictes bèl·lics del segle XX, amb armes, uniformes, cartells de propaganda i articles fets pels fusellers letons (dels quals hem parlat anteriorment). Altres sales examinen el paper dels letons en la Revolució Russa, la Guerra Letona de la Independència, en la Segona Guerra Mundial i durant l'ocupació soviètica.

La Plaça de Livu (Līvu laukums) és relativament nova, i va ser construïda després de la Segona Guerra Mundial. Al voltant de la plaça s'ha conservat una interesant sèrie d'edificis residencials del segle XVIII com els del Gran Gremi i el Petit Gremi. En l'estiu, un gran número de cafès i restaurants amb terrasses estan obertes, i la música no falta en ella.

El Gran Gremi (Lielā Ģilde) creat en el segle XIII va monopolitzar durant segles el comerç en Riga. L'edifici que li va servir com a quarter general del gremi es construí entre els anys 1853 i 1860. Una de les sales més antigues mostra els símbols de les ciutats que formaven part de la Lliga Hanseàtica i la Sala Nupcial era utilitzada pels fills dels membres en la seva nit de bodes.

Al costat, hi ha el Petit Gremi (Mazā Ģilde). Mentre que el Gran Gremi estava integrat pels mercaders de la ciutat, el Petit Gremi, menys poderós i format a mitjan segle XIV, va sorgir per promoure els interessos dels artesans alemanys de Riga. Aquest gremi tenia menys prestigi que el seu gremi veí, però amb la seva torreta i agulla, és un edifici més atractiu, on destaca el seu terra de mosaic italià en el hall d'entrada. La construcció de l'edifici actual, d'estil eclèctic, s'inicià entre els anys 1864 i 1866 i finalitzà uns 20 anys després, segons un projecte de Johann Daniel Felsko.

En un antic magatzem de duanes i arsenal, hi ha l'espai Arsenal del Museu Nacional d'Art. La col·lecció inclou pintures, treballs gràfics i escultures creades per artistes letons de la segona meitat del segle XX cap endavant. En el seu exterior, es pot veure tota una col·lecció



Art nouveau en el casc antic

No tot l'art nouveau es concentra en l'anomenat centre històric, sinó que també aquí es poden trobar nombrosos edificis d'aquest estil. El més popular és la Casa dels Gats (Kaķu māja | 1909), en la mateixa plaça de Livu, un edifici de color groc molt popular per les seves dues estàtues de gats, en la teulada.

Construït per l'arquitecte Friedrich Scheffel, la història explica que abans de la Primera Guerra Mundial, a un comerciant que era propietari de la casa li van denegar el seu accés a entrar en el Gran Gremi per ser letó, ja que el gremi estava reservat als alemanys. Com a venjança, ell va posar els dos gats negres -amb l'esquena arquejada i la cua cap amunt- en la teulada, posicionant-los de manera que les seves parts posteriors estiguessin orientades cap al gremi, com a insult. Després d'una llarga batalla judicial el comerciant va aconseguir entrar en el gremi i canvià l'orientació dels gats.

(Doma laukums 8 | 1913) L'antiga seu del Banc Comercial de Riga és un edifici d'estil neoclàssic, que conserva en la seva façana les figures al·legòriques de la Riquesa i de la Prosperitat, acompanyat per l'escut d'armes de Riga. Actualment és la seu de la Ràdio de Letònia.

(Šķūņu iela 10/12 | 1902) L'edifici pertanyia a H. Dettmann, un reeixit home de negocis. En la façana es poden veure les inicials de Dettmann, mascarons i plantes estilitzades com narcisos, fulles de castanyer... A la cantonada dreta de l'edifici, hi ha la figura d'un gos, que simbolitza el guardià de la casa.




* L'Orde Livonià era el nom d'una de les branques de l'Orde Teutònic, una orde militar de cavallers teutons fundat a Palestina l'any 1190, durant la Tercera Croada. Van formar part de la Confederació de Livònia fins que l'Orde es va disoldre en 1561, quan desaparegué.

* Livònia va ser un territori històric controlat per l'Orde de Livònia en les costes orientals del Mar Bàltic en les actuals Letònia i Estònia. Les serves fronteres eren el Golf de Riga i el Golf de Finlàndia en el nordest, el llac Pepsi i Rússia a l'est, i Lituània al sud.


Anar a: Índex del viatge | El centre històric (Vesturiskais centrs) | Riga i el riu Daugava | Art Nouveau en Riga | El museu d'Art Nouveau