Els vitralls de les dames de Cerdanyola

El Museu d'Art de Cerdanyola disposa d'algun dels vitralls més espectaculars del modernisme català. Van ser instal·lats durant la reforma de l'antic Teatre Casino convertit en casa d'estiueig del joier Evarist López. El responsable va ser l'arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas, arquitecte municipal de Cerdanyola. La totalitat de les vidrieres es van conservar a l'edifici fins a l'any 1961, quan va ser transformat en el laboratori farmacèutic Domènech. Llavors es van retirar alguns vitralls, però van restar els més excepcionals, el tríptic conegut com Les dames de Cerdanyola.

L'any 1982 Joan Vila-Grau i Francesc Rodon els va incloure al llibre Els vitrallers de la Barcelona modernista i el 1984 van participar a l'exposició 'El vitrall modernista', celebrada a la Fundació Miró. Mentrestant, l'immoble va ser posat en venda i els vitralls ja no van retornar al seu emplaçament. L'Ajuntament de Cerdanyola, que va adquirir l'edifici, el va catalogar i, l'any 2006, va iniciar una restauració integral per convertir-lo en Museu d'Art. Es van rependre els contactes amb la família Domènech i es van recuperar la major part dels vitralls de la casa, que van tornar al seu emplaçament original el 5 d'agost de 2009.

Els vitralls formen diversos conjunts. Per una banda, la major part de les portes i finestrals segueixen esbossos del mateix Balcells. Són de línies geomètriques i motius vegetals amb grans flors i tiges en coup de fouet. La porta principal està ornada amb fúcsies de vidre catedral i plaquette sobre un trencadís de vidre imprès florentine.

La porta corredissa de la galeria posterior té una part amb vidre gravat a l'àcid i una altra amb vitralls eplomats de lliris. Les finestres laterals de la galeria posterior i del vestíbul contenen grans roses de vidre plaquette sobre una xarxa de tiges ondulants amb túlipes a l'àcid. Els vitralls de la zona de cuina, igualment dissenyats per Balcells, estan formats per un arc amb dos paons que mengen fruits d'un roser, en al·lusió al tema oriental del paradís, amb un estil proper als modernistes centreeuropeus i també de l'Escola de Glasgow (Finestral de la Torre López - emplaçament original).

També hi ha un tríptic, més naturalista, que podria estar inspirat en una cançó popular amb un gat, un lloro, un ratolí i una llagosta, realitzat amb vidre catedral i vidre americà, molt en la línia dels vitralls de la Carniseria Georges, al Mercat de Sant Antoni, realitzada per Balcells l'any 1909. L'arquitecte coneixia bé la tècnica del vitrall atès que tenia, amb un germà seu, un taller de confecció de vitralls anomenat Simil Vitraux Balcells Hermanos.

Però l'estrella és a l'antic saló, amb el tríptic de Les dames de Cerdanyola, format per tres plafons de grans dimensions (235 x 195 cm) que representen unes escenes simbolistes amb figures femenines enmig de la natura. El plafó situat en un dels laterals s'anomena Les dames del gronxador, i els dos plafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana, Les dames del llac o dels cignes i Les dames de les tulipes. Al primer les dues figures estan a dalt d'una barca envoltada de cignes, i al segon, les dames recullen flors a la vora del llac.

Iconogràficament destaca la constant presència de flors que podrien tenir una lectura simbòlica, que arribaria al zenit a l'escena del llac, on les dames alimenten cignes amb peònies, la rosa sense espines, en una imatge literària que remet a la consumació de l'amor i al mite de Leda i el cigne.

Destaquen la riquesa dels vestits i les joies inspirades en el món medieval i que mostren la influència d'Alphonse Mucha i Eugène Grasset. El protagonisme decorat de les joies bé podria ser referència al propietari de la casa, que tenia la joieria La Isla de Cuba, a la Plaça Reial de Barcelona. Les dames ballants o en un jardí són una constant de l'època; apareixen en altres vitralls i també en moltes marqueteries de Gaspar Homar dibuixades per Josep Pey.

Tot i que l'autoria del disseny de les dames continua sent un misteri, no es descarta la intervenció directa d'Alexandre de Riquer, que freqüentava Cerdanyola i el seu nucli d'estiuejants. De fe, alguns versos de la seva obra Crisantemes semblen evocar l'escena. L'execució tècnica ha estat atribuïda al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Beam, que va tenir taller a Barcelona i va destacar en la tècnica de la grisalla, tot i que no es poden descartar altres intervencions o autories de vitrallers barcelonins de l'època, com el taller Rigalt i Granell. La direcció i concepció original podria correspondre al mateix Eduard Maria Balcells, de qui s'ha pogut localitzar, entre els quaderns de joventut, l'esbós d'una dama recollint flors que pot recordar l'escena del vitrall de la Dama de la Tulipa.

Els tres plafons estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaquette, alguns d'ells rebaixats i esmaltats, i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla, amb una utilització subtil i depurada que queda palesa a les delicades faccions de les dames. Estílisticament, destaca la simplificació i l'elegància del dibuix delimitat per les línies negres del plom i la grisalla i la rica combinació d'una gran varietat de colors, aconseguits amb la combinació dels diferents tipus de vidres, esmaltats i grisalles.








Bibliografia i més informació en: Article 'Un jardí de vidre: els vitralls de Cerdanyola' de Txema Romero Martínez publicat en la revista Coup de fouet #15 (2010) | Descobrim el MAC: l'esplendor del vitrall modernista

Anar a: El Museu d'Art de Cerdanyola | Pel nucli històric de Cerdanyola