La Casa-Museu Cal Gerrer de Sant Cugat del Vallès

El 21 d'abril del 2015 la Casa-Museu Cal Gerrer, gestionada per la Fundació Cabanas, obria les portes al públic deu anys després de l'inici de les obres del que havia estat l'antiga seu de la fàbrica de productes ceràmics Arpí, coneguda popularment com a "Cal Gerrer", i situada a la plaça d'Octavià a tocar del Monestir de Sant Cugat. El nou museu compta amb diferents espais per tal d'acollir tres mostres permaments i també exposicions temporals. D'una banda, podem veure una col·lecció de peces ceràmiques de la família Arpí; en un segon espai, l'exposició de fotografies, objectes i documentació sobre Marilyn Monroe de la col·lecció privada de l'actual propietari de la casa i director de la Fundació, en Frederic Cabanas, i la darrera exposició permanent està formada per l'obra fotogràfica i artística dels tres germans Cabanas Alibau. Pel que fa en l'anomenat Pis del Cònsol, l'espai està reservat per acollir exposicions temporals, sent la primera la que recull fotografies d'abans i d'ara de l'edifici que ocupa aquest museu. Igualment, hi ha una sala d'audiovisuals on els visitants podran escollir quina projecció veure durant la visita, a més de ser un espai preparat per fer les funcions de sala d'actes.

Abans d'endinsar-nos en el museu, coneguem primer la història d'aquest edifici emblemàtic de la vila que va ser el taller artesà del la família de terrissaires Arpí i el seu habitatge. La quarta generació d'aquesta família es van establir a Sant Cugat a mitjan del segle XIX. Pere Arpí Savalls va fer construir aquesta casa, on hi van seguir l'ofici dues generacions més, fins a cessar definitivament la seva activitat l'any 1945. La terrisseria va produir peces de vaixella i principalment ornaments ceràmics d'arquitectura, entre els quals les balustrades que coronen les façanes d'alguns edificis de Sant Cugat. Tenien l'obrador, amb el forn i les basses per al fang i els vernissos, a la part posterior, juntament amb les estances d'ús agrícola, on hi tenien animals, estris de camp i un celler.

La façana-mostrari pre-modernista que dóna a la plaça fou obra, a inicis del segle XX, del fill i del nét del primer propietari, Francesc i Pere. En destaquen els elements escultòrics policroms de ceràmica, el fris superior multicolor així com la decoració de les obertures i de la llarga balconada. Animats pels veïns, van decidir decorar la gran façana tot reforçant la balconada disposant a sota unes exagerades mènsules amb peces que tenia arraconades al taller o amb altres peces que van fer expressament per l'ocasió; després van guarnir-la tot col·locant al damunt de cada balconada del primer pis, unes cornises jòniques rematades per unes corones de trèvols amb uns ratpenats amb les ales obertes al bell mig. En els brancals i les impostes de les balconades disposaren una barreja de peces inspirades tant en el classicisme com en diverses formes vegetals o animals com serps, màscares, fulls de palmeta o de sarment, etc.

Un extraordinari fris, dividit en tres nivells, corona ambdues façanes: el nivell més baix és una sanefa de peces de ceràmica de color daurat sobre roig i motius zoomorfs, en el nivell del mig hi ha els espiralls de terracota i una franja de rajoles de València amb un dibuix geomètric, al damunt hi ha el rètol de la "GRAN TERRISSERIA DE ARPI - FABRICA DE PRODUCTES CERAMICS DE ARPI", amb lletres de ceràmica vidriada de color lila. Finalment la coberta de teules envernissades es recolza en un ràfec amb mènsules invertides de terracota.

Tornem a parlar del museu; un cop adquirida la corresponent entrada (4,00€), es baixa a la planta -1 on es troba l'exposició dedicada a la Terrisseria Arpí, amb una mostra de treballs com balustres, mènsules o capitells, a més d'un recull de peces de ceràmica decorativa, en les quals s'hi entrellaça la combinació de les vessants funcional i artística.

En el subsòl es trobaven diverses cisternes on s'emmagatzemava l'aigua per a l'ús de la terrisseria així com pous, que junt amb el tipus d'argila que es trobava en aquesta zona, convertien l'enclavament en un lloc propici per a la producció ceràmica.

Agafem l'ascensor fins a la quarta planta, i pujar per unes escales fins al mirador on es pot veure la teulada de l'edifici així com una vista magnífica del monestir de Sant Cugat.

A més podem observar una figura de bronze, que havia estat amagada durant molt temps, de més de dos metres d’alçada titulada “L’art a Sant Cugat”. Creació del director del museu, Frederic Cabanas el 2008, és un homenatge a tots els artistes que hi han hagut a Sant Cugat i encara han d’aparèixer. També és una al·legoria a la terra, a la dona, a la ceràmica i a la història.

Tornem a la quarta planta on es troba l'exposició Cabanas-Alibau, una família que es va establir a Sant Cugat l'any 1922, i que han tingut una de les trajectòries més rellevants en l'àmbit artístic local. Les diferents sales donen a conèixer una antologia d'obres dels tres germans Cabanas Alibau: Joan, Francesc i Miquel, dividida en tres àmbits.

El primer està dedicat a l'obra fotogràfica del germà més gran, en Joan, que va ser un pioner en aquesta disciplina a Sant Cugat. Seguidament el recorregut descobreix la pintura paisatgística del Francesc, pintor i dramaturg. Finalment, el recorregut acaba amb l'obra pictòrica i literària del Miquel.

 A la tercera planta tenim l'exposició permanent del museu dedicada a Norma Jeane/Marilyn Monroe, així com l'Arxiu Frederic Cabanas, sent el primer museu dedicat a l'actriu nord-americana a Europa. Aquí trobem objectes i documents, principalment llibres, de la col·lecció privada de Frederic Cabanas. L'Arxiu presenta una biblioteca, amb quasi 2.000 volumns, que conforma el fons literari més extens del món dedicat a l'actriu.

També podrem veure des de fotografies d'una jove Norma Jeane, com el seu famós nu en un calendari del 1954, fins a objectes de culte com els guants negres de la pel·lícula Gentlemen Prefer Blondes, l'ukelele que tocava la Marilyn en el film Some Like It Hot, així com les emprentes de les mans de l'actriu extretes directament del Grauman's Chinese Theatre d'Hollywood.

En el Pis del Cònsol, dedicada a exposicions temporals, trobem amb motiu de la inauguració de la Casa-Museu, l'exposició Cal Gerrer - Abans i ara, una successió d'antigues i noves fotografies dels diferents espais de Cal Gerrer.

Baixem a l'altre pis, el primer, on es troba la Sala d'Audiovisuals, i des de la sala de vitralls poder veure el cel obert interior format per unes galeries amb capitells jònics, balustrades i un fris de peces ceràmiques piramidals ("puntes de diamant") envernissades de color bru, i a una bonica terrassa que forma part de l'actual negoci que es troba en la planta baixa de l'edifici: el restaurant La Plaça.



I amb això, acabem la visita a aquest nou museu de Sant Cugat, i desitjar-los que les coses els li vagin bé i que molta gent, tant de la mateixa ciutat com de fora, vinguin a visitar aquest magnífic espai.