Un passeig per Puigcerdà

Capital de la Cerdanya i lloc fronterer amb França, la vila de Puigcerdà va ser fundada a final del segle XII pel rei Alfons I, amb l'objectiu d'incentivar el desenvolupament de les poblacions de frontera, primers baluards defensius del reialme. Malgrat això, ja es té notícies que ja hi havia una vila aquí i en documents antics ja es parla del castell de 'Mont Cerdà'.  Puigcerdà va créixer ràpidament i va viure els moments de màxima esplendor al llarg dels segles XIII i XIV. És en aquesta època quan es configura l'estructura urbana del centre de Puigcerdà.

Aparquem als voltants de l'estany de Puigcerdà, una de les imatges icòniques de la població. Es desconeix si l'estany té un origen natural o és un espai creat per l'home. Es tenen referències del mateix en documentació del segle XIII. Des de llavors, s'ha utilitzat com a dipòsit d'aigua contra incendis, per regar els horts de la vila, per criar i extraure peix, per produir glaç -que s'emmagatzemava en un pou construït el 1642, electricitat i com espai de lleure.

A final del segle XIX Puigcerdà i Cerdanya es van posar de moda com a lloc d'estiueig  entre la burgesia catalana. D'aquesta època daten les grans torres que podeu observar al voltant del llac,

pensades per allotjar les famílies benestants. La seva arquitectura es caracteritza per l'eclecticisme de formes i la sumptuositat dels espais. Aquestes construccions van canviar totalment la fesomia de la vila de Puigcerdà i van impulsar la urbanització dels vorals de l'estany: l'obertura del passeig de la Sèquia (1884), la construcció d'una casa de banys (edifici que podeu veure dins el parc, inaugurat l'any 1885) i finalment la creació del parc Schierbeck al principi del segle XX. Aquest té l'origen en la donació que el cònsol de Dinamarca, German Schierbeck (1842-1912), estiuejant de Puigcerdà, va fer d'uns prats de la seva propietat per a la construcció d'un parc públic. Morí sense veure acabat el projecte, i va ser la seva filla Maria qui inaugurà l'avinguda del seu nom l'any 1924.

Les cases, abans esmentades i anomenades quintas per la premsa local de l'època, es caracteritzen per una arquitectura d'inspiració pal·ladiana i tocs pintoresquistes, acabats amb una torre central o lateral. El farmacèutic Salvador Andreu i Grau -creador de les populars 'pastilles del doctor Andreu' per a la tos- fou un dels grans impulsors d'una urbanització senyorial en aquesta zona, amb torres tan representatives com la Vil·la Margarita, la Vil·la Paulita o Torre Volart, i la Torre del Rellotge, d'estil eclèctic.

Vil·la Paulita

Vil·la Paulita

Al voltant de l'estany es conserven altres edificacions, també d'estil eclèctic, com l'Hotel Internacional, i més al nordest de l'estany la Torre del Cònsol o Ro de Rigolisa, que va pertànyer a German Schierbeck.

Avui algunes de les torres han transformat el seu ús en apartaments, hotels o equipaments públics. L'Escola Municipal de Música Issi Fabra ocupa l'antiga Casa Font, i la primera torre d'estiueig construïda a Puigcerdà l'any 1867, la Casa Fabra, és avui la seu del Consell Comarcal de la Cerdanya.

Antiga Casa Font

Seguim cap al centre i a la plaça Barcelona, en la mateixa línia constructiva trobem l´edifici del Casino Ceretà, inaugurat l'any 1983 i construït per l'arquitecte Calixte Freixa. Al Casino s'hi organitzaven vetllades musicals, teatre i concerts i als estius era el lloc de trobada de la colònia d'estiuejants i dels prohoms locals. Aquest singular edifici, enllaça el nucli antic de Puigcerdà amb la zona de l'estany.

Consta bàsicament, de dos grans blocs, separats per una glorieta al centre. D'una banda, el teatre, que té la seva entrada a la plaça Barcelona. De l'altra, el casino destinat a seu social. La façana integra rostres i màscares que representen diversos personatges del món de la faràndula.

Des d'aquí ens podem arribar a la plaça del Call, que com el seu nom indica, es trobava la comunitat jueva. Poques restes en queden, amb la construcció primer d'un convent franciscà a mitjan segle XIV i després d'una fortalesa, en el segle XVIII, per part dels francesos.

Ja en el carrer Major, arribem a la plaça de Santa Maria, al bell mig de la vila, on s'alça el campanar de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà. Aquesta imponent torre octogonal de 35 metres d'alçada va ser construïda a mitjan segle XVII. 

A la base del campanar, es troba l'Oficina de Turisme

A la base es pot contemplar el portal gòtic de marbre vermell, un dels accessos al temple de Santa Maria que ocupava l'espai de la plaça. L'església va ser enderrocada l'any 1936 pels milicians anarquistes.

El carrer Major és un dels més antics de la població i enllaçava l'església parroquial amb la magnífica plaça porxada de forma rectangular avui coneguda com a Plaça Cabrinetty (antiga Plaça Major).

Abans d'arribar a aquesta plaça, a mà dreta es troba la plaça de l'Ajuntament, amb un gran mirador que gaudeix d'una gran vista de ponent de la Cerdanya. El poeta Joan Maragall l'anomenà 'el balcó gran de la muralla' en el seu poema A muntanya.

I en un dels punts d'entrada de l'antiga població, hi ha l'Ajuntament. L'edifici original, seu de l'antic consolat d'època medieval, va ser destruït durant la Guerra Civil per un incendi. L'edifici actual, és una reconstrucció que es va fer durant els anys 50 per l'arquitecte Josep Mª Ros Vila.

Arribem a la Plaça Cabrinetty, presidida per l'estàtua del militar liberal Josep Cabrinetty (1822-1873), alliberador de Puigcerdà durant el setge carlí dels dies 10 i 11 d'abril de 1873. Els porxos -l'origen dels quals es creu que es remunten al segle XVI- sostenen la part sortint de les cases, i destaquen alguns balcons amb baranes de ferro treballat. Uns tenen el pis de pedra, uns altres de fusta. També son curiosos els esgrafiats decoratius de les façanes.

Seguim caminant pel nucli antic, camí avall i ens trobem amb l'antic convent de les Carmelites Descalces o de Clausura, alçat entre 1880 i el 1897, i seu actual del Museu Cerdà.

Abans d'agafar un ascensor, que ens elevarà uns metres a dalt, passem pel costat de la petita Capella de la Mare de Déu de Gràcia, d'estil gòtic amb una nau única i absis poligonal.

D'aquí ens anem al Passeig del 10 d'Abril on es troba l'antic convent de Sant Domènec, avui convertit en església parroquial. Fundat pels dominics al voltant del 1290, es composava d'església, edifici conventual, claustre i cementiri. Amb la desamortització de Mendizabal, el 1835, el convent pròpiament dit va desaparèixer.

D´ell en queda una part del claustre. En aquests espais avui hi ha la Biblioteca Comtat de Cerdanya i l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. La resta del claustre va ser destruït durant l'ocupació napoleònica.

El temple és d'una sola nau i té la capçalera escapçada. Va ser reconstruït després de la Guerra Civil per l'arquitecte Josep Danés i restaurat l'any 2014. En una de les capelles laterals s'hi conserva un dels conjunts de pintura mural gòtica més importants de Catalunya.

I per acabar, deixem un mapa del nucli de Puigcerdà, per a orientar-vos:

Més informació i bibliografia en: Terres de Girona. Puigcerdà | Puigcerdà Turisme | Història de Villa Paulita | Enciclopèdia catalana | Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.)

Anar a: Uns dies per la Cerdanya