El Palauet Albéniz i els Jardins Joan Maragall

Per les festes de la Mercè de Barcelona és habitual que s'obrin espais als ciutadans que són difícils d'accedir a l'estar restringida la seva entrada o que estan directament tancats a visites. Un d'aquests llocs que es poden visitar, des de fa pocs anys, és el Palauet Albéniz, una petita joia amagada en la muntanya de Montjuïc i envoltat dels jardins Joan Maragall, els quals si que estan obert al públic durant els caps de setmana i festius. Això si, les cues per entrar al palauet durant aquestes festes són infernals i s'ha de tenir paciència, per accedir-hi.

El palauet va ser construït com a lloc de repòs destinat als reis d'Espanya dins el recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona l'any 1929, encara que per aquell temps ja disposaven del Palau Real de Pedralbes, construït poc temps enrere. La inauguració oficial del Pavelló Real, en presència del rei Alfons XIII, la reina Victoria Eugenia, les infantes i altres autoritats, va tenir lloc el 5 d'octubre de 1929.

El projecte s'encarregà a Juan Moya, arquitecte madrileny de la Casa Reial, que va dur a terme entre altres projectes la reforma del Teatre Reial de Madrid i continuà les obres de la catedral de La Almudena. Diferent dels altres palaus i pavellons de l'exposició, el palauet és d'estil neoclàssic inspirat en l'arquitecta palatina francesa del segle XVIII, proper als gustos borbònics i de la cort madrilenya de principis de segle. Fou construït amb pedra i totxo, amb cobertes de pissarra. Té fortes influències del Palau Reial de La Granja de San Ildefonso i del Monestir de l'Escorial. Malgrat els canvis que ha sofert a causa dels diferents usos, es pot dir que l'edifici conserva les característiques originals, que el feien diferent de la resta de l'exposició. Els lleons de la façana principal provenen del Palau Reial de Pedralbes.

La decoració i ornamentació interior és d'estil imperi. S'hi instal·laren armadures procedents de l'Armeria Reial, tapissos de la Fàbrica de Toledo, i gerros reproduïts prenent com a model els d'altres palaus reials. També hi treballà el pintor Jaume Llongueras.

L'edifici tenia al centre un pati amb pilars de pedra i al seu entorn es distribuïa un vestíbul, un saló estil imperi, una estança decorada amb tapissos que reproduïen uns originals de Goya, una sala de miralls, un menjador de gala, una sala de paraments i dues habitacions.

Prop del Pevelló Reial existen altres edificacions de l'exposició. L'enderrocament dels dos pavellons més propers: el Palau de les Missions i el d'Art Modern va permetre, dècades després, ampliar molt considerablement els jardins del Palauet, que van passar a anomenar-se com a Jardins Joan Maragall.

Acabada l'Exposició, es va plantejar ubicar en el palau el Museu Municipal de Música amb el nom de Palau o Pavelló Isaac Albéniz, projecte del qual només va perdurar el nom. Finalment, l'Ajuntament decidí ampliar amb noves construccions el Pavelló Reial per tal de donar al conjunt un ús representatiu de la Ciutat. El projecte es confià als arquitectes municipals Lozoya, Ros de Ramis i Serra Goday. Així, remodelat l'interior del 1929 i decorades les noves estances, quedà enllestida l'obra el 1970.

Cúpula de vidre emplomat. Carles Muñoz de Pablos (1968)

Les estances nobles del Palauet són distribuïdes d'acord amb les seves funcions d'acollida i recepció d'hostes il·lustres. Els elements artístics que el decoren formen part del patrimoni de la Ciutat al qual s'uneixen d'altres procedents dels fons del patrimoni de l'Estat. El Palauet Albéniz ha esdevingut el lloc d'acolliment i de recepció de visitants il·lustres de la ciutat. El seu recinte és sovint escenari d'actes de protocol, honor i representació de l'Ajuntament de Barcelona. És també la residència que la Ciutat ofereix a la Família Reial.

De l'ampliació i remodelació acabada l'any 1970, pertanyen les pintures de Salvador Dalí que presideixen una de les zones d'accés i que evoquen al·legòricament la Ciutat i la Cultura. A les petxines de la sala, les figures surrealistes de quatre personatges il·lustres: Cristòfor Colom, Ramon Llull, Cervantes i Joan Maragall (representat per un bust amb peanya en el qual només s’identifica al poeta per la silueta, amb barret d’ala tova, dintre de la qual s’hi veu un paisatge amb una gran rosa al mig, un àngel i una onada estilitzada a la manera d’Hokusai).

Els Jardins Joan Maragall, d'estil clàssic afrancesat, tenen l'origen en els que va projectar Jean Claude Nicolas Forestier al voltant del Pavelló Reial l'any 1929 i que més tard, l'any 1970, foren ampliats pel Servei de Parcs i Jardins de Barcelona. Forestier va ser un arquitecte paisatgista francès que va treballar en la urbanització de la muntanya de Montjuïc per a l'Exposició Universal, i també conegut per l'anivellació del Camp de Mart en Paris entre molts altres projectes.
La recreació vegetal, la constant referència als eixos, les perspectives i la panoràmica, són les claus d'aquest esplèndid indret. Arbres, flors i i parterres, juntament amb els brolladors i salts d'aigua evoquen èpoques i estètiques variades que foren dissenyades per Joaquim Casamor d'Espona, arquitecte de Parcs i Jardins de la Ciutat. Nombrosses escultures de regust clàssic marquen els diferents ambients dels Jardins. La presència femenina és el tema dominant en les nombrosses escultures a l'aire lliure.

Hi podem trobar obres de Lluïssa Granero, Ernest Maragall Noble, Teòfil Eugeni Victor Barrau, Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, Jaume Duran-Millet, Antoni Casamor, Joan Rebull, Marifé Tey, Enric Monjo, Josep Viladomat, Josep Miret, Venanci Vallmitjana, Frederic Marés, Joan Borrell Nicolau, Pilar Francesc, Jean-Pierre Raunaud i Louis Sauvegeau.

Llegir més

El Teatre-Museu Dalí de Figueres

Origens i creació del museu

Figueres, capital de la comarca de l'Alt Empordà, va veure néixer a Salvador Dalí l'any 1904, dins d'una família burguesa en un moment on a la ciutat hi respirava un moviment intel·lectual que va ajudar a desenvolupar l'esperit de l'artista. Aquest deixà a la Figueres el major objecte surrealista del món: El Teatre-Museu Dalí, que conté la major col·lecció d'obres que descriuen la trajectòria artística de Dalí (1904-1989), des de les seves primeres experiències artístiques i les seves creacions surrealistes fins a les obres dels últims anys de la seva vida.

El museu ocupa l'edifici de l'antic Teatre Municipal, obra de l'arquitecte Roca i Bros, que va ser construït entre 1849 i 1850, i que va ser destruït per un incendi al final de la Guerra Civil Espanyola en 1939. El sostre de la platea s'havia enfonsat, de les llotges només quedaven els pasadissos d'accés, i de l'escenari, l'arc de la boca d'escena i els magatzems laterals. El vestíbul i el saló de descans van ser les úniques parts que es van mantenir en gran mesura intactes.

En 1961, Ramon Guardiola, llavors alcalde de Figueres, proposa a Salvador Dalí fer un museu dedicat a la seva obra. Dalí va decidir agafar com a seu del seu futur museu el fantasmagòric teatre: "On si no a la meva ciutat ha de perdurar el més extravagant i sòlid de la meva obra, on si no? El Teatre Municipal, el que va quedar d'ell, em va semblar molt adequat i per tres raons: la primera, perquè soc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè el teatre està davant de l'església on vaig ser batejat; i la tercera, perquè va ser precissament en la sala del vestíbul del Teatre on vaig exposar la meva primera mostra de pintura". L'artista va intervenir totalment en la construcció i disseny del museu durant més d'una dècada, i finalment, encara que no s'havien acabat les obres, va obrir-se al públic el 1974.


L'exterior del museu

Davant de la façana, s'erigeix el monument a Francesc Pujols, filòsof català i amic de la família Dalí, i pel qual va mostrar un especial interès pel seu pensament. El monument està format per un cos cobert per una toga romana de color blanc i culminada amb un ou daurat que configura el cap recolçat en una mà, en una actitut semblant a la de El pensador de Rodin. De la base, neix una olivera per a simbolitzar l'estima a la terra catalana i el coneixement.

En la plaça Gala-Dalí, al costat, hi ha més obres en el carrer, com la d'un cap d'un personatge de cartró, regal del pintor Rafael Durán, que es recolça sobre un suport d'ous amb caps de nines que fan d'ulls i un televisor incorporat en la front.

Tot l'edifici està coronat per una sèrie de maniquís amb diferents postures. En els extrems de la façana principal, hi ha dos maniquís que alçen al cel dos àtoms d'hidrògen. Sobre el balcó, escultures de bronze amb muletes i barres de pa sobre els seus caps, i al mig un bus, que rememora la conferència que Dalí, vestit de bus, va donar en l'Exposició Internacional del Surrealisme de 1936 en Londres.



El Teatre-Museu

El Cadillac plujós és l'element central de l'antic pati de butaques del Teatre Municipal. Es tracta del cotxe que conduia Gala i amb el qual, durant la seva estada a Estats Units, havien viatjat de costa a costa. Adins, hi ha dos maniquís humans i ficant unes monedes en una caixa que hi ha al costat, es pot veure com comença a ploure dins del taxi. Damunt del capó del cotxe, l'escultura La gran Esther d'Ernest Fuchs, que estira amb les seves cadenes, la columna trajana de pneumàtics, homenatge a l'emperador romà Trajà que havia nascut en Hispània. El conjunt es rematat per un bust de marbre de François Girardon i l'Esclau dalinitzat de Miquel Angel, conjuntament amb la barca de Gala i un paraigues negre. En les parets tornem a veure els maniquís que haviem fist a les afores.

A partir d'aquí, es anar passejant per les diverses sales i gaudir de la col·lecció permanent de Salvador Dalí que inclou tot tipus d'obres d'art: pintura, dibuix, escultura, gravat, instal·lació, holograma, estereoscopia, fotografia, etc. En una de les sales, es pot veure la col·laboració de Dalí amb el mateix Walt Disney en un projecte de dibuixos animats titulat Destino, que s'havia de produir el 1946, però que no acabà de fructiferar, fins que el 2003, es va enllestir l'obra a partir del material generat en l'època.

Algunes de les obres més destacades que s’hi exposen són Autoretrat amb l’Humanité (1923), Port Alguer (1924), L’espectre del sex-appeal (1932), Retrat de Gala amb dues costelles de xai en equilibri sobre la seva espatlla (1933), Autorretrat tou amb bacon fregit (1941), Poesia d’Amèrica-Els atlètes còsmics (1943), Galarina (1944-45), La panera del pa (1945), Leda atòmica (1949) i Galatea de les esferes (1952), entre moltes d’altres.

També cal destacar el conjunt d’obres realitzades per l’artista amb la finalitat expressa de ser exposades de forma permanent al museu, obres que van des de pintures i escultures fins a complexes instal·lacions monumentals com el Monument a Francesc Pujols i el Cadillac plujós, que hem vist anteriorment, i les sales Mae West i del Palau del Vent que es veuen durant la visita.

Una de les atraccions del museu és la cúpula geodèsica, que va realitzar Emilio Pérez Piñero, l'any 1969, sobre l'escenari de l'antic teatre. L'any 1988 es va dur a terme la reconstrucció de la mateixa pel deteriorament sofert per algun dels materials originals i per la necesitat d'optimitzar el control de la llum i la temperatura en l'interior del museu. La nova cúpula és exactament igual a la que es va construir originalment, però amb nous materials. Està realitzada integrament en acer inoxidable a base de pentàgons i hexàgons prefabricats amb acristallament estructural d'altes prestacions.

En un dels laterals es troba el quadre de Gala despullada mirant al mar, que a una distància de 20 metres, es converteix en el retrat d'Abraham Lincoln, format per rectangles de colors, on predominen el groc i el blau. Es un homenatge al pintor americà Rothko.

Des de la mort de Salvador Dalí, en 1989, també es pot visitar la cripta amb la seva tomba, situada en el centre del museu. El fet que les despulles estiguin aquí va causar polèmica en el seu moment, doncs tothom creia que havia d'estar en el Castell de Púbol, juntament amb la seva musa Gala.

Una de les sales més famoses és la Sala Mae West, un apartament surrealista amb la imatge de l'actriu nordamericana Mae West: els llavis fan la funció d'una butaca, el nas és una doble xemeneia i els ulls són dos quadres. Una gran cabellera daurada i un joc de pendents enmarquen la imatge a mode d'escenari, que es pot veure a través d'una escala que puja a una passarel·la on des d'on es pot veure l'escena completa per un vidre òptic.

L'altre gran sala és la Sala Palau del Vent. El poeta Joan Maragall va anomenar la zona de l'Empordà com el Palau del Vent, en al·lusió a l'habitual tramuntana. En el sostre hi ha una pintura que porta el mateix nom, realitzada per Dalí per a mostrar la funció que volia que complís el Teatre-Museu. En ella està representada com s'imaginava Dalí que seria el seu enterrament, el seu viatge a l’altra vida, i com una pluja deixaria caure la diversa iconografia daliniana des del cel de l’Empordà. Dalí va realitzar aquesta obra de grans dimensions des del seu taller a Portlligat, a partir de 5 teles que va encolar al sostre, i va finalitzar el conjunt in situ amb la tècnica del fresc. La seva ubicació és el Saló Noble o foyer de l’antic teatre de la ciutat.

Apart d'obres de Salvador Dalí, també n'hi ha d'altres artistes que va voler incloure el genial artista com: El Greco, Marià Fortuny, Antoni Pitxot, Marchel Duchamp, entre molts altres.


Dalí Joies

Sortint del museu, i amb l'entrada completa, es pot entrar a un edifici annex al museu que allotja la col·lecció Dalí Joies, inaugurat l'any 2001, formada per trenta-set joies d'or i pedres precioses (com diamants, robins, maragdes...) de l'antiga col·lecció Owen Cheatman, dues joies realitzades posteriorment, i els vint-i set dibuixos i pintures sobre paper que Salvador Dalí va realitzar per dissenyar cada peça, configurant un conjunt excepcional creat per l'artista entre 1932 i 1970.

La Torre Galatea i Casa Gorgot

De l'antic recinte emmurallat de la ciutat només es conserva la part que hi ha al costat del Teatre-Museu Dalí, format per una torre i l'edifici annex, que allotja una part de les sales del museu i és la seu de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Fins el segle XVIII, la Torre Gorgot limitava el nord-oest de la vila, i en segle XIX, la torre va ser transformada en dipòsit d'aigües municipals. Després d'un procés d'abandonament i ruïna parcial, la família Gargot, propietaris d'ençà del segle XVII, van impulsar, en la dècada de 1930 un projecte de reforma sota la direcció de Pelai Martínez per tal d'obrir el casal interior cap al carrer de la Pujada del Castell amb un portal d'accés i finestrals verticals amb relació als quals es desplegaria la planta noble. Les parets, d'un gruix 2 metres, foren reduïdes a 80 cm.

L'any 1983, l'Ajuntament de Figueres i la Generalitat de Catalunya, van adquirir el conjunt per tal d'ampliar el Teatre-Museu Dalí, sent el conjunt rebatejat amb el nom de Torre Galatea i decorat seguint un projecte del pintor figuerenc concebut com a homenatge a Gala i a tots els enigmes, transformant el seu aspecte amb color, pans (símbol de la nutrició essencial) i ous (símbol de la vida futura).

Des de l'octubre de 1984, va ser la residència de Dalí, després de l'accident que va patir en l'incendi de les seves habitacions en el Castell de Pubol.

Pàgina oficial: Fundació Gala Dalí
Teatre-Museu Dalí
Dalí Joies
(Entrada completa 12€)





El triangle dalinià: Casa-Museu Castell Gala Dalí de Púbol | Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat | Teatre-Museu Dalí de Figueres

Tornar a Quatre dies per l'Empordà

Llegir més

Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat

Al costat de Cadaqués, es troba el nucli de Portlligat, una petita badia separada de la Mar Mediterrània per les illes de Sa Farnera i la més gran Illa de Portlligat, immortalitzada en alguna de les obres de Dalí. Antiga base de pescadors, avui en dia tothom coneix el lloc per haver sigut durant molts anys la residència de Salvador Dalí i la seva musa Gala, un grup de casetes de pescadors que va anar adquirint al llarg dels anys i que avui forma la Casa-Museu Salvador Dalí. D'aquí ve el desgavell de diferents nivells dins del recinte arquitectònic de la casa i jardins, conformant una mena de laberint.

La visita a la casa-museu, que s'obrí el 1997, es realitza en grups restringits, de fins a 8 persones, que van entrant cada 10 minuts. Es imprescindible fer reserva prèvia del dia i hora de la visita a través de la web, telèfon o per e-mail. El dia de la visita és obligatori recollir l'entrada al menys mitja hora abans d'entrar, si no, les entrades reservades es fiquen a la venda. Cada espai està ocupat per un grup, i fins que el grup anterior no canvia d'espai, no pots moure't d'on estàs.

Dalí va passar llargues temporades durant la seva infància i juventut a Cadaqués. El 1930, atret pel paisatge, la llum i l'aïllament del lloc, va fixar la seva residència i va treballar habitualment aquí fins el 1982. Després de la mort de Gala, ell va marxar a viure al castell de Púbol, on la van enterrar, per estar al costat d'ella. La casa va anar creixent paulatinament i el pintor ho va expresar amb les següents paraules en la seva obra Vida Secreta de Salvador Dalí: "La nostra casa ha crescut exactament com una veritable estructura biològica, per brots cel·lulars. A cada nou impuls de la nostra vida li corresponia una nova cèl·lula, una cambra. El nucli va ser el deliri paranoico-crític de Lídia, que ens va obsequiar amb la primera cèl·lula". Lídia Nogués, més conegut com Lídia de Cadaqués, va ser qui va vendre la primera barraca de pescadors a Dalí.

Davant de la casa, a l'aire lliure, es troba una obra d'en Dalí; es tracta de La barca i el xiprer, amb un xiprer que creix enmig d'una barca de pescadors, i que et fa pensar amb que hi havia primer... A l'altra costat del carrer, la Barraca del Rellotge, amb un rellotge de sol a la seva façana.

L'accés a la casa el fem a l'hora indicada per una porta situada a la façana nord de l'edifici i al final d'una escala. S'entra directament al rebedor i un impressionant ós blanc de quasi dos metres d'alçada ens dóna la benvinguda. Va ser un regal d'un amic de la parella en els anys 30. Dalí ja el tenia en el seu apartament de Paris. Amb el seu cap aixafat, musell punxegut i pelatge blanc és un tòtem de la casa i serveix de llum, portacartes i paraigüer. L'extravagància decorativa del petit recinte ja ens dóna una idea inicial de la personalitat de l'artista i de la seva musa.

Continuem pel menjador...

... i després ve la biblioteca, on podem veure tres cignes dissecats, que en altres temps havien nedat en la badia de Portlligat. Des de la terrassa del costat, podem veure la badia i la Illa de Portlligat.

Pugem un nivell per arribar al taller i la sala dels models, l'espai de treball de l'artista, on es pot veure objectes relacionats amb l'activitat artística de Salvador Dalí, des d'una certa distància, per evitar el deteriorament dels mateixos. En el taller hi ha dues obres inacabades i es pot veure el mecanisme que feia servir Dalí per a les grans obres, amb una sèrie de politges que podia moure el quadre cap avall, i pintar la part superior del mateix, com les versionns de la Madonna de Portlligat, L'últim sopar, La pesca de la tonyina...

En la sala de models es pot veure una sèrie de retrats de personatges històrics amb bigoti com el pintor Velázquez, Stalin i altres. Dalí deia que col·leccionava bigotis sobre tot si eren famosos.

Passem al saló groc, on unes escales pugen al dormitori. En aquesta sala, podem veure damunt d'una taula un cargol llum-rellotge de Tiffany's.

Un mirall situat estratègicament permetia reflexar els primers raigs de sol, que entraven per la finestra cap al llit de Dalí. Situat gairebé en punt més a l'Est de la península, deia que era el primer espanyol en veure l'alba tots els dies.

L'habitació de Gala i Dalí està format per dos llits, i la seva fascinació pels animals dissecats poden seguir-se veient aquí amb els dos xais que hi ha.

Passem per una habitació que era el vestidor amb armaris forrats amb fotos de la parella amb amics seus.

Des d'aquesta habitació es pasa a la sala oval, feta per Dalí especialment per a Gala, amb una acústica i resonància increible, des del centre de la sala.

La última part del trajecte discorre per on tenia lloc la part social de les seves vides, visitant el menjador d'estiu, el pati i la piscina. El menjador d'estiu disposa d'una original taula de pissarra en forma de ferradura, presidida per unes banyes de moltó i un siri. Penjat en la paret, un cap de rinoceront amb ornamentacions de plomes.

En el jardí, trobem un ou decoratiu, mig trencat, símbol recorrent de Dalí, que enllaça amb els conceptes de la vida prenatal intrauterina, referint-se a vegades a un símbol de l'esperança i l'amor; i així es com s'interpreta en la seva Metamorfosi de Narcís.

En la zona d'oliveres, hi ha la Torre de les olles, que Dalí utilitzava com a tallar addicional, especialment on realitzava escultures així com performances. En l'interior es pot veure, avui en dia, un piano que havia utilitzat l'artista, i dos projectors mostren a la vegada audiovisuals de l'artista, que consisteixen en reportatges dels anys 60 i 70 amb Dalí i la casa de Portlligat com a protagonistes.

Coronant la torre, trobem un altre ou decoratiu...

Seguint les escales cap amunt, tenim una vista d'un altra obra de Dalí: el Crist de la Basura, creat amb restes de basures i una barca mig enfonsada que va trobar en la badia de Portlligat. Amb aquests dos eleements, els va disposar en forma de cos estès entre els olivars i pedres del jardí.

L'espai, mig pati, mig jardí, és la suma de diversos escenaris on el genial artista va deixar la seva particular empenta. Tot ell es concebut com un escenari teatral, amb una acumulació d'objectes sorprenents. Coronant els límits del pati, es poden veure els caps de Castor i Pòlux, herois de la mitologia grega i considerats també déus romans.

La piscina, encara que no és molt gran ja que no hi havia el suficient espai, és un homenatge als jardins del Generalife, de Granada, adornats per cignes-sortidors, de ceràmica, i serps, regal de la germana de l'actriu Brigitte Bardot.

Inclús hi ha una reproducció de la font del Pati de Lleons de l'Alhambra... Josep Plà va definir la casa com la cosa més daliniana que hom es pugui imaginar. La casa se li assembla cada dia més.








Objectes com un sofà amb la forma dels llavis de l'actiu Mae West, el famós ninot de Michelin, una cabina de telèfon i molts més, completen aquest espai únic i irrepetible.

Pàgina oficial: Fundació Gala Dalí
Casa Museu Salvador Dalí de Portlligat (Entrada 11€)








El triangle dalinià: Casa-Museu Castell Gala Dalí de Púbol | Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat | Teatre-Museu Dalí de Figueres

Tornar a Quatre dies per l'Empordà

Llegir més