La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragonès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragonès. Mostrar tots els missatges

Els voltants de la Tarraco imperial

Al voltant de la ciutat de Tarragona, l'antiga Tarraco i capital de la província romana Hispania Citerior Tarraconensis, es poden trobar diferents monuments de l'esplendor romà. Seguint la carretera N-340, es poden veure gran part d'aquests monuments. Començarem, a les afores del municipi de Roda de Barà, a uns 20km de l'antiga capital.

Al bell mig de la N-340, es troba l'Arc de Berà, un arc honorífic romà, construït sobre l'antiga Via Augusta per una disposició testamentària del ciutadà Luci Licini Sura, de la tribu Sèrgia, a la fi del segle I a.C. El monument presenta una única apertura enmarcada a ambdós costats per parelles de pilastres corínties sobre podi. Hi manca una bona part de l'entaulament original i el cos superior (àtic). El conjunt mideix més de 12m i ha estat restaurat en quatre ocasions: 1788, 1840, 1936 i 1997.

Seguint la carretera cap a Tarragona, i en Altafulla, es troben les restes de la Vil·la romana dels Munts. Apart, es pot visitar el centre medieval del municipi. Sortint d'Altafulla, una cruilla ens apropa a l'entrada de l'àrea de servei del Mèdol, en l'autopista AP-7, on es pot veure l'antiga pedreda del Mèdol, d'on es va extraure gran part de la pedra destinada a la construcció dels edificis romans, i al ben mig es conserva una agulla de pedra d'uns 16m d'alçada.

Abans d'arribar a la ciutat, a un costat mateix de la carretera, hi ha la Torre dels Escipions, un monument funerari en forma de torre quadrada, construït en la primera meitat del segle I d.C. al costat de la Via Augusta. Consta de tres cossos sobreposats, decreixents en dimensions i originalment estava rematat per una coberta de forma piramidal. Al cos del mig es conserva una inscripció llatina i dues figures que representen la divinitat funerària Atis. En un principi, es van identificar erroneàment com els germans Escipis i d'aqui l'origen del nom tradicional del monument. En l'interior, la càmara funerària contenia les cendres dels difunts.

A uns 4km de Tarragona, envoltat d'un bosc natural, al marge esquerre del riu Francolí es troba l'Aqüeducte de les Ferreres (segle I d.C.), més conegut com el Pont del Diable, que duia l'aigua del riu a la ciutat de Tarraco. Amb una llargada de 217m i una alçada de 27m, consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 al superior. La captació de l'aigua es feia a uns 15km mitjançant un canal i per a salvar el barranc dels Arcs, es construí aquest aqüeducte.

Per arribar, es pot fer bé per l'autopista AP-7, en una àrea de descans, o per la carretera N240, de Tarragona a Valls) abans d'arribar al barri de Sant Salvador.

Per últim, aprop de Constantí, hi ha el Mausoleu de Centcelles, on es van guardar les despulles d'algun important personatge. La seva cúpula presenta un revestiment de mosaic amb escenes de cacera, representacions de l'Antic i del Nou Testament, de les Quatre Estacions i de personatges entronitzats. És, en conjunt, un monument clau de l'art paleocristià del món hispà i romà.

Altafulla

(10/08/2008) A pocs minuts de Tarragona, es troba el municipi coster d'Altafulla, amb un cens d'uns 4200 habitants. Apart del seu passat medieval, avui en dia ha patit grans canvis pel turisme que acudeixen a les seves platges. Al capdamunt del poble, i visible des dels voltants, es troben el castell i l'església parroquial de Sant Martí.

El castell d'Altafulla és un castell-palau de propietat privada que pertany a la família dels Tamarit, des de mitjans del segle XVII quan passà a mans de Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit. L'edifici que es pot veure avui en dia és bàsicament del segle XVII, d'estil renaixentista, quan va fer-se diferentes modificacions en el seu interior. Apareix esmentar per primer cop l'any 1059 i es troba adossat a les muralles de la vila. Té una planta de forma poligonal irregular, amb diversos cossos en forma de torre. Coronat amb merlets i garites que li atorguen el seu aspecte fortificat.













Al costat mateix, es troba l'església de Sant Martí (1701-05). D'estil barroc, la seva planta és de creu llatina, amb tres naus, coronat per una cúpula octogonal. La façana, poc decorada, presenta la porta amb una capelleta amb una estatua de Sant Martí de Tours. A la dreta de la façana s'aixeca el campanar, inacabat, de dos cossos.





Al voltant, i perdent-se pels seus carrers, trobem la Vila Closa, el nucli medieval i vuitcentista d'Altafulla, tancat per restes de muralles i torres circulars.





Anant cap a primera línia de mar, es troben les Botigues de Mar, uns magatzems de planta baixa, que sorgiren en el segle XVIII, on els comerciants i els pescadors guardaven els seus productes i estris. Guardaven vi i aiguardent pel seu enviament a Amèrica, d'on importaven cacau i anyil per fer tints. Alguns d'aquests magatzems es van habilitar com a vivendes a les primeres dècades del segle XX.

Ben aprop de la platja, es trova les restes de la Vila Romana dels Munts (segle I d.C.). Un incendi la destruí gairebé, dos segles més tard, i encara que va ser reconstruïda, no va assolir el seu passat esplendor. Abandonada definitivament en els segles VI-VII, es pot veure part de les habitacions i les termes, així com el singular dipòsit d'aigual, coneguda com la tartana.