Viena. La Casa Hundertwasser-Krawina

Una de les joies modernes de Viena és el complex d'apartaments municipal, conegut com la Hundertwasserhaus, construït a mitjans dels anys 80, obra de l'arquitecte Josef Krawina i el pintor Friedensreich Hundertwasser, d'estil gaudinià.



Destaca exteriorment per la seva façana multicolor de vermells, blaus, grocs i grissos. Les diferentes superfícies acolorides marquen cada un dels apartaments, enmarcades amb línies fosques i sanefes de mosaics. L'objectiu d'en Hundertwasser era que els seus habitants poguessin identificar fàcilment el seu apartament des de l'exterior.





Les superfícies grises de la façana representen les àrees de la casa accessibles per a tots, com les habitacions de jocs dels nens, les escales i passadissos, locals comercials i el Cafè Terrassa.





Bitlles, lleons i estàtues estan distribuides per tota la casa, com elements figuratius. Les bitlles i lleons simbolitzen l'emplaçament de la casa en la Kegelgasse (carrer de la bitlla) i en la Löwengasse (carrer del lleó). Les estàtues eres comuns en els jardins de les antigues villes romanes.







Les columnes no compleixen tan sóls una funció de sosteniment, sino que s'utilitza com element decoratiu. Amb formes arrodonides, estan revestides de peces de ceràmica, servint de complement pels altres elements decoratius.





Hundertwasser veia la vegetació com amiga i companya de l'ésser humà, amb els mateixos drets que aquest, i com la representació del bosc en la ciutat. Per això, va atorgar als arbres una posició especial, i podem veure per diferents llocs una exhuberant vegetació.






Està prohibit entrar a l'interior de l'edifici, caracteritzar també pels seus molts detalls, amb sòls i parets ondulats.











La plaça és zona peatonal, amb ondulacions i elevacions del terreny que recreen la forma del sòl dels boscos. Una escalinata porta al Cafè Terrassa, en el primer pis.







Davant de la casa, tenim el Kalke Village, un centre comercial de souvenirs. Es va conservar la façana original de l'edifici, que havia servit com a cotxera, gasolinera i taller i venta de pneumàtics, construïda el 1912. L'interior de l'edifici es va dissenyar a l'estil d'una plaça de poble, i no té res a veure amb la decoració interior de la Hundertwasserhaus.









Ben aprop, i seguint les indicacions, trobem el Museum Hundertwasser que alberga la col·lecció d'obres d'art de Friedensreich Hundertwasser, que es troba en una antiga fàbrica de mobles. El mateix artista va remodelar-la d'acord amb les seves idees i gustos.







Tornar a Viena

Llegir més

Viena. El Teatre de l'Opera

El Straatsoper (1861-69) és un dels grans temples mundials de l'òpera que es va inaugurar amb èl Don Giovanni de Mozart. D'estil neorenaixentista, l'edifici va ser molt criticat pels habitants de Viena, fet que va provocar la mort dels seus dos arquitectes; en Eduard Van Der Nüll, que es va suicidar, i en August Siccardsburg, que va tenir un infart setmanes després. En 1945 va ser greument danyat pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i va ser reconstruït i reinaugurat en 1955 amb la òpera Fideli de Beethoven.




La visita s'inicia als peus d'una gran escalinata de marbre que condueix al primer pis, adornada amb escultures de Josef Gasser que representen a les set arts lliberals, i amb relleus d'òpera i ballet.





Abans d'entrar a l'auditori, ens apropem a les entranyes de l'escenari, un inmens espai on podem veure gran part de l'engranatge que permet fer els canvis d'escenaris de forma ràpida i eficient. S'ha de tenir en compte que diàriament hi ha diferentes obres que es representen, de diferents estils, i la programació no es veu alterada.





Passem a l'auditori, des d'on ens seiem en una de les seves butaques, mentre ens podem imaginar com és el dia en el qual realitzen el Ball de l'Òpera, que alguna vegada tots haurem vist per televisió, en el qual desmonten les butaques i es celebra aquest famós Ball on només poden intervindre cavallers i senyoretes d'edats compreses entre 17 i 24 anys.





També podem veure les localitats més barates, on la gent pot veure les representacions de peu, només sostingudes per un suport.







Seguidament anem a la Sala Gustav Mahler, que durant deu anys va dirigir l'Òpera de Viena, decorada amb moderns tapissos de Rudolf Eisenmenger, i on hi ha una exposició de fotografies d'artistes que han treballat aquí, com en Josep Carreras.





El Saló de Te estava reservat a l'emperador Francesc Josep, per a prendre quelcom durant els entreactes. Avui en dia, qualsevol pot reservar aquesta sala, durant alguna de les seves representacions.





En el Vestíbul Schwind podrem veure diverses escenes d'òperes famoses, pintades per Moriz von Schwind, acompanyat de bustos dels compositors que les van composar. també n'hi ha de grans directors, com el mateix Gustav Mahler, que el va fer el mateix Rodin l'any 1909.






En la sala del costat, que dóna accés a la part frontal del Straatoper, podem veure en un dels medallons del sostre a Mozart sentant-se sobre les faldilles de l'emperadriu Maria Teresa.






Baixem per l'escalinata central, per dirigir-nos a la sortida. En la seva façana frontal, sota els arcs de la lògia, observem cinc estàtues de bronze, obra de Julios Hähnel, que representen a l'heroisme, la fantaria, l'humor, el drama i a l'amor. També podem veure en els seus laterals exteriors dues fonts, una d'elles construïda per Hans Gasser, i que representa a la sirena Lorelei, sostinguda per les al·legories del dolor, l'amor i la venjança.


La visita a la Òpera de Viena es realitza necessàriament per alguna de les visites guiades que s'organitzen en grups de diferents idiomes. En espanyol, hi ha una única visita al dia, i només cal comprar l'entrada minuts abans de la visita (6,50€).


L'entrada és combinada amb el Staatsopern Museum, el Museu de la Òpera, que es troba ben aprop. La visita no val gaire la pena, però si s'hi va ens endinsarem en els 140 anys d'existència de la Òpera de Viena, amb fotografies, vestits, models d'escenaris, programes i tot tipus de documents.

Tornar a Viena

Llegir més

Viena. Explorant el Hofburg

Amb el Sisi Ticket, podrem visitar l'extensa col·lecció de la Plateria de la Cort (el Silberkammer), que juntament amb el Museu Sisi i els Apartaments Imperials (els Kaiserappartements) amb la seva decoració històrica, podem imaginar-nos com era la vida diària de la cort, acompanyat d'una audioguia en espanyol, que ens fa transportar a l'època dels Habsburg.

L'entrada s'efectua per la porta de Mikaelertor, sota la gran cúpula exterior, accedint a l'ala de la Cancilleria Imperial i en la Residència d'Amàlia.

La Plateria de la Cort


En la planta baixa es troba la Silberkammer on es mostra olles de les cuines imperials, motllos de confiteria i pastisseria, cristalleries, jocs de taula, vaixelles, porcellana, serveis de taula de gairebé 30 metres de llarg i altres peces originals de la cort imperial.




En les primeres sales podrem veure utensilis de coure, material usual en les cases nobles que guardava bé la calor, encara que tenia en contra que es formava una patina verinosa quan es cuinaven plats àcids. La coberteria de plata que es pot veure encara s'utilitza avui en dia per a les visites d'Estat.



Un dels serveis de taula més importants són el Grand Vermell, una obra d'orfebreria francesa feta de plata daurada al foc, que té a dia d'avui 4.500 peces. Destinada a Eugene Beauharnais, virrei de la cort milanesa i gendre de Napoleó; a la caiguda d'aquest, el regne de la Llombardia-Venècia va parar a mans austriaques i per les disposicions del Congrés de Viena, l'emperador Francesc va haver de comprar a Beauharnais el servei.



També es pot veure com es pleguen els tovallons, on en cada plec hi cap un panet. Es tracta del plec imperial que s'utilitzava en els banquets imperials que comptaven amb la presència de l'emperador. La forma del plec era un secret que es pasava oralment a persones triades. Segons l'audioguia, avui en dia només hi ha dos persones que coneixen el secret, i es segueix utilitzant en visites d'Estat.



Els membres de la Cort Imperial viatjaven sovint, i es necesitaven caixes de transport específiques per a portar tot allò que estem veient. Al costat d'aquestes caixes, hi ha el servei de Sisi que utilitzà quan es trasl·ladà a la villa Achilleioin, en la illa grega de Corfú.



El monumental centre de taula milanès va ser encarregat amb motiu de la coronació de l'emperador Ferran com a rei de la Llombardia-Venècia, l'any 1838. Es el conjunt més gran de la col·lecció i arriba a 30 metres. En les peces centrals hi ha figures al·legòriques de la Llombardia amb la corona mural i la banya de l'abundància. Venècia està representada amb la gorra ducal i el lleó de Sant Marc.



En una de les vitrines es pot veure peces de la cerimònia del rentat de peus, on cada dijous sant l'emperador i l'emperadriu rentaven els peus a dotze homes i dones d'edat avançada, com a recordatori al rentat de peus de Crist als dotze apòstols. Trenta monedes de plata, que recordaven als 30 dinaris de Judes, eren donats a aquestes persones.



El servei de taula dels Habsburg, de fabricació vienesa, es va adquirir amb motiu de la boda de l'arxiduc Francesc Carles (1802-1878) amb Sofia de Baviera, filla del rei. Es tracta d'un servei de postre de porcellana amb imatges d'armes i retrats de governants de la família imperial i les seves mullers. Les peces centrals recorden a relicaris; després de la disolució del Sacre Imperi Romà-Germànic per l'emperador Francesc en el 1806, els Habsburg s'esforcaren en compensar la sagrada pèrdua de l'Imperi Germànic i de legitimar la santitat i continuitat de la dinastia dels Habsburg en la nova monarquia hereditària austriaca.




Seguidament ve el servei de taula de l'arxiduc Ferran Maximilià, germà petit de l'emperador Francesc Josep i que es va coronar el 1864 com a emperador de Mèxic. Es tracta d'un servei que va sortir de la fàbrica de porcellana hongara Herend que s'especialitzà inicialment en la còpia de models asiàtics.




Un altra vitrina curiosa és la que ens ensenya l'art antic del plec de tovallons, amb complicades creacions en formes de ventalls, peixos, cignes... que només poden fer-se si el tovalló és de llí molt fi i si té un tamany determinat.




L'altre gran centre de taula, de bronze daurat, és francés, i va ser encarregat a Paris amb motiu de la coronació de l'emperador Ferran en Milà, el 1838, a l'igual que l'anterior centre de taula que haviem vist. Es desconeix el nom del fabricant, ja que en la cort es mantenia en secret els grans encàrrecs a l'extranger per tal de no fer enfadar als artesans vienesos.




En 1718 es va fondar en Viena la segona fàbrica de porcellana més antiga d'Europa. En aquella època, es considerava la porcellana un preuat objecte de col·leccionistres, però encara no era digna de les taules imperials, amb excepció dels postres. A partir del 1800, després que els serveis de plata es va fondre per acunyar monedes durant l'època de guerres, la porcellana entrà en la cort. Així, el 1803, l'emperador Francesc encarregà un servei de porcellana de 120 peces, els plats panorama, amb motius patriòtics i romàntics.



Per últim, destacar el servei de postre anglés Minton, de 116 peces, una de les peces més luxoses de l'Exposició Universal de Londres del 1851. Va ser premiat amb la condecoració més alta per la seva bella estètica. La reina anglesa Victoria va comprar el servei i va enviar, part d'ell, en senyal d'amistat, a l'emperador Francesc Josep. La fragilitat d'aquesta obra d'art va fer que mai s'utilitzés.




La visita acaba en la botiga, i seguidament es puja per l'escala imperial, decorada amb marbre artificial i gerros de bronze daurats, ón ens espera el Museu Sisi i els Apartaments Imperials, on està prohibit fer fotos.





El Museu Sisi

El Museu Sisi està format per vàries sales temàtiques on es rememora el mite i la realitat de l'emperadriu Sisi, nom popular d'Isabel de Baviera, nascuda el 1837 i que amb només setze anys es va casar amb setze anys amb el seu cosí, l'emperador Francesc Josep, i que fou molt infeliç durant la seva vida, i que va morir assassinada per un anarquista italià, a Ginebra, el 1898.

Amb l'ajuda de l'audioguia podrem escoltar com va ser la seva vida, i veure part de la iconografia del mite, com els cartells dels populars films que van tenir com a actiu a la jove Romy Schneider, reproduccions dels vestis i joies que va portar, per exemple, el dia abans de la seva boda o el de la coronació com a reina d'Hongria, diferents retrats, i altres objectes, de més índole personal.

Els Apartaments Imperials

Després de visitar les sales del Museu, venen els Apartaments Imperials, primer els de l'emperador Francesc Josep i després els de Sisi, on destaca els aparells de gimnasia que feia servir Sisi, molt amoinada i obsesionada amb el seu cos, i la primera cambra de bany, d'acord amb els nostres estàndards actuals, que va tenir la família imperial, per ordres de Sisi.

Passem per sales d'audiència, més habitacions, fins arribar a la última sala: el menjador, el qual està preparat tal i com es feia en l'època de Francesc Josep per als sopars familiars, amb tot el seu cerimonial amb centres de taula amb flors i fruites, plats de porcellana i de plata...


El Prunksaal. La Biblioteca Nacional Austriaca

El Prunksaal és una sala barroca i la principal de la Biblioteca Nacional, una de les més maques i espectaculars del món. L'emperador Carles VI va manar construïr-la per allotjar la biblioteca de la Cort. D'acord amb els planols de Johan Bernhard Fischer von Erlach, el seu fill, en Joseph Emanuel, va construir-la entre els anys 1723 i 1726. Té una llargària de 77,7m, amb 14,2m d'amplada i una alçada de gairebé 20m.





Els frescos dels sostres van ser obra del pintor de la Cort, Daniel Gran, i cada ala està centrada en uns temes. Les de l'ala de l'entrada representen temes profans i bèl·lics, mentre que l'ala que porta cap al Palau Imperial, hi ha representacions al·legòriques del cel i de la pau.








El fresc de la cúpula central, de gairebé 30 metres, representa l'apoteosi de Carles VI, amb una legoria sobre l'edificació de la biblioteca. El centre de la sala l'ocupa una estàtua del mateix emperador com a Hèrcule de les Muses.







L'entrada costa 6,30€ amb la Viena Card, i es pot fer fotos sense flash, a excepció dels llibres oberts, exposats damunt de diverses taules.









Tornar al Hofburg
Tornar a Viena

Llegir més

Viena. El complex del Hofburg

El conjunt del Hofburg és tota una sèrie d'edificis que van formar part del Palau de la dinastia dels Habsburg, fins el 1918. Aqui trobarem els antics apartaments imperials, diferents museus, una església, la Biblioteca Nacional Austriaca, l'Escola Espanyola d'Equitació i el despatx del president de la República, apart d'altres institucions.



La visita es pot començar per la Michaeler Tor, la Porta de Sant Miquel, que es troba en la plaça del mateix nom, la Michaeler-Platz on hi ha restes de l'època romana. L'entrada està franquejada amb un grup escultòric que representa Els treballs d'Hèrcules. Passant per la porta, ens trobem sota la gran cúpula de sant Miquel, i l'accés a la Plateria de la Cort, el museu Sisí i els Apartaments Imperials.




Avançant, hi ha un pati rectangular, anomenat In der Burg (En el Castell), envoltat d'edificis renaixentistes i barrocs. Presideix el pati, una estàtua de l'emperador Francesc I d'Aústria. Porta una toga romana, ja que també va ser l'últim emperador del Sacre Imperi Romà, conegut com a Francesc II. El monument, en bronze, està envoltat per les estàtues de la Pau, el Poder, la Fe i la Justícia.



A la banda oposada per on hem entrat, hi ha l'ala Leopoldina que és on es troba la residència oficial del president de la República. L'ala que queda a esquenes del monument de Francesc I és el Castell d'Amàlia, dóna de Josep I, del segle XVI, afegint-se en el segle XVIII la Torre del Rellotge amb el rellotge astronòmic. La següent ala és la de la Cancilleria Imperial, i la última ala, a l'esquerra per on hem entrat, és la que forma part del Palau antic, de tipus fortalesa.




Passem pel passatge de la porta de l'ala Leopoldina, i arribem a la Heldenplatz, la Plaça dels Herois. A l'esquerra, trobem la façana còncava del Neue Burg, el Palau Nou, on hi ha diferents museus com el d'Efes, dedicada a l'antiga ciutat grega-romana d'Ephesus, el d'Etnologia, les Col·leccions d'Intruments Musicals i d'Armes... Davant, hi ha l'estàtua equestre del príncep Eugeni de Savoia, i davant hi ha un altra que correspon a l'arxiduc Carles, i darrera d'aquesta el jardí Volkgsarten.




Tanca la plaça la Bugtor, una porta clàssica amb columnes dòriques, del segle XIX, on es troba el santuari als Caiguts en la Primera Guerra Mundial. Darrera d'aquesta porta, es troben dos grans edificis bessons que allotgen el Kunsthistorisches Museum, el Museu d'Història de l'Art, i el Naturhistorisches Museum, el Museu d'Història Natural. Inicialment, les col·leccions d'art que van anar reunint els Habsburg es guardaven en el Hofburg i en el Belverede, però després es van construir aquests dos edificis per exposar la col·lecció imperial.





Retornant a la Michaeler-Platz, a mà dreta a pocs metres hi ha el Stallburg, un edifici renaixentista de 3 pisos amb arcades, que són els estables de l'Escola Espanyola d'Equitació, l'escola d'aquest tipus més antiga del món, amb cavalls d'ascendència espanyola.





En la plaça Josefplatz, envoltats d'edificis històrics, trobem al centre l'estàtua equestre de Josep II, i a la seva esquena el Prunskaal, la Biblioteca Nacional Austriaca, amb una façana rematada per varis grups escultòrics, on destaca Minerva, deesa de la sabiduria, amb la seva quadriga.






Davant de la plaça, en el número 5, el Palau Pallavicini (1783-84), un edifici aristocràtic que mesca els estils barroc i neoclàssic, obra d'en Ferdinand von Hohenberg.




Des de la mateixa plaça, i formant part del convent dels Agustins, es pot entrar a l'Agustinerkirche, l'antiga església parroquial de la Cort austriaca, on es van celebrar nombrossos enllaços matrimonials de la casa dels Habsburg, entre ells el de Napoleó amb Maria Lluisa en 1810 i el de Francesc Josep I amb Sisí, el 1854. L'església va ser construïda en estil gòtic entre 1330 i 1339, restaurant-se a finals del segle XVIII i afegint-se, el 1852, una torre neogòtica.



En l'interior, destaca el monument funerari, en la monumental tomba barroca de marbre de Carrara de Maria Cristina, la filla favorita de l'emperadriu Maria Teresa. Feta per l'escultor italià Antonio Cánova, l'obra mostra imatges arquetípiques de la mort. Partint de l'esquerra, es pot veure una processó dirigint-se a l'entrada, integrada per un ancià acompanyat per una jove, la Pietat, mentre una dona d'avançada edat, la Virtut, amb dues nenes, porta les cendres a la tomba mentre la Felicitat porta una medalla que simbolitza la inmortalitat. A l'altre racó, es troba l'àngel de la mort sobre un lleó.




I al final del carrer, tocant l'Albertinaplatz i amb vista sobre el Staatsoper, hi ha l'Albertina, un palau que va pertanyer a Maria Cristina i al seu marit, el duc de Sachse-Teschen, del qual rep el seu nom. Avui en dia, és un museu amb una de les millors col·leccions del món de gravats, dibuixos, aquarel·les i fotografies.


Més informació en Explorant el Hofburg

Tornar a Viena

Llegir més