La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Viena. Schönbrunn

Schönbrunn era la residencia d'estiu dels Habsburg, i des del 1996 és Patrimoni de la Humanitat. El nom ve de Schöne Brunnen, el Bell Manantial, que segons la llegenda va descobrir l'emperador Maties durant una caçera en 1612. Durant l'Edat Mitjana, era una finca envoltada d'un vedat. El 1569, l'emperador Maximilià II es va convertir en el propietari de la finca, sentant així les bases de la futura residència de la cort imperial.


El parc està concebut a imatge del Palau de Versalles. El recinte està format per l'Orangerie al nordest, els jardins als flancs del palau, un gran jardí d'estil francés amb un parterre en el centre, un jardí zoològic i un parc anglés que s'estén per les pendents i pel cim del turó de Schönbrunn. Totes les parts del parc estan connectades entre elles per una xarxa simètrica d'alberedes que condueixen a diverses fonts, pavellons i edificacions en el jardí.

Entrem als terrenys de Schönbrunn pel Maxingpark, al capdamunt del turó, on es troba una espectacular Glorieta (1775), un edifici de columnes d'estil neoclàssic dissenyats per Ferdinand von Hobenberg. La construcció té forma d'arc de triomf amb ales laterals previstes d'arcades i amb escales adornades de trofeus.



Anem baixant, deixant a mà esquerre el Parc Zoològic, el més antic del món, fondat el 1752 per Franz Stephan, fins arribar a la Font de Neptú (1780), que va ser realitzada per encàrrec per Maria Teresa, formada per pedres artificials amb les estàtues de Neptú, rei dels mars, en un carro amb forma de petxina, i el seu seguici.



Una mica més avall, hi ha l'entrada al laberint, a la part de zoològic, i a l'altra banda una voliere per a coloms en forma de pagoda de cantonades arrodonides.


Ens apropem cap a la façana principal del darrere del palau. Les restauracions de Schönbrunn durant els anys 1817 i 1819 van donar el característic color groc a les façanes del palau.






Pugem les escales, per a tenir una panoràmica dels jardins, per on hem anat baixant, i al lluny podem veure la Font de l'Obelisc, al capdamunt de la cova de la Sibil·la, envoltada per una cascada. L'obelisc està recobert de falsos jerogrífics, i conté el símbol de l'emperador.




Anem cap a la part de davant de l'edifici, on hi ha el Pati d'Honor i l'entrada principal, i poder veure part de l'interior del palau. Amb el Sisi Ticket, que haviem comprat en el Hoffburg, tenim dret a fer el Grand Tour, on apart de les sales de representació i les estances privades de la parella imperial Francesc Josep i Sisi (que es poden visitar amb l'Imperial Tour), es poden veure els recintes més sumptuosos del segle XVIII que daten de l'època de Maria Teresa. Agafem una audioguia en espanyol i començem a fer el tour...



El palau de Schönbrunn disposa de més de 1400 habitacions de tot tipus. Estan decorades amb un estil rococó, i els salons oficials destaquen per la seva suntuositat, mentre que les habitacions que van pertanyer a Francesc Josep i Sisi, són d'un estil més senzill. Destaca la Gran Galeria, on es celebraven els banquets imperials, el Saló Xinés Circular, on Maria Teresa mantenia conversacions privades amb el seu canciller o el Saló Xinés Blau, on Carles I va firmar la seva abdicació, i amb això s'acabà el final de la monarquia austrohongara.







Després de Schönbrunn, anem cap a la zona del Grinzing.


Tornar a Viena

Viena. Un passeig per Hietzing

(09/01/2012) Comencem el dia donant una passejada pel districte de Hietzing, que es troba als voltants dels jardins i Palau de Schönbrunn. En l'època imperial, la noblesa pasava aqui l'estiu i posteriorment l'alta clase mitjana varen començar a viure aquí. Avui en dia, es respira l'aire d'una petita i tranquila ciutat.

Sortim de l'estació de metro de Hietzing, i creuant les vies del tramvia, anem cap al Pavelló Kaiser (1899), una estació de tren que es va construïr per a la família imperial quan venien a Schönbrunn. Va ser dissenyada per Otto Wagner, i es tracta d'un edifici blanc amb forma cúbica, serralleria verd i una cúpula de coure.





Tornant cap al metro i agafant el carrer Hietzinger Haupstrasse, on a l'esquerre ja podem veure els jardins de Schönbrunn, podem veure en el número 6 un edifici que data del 1901-02, on destaca l'àtic decorat amb querubins abraçats a les columnes.







Més amunt, hi ha l'Hotel Park, amb la seva façana de color ocre, com la dels edificis del palau de Schönbrunn.







En l'actual oficina de correus, hi havia el Kaiserstöckl (1770), el Pavelló de l'Emperador, on l'emperadriu Maria Teresa allotjava en vacances als ministres extrangers.





En l'Am Platz, hi ha una Columna de la Pesta (1730), al costat de l'església de Maria Geburt, construïda en el segle XIII i reformada en el XVIII. L'interior és barroca, i Maria Teresa solia venir quan estava en Schönbrunn. Davant de l'església, es troba una escultura del germa de l'emperador Francesc Josep, en Maximilià, que va ser durant molt poc temps emperador de Mèxic.










A prop hi ha un edifici neogòtic, seu del museu Hietzing Heimat, en l'exterior del qual es conserva l'últim fanal de gas de Viena.









En el carrer Trauttmansdorffgasse hi ha un munt d'edificis interesants, com la Villa Biedermeier, en el número 40.







En el número 27, hi ha la casa on va viure el compositor austríac Alban Berg (1885-1935).






Els números 48 i 50 són exemples antagònics de l'arquitectura vienesa de principis del segle XX.




L'estil Biedermeier és una corrent figurativa i estil ornamental que es va desenvolupar en l'època de la Restauració en l'Imperi Austríac i la resta de l'Europa Central. Dos exemples d'aquest estil, els podem trobar en els números 51 i 56 del carrer.





Al final del carrer, girant a mà dreta, a pocs metres, es troba una villa amb escultures tallades en la façana frontal, construïda entre els anys 1913 i 1915 per Josef Hoffman per al financer Roberto Primavesi.





Retrocedim, i arribem a una plaça, la Gloriettegasse, on en el número 29 de la Wattmangasse hi ha la Lebkuchenhaus (1914), la casa del Pà de Gengibre, anomenada així pel color torrat fosc de la seva decoració de majòlica.





Més amunt, en el número 9, hi ha la casa de Katharina Schratt, actriu i confident de l'emperador Francesc Josep durant els seus últims anys. Es diu que l'emperador venia fins aquí a esmorzar.





Pugem pel carrer Maxingstrasse, per anar al Parc Maxing, on a prop hi ha el cementiri on està enterrat l'arquitecte Otto Wagner i l'artista Gustav Klimt. Donem un tomb pel parc, ja en terrenys del Schönbrunn, que és cap on ens dirigim...






Tornar a Viena

Viena. La Casa Hundertwasser-Krawina

Una de les joies modernes de Viena és el complex d'apartaments municipal, conegut com la Hundertwasserhaus, construït a mitjans dels anys 80, obra de l'arquitecte Josef Krawina i el pintor Friedensreich Hundertwasser, d'estil gaudinià.



Destaca exteriorment per la seva façana multicolor de vermells, blaus, grocs i grissos. Les diferentes superfícies acolorides marquen cada un dels apartaments, enmarcades amb línies fosques i sanefes de mosaics. L'objectiu d'en Hundertwasser era que els seus habitants poguessin identificar fàcilment el seu apartament des de l'exterior.





Les superfícies grises de la façana representen les àrees de la casa accessibles per a tots, com les habitacions de jocs dels nens, les escales i passadissos, locals comercials i el Cafè Terrassa.





Bitlles, lleons i estàtues estan distribuides per tota la casa, com elements figuratius. Les bitlles i lleons simbolitzen l'emplaçament de la casa en la Kegelgasse (carrer de la bitlla) i en la Löwengasse (carrer del lleó). Les estàtues eres comuns en els jardins de les antigues villes romanes.







Les columnes no compleixen tan sóls una funció de sosteniment, sino que s'utilitza com element decoratiu. Amb formes arrodonides, estan revestides de peces de ceràmica, servint de complement pels altres elements decoratius.





Hundertwasser veia la vegetació com amiga i companya de l'ésser humà, amb els mateixos drets que aquest, i com la representació del bosc en la ciutat. Per això, va atorgar als arbres una posició especial, i podem veure per diferents llocs una exhuberant vegetació.






Està prohibit entrar a l'interior de l'edifici, caracteritzar també pels seus molts detalls, amb sòls i parets ondulats.











La plaça és zona peatonal, amb ondulacions i elevacions del terreny que recreen la forma del sòl dels boscos. Una escalinata porta al Cafè Terrassa, en el primer pis.







Davant de la casa, tenim el Kalke Village, un centre comercial de souvenirs. Es va conservar la façana original de l'edifici, que havia servit com a cotxera, gasolinera i taller i venta de pneumàtics, construïda el 1912. L'interior de l'edifici es va dissenyar a l'estil d'una plaça de poble, i no té res a veure amb la decoració interior de la Hundertwasserhaus.









Ben aprop, i seguint les indicacions, trobem el Museum Hundertwasser que alberga la col·lecció d'obres d'art de Friedensreich Hundertwasser, que es troba en una antiga fàbrica de mobles. El mateix artista va remodelar-la d'acord amb les seves idees i gustos.







Tornar a Viena