El viaducte de Millau

El viaducte de Millau és una de les joies arquitectòniques del segle XX. Amb una llargària de 2.460 metres de llarg i 32 metres d'ample, és més alt que la Torre Eiffel -arriba en la seva part més alta als 343 metres, superant a la icona de la capital francesa en 23 metres- i es troba a prop de la localitat de Millau, creuant un llarg espai per franquejar la vall del Tarn en l'Aveyron en només nou punts.

Constitueix el tram més espectacular de La Méridienne, l'autopista A75 que enllaça Clermont-Ferrand (Auvernia) amb Béziers i Narbonne (Llenguadoc-Rosselló), i que es va construir deguda a la necessitat d'obrir el sud del Massís Central i fer una via més fluïda i menys costosa entre París i el Mediterrani.

Va ser concebut per l'enginyer francès Michel Virlogeux i dissenyat per l'arquitecte anglès Norman Foster. El pont sembla suspès en l'aire desafiant a la gravetat i els materials de fabricació no són aliens a aquest sentiment. L'acer i el formigó ofereixen a aquest viaducte una estructura fina i resistent amb només set pilars de recolzament al llarg de l'estructura. El pilar més gran, conegut com el P2, arriba als 245 metres.

De silueta gràcil i blanca, lleugerament corbat, el seu aspecte fa recordar a uns velers que naveguen sobre la vall, fet que s'accentua en època de boires. Integrat perfectament en un paratge natural, grandiós i preservat, es recolça, al nord, en la vall del Lévezou i, al sud, en la planícia del Causse del Larzac.

Des de diversos indrets es pot admirar aquesta meravella arquitectònica. Un d'ells és accedir al mateix viaducte entrant en l'autopista A75 i abans d'arribar al peatge, aturar-se a l'àrea de descans (l'Aire du Viaduc), situada en una antiga granja.

Allà es troba l'Espace Viadux Expo on es pot veure com va anar la construcció del viaducte, així com veure maquetes dels projectes finalistes que van aspirar al concurs que es va fer en el seu moment.

La visió més esplèndida sobre el viaducte la trobarem pujant a un mirador que hi ha al costat de l'aparcament.

Altres llocs per veure el viaducte i sense haver de passar per l'autopista la trobem en la carretera D911, després de Millau, seguint les indicacions pertinents, o des de Peyre, a uns quilòmetres de distància, que ens permetrà passar per sota del viaducte i tenir una visió fantàstica des d'aquest petit poble de l'Aveyron, i considerat un dels més bonics pobles de França, i del qual parlarem en la propera entrada.

Xifres del viaducte:
Longitud: 2.460 metres
Altura màxima: 343 metres
Pendent: 3,025%
Pes total: 10.100 tones
Data inauguració: 14 de desembre de 2004

Més informació i bibliografia en: Web oficial de turisme de l'Aveyron | Viaduc de Millau | Viajes a Francia. Viaducto de Millau | Viaducte de Millau. Una vista excepcional

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Llegir més

La bastida medieval de Castelnau-de-Montmiral

Després de visitar els pobles de Bruniquel y Puycelsi, es troba molt a prop, i a pocs quilòmetres d'Albi, Castelnau-de-Montmiral, una petita bastida medieval encarada en un esperó rocós sobre la vall del Vère i que domina la vinya de Gaillac, una important zona vinícola del país. En aquest marc excepcional, el poble està classificat entre els més bells de França.

Place des Arcades

Aquest antic recinte fortificat va ser fundat a principis del segle XIII per Ramon VII, comte de Toulouse, per substituir l'antiga plaça forta destruïda durant la croada càtara. El nom Montmirail vol dir 'el lloc des d'on es veu'. El recinte fortificat conserva del seu ric passat alguns habitatges antics i carrerons que es troben en bon estat després d'haver sigut restaurades, a l'igual que la seva plaça central, una petita meravella de l'arquitectura medieval.

La Place des Arcades està vorejada per quatre laterals d'arcades en forma d'ogiva. Sobre amplis porxos es troben antics edificis de pedra i bigues de fusta de dues plantes. Plaça petita, és el lloc ideal on es reuneix la gent i poder menjar o beure alguna cosa en alguna de les terrasses situades a l'ombra dels porxos.

Com a testimoni de la vida social i religiosa medieval, en la plaça encara es pot veure la picota, el lloc que s'utilitzava al mateix temps per a exposar als animals destinats a carn vint-i-quatre hores abans del seu sacrifici i imposar la pena d'exhibició a les dones adulteres o lladregots sorpresos en flagrant delicte.

L'altre gran atractiu del poble es troba en la seva església del segle XV, on es conserva la creu de Montmiral, ricament ornamentada amb pedres precioses i que es venerada des dels seus inicis.

Entorn de Castelnau-de-Montmiral

Aparcament: Hi ha aparcaments habilitats afora de l'antic recinte fortificat.
Durada de la visita: 1 hora
Pels voltants: Bruniquel | Puycelsi
Més informació i bibliografia en: Le site officiel du Pays Bastides et Vignoble du Gaillac, Tarn

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Llegir més

Puycelsi, la bastida del bosc de Grésigne

En una plataforma rocosa que domina la vall del Vère, es troba el petit poble fortificat de Puycelsi (el nom del qual ve del llatí podium celsum que significa 'turó elevat'). Aquesta antiga plaça forta conserva part de les seves muralles així com dues torres dels segles XIV i XV. Des del camí de ronda es pot gaudir d'una àmplia vista de l'entorn, on destaca el bosc de Grésigne.

Sabíeu que

A l'igual que la ciutat propera de Bruniquel, Puycelsi està catalogada com un dels pobles més bonics de França. La ciutat va ser fundada en el segle X pels monjos benedictins de l'Abadia d'Aurillac, aquesta bastida va refusar a múltiples invasors: els croats en la croada càtara, a les tropes angleses durant la Guerra dels 100 anys i més tard als protestants durant les Guerres de Religió.

El bosc de Grésigne s'estén al llarg d'una superfície ondulada de 4.000ha, limitant en els seus costats sud i est, amb la vall del Vère. Propietat dels reis de França, els seus arbres van servir per a la construcció i equipament de naus. També s'usava com a font de proveïment pels vidriers, que trobaven aquí la fusta, l'aigua, els minerals i els vegetals que necessitaven per a modelar i acolorir el vidre.

El poble

Passejant pels seus carrerons es poden descobrir nombroses residències i edificis interessants com la capella de St. Roch, el Castell de la Capitania Real, l'església de Saint Corneille o la Porta de l'Irrisou.

La capella de Saint Roch va ser construïda l'any 1703 pels habitants del poble per agrair a Deu a haver-los protegit d'una epidèmia de pesta. L'aïllament del poble segurament va ser un dels factors que els li van permetre escapar del desastre.

El castell dels Capitans Reials era la residència dels Capitans Governadors i eren els senyors de la ciutat, nomenats pel rei i s'encarregaven de la gestió del bosc de Grésigne.

L'església parroquial de Sainte-Corneille, d'estil gòtic meridional, consta d'una sola nau i un campanar porticat del segle XVIII.

Aparcament: Es pot aparcar a les afores del poble o en l'interior si és un dia de no massa afluència de turistes.
Durada de la visita: 2 hores
Pels voltants: Cordes-sur-ciel, Saint-Antonin-Noble-Val
Més informació i bibliografia en: Le site officiel du Pays Bastides et Vignoble du Gaillac, Tarn | Puycelsi

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Llegir més

Bruniquel. El poble i els seus dos castells

Com la gran majoria dels pobles medievals de la regió, una de les característiques comuns es tenir una fortificació, la qual s'encarrega de dominar els seus paisatges urbans i l'entorn del voltant. Bruniquel no només disposa d'un, sinó que té dos castells, un al costat de l'altre. El poble està classificat dins de la categoria dels pobles més macos de França.

Sabíeu que

Originalment Bruniquel era un castell construït per vigilar el camí de la vall de la regió del Quercy, cap a la de l'Albegois. Al voltant del castell es va fundar el poble que es va convertir en una ciutat pròspera, com testimonien les cases dels notables

Segons Gregori de Tours, la construcció del vell castell en el segle VI és obra de la desgraciada reina merovíngia Brunequilda. És ella qui dóna el seu nom al poble (de la forma occitana Borniquel). Era la filla del rei dels visigots i esposa del rei d'Austrasia. Les picabaralles entre Brunequilda i Fredegunda van provocar l'enfrontament dels regnes d'Austrasia i Neustria, que en aquella època ocupaven tres quartes parts de la França actual. Fredegunda, una servent en la cort dels reis francs, va arribar a ser reina després de diversos assassinats. La rivalitat entre les dues reines va acabar-se amb la mort cruel de Brunequilda sent desmembrada.

El poble

El comerç del cànem, lli i safrà va portar l'esplendor a aquesta antiga plaça forta, i encara conserva nombrosos testimonis del seu esplendorós passat. Un passeig pels seus carrerons empedrats i empinats ens permet traslladar a l'ambient fastuós de l'Edat Mitjana, mostrant-nos un gran nombre de cases de pedres centenàries i mansions elegants com la casa Payrol. La majoria de les cases tenen detalls diversos com finestres de creuer, portes conopials i algunes fins i tot figures esculpides.

La seva església, destruïda durant les Guerres de Religió va ser totalment reconstruïda en el segle XVIII.

La mansió Payrol era una residència de comerciants del segle XII remodelat en el Renaixement, i que va ser propietat de riques famílies nobles. La Casa Payrol que recorda als palauets de Toscana, disposa d'unes pintures murals del segle XII que constitueixen un testimoni de l'univers decoratiu medieval. En el primer pis també es troba un bonic sostre blasonat d'època renaixentista.

Els castells

La història del lloc explica que el vescomte de la regió, en el segle XV, per picabaralles familiars separés el castell construint un gran mur i començant així una divisió que duraria gairebé tres segles. La divisió va acabar en el segle XVIII quan un vescomte de l'època va adquirir les dues propietats i va fer construir les dues torres bessones que representen la reunificació dels castells. Així, els dos recintes separats van prendre el nom de castell vell i castell nou.

En el castell vell podrem passejar per la sala dels genets decorada amb finestres geminades, la cuina amb l'hort i la seva pila de pedra, per un menjador amb bigues pintades i una galeria d'estil renaixentista, del segle XIX, sobre un penya-segat de 90 metres i un panorama fabulós de l'entorn.

Aquest conjunt històric va servir de teló de fons de la pel·lícula Le vieux fusil (El vell fusell), protagonitzada per Philippe Noiret i Romy Schneider, i en una de les seves sales acull una exposició de fotos fetes durant el rodatge del film.

I el castell nou, construït entre 1484 i 1510, segueix tenint un aire seriós de fortalesa, a pesar de les reformes internes, de l'apertura de finestres i de l'afegit d'una porta esculpida en 1683, en l'entrada de la seva escala.

Dins d'aquest recinte també podrem trobar una llar de fusta esculpida en estil barroc, una antiga capella convertida en cuina i una bodega amb voltes on es troba una mostra permanent d'objectes de la prehistòria trobats al voltant dels castells.

No et perdis: el recinte fortificat i les pintures murals en la casa Payrol
Aparcament: Es pot aparcar a les afores del poble sense gaire problemes.
Durada de la visita: 3-4 hores
Pels voltants: Cordes-sur-ciel, Saint-Antonin-Noble-Val
Més informació i bibliografia en: Turisme de Bruniquel

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Llegir més

Visitant Najac

Emplaçat al capdamunt d'un promontori rocós excepcionalment llarg, Najac s'adorm sota les teulades de pissarra vigilats per la fortalesa, a l'altra punta del poble i a sota, els meandres del riu Aveyron.

El poble

Als peus de la fortalesa, el poble es va construir al voltant de dos carrers principals...

A l'entrada, es troba la plaça de Fauborg, una plaça estreta i llarga que acollia el mercat.

Vorejada per dues fileres de cases que abans formava una urbanització lineal, al sud, les cases de pedra i fusta, dels segles XV i XVI, alineades, es perllongaven amb cobertes que protegien les mercaderies que es venien.

Més endavant, el carrer de Bourguet, la via principal del poble, està envoltada de cases, construïdes en la seva majoria entre els segles XIII i XVI.

Molt a prop de l'Ajuntament es troba la font del Cònsols, una font amb una pila monolítica de granit. Una Una inscripció recorda la data de la seva construcció, 1344, i els noms dels cònsols que van decidir edificar aquest monument.

No lluny tirem pel mateix carrer de Bourguet, deixant el carrer dels Comtes-de-Toulouse a la seva esquerre, per trobar-nos amb la capella de Sant Bartomeu (s. XIV), la qual formava part d'un hospital i d'un cementiri.

A l'altura d'una antiga porta fortificada, es troba la Casa dels Governadors i la Casa del Senescal, situada a l'esquerra, una mica més a dalt en direcció a la fortalesa.

La Casa dels Governadors (segles XIII-XV) era l'antiga residència destinada a l'administració real, que després passà a ser propietat de diverses famílies nobles i de comerciants de l'Edat Mitjana. L'edifici conserva encara elements arquitectònics destacables.

La Casa del Senescal (segles XV-XVI) va ser la residència del Senescal de Rouergue, en la època en la qual Najac era la capita administrativa i judicial de la província del Rouergue.

Najac. Camí cap a la fortalesa

La Fortalesa

(s. XII-XIII) Considerada una obra mestra de l'art militar del segle XIII, aquesta fortalesa, que custodia la vall de l'Aveyron, va ser construïda per a defendre Rouergue quan els comtes de Toulouse van triar Najac com a capital de la província. En 1249, quan va morir el comte Raimon VII, el va succeir el seu gendre Alfons de Poitiers, germà del rei Sant Lluís, que va reconstruir el castell en la seva totalitat entre 1253 i 1260.

En el seu moment contava amb una important guarnició en una època en què el poble contava amb més de 2.000 habitants. El deteriorament d'algunes parts es deu principal a la transformació de l'edifici en cantera en el segle XIX.

De les tres muralles primitives roman en peu un important sistema fortificat franquejat per grans torres rodones. El castell, en forma de trapezi, es va construir parcialment amb gres clar i estava protegit per grans muralles. La torre de l'homenatge, la més imponent de totes, es trobava al sud-est.

Des de la fortalesa es té una magnífica vista del poble, envoltada de boscos, de la vall de l'Aveyron i l'església, construïda entre el castell i el riu, en el centre del poble original.

Com a curiositat, es diu que Ricard Cor de Lleó va venir aquí l'any 1185 per a firmar un tractat d'aliança amb rei de la Corona d'Aragó contra el comte de Toulouse.

Baixem del castell pel carrer de l'Eglise. La porta de la Pique (s. XIII) és l'últim vestigi de les deu portes que protegien el poble en un altre temps.

L'Església de Sant Joan l'evangelista

A pesar dels afegits, l'església de Najac segueix sent un interessant edifici d'estil gòtic, una de les primeres d'aquest estil que es van construir en el Rouergue.

Va ser construïda per inquisidors dominicans i amb l'ajuda dels habitants del poble, sospitosos d'heretgia, que van ser condemnats a pagar una multa per a compensar les seves faltes.

La façana oest està coronada amb una rosassa i la nau única, acaba en una capçalera plana.

Per tornar, ho fem pel carrer dels Comtes-de-Toulouse, repleta de cases medievals

No et perdis: la fortalesa
Aparcament: A l'entrada del poble hi ha diversos aparcaments on poder deixar el cotxe.
Durada de la visita: 3-4 hores
Pels voltants: Cordes-sur-ciel, Saint-Antonin-Noble-Val, Villefranche de Rouergue
Més informació i bibliografia en: Turisme de Villefranche i Najac/

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Llegir més