Pirineus aragonesos: Les Valls de l'Aragón, Hecho y Ansó

Es poden fer moltes rutes per les diferents valls que rodegen Jaca, tant en vehicle com a peu, i de llibres i informació en podeu trobar a tot arreu. El que vam fer nosaltres, va ser tot en cotxe i aturar-nos allà on ens semblava, sense cap pla preestablert.



VALL DE L'ARAGÓ

Aquesta vall compren des de Jaca fins al port de Somport, entrada del Camí de Santiago a terres aragoneses, i transcorre pràcticament, de manera paral·lela al llit del riu Aragón, que vertebra i dóna nom a la vall.

(14/08/2009) Agafem direcció França, per anar a Canfranc, on podrem veure, per la carretera principal, a mà dreta el Pont dels Peregrins, que data del segle XII, i que servia als peregrins per poder passar pel riu Aragón.

Una mica més amunt, a mà esquerra, es troba la Torreta de Fusileros. Després d'acabar-se la carretera que unia Saragossa a França pel Somport, el 1876, es varen accelerar els plans per defendre la nova via de comunicació mitjançant modernes fortificacions, en previsió d'hipotètiques invasions franceses. L'any 1879 s'inicià la seva construcció, d'acord amb el projecte del capità d'enginyers José San Gil, que preveia construir-ne dues, de les quals una va desaparèixer, amb motiu de la construcció de la boca sud del túnel ferroviari, i que es situava en la carretera que defenia el pas entre Los Arañones i Canfranc.


La torre que podia allotjar una guarnició de 25 homes, amb habitacions per a l'oficial, infermeria, calabós i llenyera, presenta una planta el·lipsoïdal, i un fossar perimetral, que es salvava mitjançant un pont llevadís. Avui en dia, es troba oberta, i allotja exposicions temporals d'art.

Arribat al nucli de Canfranc Estación, trobem l'Estació Internacional de Ferrocarril de Canfranc, que va marcar a inicis del segle XX una fita en el camp de l'enginyeria i transport. Des de mitjans del segle XIX, es va voler unir les comarques aragoneses amb Bearn, comarca francesa, invertint-se durant dècades esforços en aquest sentit. Finalment, el 18 de juliol del 1928, s'inaugura l'Estació, el túnel transfronterer del Somport (7.875m) i el tràfic ferroviari entre Saragossa i Pau, pels caps d'estat d'Espanya, el rei Alfons XIII i de França, Gaston Doumerge.

Molts túnels i viaductes, conjuntament amb una obra de reforestació van permetre superar els escarpats perfils de la serralada pirenaica fins arribar a Canfranc. Va ser necessari corregir el curs del riu Aragón i enrasar a 1.144 metres la zona de l'Arañones, on es va erigir l'edifici de l'Estació. Els cims circumdants van ser repoblats durant diferents anys, per tal d'evitar les allaus de neus. Després de moments de gran esplendor i activitat, va haver una davallada de passatgers i mercaderies, sota la conjuntura econòmica i preeminent d'altres passos transfronterers, fins que l'accident d'una locomotora l'any 1970 en el pont de L'Estanguet, en la part francesa, va provocar la clàusula del tràfic internacional.

L'edifici de l'Estació Internacional (1921-25) va ser dissenyat per l'arquitecte Fernando Ramírez de Dampierre, i té una longitud de 241 metres, disposant-ne de 75 portes per cada costat, i tantes finestres com dies té l'any. El cos central allotjava el vestíbul on hi havia les taquilles. Durant les èpoques de major activitat, en els cossos laterals, hi havia la duana, la comissaria de policia, correus i un hotel internacional. Apart de l'edifici principal, hi ha diferents molls per a mercaderies i el dipòsit de màquines.

La vesant nord de la vall es tanca amb les estacions d'esquí d'Astún i Candanchú, motors econòmics de la comarca. L'entrada es realitza pel port de Somport (1.632m), el Summs Portus (port més alt) romà, únic pas del Pirineu Central que es travessava durant l'hivern. Passem pel port, i retornarem pel túnel de més de 8km, que es va construir.

Direcció Jaca, tornant per la mateixa carretera, a mà dreta ens endinsem cap a Borau i Aisa. Un caminet ens condueix a l'església de San Adrián de Sasabe (segles XI-XII), que va formar part d'un dels monestirs més importants en la història d'Aragó. Seu episcopal de la corona aragonesa, aquí van ser enterrats tres bisbes, com assenyala una inscripció epigràfica en el mur sud del temple. També va romandre aqui, el Sant Grial, abans que fos traslladat a San Juan de la Peña.



 L'edifici, d'estil romànic amb influències llombardes i jaquès, és de planta única rectangular amb presbiteri i un absis semicircular.





VALLS DE HECHO I ANSO

Aquestes dues valls, generoses en paisatges verges, corren paral·leles, sent l'avantsala de la Selva d'Oza, un impressionant bosc de fajos i grans formacions rocoses.



Ens aturem en Echo, on destaca el seu bé conservat conjunt urbà, i particular arquitectura tradicional, presidida per la monumental església parroquial de San Martín, un edifici d'estil romànic amb un absis semicircular. També disposa d'un museu a l'aire lliure d'escultura moderna, nascut el 1975, a proposta de l'escultor Pedro Tramullas i d'un Museu Etnològic, amb estris de la vida diària i una col·lecció de vestits, chesos, tradicionals del segle XVI. Amb Ansó, vam formar part de l'origen del comtat aragonès.










Sortim d'Echo, direcció nord cap a Siresa, on ens aturarem a la tornada per dinar i passarem per una casa forestal convertida en el "Centre d'Interpretació del Megalitisme", amb panells explicatius de la vall i un audiovisual. A continuació, la vall es fa més estreta per on passa el riu Aragón Subordán, i entrem en la Boca de l'Infern, un congost impressionant, que destaca per la seva profunditat, pedres i cascades.



Més endavant, els desnivells perden la seva verticalitat per a obrir-se en una àmplia prada envoltada d'un espès bosc de fajos, roures, avets i pins en la zona anomenada com a Selva de Oza, que conta amb importants espècies de l'avifauna ibèrica. En la profunditat del bosc, diferents rutes, et porten a poder veure megàlits prehistòrics (dòlmens, cercles de pedres...)




Tornem cap a Siresa, on destaca al costat de la carretera, l'església de San Pedro de Siresa (segles IX-XIII), d'estil romànic, és lo únic que queda de l'antic Monestir de Siresa, creat per Galindo Aznárez, fundador de la Casa Comtal d'Aragó. Aqui es va educar el rei Alfons I El Batallador.





El proper destí és Ansó. El seu terme municipal compren tota la frontera amb França fins a Candanchú, degut a diferents privilegis i processos històrics. El rei Jaume I, el 1272, quan li concedí a la villa tots els pastos de muntanya des del Roncal (Navarra) fins Astún. Entre els seus edificis, destaca l'església parroquial del segle XVI, sobre un edifici d'una planta de creu llatina d'una sola nau, amb una torre campanar, molt senzilla, de planta quadrangular.












Posteriorment, anem cap a la Vall del Roncal, on parem en Garde, una villa de la Comunitat Foral de Navarra. De tornada cap a la Jacetania, i gaudint de les valls,...











...arribem per casualitat a un petit poble medieval anomenat Majones, que ja s'anomena en un document de l'any 1025. En el segon testament de Ramiro I, el 1061, es cita la existència del Monestir del Sant Angel, en Majones, que el rei entregà a San Juan de la Peña. A l'altre costat del poble, es troba la Torre de Defensa (segles XV-XVI), restes de l'antic castell que hi havia, i que allotja la cisterna.



L'església parroquial de Majones (segles XII-XIII) està dedicada al Salvador, amb planta de creu llatina, orientada a l'est, i única en l'Alt Aragó per tindre els tres absis lobulats. El en segle XVI, es va construir el cor en una planta superior. Entre la nau i el creuer, s'erigeix la torre campanar.


Finalment, tornem a Jaca, passant per la ciutat de Berdun, un dels pobles aragonesos amb un perfil més reconegut, assentat en el cim d'un turó en sentit longitudinal, a 688 metres d'alçada. El Camí de Santiago passa de bat a bat pel mig del poble.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada