Sant Cugat de Vallès

Al vessant nord-occidental de la serra de Collserola, en la comarca del Vallès Occidental, trobem el municipi de Sant Cugat, que està format apart del propi nucli, per Valldoreix i els districtes de Mira-sol, la Floresta i les Planes. Amb més de 80.000 habitants, podem trobar centres innovadors i empresarials, entre molts altres, com el Centre d'Alt Rendiment, ESADE i el Catalonia Innovation Triangle (CIT), un consorci creat amb els ajuntaments de Cerdanyola i Rubí, per promoure el desenvolupament i la promoció econòmica del territori, de les empreses i dels professionals.

El Reial Monestir de Sant Cugat de Vallès

El monument més important i conegut és el seu monestir benedictí, que està format per l’església, que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes. Davant de l’església es troba el Palau Abacial. Altres elements del conjunt són el Portal Major i la Creu de Terme. Rodeja el recinte, cap al sud i a l’est, el mur de l’antiga muralla exterior.

Història

Els seus orígens documentats es remunten fins el 878, en el qual es nombra l’abat Ostofred, un precepte del rei franc Lluís el Tartamud. Antigament, hi havia un assentament romà, i la tradició diu que aquí va morir Sant Cugat, víctima de les persecucions de Dioclecià, i al voltant del seu enterrament, s’hi van anar succeint diverses construccions.

El 985, les tropes sarraïnes d’Almansor van destrossar gran part del monestir, morint l’abat i part dels monjos. L’abat Odó, un home guerrer, va refer el monestir i va ser un dels artífex del creixement material i espiritual de l’abadia. La seva tomba, es troba en la part esquerra de l’església. La seva posició estratègica, amb les terres fèrtils del Vallès i la seva proximitat a Barcelona, la van situar en una posició immillorable per participar en l’expansió territorial del comtat de Barcelona, durant els segles X-XIII.

A mitjan del segle XII, es van iniciar les obres de construcció del nou monestir, sent d’aquesta època les galeries baixes del claustre i la part romànica de l’església. Fins el 1337, no s’acabà l’església, el que va comportar conviure amb l’estil gòtic de l’època. L’any 1350, s’iniciaren les obres de fortificació, i el rei Pere III la va ampliar afegint-ne torres de guàrdia.

Durant la nit de Nadal de 1350, l’abat Arnau Ramon de Biure fou assassinat al peu de l’altar per raó d’un testament a favor de l’abadia. L’assassí va ser Berenguer de Saltells, un lladre fill d’un ric propietari de Cerdanyola. La tradició diu, que en aquell moment un gall es va posar a cantar. Així, podem veure la representació d’aquest gall en la part dreta de l’església.

Després vingué un període de decadència , on els abats eren elegits per Roma o el rei de torn, enlloc dels propis monjos, i amb la unió de les corones catalanoaragonesa i castellana provocà la pèrdua de poder i influència que havia sostingut fins en aquell moment.

Finalment el 1835, els monjos abandonaren el monestir, amb la desamortització de Mendizabal que obligava als ordes religiosos a abandonar les seves pertinències.

Evolució gràfica del monestir

El monestir tal com avui es coneix és el resultat d'un llarg procés constructiu, havent sofert succesives transformacions arquitectòniques per tal adaptar-lo a les necessitats canviants de la comunitat monàstica i als llenguatges artístics de les diferents èpoques.



El claustre



L’element més destacat del monestir és el seu claustre romànic del segle XII, construït sobre un d’anterior. En el segle XVI se li va afegir el segon pis i es construí l’atri d’entrada.




Cada galeria del claustre consta de quinze arcs de mig punt sustentats en dotze parelles de columnes i pilars als extrems i cada cinc arcs. Cadascuna d’aquestes columnes està decorada amb uns capitells finament elaborats, amb motius variats, podent-los diferenciar-ne dos tipus; els decoratius, amb temàtica vegetal i animal, i els narratius, amb escenes figurades, la majoria vinculats al cristianisme o a la vida monacal.

Arnau Cadell, escultor, que treballava en el claustre de la catedral de Girona, va ser cridat per a aquesta obra de Sant Cugat, i se n'ocupà tant de l'obra escultòrica com de la constructiva de la primera fase del claustre.









Dins del jardí del claustre, es poden observar les restes de la basílica paleocristiana del segle V.






El claustre superior, està integrat també per arcs de mig punt que descanses sobre capitells d’ordre toscà. Les galeries estan cobertes amb un entramat de bigues de fusta. Des d’aquí, podem observar el cimbori octogonal, del segle XIII, amb un gran finestral en cadascuna de les seves cares, coronat per un petit campanar de dos pisos.

L’església


La façana principal, del segle XIV, destaca per la seva rosassa, de 8,2m de diàmetre, que il·lumina la nau central de l’església. Dues roses laterals, molt més petites, indiquen la nau lateral, i la portalada està formada per arcs ogivals en degradació.

L’església, de tres naus, combina l’estil romànic, de quan es va iniciar, i el gòtic, quan va ser acabada. La decoració és mínima, amb una il·luminació discreta.



El Palau Abacial



Aquest edifici va ser edificat durant el segle XIV, aprofitant les restes de les torres i muralles que envoltaven l’abadia, i durant el segle XVIII es va refer considerablement. Era la casa de l’abat, i malgrat que sembla una casa forta, el seu caràcter és auster sense cap detall que demostri luxe.



La creu de terme





Del segle XV-XVI, assenyalava l'entrada al terme municipal. Va ser enderrocada durant la dècada dels 60, quan es va demolir la tanca que envoltava al monestir i fins el 2003, va ser custodiada pel Club Muntanyent, quan es va reposar.







El Portal Major


Del segle XIV, l'entrada al monestir s'efectuava per aquesta torre, fruit de les reformesde les muralles al segle XIV. El portal era precedit d'un pont sobre un fossar i un segon portal exterior amb dues torretes. Aquestes defenses van ser enderrocades per ordre de Felip V, com a penalització per l'oposició del monestir a la seva elecció com a monarca, que provocà la Guerra de Successió.


L'oferta cultural

Apart del monestir, Sant Cugat també destaca per la Torre Negra, una casa fortificada dels segle XIII-XIV, el seu celler cooperatiu i diverses cases modernistes.


En l'entrada del claustre del monestir, es poden veure els gegants del municipi, en Joan i la Marieta, amb una alçada superior als 4 metres. Remarcar que la mà esquerra d'en Joan reposa a les seves esquenes, un fet inèdit en el món geganter, on la majoria de gegants porten les mans al davant. Al costat, en Valentí, un gegantó que es pot trobar dins de les Llegendes de Sant Cugat del Vallès, escrit per en Rogeli Pedró.




En el centre de la ciutat, trobem un gran espai cultural amb diverses ofertes, una al costat de l'altre. A la part esquerra, es troben els Cinemes Sant Cugat, una sala multicines, formada per quatre sales. Al costat el Teatre-Auditori Sant Cugat (1993), obra dels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria. Amb una sala polivalet equipada amb alta tecnologia, té capacitat per a gairebé 800 espectadors, amb un escenari d'uns 400m2 en format teatre o de 250m2 en format d'auditori.

A continuació, podem veure l'Escola Municipal de Música Victòria dels Angels (1992), que porta el nom de la cèlebre soprano. Amb una superfície construïda de més de 2000m2, l'Escola disposa d'aules per al traball individual, així com una sala polivalent per poder treballar en grup.




I l'últim edifici, és la Biblioteca del Mil·lenari (1993), dissenyada per Antoni de Moragues i Irene Sánchez, adscrita a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.




Centres Innovadors

Com a centres innovadors que s'han instal·lat en el terme municipal, tenim l'Esadecreapolis, un campus d'ESADE convertit en un centre internacional d'innovació per a practicar l'Open&Cross Innovation, en un entorn òptim per a dinamitzar la innovació i el rendiment empresarial.




Divida en dos zones, la empresarial es composa de l'edifici Creapolis i una Residència-Club, on participants de la formació educativa poden allotjar-se i participar de les activitats del centre. L'altra zona, l'acadèmica, ESADE, fica a la disposició el seu professorat i centres d'investigació.