El monestir de Montserrat

Una breu història

Els origens del monestir benedictí es remunten a l'any 1025, quan l'abat Oliba fundà un petit monestir al costat de l’ermita de Santa Maria, que lentament s’anà consolidant i es convertí en abadia al principi del segle XV. Ja en el segle IX es té constància de diverses capelles existents a la muntanya.



Durant els segles posteriors es va convertir en centre de peregrinatge per la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que va ser trobada segons la llegenda l'any 880. El segle XIX va suposar la destrucció de Montserrat, per l'exèrcit de Napoleó i les lleis de desamortització. El 1844, els monjos van tornar a Montserrat, iniciant la ètapa de reconstrucció. A dia d'avui, la comunitat està formada per uns vuitanta monjos.

També es coneix el monestir per la seva Escolania, l'origen de la qual es documenta, com a mínim, a l'any 1307, per bé que hi ha indicis de la seva existència en dates molt anteriors. Es tracta d'un grup d'escolans (uns 50) que resideix al mateix monestir i tenen la missió de participar amb el cant al culte del santuari.

Visitant el Monestir




El Cremallera ens deixa a la Plaça de la Creu, des d'on podem accedir a tots els punts del Santuari. La plaça s'anomena així per la creu que hi ha, dedicat a Sant Miquel, patró de la Muntanya de Montserrat. Es obra de l'artista Josep Maria Subirachs.



Una mica més amunt, es troba la Plaça Abat Oliba, on al fons es troba una escultura de bronze de Manel Cusachs (1992) dedicada al fondador del monestir. L'abat Oliba està assegut en una seu al respatller de la qual hi ha representat els campanars dels monestirs de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà, d'on també fou abat. Amb la mà esquerra,sosté uns planols que representen la primitiva església de Montserrat.


L'entrada es fa des d'aquesta plaça on estem. A la dreta, hi ha un fragment de l'antiga muralla, i al bell mig el portal d'entrada amb un escut de Montserrat datat de l'any 1565. Fem camí per la Pujada de Nostra Senyora.






I a mitja pujada, en un nínxol del mur de l'esquerra, una escultura de Sant Jordi (1986), obra de Josep Maria Subirachs. La seva forma fa que la seva mirada sembla que et vagi seguint a qualsevol lloc des d'on la miris.






Al capdamunt, la Plaça de Santa Maria, urbanitzada en tres nivells. Van ser dissenyades el 1929 per Josep Puig i Cadafalch, com el terrat practicable d'un gran edifici esglaonat.





A un costat, a mà esquerra, es troba l'actual Hotel Abat Cisneros. L'edifici ha estat sempre allotjament de peregrins, des de la seva construcció, l'any 1563.






També podem veure al costat, el claustre gòtic de 1476, finançat per l'abat comandatari Giuliano della Rovere, que posteriorment va ser el papa Juli II.





A mà dreta, el Mirador, on entre els arcs del mateix es troben els sants fondadors d'algunes congregacions religioses relacionades amb Montserrat com Santa Teresa de Jesús, sant Joan Bosco, sant Vicenç de Paül, entre altres.




La nova façana del Monestir va ser construïda amb pedra polida de la muntanya per Francesc Folguera. Les tres arcades superiors de la façana estan decorades amb relleus de J. Rebull que evoquen d'esquerra a dreta la figura de Sant Benet, la proclamació del dogma de l’Assumpció de Maria pel Papa Pius XII i a Sant Jordi, amb una representació dels monjos que van morir durant la Guerra Civil.

Entrem pròpiament a la basílica, i abans d'arribar a l'atri podem veure a mà esquerra la Porteria que dóna accés al Monestir i una escultura de Sant Benet (1962), obra de Domènec Fita. A mà dreta, els sepulcres renaixentistes de Joan d'Aragó i Bernat de Vilamarí, del segle XVI.




Joan d'Aragó va ser príncep de la casa reial de Catalunya i nebot de Ferran el Catòlic. Va ser Virrei de Catalunya i de Nàpols.








Bernat de Vilamarí, comte de Capaccio, va ser almirall i lloctinent de Ferran el Catòlic al regne de Nàpols.








L'atri, anomenat de l'Abat Argerich, va ser bellament decorat amb esgrafiats durant els anys 1952-56 segons els dissenys de Josep Obiols i del P. Benet Martínez. Els esgrafiats de la dreta evoquen a les basíliques i santuaris més importants del mon cristià; els de l'esquerra ofereix al visitant un breu resum de la història de Montserrat.




El pati imita fidelment el que va fer Michelangelo al Campidoglio de Roma. Es de paviment blanc i gris fosc, amb una circumferència amb animals aqüatics, envoltada per una llegenda llatina que fa referència al baptisme i a la Verge Maria.




La basílica va ser consagrada el 1592 i va ser refeta a finals del segle XIX. La nau central té unes mides de 68'32 metres de llargada, 21'50 d'amplada i 33'33 d'alçada, amb arcs gòtics molt arrodonits i ben recolçats sobre les parets que separen les sis capelles laterals.



Per veure-la de prop i adorar a la Moreneta, que és el nom popular de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, hem de fer cua, en un dia festiu o amb gran afluència de gent, i entrar per una porta lateral de la dreta, que ens permetrà veure les diverses capelles que hi ha:




Capella de Sant Pere: l'apòstol Pere va ser un dels primers deixebles de Jesús, i a ell li confià l'església perquè en nom seu, la presidís.








Capella de Sant Ignasi: dedicada a Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, i on va viure un procé de conversió durant la seva estada a Montserrat.







Capella de Sant Martí: Martí deixà la vida militar i després d'uns anys de vida eremítica fundà el primer monestir d'Occident a Ligugé (França). Va ser també bisbe de Tours. A l'esquerra hi ha sant Plàcid i a la dreta sant Maur, deixebles de Sant Benet.






Capella de Sant Josep de Calassanç: dedicada al que va ser prevere de la diòcedi d'Urgell. A Roma, fundà, al barri de Trastevere, una escola per a nois pobres, la primera de la Congregració de les Escoles Pies.





Capella de Sant Benet: després d'un temps de vida eremítica, Benet de Núrsia fundà monestirs i deixà com a testament als seus deixebles la Regla de Sant Benet, que ha regit aquí en el monestir.



Després d'aquestes capelles ve la Porta Angèlica, un arc triomfal format per àngels músics i cantors que acompanyen el pelegrí que va a venerar la Mare de Déu. Formada per tres nivells, podem veure a baix els patriarques i a profetes, al mig dues representacions de l'expulsió del paradís i l'anunciació a Maria i a dalt, Maria en el pensament de Déu Creador.


La porta dóna accés a l'Escala de les Santes, on a l'esquerra hi ha la representació de santes Mares i a la dreta, de santes Verges, en honor de la maternitat i de la virginitat de Maria.




Pujades les escales, es troba la Font de la Mare de Déu, a la base de la qual, estan representats els miracles de Jesús relacionats amb l'aigua: la tempesta calmada, la pesca miraculosa i la piscina de Betzatà.




Abans de veure la moreneta, hem de traspasar la Porta de Pujada i Escolà. Les portes de pujada representen a l'arcàngel Gabriel i a Sant Josep, mentre que les de baixada a Sant Lluc i a Sant Joan. Al costat de la porta, l'escultura d'un escolà.





Finalment arribem a la imatge de la Mare de Déu que presideix la basílica. Es tracta d'una obra de fusta tallada, policromada i daurada, de finals del segle XII. El seu color negre és el resultat de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps.


La talla representa Santa Maria com a Mare de Déu de Montserrat en Majestat i de l’Infant Jesús assegut a la seva falda. La Mare de Déu sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, que representa a l'univers, i amb l'esquerra ens presenta Jesús, el fruit beneït del seu ventre. L’Infant beneeix amb la mà dreta, i amb l’esquerra sosté una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.





Darrera de la saleta del tron, hi ha la Capella del Cambril, un espai reservat per a aquells, que després de venerar a la imatge, volen pregar una estona en silenci i recollument.






La sortida ens condueix al Camí de l'Ave Maria, delimitat per la paret de la basílica i per la mateixa muntanya. Aqui els pelegrins i devots encenen llantiols i ciris...




Tornant cap l'estació del Cremallera, i baixant, tenim el Passeig de l'Escolania, on hi ha parades tradicionals de productes diversos. Des del seu mirador, també podem gaudir de vistes de la montanya, i edificis importants com la Santa Cova i la capella de Sant Miquel.






En la Plaça dels Apòstols hi ha l'Escala de l'Enteniment de 1976, obra de Josep Maria Subirachs, inspirat en el pensament del filòsof i religiós mallorquí Ramon Llull.











** Més informació de Montserrat en:
El Cremallera de Montserrat
El camí de la Santa Cova
Vistes de la muntanya de Montserrat
Ermites de Montserrat




** Bibliografia:
Cremallera i Funiculars de Montserrat
Abadia de Montserrat
Montserrat