Si entre les obres de
Josep Puig i Cadafalch a Mataró destaca la
Casa Coll i Regàs, a Argentona, sobresurt la
Casa Garí, construït per l'arquitecte mataroní els anys 1898-1899, en només nou mesos (d'acord amb la llegenda escrita a dos finestrals de la façana), on va convertir la residència d'estiueig de Josep Garí Cañas en un gran casal amb detalls arquitectònics modernistes amb tot ple de luxe i comoditats (teatre, jardins, llac...). Puig i Cadafalch i el banquer Garí i Cañas eren cosins, i l'encàrrec li va venir del mateix financer que va voler reformar la casa familiar, la masia de can Cirés que havia adquirit la seva família 50 anys abans, amb una clara intenció de lluïment.
 |
| Finca de Can Garí a inicis del s. XIX |
Can Garí, que actualment està format per la casa principal i la masoveria, estava integrada antigament de moltes altres masies i cases de pagès petites, que es van enderrocar per construir la casa principal i els jardins. Concretament, hi havia els masos Antich, Ysart i Sirés, el molí d'en Gual, i quatre petites cases de pagès. La possessió de Can Garí començà a constuir-se inicialment el 1846 quan Maria Puig i Feliu, vídua de Ramon Garí, comprava tres finques. Els descendents i hereus seguiren comprant i permutant més terrenys, fins el 1903, completant-se el perímetre de la finca que avui coneixem, i la va poder tancar tota amb l'actual tanca i construir-hi els jardins.
Les estructures de la composició de la casa Garí deriven d’un tipus tradicional de façana catalana dels segles XV-XVI. L’estuc i l’esgrafiat cobreixen els murs blancs amb diferents tonalitats de pedra, i hi abunden els temes florals. La teulada de quatre vessants està coberta de teules de ceràmica vidriada amb un ràfec de gran voladís. Les xemeneies estan decorades amb trossejats de ceràmica vidriada de molts colors.
El casal té una torre quadrangular adossada, amb un rellotge de sol esgrafiat a la paret, i unes garites circulars als flancs que li donen un aire feudal. Una galeria superior recorre el llarg de les façanes amb una sèrie d’arcs.
Les finestres tenen acabaments de ferro forjat i també hi és present el treball escultòric de la pedra al marc de les obertures o als capitells. Algunes d’aquestes escultures, fetes per Eusebi Arnau, representen polítics del segle XIX (Cánovas de Castillo, Martínez Campos, etc.), animals (micos, granotes, àligues, etc.), figures humanes, músics, actors...
A la segona planta es va ubicar un teatre, que reafirma la magnificència d'aquesta casa. L'antiga construcció de tres cossos , Puig i Cadafalch l'amplià amb una cruixia perpendicular a les existents i allí a la segona planta aprofità la major alçada que li oferien les golfes per enquibir-hi el teatret.
A la façana principal, una enorme tribuna sostinguda sobre quatre columnes salomòniques s’avança sobre la porta principal i constitueix una mena d’entrada amb baldaquí...
... que dóna pas al vestíbul, on una majestuosa escala, típica dels palaus gòtics, permet l’accés al primer pis.
Sobre l'escala principal, una claraboia dóna llum al passadís perimetral que comunica amb els dormitoris. Puig i Cadafalch va dissenyar també algun dels elements ornamentals del mobiliari modernista de les diverses estances.
L’arquitecte Lluís Bonet i Garí continuà les reformes i ampliacions posteriors, així com l'enjardinament de tota la finca, alhora que va ser l’autor de la masoveria i de la nova Capella de Sant Miquel. Bonet i Garí, nebot de Josep Garí i Cañas, va ser deixeble del mateix Puig i Cadafalch, així com d'Antoni Gaudí, i va ser un dels continuadors de l'obra de la Sagrada Família, que havia restat aturada de 1935 a 1952.
El clos que volta la finca va ser construït simultàniament amb la reforma del casal dirigida per Puig i Cadafalch, a qui correspon també el disseny de la tanca, feta amb maó i elements decoratius de ceràmica. L'entrada principal al recinte es trobava situada molt a prop de la façana de ponent de la casa. Aquesta porta va ser desmuntada i reconstruïda uns metres més enllà arran del canvi d'ubicació de la capella i la reordenació general del sector.
L'
edifici de la masoveria és igualment remarcable, encara que no admet comparació amb la casa principal. Les seves dimensions i el seu estil són més propis d'una residència senyorial que d'una casa de masovers. Pren com a referència l'arquitectura rural popular, amb teulada a dues aigües i una galeria de solana al nivell superior. L'ornamentació, plenament modernista, utilitza com a recurs expressiu el maó vist, tant al voltant de les obertures com a la xemeneia o la terrassa, on també hi trobem els típics elements de ceràmica. Entre la casa principal i la masoveria es troba una piscina.
Al centre d'un petit llac artificial s'instal·là un templet de vidre de Baccarat que Josep Garí va comprar el 1890 procedent de l'Altamira de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona). També procedeixen d'aquesta finca alguns dels grups escultòrics que ornamenten el jardí.
Els
jardins ocupen una gran extensió de terreny, al voltant de la casa i la masoveria, i combina sectors d’estil mediterrani, versallesc i oriental té notables escultures de marbre d’artistes consagrats com, per exemple, Llimona (El desconsol), Vallmitjana (La bellesa domina la força), Reynés (La lectura), etc.
En el seu disseny hi va intervenir Nicolau Rubió i Tudurí, i hi ha diversos àmbits caracteritzats per un tipus concret de vegetació, com l'espai dels cítrics o el dels cactus.
Separada actualment de la finca de Can Garí, hi ha la
capella de Sant Miquel del Cros, una antiga capella romànica que a finals del segle XIX es trobava en estat ruïnós. El 1929 va ser substituïda per una nova església, obra de Lluís Bonet Garí, lleugerament més retirada del casal i de la seva ubicació original. Va ser cedida al bisbat de Barcelona per la família Garí. De la primera capella, es té coneixements per primer cop en documentació del 1014, en una donació de terres, en el terme de la vila d'Agell. L'any 1963, l'arquitecte mataroní Marià Ribas va fer una excavació en la zona on es situava la capella, on van aparèixer restes bàsicament romanes, tant de murs com sobretot d'enterraments. De la primitiva capella, Bonet i Garí va recollir una creu de pedra en relleu de 22x22cm, i actualment es troba situada en la part superior d'un dels murs laterals.
Anar a
La ruta Puig i Cadafalch (I): Mataró |
La ruta Puig i Cadafalch (II): Argentona |
La Casa Coll i Regàs
