El Monestir de Santa Maria la Real de Nájera

Després de Logroño y Santo Domingo de la Calzada, Nájera és la localitat més important per on pasa el Camí de Sant Jaume al seu pas per La Rioja. L'objectiu de la visita es centra en veure el Monestir de Santa Maria la Real, que va tenir la seva importància en el seu temps i on es troba el panteó dels reis del regne de Nájera-Pamplona, antecessor del regne de Navarra.

La llegenda narra que en 1044 el rei García Sánchez III de Nájera-Pamplona que anava en una partida de caça i mentre perseguia a un falcó que anava darrera d'una perdiu, i tots dos animals entren en una cova, on troba una imatge de la Verge amb el Nen, una campana de bronze, una gerra amb assutzenes i una llum votiva (que crema permanentment davant d'una imatge). El rei interpreta la troballa com un bon presagi en la seva lluita contra els musulmans i a l'any següent inicia la construcció de l'església. A mitjan segle XVI, a l'entrada de la cova, s'instal·là el Panteó Real dels reis navarressos que allotja les dinasties de Sancho Garcés II Abarca i García Ramírez el Restaurador.


De l'antic edifici romànic, ben poca cosa queda, i a mitjan segle XV es va refer per complet, en un estil gòtic tardaner i renaixentista.

Un cop comprada l'entrada, i per entrar al claustre, s'ha de fer per la Porta de Carles I (d'Espanya i V d'Alemanya), anomenada així pels benedictins en agraïment a les ajudes rebudes per a la seva construcció, on podem veure el seu escut policromat i, coronant l'Escala Reial, una gran cúpula de mitja taronja amb cassetons pintors on pot llegir-se la data de construcció: 1594.

El Claustre dels Cavallers s'erigí entre els anys 1517 i 1528, amb una mescla d'estils: gòtic per a les voltes, fornícules i pilars; el plateresc en les traceries; i renaixentista en els sepulcres murals. Cadascú dels 24 arcs està sostingut per tres altres i fines columnes. Durant el segle XIX va sofrir una gran decadència, ja que va ser usada com a caserna durant la Guerra de la Independència pels francesos, i després va patir les conseqüencies de la tant coneguda Desamortització de Mendizabal.

En els seus murs, es troben nombrossos famílies de la Rioja, navarres i basques, dels segles XVI al XVIII. D'aquí, ve el nom que té el claustre. A l'ala sud hi ha la Capella de doña Mencía López de Haro, el sepulcre de la qual pot veure's en el centre amb la seva estàtua jacent. Doña Mencia va ser filla de Lope Díaz de Haro, novè senyor de Biscaia i d'Urraca, germana de Ferran III, i es diu que va participar amb gran valentia en la defensa del castell de Martos, en Jaén, enfront als musulmans. Es va casar amb segones núpcies amb Sancho II 'Capelo', rei de Portugal.

Destaca també el mausoleu de Don Diego López de Haro (s. XIII), desè senyor de Biscaia, la tomba del qual està decorada a l'igual que la seva muller doña Toda Pérez, amb escenes del sepeli i rematada amb l'escut del seu llinatge, que ostenta els títols de Senyor de Biscaia i Comte de Nájera. López de Haro va destacar en la batalla de Navas de Tolosa, victòria cristiana contra els musulmans, en 1212.

Del claustre passem a l'església gòtica, aixecada al voltant de l'any 1422. Està formada per tres naus i creuer; la central més ampla i alta que les laterals, i dues tribunes plateresques.

A l'altar major, un gran retaule barroc amb tres fornícules amb rèpliques dels tres elements que el rei García Sánchez III va trobar en la cova amb la verge. En el centre, l'imatge romànica de Santa Maria la Real, presentant al Nen com a Déu beneïnt al poble. Separades per unes columnes salomòniques, a la seva dreta, Sant Benet i a l'esquerre Santa Escolàstica.

Santa Maria la Real

En la part superior del retaule tenim un calvari gòtic, sota del qual un frís recorda la llegenda de la fundació del monestir. Coronant el conjunt, hi ha l'escut del rei i emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya. En els laterals del retaule, hi ha les imatges orants del rei García Sánchez III i la seva esposa Estefania de Foix.

Als peus de la nau central, als dos costats de l'entrada a la Cova, es troba el Panteó Real, amb els sepulcres renaixentistes dels reis del regne de Nájera-Pamplona. Realitzats cap a mitjan segle XVI, són molt posteriors a la mort dels reis (segles X al XIII). L'ornamentació és austera, i sobre els sepulcres realitzats en pedra blanca hi ha les figures jacents dels diferents reis i reines.

Franquejant l'entrada de la cova, hi ha les estàtues orant dels reis fundadors del monestir. L'imatge de la cova és una talla gòtica del segle XIII que va venir del Real Alcázar de Nájera i es anomenada la Verge de la Rosa.

En el costat dret de la nau central hi ha el Panteó dels Infants, amb els sepulcres dels membres secundaris de la família real. De la mateixa època que el Panteó Real, les tombes són molt més senzilles.

Destaca d'aquest conjunt, la tapa del sepulcre de Blanca de Navarra, esposa de Sanç el Desitjat, i mare d'Alfons VIII. Va morir als 18 anys, en 1156, de sobrepart, i el seu espòs va ordenar escolpir aquest sepulcre del qual només es conserva la part superior. En les escenes, es poden veure la mort de Blanca, el dolor de Sanç, escenes de l'Antic i Nou Testament i destaca l'imatge del Pantocrator.



Sortint de l'església, es pot acabar de donar la volta al claustre i donar com a finalitzada la visita.


Tornar a: Uns dies per La Rioja