L'Hotel Espanya de Barcelona

Un altra joia modernista de Barcelona, que no té el renom d'altres monuments però que val molt la pena visitar-la, és l'Hotel Espanya que va ser reformat a principis del segle XX per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Des de fa un temps, realitzen visites guiades pel seu interior, formant part de la Ruta del Modernisme.

L'Hotel Espanya va obrir les seves portes l'any 1859, amb el nom de Fonda d'Espanya, en ple centre històric de Barcelona i el podem trobar al costat del Gran Teatre del Liceu, en el carrer Sant Pau 9-11. És el segon hotel més antic de Barcelona, després de l'Hotel Sant Agustí, que es troba a prop. A partir de l'any 1863, van aparèixer els primers anuncis de la fonda en diverses guies de viatges de l'època, on es destaca la qualitat i serveis de la fonda, considerant-la un establiment de primera categoria. Amb la celebració de l'Exposició Universal, l'any 1988, les fondes més destacades de Barcelona, incloent la d'Espanya, van començar a denominar-se com hotel, nom d'origen francès que donava una connotació diferencial de servei i tracte respecte a les fondes tradicionals.

Pati interior amb esgrafiats

La primera reforma important de l'hotel va ser entre els anys 1901 i 1903, i se li va encarregar a Lluís Domènech i Montaner, amb l'objectiu d'actualitzar un establiment hoteler de prestigi però que ja feia 40 anys d'activitat en un moment on es construïen més i millors hotels en Barcelona. L'arquitecte català va fer una reforma integral de l'edifici, on no només fa la decoració modernista de la fonda, sinó que també modifica els límits dels espais existents eliminant murs per a deixar entrar la llum.

En el projecte decoratiu van participar artistes tant importants com el pintor Ramón Casas, per a l'esgrafiat del menjador, o l'escultor Eusebi Arnau, autor de la xemeneia d'alabastre del saló de tertúlies. Entre les novetats tècniques es va incloure telèfon, ascensor o la llum elèctrica, innovacions poc freqüents en l'època. L'any 1904, aquesta reforma va fer que guanyés el premi de millor establiment comercial del Premi d'Arquitectura i Decoració, que convocava cada any l'Ajuntament de Barcelona.

Antiga centraleta telefònica. En ús fins el 1992.

La construcció de nous hotels en els anys 20, on es van consolidar grans estructures empresarials que superaven els límits dels antics negocis familiars i la generalització d'altres criteris estètics, van fer que l'Hotel Espanya anés paulatinament perdent la seva importància, fins que l'any 2010 va ser totalment rehabilitat, combinant l'esplendor de l'època modernista amb un interiorisme molt contemporani, convertint-se en un hotel de 4 estrelles superior.

La visita l'iniciem des de la mateixa recepció, per part d'una empleada de l'hotel, que ja ens remarca des de l'inici l'estil afrancesat de l'establiment. Inclús, en l'entrada es pot veure el nom de l'hotel en francès: HOTEL D'ESPAGNE. En la pròpia recepció podem veure tota una pila de detalls que fan especial aquest hotel com...

... els gravats visibles gravats que al·ludeixen a bons desitjos per a les persones allotjades en l'hotel, quan com entren tant com surten: Benvingut, Bona gana, Bon profit, Bona anada, Bon dalit, Bon descans, Bon viatge i A reveure.

A la part alta de la recepció, hi ha representats els escuts dels regnes històrics d'Espanya, com els de Catalunya i Aragó, Navarra, Castella o Lleó, o d'altres com la Creu de Sant Jordi.

En la columna central, davant de la sala de recepció, podem veure als costats dos animals, en forma de lleons o dracs, aguanten cadascú d'ells una llum, i al mig, l'escut de Catalunya.

I si ens fixem bé, en el prestatge de la paret, al costat esquerra de la columna central, unes flors decoratives que són del mateix estil que la decoració del mur.

Un cop admirada la recepció, passem al primer a l'esplèndid Saló de les Sirenes presidit pel mural en la paret amb motius marins sobre un fons d'onades en relleu pintat pel pintor Ramón Casas. Era l'antic menjador d'hostes i avui l'utilitzen per a servir els esmorzars i és un dels espais que es pot llogar per a celebracions o actes diversos.

En la pintura podem observar que les sirenes porten cames, enlloc de la seva cua habitual, peixos del Mediterrani... A l'alçada del fris, allà on estaria la superfície del mar, es dibuixen unes onades força similars a La gran ona de Kanagawa de Katsushika Hokusai (*).

(*) La gran ona és una famosa estampa xilogràfica, on s'usen tintes basades en l'aigua, publicada entre 1830 i 1833, durant el període Edo de la història del Japó (1603-1867), en la qual el país nipó es va aïllar del món i només xinesos i holandesos podien entrar a l'arxipèlag. Aquesta estampa és l'obra més coneguda de Hokusai i la primera de la seva sèrie Fugaku sanjūrokkei (Trenta-sis vistes del Mont Fuji).

Per sota del mural veiem un arrambador format per un entramat d'ebenisteria, on hi ha penjadors per penjar els abrics i barrets de l'època, dins del qual s'ubiquen unes rajoles semiesfèriques de ceràmica vidriada blanca i blava decorada amb escuts de ciutats i antics senyorius aristocràtics d'Espanya. Les peces són de la fàbrica Cristòfol Guillamont de l'Alcora.

Una d'aquestes peces té un error: es tracta de la grafia NO∞DO, el lema i logotip de l'Ajuntament de Sevilla, que té el seu origen en l'època medieval. Doncs, en una de les peces, està escrit com a DO∞NO; segurament un error d'algun obrer, que no es va fixar.

La sala està coberta per una claraboia cassetonada que deixa entrar la llum natural, que dóna al Pati de les Monges que veurem més tard. Sembla que estiguis en una peixera, fet que es va accentuar una mica més amb l'última remodelació, quan s'afegí unes llums que volen simular bombolles d'aigua.

Passem pel lavabo de la recepció, on hi ha un font, per rentar-te les mans, que abans estava ubicada en un altre lloc.

Seguidament, accedim a l'antiga sala de tertúlies, a la mateixa planta baixa, que és l'actual cocteleria Bar Arnau, on tenim una ornamental i magnífica llar de foc d'alabastre de cinc metres d'alçada, modelada per l'escultor Eusebi Arnau i cisellada per Alfons Juyol, que evoca el pas del temps en l'ésser humà, entre el naixement i la vellesa, amb diverses figures que semblen buscar el caliu del foc, i corona el conjunt un gran escut d'Espanya, evidentment al·lusiu al nom de l'hotel. Als peus, podem veure una colla de gats.

D'aquí, pugem per l'ascensor fins a la terrassa, que té el nom d'Alaire Ramblas, on hi ha la piscina i el jacuzzi, a més d'un bar que ofereix una àmplia oferta gastronòmica i una selecta carta de còctels i combinats. La terrassa, oberta durant la temporada d'estiu, té com a peculiaritat uns seients amb forma de màscares de teatre, per la seva proximitat al Liceu.

Des de la terrassa, anirem baixant per l'escala principal, que no compleix les mesures de seguretat al tenir la barana a una alçada massa petita, pels temps d'avui en dia, però que tenen el permís corresponent, al ser part del conjunt monumental. Es pot apreciar restes de l'antic mosaic conservat, d'estil romà, que avui en dia estan protegits per un vidre. En les parets, esgrafiats de castells i lleons.

A mida que anem baixant, també podem anar veient un dels patis interiors, amb celobert, esgrafiats diferents com papallones, paons (un amb la cua oberta i un altre tancada), olles soperes...

... així com unes figures femenines, que desitgen el bon dia i la bona nit al viatger.

En una de les plantes aturem, i ens dirigim a veure el Pati de les Monges, nom donat en record de la comunitat religiosa que ocupà aquests terrenys en temps pretèrits, envoltat d'habitacions (si es té vertigen, millor no apropar-se gaire).

Aquí hi ha les mateixes llums que hi havia en el Saló de les Sirenes, ja que aquest patí està al damunt mateix del saló, separat per un vidre. A la planta 1, també ens dirigim i trepitgem el terra, no original, d'aquest pati, envoltat de butaques i llibres on els hostes es poden relaxar...

Finalment, acabem la visita en el restaurant Fonda Espanya, del qual se n'encarrega un dels grans xefs del moment, Martín Berasategui, i que destaca pel tota la seva decoració amb treballs d'ebenisteria, arrambadors de fusta fent de perxes, mosaics heràldics referents a ciutats i regnes històrics que van formar Espanya...

Dia visita: 06/09/2013 | Preu visita: 5€ (durant unes setmanes, hi havia un descompte del 50% impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i la Ruta del Modernisme, i per tant costava 2,50€)


(*) Element 12 de la Ruta del Modernisme