Seguim a Taüll, que en el seu moment d'esplendor (segles XII-XIII) va arribar a tenir quatre esglésies. Alguns historiadors pensen que l'església de Sant Climent, situada als afores del poble, va ser un intent fallit dels senyors d'Erill d’establir una comunitat monàstica a la vall.
Els murs estan fets amb carreus regulars, ben tallats i col·locats de forma regular; gairebé no hi ha obertures, tret de la porta i algunes finestres i ulls de bou. A l’exterior, l’única llicència en decoració la trobem als absis, on hi ha elements propis del romànic llombard, com arcs cecs, frisos i lesenes.
L’accés a l’església, per una porta d’arc de mig punt, se situa a la façana de ponent. Es conserven restes d’un antic porxo, avui desaparegut.
Poques presentacions necessita la que es considera l'obra mestra de la pintura mural romànica catalana. El conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll, amb el famós pantocràtor al capdavant, n'és la seva màxima expressió per la composició, el dibuix, els colors i el poderós simbolisme que emana. Un autèntic referent a nivell europeu que segueix impressionant l'observador gairebé mil anys després de ser pintat.
Però la cosa va més enllà, perquè la presentació ofereix també la possibilitat d'admirar com hauria pogut ser l'absis pintat en la seva totalitat, omplint els fragments perduts amb imatges noves, que s'han realitzat després d'una llarga recerca. La projecció, sobre un cicle repetitiu de 30 minuts, inclou la presentació fixa de les pintures conservades (17 minuts); un espectacular audiovisual animat en què es mostra el procés de realització de la pintura fins a arribar al resultat final (10 minuts), i 3 minuts per contemplar la paret nua, però amb les traces de pintura deixades per l'arrencament del fresc el 1919. A més, es poden veure també els fragments originals trobats després d'extreure la reproducció d'escaiola i que fins ara no eren visibles (Foto de Judit Fernándeza, publicada en l'article 'Nova llum per al romànic. Sant Climent de Taüll virtual' del diari El Punt Avui+ del dia 24/11/2013).
Tornant a la pintura original, si es compara amb altres pintures d'igual temàtica, veurem que les de Sant Climent són innovadores perquè combinen la rigidesa pròpia del romànic amb certs elements ornamentals que les fan úniques i impressionants.
Els estudiosos no saben del cert quines influències va tenir el "mestre de Taüll": es parla de l'herència bizantina per la grandiositat, el hieratisme i la simetria gairebé perfecta de la composició. Però també trobem influències àrabs en la cal·ligrafia que decora algunes sanefes, i mossàrabs en les franges de color que ocupen el fons pla.
Normalment l'absis es dividia en tres franges, que corresponen al cel, l'església i la terra, però a Sant Climent només hi ha les dues primeres, fet que realça la figura del pantocràtor.
La part celestial l’ocupa Crist en majestat, beneint els fidels amb la mà dreta i, amb l'esquerra, sostenint el llibre de les Escriptures on apareix ben visible la frase Ego sum lux mundi (jo sóc la llum del món). Com a símbol d'omnipresència i autoritat, dues grafies gregues es troben a banda i banda de Crist, l'alfa i l'omega, Déu com a principi i final de totes les coses.
Seguint la tradició iconogràfica del romànic, s'està davant d'un Déu-jutge totpoderós (en grec Pantocràtor), desposseït de qualsevol rastre d'humanitat, benevolència o amor. La seva figura, exageradament gran respecte a les altres, mira i jutja el comportament dels homes. Alguns autors extrapolen aquesta autoritat divina a la del senyor feudal, personatge de poder inqüestionable, encarregat de la llei, propietari de terres i amo del destí dels homes.
A nivell formal, crida l'atenció la precisió del dibuix i els detalls, com el cabell o la barba, per exemple. També destaca la gamma de colors utilitzats per la seva intensitat, predominant els blaus i els verds clars, que contrasten amb grocs i vermells. L'ús innovador dels colors és un dels punts destacats de Sant Climent de Taüll i un cas gairebé únic al romànic europeu.
Envoltant la figura de Crist es troba el tetramorf o la representació dels quatre Evangelistes, encerclats per medallons i sostinguts per serafins i querubins. La mare de Déu i els representants de l'Església són els protagonistes del segon registre. Maria, amb rostre allargat i hieràtic, sovint s'interpreta com la personificació l’església.
Altres elements destacats són a l'arc triomfal (just l'anterior a l'absis). Es tracta de la Dextera Domini o la mà de Déu que simbolitza el poder diví atemporal. Molt a prop i també alçant la vista, es pot veure l'Agnus Dei, el corder amb set ulls que simbolitza el triomf de Crist.
Els absis laterals de l'església també van ser pintats en època romànica. A la part baixa, darrera l'altar encara es pot veure diferents bandes de colors que formaven el sòcol. Al MNAC es conserva la continuació per la part superior d'aquestes pintures: uns àngels sobre el mateix fons de franges horitzontals.
Al MNAC també es pot contemplar un excepcional banc presbiterial de fusta, probablement construït el segle XIII (Foto extreta de la web del MNAC).
 |
| El poble de Taüll des del campanar de Sant Climent |
Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Sant Feliu de Barruera | Nativitat de Durro | Santa Maria de Cardet | Assumpció de Cóll | Capella de Sant Quirc de Durro
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.