Apart de tot el seu conjunt romànic, en la Vall de Boí també trobem una de les entrades, a través de la Vall de Sant Nicolau, al Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, l'únic parc nacional de Catalunya amb un paisatge d'alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació. L'aigua n'és la protagonista d'aquest lloc amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols.
Anant per la carretera L-500 en direcció Caldes de Boí, hi ha un moment on hi ha un desviament, a mà dreta, que ens condueix a l'entrada del Parc Nacional, i el cotxe s'ha de deixar obligatòriament en l'aparcament de la Molina (1.381m). Qui vol accedir al parc en cotxe han de contractar en Boí un dels taxis totterrenys autoritzats per a pujar, o fer el camí a peu.
Al costat de l'aparcament, es troba l'Estació d'aforament en el riu Sant Nicolau. Per evitar l'impacte visual de l'estació amb l'entorn, es va integrar amb un revestiment de fusta la caseta de fusta, la seva passarel·la i el pont d'accés al Parc d'Aigüestortes adaptant el seu color al de la caseta de control de l'entrada al Parc, realitzant a més el cobriment del sostre amb pissarra.
A mà dreta de la caseta d'informació del Parc surt el camí, senyalitzat com la Ruta de la Llúdriga, fins a Aigüestortes (1.822m), per la ribera de Sant Nicolau i que transcorre per l'estany de Llebreta, el mirador de la Cascada i el planell de Sant Esperit. De dificultat baixa, és un itinerari de prolongat ascens que transcorre per camins ben conservats i senyalitzats al costat del riu Sant Nicolau.
El riu Sant Nicolau modela al seu pas paisatges molt variats. Les seves aigües baixen consecutivament per materials granítics, calcaris i pissarrosos, i permeten el desenvolupament d’ecosistemes aquàtics de gran diversitat. Seguint aigües amunt, la llúdriga penetra al Parc d'Aigüestortes a determinades èpoques de l’any (d'aquí el nom de la ruta).
L'itinerari remunta riu amunt fins a arribar a la Palanca del Pei, un petit pont de formigó, on hi ha dues opcions: continuar per la obaga, on es troba un dels millors boscos mixtos de caducifolis i coníferes del parc, o creuar cap a la solana. Escollint aquesta última opció es passa pel costat de l'ermita de Sant Nicolau, envoltada de prats de pastures i boixos, poc abans de tornar a unir-se els dos camins.
Al llarg del camí ens anem trobant amb diversos cartells intepretatius que ajuden a conèixer les belleses naturals del parc...
Situada sobre l'estany de Llebreta, a quasi 1.700m, l'ermita de Sant Nicolau és una ermita construïda després de l'esplendor romànic. La seva advocació protegeix de situacions difícils com les tronades, nevades, les pedregades... Conta la llegenda que al seu voltant hi ha enterrades les corones d'uns reis francesos i diuen que qui les trobi morirà a l'acte. Tots els anys, el primer diumenge de juliol, la gent de Boí hi celebra un gran aplec de germanor.
El camí segueix ara en desecens, fins arribar a la pista asfaltada a l'altura de l'Estany de Llebreta, que va ser originat després de les glaciacions per un corriment de terres de la riba esquerre. Presenta una flora aquàtica molt rica i és un bon habitat per a diverses espècies d’ocells aquàtics i d’amfibis.
D'aquí s'arriba en breu a la Cascada de Sant Esperit, un magnífic exemple geomorfològic de l’acció de les aigües sobre el llit rocós que dona lloc a un perfil del riu esglaonat, formant diverses tolles anomenades “marmites de gegant” i que poden assolir molta profunditat (més de 6 metres). Hi ha un mirador amb baranes de fusta per a mirar i fotografiar amb tranquil.litat l’espectacularitat del salt d’aigua.
El camí continua remuntant la vall, deixant enrere l'Estany de la Llebreta i la cascada del Sant Esperit, alternant camp obert amb trams de carretera, retallant algunes de les seves sinuoses corbes, per a arribar finalment a la caseta d'Aigüestortes, on hi ha una gran explanada on aparquen els taxis del parc, i al Planell d'Aigüestortes.
A pocs metres de la caseta d'Aigüestortes, es troba el Mirador de Sant Esperit, un espectacular punt panoràmic situat sobre d’una roca aborrallonada i que ens permet contemplar a vista d’ocell pràcticament tota la ruta de la Llúdriga.
En el Planell d'Aigüestortes, les aigües del riu de Sant Nicolau es calmen i serpentegen creant nombrosos meandres. Envoltat de prats de pastures i boscos de pi negre i tancat a la vegada per les altes muntanyes, dóna lloc a un dels paisatges amb més renom dels Pirineus.
A partir d'aquí, es tenen diverses alternatives: fer el circuit amb pasarel·les i petits ponts de fusta, adaptats a minusvàlids, de tal manera que es pogui admirar la bellesa d'aquest lloc, dins del Planell. Agafar el camí cap a l'Estany Llong o simplement, retornar al lloc d'origen utilitzant el mateix camí de pujada o be caminar per la pista de solana per a contemplar millor la vegetació colorista de l'obaga...
Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.