La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Cinc dies per Estambul

Index de Turquia

Dia 1 (Diumenge, 14/08/2011)

Sortida en vol especial amb destí a Estambul, des de la terminal vella del Prat. Dues hores abans de sortir el vol, hem de passar pel mostrador de les majoristes a recollir la documentació del viatge amb les assegurances i els bitllets de vol. Facturem les maletes després d'una llarga cua i a l'hora assenyalada surt el vol, arribant a l'Aeroport Internacional Sabiha Gökçen (SAW) al voltant de les 23h. L'aeoroport es troba a la part asiàtica d'Estambul i porta el nom de la primera dóna aviadora de combat del món.

Després de pagar el corresponent visat, passar pel control d'immigració i recollir les maletes, diverses persones de la majorista Camino ens esperen per dur-nos als diferents hotels contractats, i en el nostre cas, al Best Western Senator, havent de traspassar pel pont del Bòsfor o Boğaziçi Köprüsü, totalment il·luminat en blau, un dels dos ponts que uneix la zona asiàtica amb la europea d'Estambul. Durant el trajecte, el guia ens dóna uns primers consells, i ofereix a les persones que no han contractat el programa amb les excursions opcionals l'opció de fer-les durant els tres primers dies de la setmana:

Joies d'Estambul: el Basar de les Espècies, el Basar Egipci, el Palau de Topkapi, la Mesquita Blava, l'Hipòdrom i dinar (60€).
Creuer pel Bòsfor: Santa Sofia, el Süleymaniye, el creuer pel Bòsfor d'una mica més d'una hora, el Palau de Beylerbeyi i dinar (60€).
Perles d'una ciutat d'èlit: Sant Salvador de Chora, el cafè Pierre Loti, la mesquita d'Eyup, el Museu Arqueològic, la mesquita de Rüstem Pacha i dinar (60€).

Si s'agafa dues o les tres, el preu del paquet és una mica més barat, però no val la pena. Com vam comprovar els dies següents, és molt més econòmic i profitós fer aquestes visites pel teu compte. Arribem a l'hotel i preparats a l'endemà per començar a conèixer l'antiga Constantinopla.

Dia 2 (Dilluns, 15/08/2011)

Primer matí per Estambul. Després d'esmorzar, anem a veure de prop la primera mesquita. La tenim ben aprop; es tracta de la Şehzade Camii (la Mesquita del Príncep), construïda per Sinan, per ordres de Solimà el Magnífic, en memòria del seu fill Mehmet (Şehzade en turc vol dir príncep), destinat a ser el seu hereu però que va morir a l'edat de 21 anys. Està fora de les rutes turístiques habituals, per la qual cosa no es troba gaires turistes. Al ser la primera que veiem, encara no ens decidim a entrar-hi.


Al costat mateix, a l'esquerra, hi ha el Bozdoğan Kemeri (l'Aqueducte de Valent), que formava part de tot un sistema que duia aigua a la ciutat des del bosc de Belgrad i muntanyes ubicades a més de 200km de distància. Va ser construït en la època bizantina durant el segle IV, i només es conserva uns 600m del seu quilòmetre original.



Ens dirigim cap a la Universitat que està molt aprop. Intentem entrar per una carrer lateral, però ens indiquen que hem de passar per la porta principal, i passar per un control de seguretat, davant de la Beyazit Meidani (Plaça de Beyazit). En aquesta zona es va construir el primer palau dels otomans una vegada van conquerir Constantinopla; es tracta de l'Eski Saray (Palau Vell).




Una gran porta d'estil àrab ens condueix a l'edifici principal de la Universitat que és del segle XIX, i que va ser utilitzat durant un temps com a seu del Ministeri de Defensa. Dins del campus, destaca la Torre Beyazit (1828), visible des de molts punts de la ciutat, feta de marbre i d'uns 50 metres d'alçada. S'usava com a torre de vigilància contra incendis.





Davant de la porta de la Universitat, en la mateixa plaça Beyazit, es troba la mesquita del mateix nom, la Beyazit Camii (1506), encarregada pel soldà Beyazit II. Es tracta de la mesquita imperial més antiga que es conserva i està inspirada en la església de Santa Sofia amb una gran cúpula central, rodejada d'altres menors.



Darrera del pòrtic exterior, trobem un pati amb columnes de granit i pòrfir egipci verd i vermell, amb la font d'ablucions avoltada en el centre. En un petit jardí, hi ha les tombes del Beyazit II, així com del seu fill Selçuk Hatun i el Visir Koca Mustafa Reşid Pasha. A l'endemà, al passar-hi de nou, hi entrarem.



Seguidament anem cap a la Süleymaniye Camii (Mesquita de Solimà el Magnífic), que es troba al capdamunt del turó, i al costat del Gran Basar. Hi entrem; es tracta de la primera mesquita que fiquem peus adins. Al no haver molta gent, podem admirar-la i seure a terra, durant uns minuts, i gaudir de la seva majestuositat.



Seguim passejant pels carrers, i arribem al Basar de les Espècies, o Basar Egipci, on podem trobar principalment espècies, fruits, dolços, fruites i fruits dolços, apart de joies i peces de roba. L'edifici que l'allotja té forma de L i formava part del complexe de la Nova Mesquita, a la qual seguidament visitàrem.



Després d'entrar a la segona mesquita, ens dirigim per uns passadissos subterranis cap al Galata Köprüsü (Pont Gálata). Es un dels ponts, i el més important, sobre el Corn d'Or i que uneix els barris d'Eminönü, on estem, i Karaköy. Als voltants d'aquest pont, tenim els diferents ports des dels quals surten ferrys diversos cap a altres barris de la ciutat i els creuers sobre el Bòsfor.



Les vistes que tenim són fantàstiques: D'Eminönü, podrem veure les mesquites de Solimà, la Nova i la de Rüstem Pasa. Mirant cap a l'altre costat, destaca la Torre Gálata, i a la part est, podrem veure la part asiàtica d'Estambul. El pont que no arriba a 500 metres té dos nivells. En la superior, on passen els vehicles i els peatons, podrem veure molta gent com pesca, a qualsevol hora del dia que passis. En la part inferior, un munt de restaurants on els cambrers t'assetjaran contínuament per a què entris en els seus locals.



Traspassem el pont, i una forta pendent ens espera per anar a la Torre Gálata. Passem per unes escales que va finançar una família jueva, els Kamondo, i passem pel costat de la Bereketzade Camii (Mesquita de Bereketzade). Es tracta de la primera mesquita, del 1453, d'aquest barri després de la presa de Constantinopla pels otomans. Construïda pel castellà de la Torre Gálata, Haci Ali Bereketzade, la mesquita va tancar el 1920 i totalment destrossada en 1948. El 2006 va ser l'any de la seva reconstrucció.



Finalment arribem a la Galata Kulesi (Torre Gálata), una torre circular de més de 60 metres rematada amb una coberta cònica i que van construir els genovesos el 1348 i que formava part de les fortificacions de la ciutat. Durant el domini otomà va tenir funcions diverses com lloc d'observació astronòmica, presó, atalaia per a vigilar incendis, i també va patir desgràcies com incendis, irònicament, i terratrèmols, fets que van comportar a restauracions diverses.




Després de fer una mica de cua i pagar les 11LT, hi pugem per l'ascensor (inclús hi ha un restaurant en la última planta) i podrem veure d'una magnífica panoràmica de la ciutat, del Bòsfor, del mar de Màrmara i del Corn d'Or. La part d'observació és estreta, però per sort no estava tant ple de gent que impedís poder gaudir de les vistes.


Després de baixar i passar per un carrer tot ple de botigues d'instruments musicals, arribem a la Istiklal Caddesi, la principal avinguda de la ciutat, amb edificis del segle XIX, seus d'ambaixades europees, centres comercials moderns, de gairebé 3km que arriba fins a la plaça Taksim. Es hora de dinar i entrem en un local anomenat Sultanahmet Kuftecisi. Per menys de 20TL per persona, dinem un crep/sandwich, ben farcit, de pollastre, una cervesa i un expresso.


Després de recuperar forces, fem la resta del carrer, i ens tornem cap a l'hotel tranquil·lament, passant ràpidament pel Gran Basar, que ja visitarem amb més calma un altre dia. Després de descansar, el sopar ens espera, i decidim seguir algunes de les recomanacions que havíem trobat per internet. Darrera de la Mesquita Blava, es troba el Doydoy. El trobem sense dificultats, i hem de pujar uns quants pisos del restaurant, en els quals l'estiu sempre ha d'estar buit, i pujar a les terrasses superiors des d'on podrem veure perfectament la Mesquita Blava il·luminada. Per unes pizzes turques i les begudes, el sopar ens costa uns 25TL per persona.



Després de sopar, al costat de l'Hipòdrom, passem per una espècie de fira d'artesania i dolços, amb molta gent, que creiem que es celebra durant els dies del ramadà. Seguidament, enfilem el carrer principal, del tramvia, que ens ha de portar a l'hotel...





Dia 3 (Dimarts, 16/08/2011)

Ens aixequem a les 8:30h amb l'objectiu de visitar els monuments més importants de la Sultanahmet, i de nou hi anem caminant per Turgut Özal, enlloc d'agafar el tramvia que passa pel mateix carrer. Aprop de la plaça Beyazit, veiem les restes de columnes, com si fos runa. Un cartell ens indica que són les runes de l'Arc Triomfal de Teodosi, que es trobava en el racó sudoest del Fòrum de Teodosi, i que es van trobar a mitjans del segle XX quan s'estava arreglant la plaça Beyazit i el carrer d'Ordu.



Seguim caminant, i podem veure una columna reforçada amb ferros. Es tracta de la Çemberlitaş Sütunu o Columna de Constantí. Va ser construïda per ordre de l'emperador Constantí el Gran l'any 330, per a commemorar la declaració de Bizanci, anomenada com a Nova Roma, com la nova capital de l'imperi romà. Antigament estava coronada per una estàtua, però les catàstrofes habituals i restauracions posteriors, han deixat aquesta columna com la podem veure a dia d'avui.



Finalment, arribem a la Mesquita Blava. Al costat es troba les restes de l'Hipòdrom. Poc en queda de l'estadi que en altres temps ocupava el cor de la ciutat, al costat del Gran Palau de Bizanci. Avui en dia, només queda bàsicament les columnes i obeliscs centrals. Després de donar-hi un tomb, entrem a la Sultan Ahmet Camii, més coneguda com la Mesquita Blava. Es nota que és la mesquita més famosa. Una llarga cua de turistes ens espera per a l'entrada. Fem la cua, com la resta, fotografiant el pati i la font de la mesquita, des de diferents angles. Aquí, l'entrada és més estricta i inclús molts nois que van amb pantalons curts/bermudes s'han de ficar un mocador per tapar-se les cames. Jo entro sense cap inconvenient més apart del fet d'haver-me de descalçar. La multitud de gent que hi ha dins, i els olors corporals es noten dins d'aquesta mesquita. Segurament per això, ens va agradar més la Süleymaniye Camii.


Després de visitar-la, i passar pel parc central que divideix la mesquita amb Santa Sofia, des d'on es poden fer panoràmiques dels dos monuments, decidim deixar per més endavant la visita a Santa Sofia. La filera de gent que hi ha és molt gran, i com veiem que entrarem més ràpidament a la Yerebatan Sarayi (la Cisterna Basílica), decidim visitar-la primer de todo. El preu de la visita costa 10TL. A la sortida decidim anar a dinar pels voltants. Quan acabem i després de fer una mica de cua, ens espera AyaSofya (Santa Sofia). El preu de l'entrada és 20TL i es pot pagar amb tarjeta VISA. Una vegada estàs adins, impressiona tot el que estàs veient.


Després d'una mica més de dues hores, sortim de nou al carrer, on prendrem un gelat, al costat del Haseki Hürrem Hamam (Els Banys de Roxelana), que estaven reservats als fidels de Ayasofya. Van ser construïts en el segle XVI, per l'arquitecte Sinan, per ordres de Solimà el Magnífic. Van ser batejats amb el nom de la favorita del sultà, i a dia d'avui allotja una botiga de catifes.




Ben aprop, al costat de l'entrada de les Cisternes que hem visitat abans, hi ha les restes d'un Milió, un pilar de pedra que formava part d'un Arc de Triom Bizantí i que s'usava per a mesurar les carreteres de l'Imperi. En aquest cas, de la Via Egnetia, i el punt de referència per a totes les distàncies des d'aquí. Intentem trobar i entrar en una altra cisterna que havíem vist en alguna guia i que està aprop. Es tracta de la Binbirdirek Sarnici, o Cisterna de les 1000 columnes. La trobem, en una plaça, però es troba tancada i sembla que fa des un munt de temps.



Tornem cap a l'hotel, i de nou passem com el dia abans per alguns dels carrers que formen part del Gran Basar. Gairebé és inel·ludible que hagis de passar per allà. Es poden entrar per moltes portes, totes elles qustodiades per un vigilant, i és tot un laberint de carrers i botigues, més de 4000, on et pots passar hores i hores mirant. Aqui només compren turistes i s'ha de regatejar, ja que els preus no solen estar indicats.



S'ha hagut de reconstruïr diferents cops al llarg del temps des de que Mehmet II, el 1452, ordenà la seva construcció. Apart de botigues, tenia tallers, telars, magatzems, fonts, mesquites, una escola primària. En l'època moderna s'afegí restaurants, cafeteries, bancs.




Una vegada descansats, sortim de l'hotel i agafem per primer cop el tramvia que ens ha de dur al centre, a la parada de Sultanameth. Allà soparem en algun dels carrers concurreguts de restaurants diversos. En aquest cas, el Pasha Cafe & Pub. Per unes 40TL, sopem agradablement, i retornem a l'hotel tranquilament caminant.

Dia 4 (Dimecres, 17/08/2011)

Ens aixequem més aviat, a les 7:30h per intentar arribar al Palau de Topkapi al voltant de les 9h, per evitar l'aglomeració de gent. Agafem el tramvia per baixar a la parada de Gülhane. Passem pel costat del Museu Arqueològic, i després d'uns minuts arribem a la taquilla del palau. Ja hi ha molta gent esperant per entrar, i encara que creiem que l'espera seria llarga, aconseguim les entrades (20TL), que es pot pagar per VISA, i entrar al Palau, després de passar per un arc de seguretat. El primer que fem és anar directament a l'Harem i visitar-ho. S'ha de comprar una entrada apart (15TL amb VISA) que es troba al costat mateix. Hi accedim de forma bastant ràpida i ens endinsem dins de la vida de la cort otomana.

Després de visitar l'Harem i els diferents edificis que formen part de Topkapi, i passar-hi unes hores, sortim del Palau i ens anem cap als molls d'Eminönü, passant primer per l'Estació de Sirkeci. La inauguració de l'edifici principal va tenir lloc el 1890, coincidint amb la prolongació de l'Orient Express fins Estambul, que tenia el seu origen en Paris. Dissenyat per l'alemany Jasmund, combina l'alternància bizantina de pedra i maó amb un pòrtic monumental d'estil seleúcida i arcs de ferradura, típicament islàmics en les finestres. Encara que a dia d'avui no arriba l'Orient Express, el seu bullici no ha decaigut, i es pot entrar gratuïtament en un petit museu dedicat al ferrocarril.

Després de dinar ràpidament pels voltants d'Eminönü, trobem el moll per agafar un ferry que ens ha de conduir a Eyüp i fet de pas un petit creuer pel Corn d'Or.

Quan tornem, passarem per la Rüstem Paşa Camii (1561), la Mesquita de Rüstem Paşa, que es troba aprop dels molls, al costat del Basar de les Espècies. Tenint en compte on està la seva ubicació entre carrers i botigues diverses, s'ha de tenir present on està la seva cúpula, ja que pots passar pel costat i no trobar l'entrada. Per això, s'ha de veure les indicacions, i pujar per unes escales fosques que et duran al petit pati. El seu constructor va ser, com no, Sinan i dedicada a Rüstem Paşa, gendre i gran visir de Solimà el Magnífic. Es pensava mantenir la mesquita amb les rentes de les botigues del basar, que hi ha asota de la mateixa.


El que fa única aquesta mesquita es la gran quantitat de rajoles d'Iznik, amb una gran varietat de dissenys florals i geomètrics, que van no només la façana de la galeria, sino també el mihrab, el mimbar, les parets i columnes. També disposa de nombroses finestres, tantes com l'estructura ho permitia.



Tornem a l'hotel cap a descansar, i per sopar anem ben aprop del dia anterior. Aquesta nit en el restaurant Faros, que també és un hotel. Després de sopar, en el mateix lloc fent una cervesa podem veure com el Barça guanya la seva desena Supercopa d'Espanya davant el Madrid.

Dia 5 (Dijous, 18/08/2011)

Ens aixequem una mica més tard, a les 8:45h, amb la idea de fer el creuer llarg sobre el Bòsfor que surt a les 12h des del port d'Eminönü. Hi arribem en tramvia, baixant a la parada corresponent. El preu del ferry, anar i tornar, és de 25TL. Com tenim temps, donem un tomb al voltant del Basar de les Espècies i entrem en el mausoleu de la vàlida Turhan Hadice, davant de la Nova Mesquita, que conté tombes de membres de la família imperial. A l'hora corresponent, sortim de creuer, que després d'unes parades intermèdies i una hora i mitja més tard et deixa a Anadolu Kavagi, on dinarem en algun dels nombrosos restaurants del moll, concretament en el Kavak Çapari per 20TL per persona un menu format per amanida, calamars a la romana, peix arrebossat i un plat de peix o pollastre més la beguda. Retornem amb el vaixell de les 16:15h i una vegada arribat al port d'Eminönü ens tornem cap a l'hotel, tornant a passar pels basars.

Aquesta vegada per sopar ens quedem pels voltants de l'hotel, i provem en el cafè-restaurant Daphne que es troba en l'edifici de l'hotel Mosaic. El lloc és més car que els altres que hem anat però el menjar està bé. Els cambrers no són el seu punt fort: trencadissa de vaixella, tacar a una clienta, equivocar-se en el compte de vàries taules, incloent-ne la nostra...

Dia 6 (Divendres, 19/08/2011)

L'últim dia sencer que estarem a Estambul el dedicarem a conèixer, pel mati, el Palau de Dolmabahçe. Per arribar, la forma més senzilla es agafar el tramvia, i baixar a la última parada; la de Kabatas. Hem de caminar una estoneta, tenint les aigües del Bòsfor a mà dreta, i abans d'arribar al Palau, tenim la Dolmabahçe Camii (Mesquita de Dolmabahçe), que es trobava en obres i que destaca per la seva forma geomètrica. Es va acabar de construir el 1853, al mateix temps que el Palau.

Arribem al Palau de Dolmabahçe per on hem de passar primer per un arc de seguretat i després fer una llarga gua per a comprar les entrades. Només hi ha una finestreta, i gairebé estem una hora fent-ne cua. L'entrada costa 20TL, i val tant per a fer la visita al palau com a l'harem. Les visites sempre són en grup i no es permet fer fotos en l'interior dels mateixos, així com en el Pavelló de Cristall, on aquí si que la visita és al teu ritme. Gairebé quan estem a què ens toqui el nostre torn per a comprar l'entrada, una dona espanyola s'apropa per si podem fer un favor a ella i al seu marit i comprar-li's dues entrades més, i evitar la cua. Els li comprem la entrada.


Després de la visita, tornem cap a la parada de metro de Kabatas. A mà dreta, un túnel ens condueix a un funicular, que per 1 jeton ens conduirà a la plaça Taksim, evitant-nos una pujada. De la plaça anem baixant tranquil·lament per l'Istiklal Caddesi, on fem un apat ràpid, i de nou passem pels basars on farem les compres pels familiars, que consisteix bàsicament en mocadors.



Descansem a l'hotel, i després per sopar, anem pel mateix lloc que la nit anterior, i veiem un restaurant italià, el Venezia, que està al costat de l'hotel Vicenza, que està al costat mateix del lloc on havíem sopat la nit anterior. Sense dubtar-ho, entrem per sopar una mica de pasta i pizza, després de tants dies dinar i sopar menjar turc.


Index de Turquia

Imprescindible a veure per Estambul

La Mesquita de Solimà el Magnífic
El Basar de les Espècies i la Nova Mesquita
L'Istiklal Caddesi
L'Hipòdrom
La Mesquita Blava
La Cisterna Basílica
Santa Sofia
El Palau de Topkapi
L'Harem del Palau de Topkapi
Creuer pel Corn d'Or i el barri d'Eyüp
Creuer pel Bòsfor. La riba europea
Creuer pel Bòsfor. La riba asiàtica
El Palau de Dolmabahçe

Arquitectura en Turquia

Explorant les mesquites

Cinc cops al dia es poden sentir pels altaveus dels minarets de les mesquites de com es criden als fidels a la pregària. Encara que Turquia és un pais laic, gairebé tota la població es musulmana. Les mesquites es poden visitar, tenint en compte que s'ha d'evitar fer-ho en hores d'oració i que a l'entrar adins, s'ha d'anar amb els peus descalços (A les entrades, hi ha unes bosses de plàstic on ficar el calçat) i a les dones s'han de ficar un mocador al cap per tapar els cabells. Per les catifes sempre s'ha d'anar descalç, inclús a l'entrada. Adins, en funció dels vigilants, es pot treure el mocador.

Dins de les mesquites, no trobarem representacions d'éssers vius; per tant, no trobarem estàtues, quadres... Així, veurem formes geomètriques i caligrafia arab. Les dones i els homes resen de manera separada, tal com vam poder comprovar, situant-se elles darrera de gelosies.


En tota mesquita trobarem un:




Mihrab: un nínxol ornamentat que indica la direcció de la Meca, i la direcció on els creients resen.
(Foto: Gran Mesquita de Bursa)







Minbar: un púlpit elevat situat a la dreta del mihrab, que és utilitzat per l'imam per donar el sermó dels divendres.
(Foto: Mesquita d'Eyup)





Lògia: una mena de balcó provist de gelosies des del qual el soldrà resava de manera separada que els seus súbdits
(Foto: Santa Sofia)





Haram (sala d'oracions): on els creients fan les seves oracions de cara al mihrab, i zona on els visitants no podem passar.
(Foto: la Mesquita Blava)




Şadirvan (font de les ablucions): on els creients s'han de purificar abans de la oració. Es troben normalment en el pati central de la mesquita, encara que com a la Gran Mesquita de Bursa, es troba dins del recinte d'oració.
(Foto: Mesquita de Bayesid)





Minaret: una mena de torre des del qual els muecins cridaven als fidels a l'oració. Avui en dia, s'ha substituït pels altaveus.
(Foto: Mesquita d'Eyup)




El gran arquitecte de mesquites i altres edificis de l'imperi otomà va ser Mimar Sinan. Les seves mesquites es caracteritzen per un pati ampli, amb la seva font d'ablucions al centre i les fileres d'arcs amb voltes en els tres costats de la planta. El quart costat està ocupat per la mesquita, amb la seva porxada de dos pisos. El vestíbul principal de les oracions està cobert per una gran cúpula central que s'alça molt al capdamunt de la façana de dos pisos i rodejada de cúpules i semicúpules més petites.


Explorant els teatres romans

Els teatres romans s'assentaven sobre les faldes de petits turons, per aprofitar la inclinació i erigir els seients dels espectadors sobre la mateixa. Tots els teatres, tant els que podem veure a l'Asia Menor com a Europa, estan distribuits de la mateixa manera:

Cavea: són les grades on seien els espectadors, en forma de fileres concèntriques al voltant de l'escenari. Segons en quins llocs es pot distingir la cavea prima, on hi havia els senadors i les personalitats més importants de la ciutat, la media cavea, on hi havia les categories intermitges i la última, la summa cavea, destinada als plebs. La part superior, els pasadissos per on la gent es movia, s'anomena l'ambulacre.
(Foto: Teatre d'Aspendos)




Scenae frons: és la paret que dóna a l'escenari, decorat normalment amb columnes, estàtues, i tot tipus d'ornament
(Foto: Teatre d'Aspendos)






Orchestra: la part semicircular, situada entre la cavea i l'escenari
(Foto: Teatre de Myra)

Personatges de Turquia

Breu història d'Estambul

Fondada pels grecs de la colònia de Mègara, amb el nom de Bizanci va passar per mans dels perses, dels atenesos, espartans, macedonis... fins que s'arribà a un acord amb Roma, l'any 146 a.C.

L'any 330 d.C. Constantí va convertir la ciutat en la segona capital de l'Imperi Romà, amb el nom de Nova Roma, encara que tothom l'anomenà Constantinopla. Després de la mort de Teodosi, l'any 395, es divideix l'Imperi i la ciutat passa a convertir-se en la capital de l'Imperi Romà d'Orient, Bizanci, enfortint-se cada vegada més mentre l'antic imperi d'occident, s'anava debilitant.



Els àrabs van assetjar la ciutat en diferents moments, durant els segles VII i IX, sense èxit. Durant els segles XI i XII, genovesos i venecians dominaven el comerç de la zona, i amb la quarta croada, l'any 1204, la ciutat es assetjada i saquejada pels creuats, formant-se l'Imperi Llatí, que durà fins el 1261, quan Constantinopla passà de nou a mans dels grecs.

A finals del segle XIV, els otomans iniciaren els setges, i finalment l'an 1453, el sultà Mehmet II aconsegueix el seu objectiu, i trasl·ladant a Constantinopla la capital del seu imperi, després que ho fós Bursa i Edirne.



Durant la Primera Guerra Mundial, els aliats ocuparen la ciutat, fins a la Guerra de la Independència, on comandats per Atatürk, l'any 1923 es va proclamar la República de Túrquia, trasl·ladant-se la capital a Ankara. L'any 1930, la ciutat passà a anomenar-se de forma oficial Istambul.

Personatges de Turquia

Constantí El Gran (280-337): emperador romà que primer va aconseguir fer-se amb l'Imperi d'Occident, després de vèncer a Majenci, i posteriorment amb la part oriental. Encara que no es va batejar fins a les hores prèvies de la seva mort, va aixecar la persecució dels cristians i la prohibició del paganisme en l'imperi, encara que no va convertir en oficial la religió cristiana. L'any 330, per allunyar-se de la pagana Roma, va decidir trasl·ladar la capital de l'Imperi a l'antiga colònia grega de Bizanci, canviant-li el nom per Nova Roma o Constantinopla (ciutat de Constantí).



Teodosi el Gran (347-395): Va ser l'últim emperador romà que governà sobre els Imperis d'Occident i d'Orient al mateix temps. Durant el seu mandat, el cristianisme es va consolidar oficialment, encara que inicialment va consentir el paganisme, finalment lluità contra aquesta corrent. Els seus dos fills van heretar l'imperi d'occident (Honori) i el d'orient (Arcadi).





Justinià I (482-565): emperador de l'Imperi Bizantí que va succeir al seu oncle Justí I, l'any 527. Va recuperar part dels territoris occidentals de l'antic Imperi Romà. A nivell intern va compil·lar i unificar totes les lleis romanes en un sol codi, el Corpus Iuris Civilis, i ordenà la construcció de Santa Sofia. A la seva mort, els territoris guanyats es van perdre i Bizanci es convertí definitivament en un imperi oriental.




Enrico Dandolo (1107?-1205): dux de Venècia, va ser un dels líders de la Quarta Croada (1202-04) amb l'objectiu de recuperar Jerusalem, però que va canviar d'objectiu i finalment s'arribà a conquerir i saquejar la ciutat de Constantinopla, que va suposar la fondació de l'Imperi Llatí, fins l'any 1261, Miquel VIII tornà a ser l'emperador bizantí. Va ser enterrat a Santa Sofia.




Mehmet II el Conqueridor (1432-1481): des de jove sempre va tenir la idea de conquerir la ciutat de Constantinopla. Així, un any després de la mort del seu pare i proclamat sultà va iniciar els preparatius de la conquesta, i el 29 de maig del 1453, Constantinopla passa a mans dels turcs, marcant el fi de l'època bizantina. Després va ampliar el seu imperi, conquerint els Balcans i Grècia, controlant així bona part de l'est d'Europa i del Mediterrani.





Selim I (1465-1520): sultà des del 1512, després d'una lluita familiar per aconseguir el poder, va annexionar Síria, Palestina i Egipte, extenent el poder otomà a les ciutats santes de La Meca i Medina. Va reclamar el títol de Califa, que l'ostentava la dinastia Abasí que governava Egipte, així com l'espasa i la capa del profeta Mahoma. Va morir mentre estava preparant la conquesta de la illa de Rodes. El va succeïr el seu fill Solimà.





Sinan (1489-1588): va ser un excel·lent enginyer militar durant la seva joventut. Es anomenat el 1539 per Solimà el Magnífic el seu arquitecte principal (mimar en turc), i va començar a dotar a l'imperi otomà de les més grans i belles mesquites inspirades a partir de Santa Sofia, com la Şehzade Camii (Mesquita del Príncep) o la Suleymaniye Camii (Mesquita de Solimà el Magnífic). Tasmbé dissenyà tot tipus d'edificis així com banys turcs.





Solimà el Magnífic (1494-1566): va ser sultà des del 1520 i el més gran de l'imperi otomà, ampliant els seus territoris amb els Balcans, el Pròxim Orient, pel Mediterrani oriental, arribant a assetjar Viena en dos cops, a les portes de l'Europa Occidental, i que no aconseguí conquerir.






Roxelana (1500-1558): (Haseki Hürrem) D'origen rus va passar de ser una concubina més de l'harem a la primera dóna del sultà. Va ser la primera consort a la qual es va permetre viure en el recinte del Palau de Topapki. Va maniobrar per a què el seu fill Selim es convertís en el successor de Solimà, i així va ser.





Mustafa Kemal Atatürk (1881–1938) Oficial de l'exèrcit turc, va consagrar-se militarment en la batalla de Galipoli, durant la Primera Guerra Mundial. Després de la derrota de l'imperi otomà a mans dels aliats en aquesta contesa, amb la conseqüència de pèrdua de territoris i sobirania nacional, va fer que Mustafa Kemal conduís a la Guerra de la Independència que va portar finalment a l'alliberament del pais i l'establiment de la República de Turquia, el 29 d'octubre del 1923. Va ser el primer president de la República, i ocupà el càrrec fins a la seva mort el 1938. Durant la seva presidència va introduir tota una sèrie de reformes amb la finalitat de crear un estat modern, democràtic i secular que substituís a l'estat decaigut que havien portat els sultanat durant els últims segles. Així, entre moltes altres coses, va: abolir el sultanat, tancar les escoles i sectes religioses i abolició de la shari'a, prohibició del fes i del vel, adopció d'una constitució i un nou codi civil, substitució de l'alfabet àrab pel llatí, laïcitat de l'estat, dret a vot de les dones, introducció dels cognoms (adoptant Mustafa Kemal el d'Atatürk, pare dels turcs),...


Tornar a Turquia

Dades de Turquia i sobre el viatge

DADES GEOGRÀFIQUES

La República de Turquia està situat entre el continent europeu, en la península de Tràcia (3% del territori), i l'asiàtic, en la península d'Anatòlia (97%). Les seves fronteres delimiten amb els païssos d'Armènia, Azerbatjan, Bulgària, Georgia, Grècia, Iran, Irak i Síria, i el pais està envoltat pels mars de Màrmara, el Negre, l'Egeu i la Mediterrània.

Amb una àrea de 780.000km2, la capital del pais és Ankara, situada en la regió central d'Anatòlia, i apart de tenir el Museu d'Antiguitats, no té gaire més atractiu pel turista. Es un estat laic però gairebé tota la seva població és musulmana.

La seva ciutat més important és Estambul, l'antiga Bizanci i Constantinopla, que la trobem entre Europa i Asia separat per l'estret del Bòsfor i que uneix els mar de Màrmara amb el mar Negre. Va ser la capital dels imperis de Roma, Bizanci i Otomà.

Turquia està formada per set regions, passant i visitant-ne quatre: les regions del Màrmara, l'Egea, la Mediterrània i la d'Anatòlia Central.



EL CLIMA

Els dies triats van ser del 14 al 28 d'agost (2011). No és la millor època per a viatjar, per l'alta calor de la zona i del gran nombre de turistes que es concentra en l'època d'estiu i que fa que molts llocs estigui massificat i hagis de fer llargues cues, però ho vam aguantar bé, ja que creiem que seria pitjor.


Temps en Estambul



Temps en Antalya



Temps en Nevsehir


DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA


Amb el DNI tens més que suficient per poder entrar a Turquia. Si ensenyes el passaport a l'entrada, a la sortida, també l'hauràs d'ensenyar, ja que el visat te'l fiquen en una de les fulles del passaport. Només arribar a l'aeroport d'Estambul i abans de passar pel control d'immigració, s'ha de passar per una finestreta amb la paraula VISA, on pagues 15€ i et fiquen el segell del visat.



TRANSPORTS

Tant l'anada com la tornada són vols xarters contractats per les majoristes a la companyia aèria de Pegasus Airlines. Sortirem i arribarem de la vella Terminal.

Anada - Dia 14 Ago Barcelona-Estambul (PGT592) - 3 hores
Tornada - Dia 28 Ago Capadòcia-Barcelona (PGT593) - 4 hores



Durant el circuit ens vam moure en un autobus, i al menys era ample entre files per poder estirar les cames i poder passar una mica millor les llargues hores que estàvem dins.

A Estambul, apart d'usar un parell de cops el funicular i un ferry per anar a Eyup, bàsicament vam usar la línia T1 del tramvia que va des de Zeytinburnu i Kabataş, que era la que estava relativament més aprop del nostre hotel i que passa pels punts d'interès més atraients per nosaltres.



En tots els casos vam comprar el bitllet, que s'anomena jeton i que té forma d'una fitxa rodona, pel preu de 2TL, al costat de les parades, en una màquina que s'anomena jetonmatik i que permet pagar amb monedes o bitllets.

ALTRES DADES

Bandera: consisteix en una mitja lluna i una estrella blanca sobre un fons vermell. Se l'anomena Ay Yildiz, que vol dir lluna i estrella. L'origen de la mateixa és incerta, encara que és molt semblant a la de l'últim imperi otomà.

Corrent elèctrica: 220V, amb els endolls que s'usen en el nostre pais.

Horari: la diferència horària és d'una hora més respecte aquí. Així, l'hora local és GMT+2.

Moneda: és la Lira Turca (TL), i el seu canvi respecte a l'Euro varia molt. En la època que vam viatjar, vam tenir la sort que estava aproximadament a una mitja de 1€=2,50TL, quan mesos abans el canvi era pitjor pels que teníem euros. A l'aeroport (a un canvi més baix) o a les oficines de canvi (doviz), situades als voltants dels hotels més cèntrics i en els carrers principals d'Estambul, es pot canviar la moneda sense problemes.

En moltes de les botigues i restaurants s'accepten euros, encara que no es gaire profitós ja que normalment fan una conversió rodona de 1€=2TL.

ITINERARI PREVIST

Vam agafar el programa Gran Circuit de Turquia I de la majorista Transrutas, de 15 dies, amb vols xarters que han contractat les majoristes per a fer vols directes a l'anada i tornada. A Turquia, la majorista que es va fer càrrec de l'assistència i del circuit va ser Camino Tour.



El millor del programa és que tens uns dies lliures i que permet conèixer Estambul pel teu propi compte i el circuit no s'inicia fins passada pràcticament una setmana. El viatge es divideix bàsicament en 3 fases: primer 5 dies per Estambul al teu aire en règim d'allotjament més esmorzar, amb l'opció de poder contractar excursions opcionals durant 3 dies, que no vam agafar. Deixant Estambul, ja en règim de Pensió Completa visitarem les regions de l'Egeu i del Mediterrani, durant 6 dies on podrem passejar entre les restes de diverses ciutats helenístiques i romanes de l'antiguitat. Finalment, 3 dies per la Capadòcia, on gaudirem del seu paisatge espectacular i únic en el món, amb les seves esglésies, ciutats soterrànies...

HOTELS

Tots els hotels eren de quatre estrelles, encara que molts d'ells no donaven el nivell adequat. L'únic que podíem triar era el d'Estambul, i en funció del que triaves, el preu del viatge pujava una mica més.

Estambul: 6 nits en el Best Western Senator. No era la nostra primer opció, però no hi havia lloc en el President, a l'hora de contractar el viatge. Ubicat entre la Sehzade Camii (mesquita) i el Millet Caddesi (carrer), està relativament aprop de la parada del tramvia T1 de la Universitat, i a uns 20-25m caminant de la zona de Sultanameth on hi ha entre altres la Mesquita Blava, Santa Sofia, la Basílica Cisterna, el palau de Topkapi. El hall de recepció i la planta del restaurant semblen del segle XIX. Les habitacions estan bé, però l'esmorzar el vaig trobar poc variat i massa turc pel meu gust.

En la resta d'hotels, ja en circuit, el sopar era de tipus bufet, i amb TV ben petites, i en la majoria d'ells, sense tenir el canal de TVE Internacional. En funció de la capacitat dels mateixos, et podien ubicar en un o altre, i gairebé fins el mateix dia, no sabíem quin ens tocaria.

El primer hotel del circuit dins de la zona de Kuçukkuyu Çanakkale és el Assos Eden Garden (1 nit). El millor de tot era la seva ubicació, apartat de qualsevol centre o població, davant de la illa grega de Lesbos. Disposa d'una piscina i una petita platja que no vam poder gaudir en arribar tard el dia de pernocta. Tot el complexe era molt calorós, amb els edificis molt calents per la temperatura i suposo que pels materials. En el sopar hi havia un pizzer on et preparava pizzes turques de carn. Pel matí, a l'hora d'esmorzar vam poder gaudir de com el sol sortia.


En la zona d'Esmirna vam estar a l'hotel Hitit (1 nit), a pocs minuts d'Ephesus. Amb piscina i molta gent banyant-se, des d'allà teníem vistes sobre el turó de Ayasluk on hi ha la ciutadella de Selçuk, on es diu que Sant Joan va escriure el seu evangeli. Res més a destacar d'aquest hotel.


El següent, en Pamukkale, va ser el Pam Thermal Hotel (1 nit), el millor hotel del circuit quan a instal·lacions, on apart d'una gran piscina d'aigua freda, disposava de diverses piscines termals, que aprofiten les aigües de la zona. Les habitacions es troben en blocs de dos pisos, sense ascensor. Vam tenir sort que ens toqués habitació a la part inferior. El menjador de l'hotel era molt gran, no així el bufet quan a varietat. Per allà rondava un fotògraf que et feia fotos, i que a l'endemà les trobaves exposades, per si volies comprar-ne una, a l'hora d'esmorzar. Per la nit, després de sopar, feien un espectacle de dansa del ventre al costat del bar de la piscina, amb intervenció dels clients de l'hotel, que vam gaudir mentre preníem una copeta.

En la ciutat d'Antalya, on vam estar 2 nits, ens tocà el Ring Hotel. Lloc molt turístic amb platja i molts resorts, aquest hotel no disposa de piscina, fet que al tenir un dia lliure gairebé ens va obligar a fer l'excursió opcional. L'habitació era àmplia, i gairebé era una odissea en arribar cada tarda/nit a les habitacions, per la poca capacitat dels seus ascensors. Al menys, estava en un carrer cèntric i comercial, i es podia arribar a la zona del port, en pocs minuts.

L'últim hotel on vam estar era en la Capadòcia, i ens va tocar el Dinler Nevsehir (3 nits). Disposava d'habitacions en una part nova i en una zona de blocs. A tot el grup, ens va tocar la part dels blocs, amb habitacions molt petites. Hi havia piscina, però la seva ubicació i temperatura nocturna, feia que per la tarda no et poguessis banyar-te d'una manera agradable, en estar l'aigua congelada. Hi havia una piscina petita coberta, però s'havia de pagar per accedir-hi. A l'hora de menjar hi havia un cuiner on per sopar, depenent del dia, podies menjar la carn o peix del dia recent feta, i a l'esmorzar et preparava una truita.

CURIOSITATS

Coses i aspectes curioses per Estambul i la resta del pais:



Gats. Es troben per tot arreu i ja no diem per les terrasses dels restaurants on es passegen al seu aire. Inclús vam veure algun per Santa Sofia.






Maletes. Per Estambul hi ha desenes botigues on venen maletes. No sabem el per què, però de tant en tant veiem persones amb alguna maleta comprada anant d'un lloc a altre.





Balances. En llocs diversos, podem veure una balança en les açeres. Per 50 kuruş (mitja lira turca) et pots pesar. S'ha de guanyar la vida com sigui...





Per totes les ciutats i pobles podrem veure que moltes cases i edificis amb plaques solars i dipòsits per tal d'estalviar energia.



El souvenir per excel·lència, apart dels mocadors, és l'ull blau, un amulet que podem trobar en clauers, penjolls, polseres i altres que segons els turcs protegeix contra el mal d'ull.




Index de Turquia

Turquia

Després de mirar diferents llocs, preus i número de dies, Turquia ha sigut el lloc triat per passar les vacances d'estiu del 2011, i vam contractar un paquet turístic amb els primers dies lliures a Estambul, i després incorporar-nos en un circuit on visitàrem les regions de l'Egeu i de la Mediterrània, per acabar a la Capadòcia.

Amb tants dies i coses que hem vist, aquesta entrada servirà com a índex de tot el que hem fet i coneixer una mica més d'aquest pais que es troba entre l'Orient i l'Occident.

RELACIÓ D'ENTRADES

Dades de Turquia i sobre el viatge: dades bàsiques de Turquia i del viatge contractat.

Personatges i història de Túrquia: de forma cronològica coneixerem els personatges que formen part de la història del pais

Arquitectura en Turquia: nocions bàsiques de l'arquitectura que trobarem en Turquia

Itinerari

Cinc dies per Estambul
Les costes de l'Egeu i del Mediterrani
Per la Capadòcia


Imprescindible a veure per Estambul

La Mesquita de Solimà el Magnífic
El Basar de les Espècies i la Nova Mesquita
L'Istiklal Caddesi
L'Hipòdrom
La Mesquita Blava
La Cisterna Basílica
Santa Sofia
El Palau de Topkapi
L'Harem del Palau de Topkapi
Creuer pel Corn d'Or i el barri d'Eyüp
Creuer pel Bòsfor. La riba europea
Creuer pel Bòsfor. La riba asiàtica
El Palau de Dolmabahçe

Per les regions de l'Egeu i del Mediterrani

Bursa
Troia
Pèrgam: l'Acropolis
Pèrgam: l'Asklepion
Efes (Ephesus)
Afrodisias
Hierapolis-Pamukkale
Perge i el teatre d'Aspendos
Myra
La bahia de Kekova
El museu de Mevlana (Konya)

Per la Capadòcia

La Vall d'Ilhara
En globus per la Capadòcia
Les Valls de Pasabag i Devrent
Ortahisar
El Museu a l'aire lliure de Göreme
Uçhisar
Çavuşin
La ciutat subterrània de Yeralti Sehri




Bibliografia

Guia El Pais Aguilar Estambul
Descubre Turquia (Guia Michelin)
Gretur Viajes
La Capadòcia
Viajes.net